Un diagnòstic de la Cooperació catalana i la seva perspectiva de gènere: PODEM MILLORAR?
Posted by tonagusi on març 30th, 2009
Per Fabiola Llanos, Periodista
El dijous 26 de març es va presentar al Col·legi de Periodistes el primer dels tres informes promoguts per la campanya Mou-te per la igualtat. És de justícia, que es desenvolupa per iniciativa de tres organitzacions de la societat civil: Ajuda en Acció, Entreculturas i Intered.
Aquesta campanya esta enfocada cap a la sensibilització i a la incidència política al nord, per fer visible la situació de les dones al sud i la seva lluita per millorar les seves condicions de vida i fer valer els seus drets, així com reivindicar la necessitat de complir amb els acords internacionals signats pels governs, especialment dels ODM.
L’informe Anàlisi de Gènere en l’Ajut Oficial al Desenvolupament de la cooperació Catalana, és el primer d’un total de tres, elaborat per donar a conèixer la situació actual en matèria de gènere i d’ajut oficial al desenvolupament a Catalunya, específicament en relació amb la participació i el lideratge de les dones i l’economia de la cura, àmbits prioritaris de la campanya. Amb un anàlisi que fa referència a l’apropament que fa el govern català de la promoció de l’equitat de gènere mitjançant la cooperació al desenvolupament, s’identifiquen tant les fortaleses com les debilitats en la construcció d’una agenda política que formalitzi accions cap a l’equitat de gènere.
El segon informe analitzarà als principals actors en el context català, específicament a les ONGD com a executores de la major part de les accions d’ajut al desenvolupament i la resta d’actors claus per a la incidència política en la societat civil, per a conèixer les seves tendències i posicions en els temes de la campanya.
A partir d’aquest anàlisi, l’objectiu es la creació d’una agenda de recomanacions, en el marc de Beijing+15 i dels ODM, dirigida als principals actors de la cooperació catalana.Finalment, el tercer informe elaborarà una proposta d’incidència política centrada en una anàlisi post Beijing+15 amb l’objectiu final de realitzar un balanç inclusiu, donant a cadascun dels sectors implicats el protagonisme que requereix.
LES RECOMANACIONS: PRIORITZAR LA PARTICIPACIÓ I L’ECONOMÍA DE LA CURA
Mou-te per la igualtat. És de justícia en el seu primer informe, recomana a la Cooperació Catalana la priorització de dos eixos fonamentals: la participació política i el lideratge de les dones amb la promoció de la responsabilitat estatal i social del treball domèstic i dels cuidats. A partir d’aquests eixos, la campanya fomenta l’articulació dels principals actors en matèria de gènere i cooperació, amb la finalitat d’adoptar una posició conjunta de cara a la revisió de les metes de Beijing.
Al llarg d’aquest informe s’analitzen els dos aspectes claus de la campanya en l’àmbit internacional: Beijing i ODM, amb una mirada breu a l’àmbit espanyol, però centrant l’anàlisi específicament en els documents fonamentals de la cooperació catalana al desenvolupament (Llei de cooperació, plans directors, plans anuals) i les seves pràctiques quant als projectes de cooperació al desenvolupament. Es planteja una participació política que tingui com a primer objectiu, donar espai i veu a les dones per a una ciutadania plena que suposa tenir drets i capacitats per exercir-la, tant en l’econòmic, com en el polític i el social.
Només des de fa molt poc que es considera l’escassa participació política de les dones com a un problema estructural, del conjunt de la societat, basat en les desigualtats de gènere. Les lluites dels moviments feministes i de dones, en general, les investigacions i les anàlisis de gènere, han denunciat l’estretor de les anàlisis plantejades només des de la representació parlamentària i de les administracions públiques nacionals i locals, per tractar-se d’una simple suma de dones en els àmbits de poder tradicional que no es planteja anar més enllà d’aquestes xifres.
Mentrestant, pel que fa l’economia de la cura, es cerquen respostes a diversos interrogants sobre la sostenibilitat de la societat actual basada en un ordre social de gènere aliè al fet mateix de la cura humana. Aquest informe assenyala que no es tracta només de quantificar el seu valor econòmic, sinó també de destacar els problemes personals i col·lectius que comporta la seva invisibilització política per la falta d’espais de connexió entre l’àmbit laboral i l’àmbit domèstic.
Actualment, no es pot oblidar que és imprescindible redoblar els esforços cap a les mesures de conciliació de l’ocupació amb el treball reproductiu i també de corresponsabilitat des d’una òptica de canvi de valors en què es fonamenta la divisió sexual del treball. A més a més, és fonamental continuar treballant per la inclusió i quantificació del treball reproductiu en els comptes nacionals mitjançant la seva presència en el PIB. Aquesta idea és conseqüència de les crítiques feministes a l’economia oficial que deixa fora de la seva anàlisi el treball no remunerat realitzat a les llars i dedicat a la cura de les persones.
Al llarg d’aquest informe, la participació política i l’economia de la cura en la cooperació al desenvolupament es presenten com a aspectes interrelacionats, que necessiten ser posats en l’agenda política, perquè es considera l’escassa participació política de les dones com un problema estructural, del conjunt de la societat i basat en les desigualtats de gènere. Les lluites dels moviments feministes i de dones, en general, les investigacions i les anàlisis de gènere, han denunciat l’estretor de les anàlisis plantejades només des de la representació parlamentària i de les administracions públiques nacionals i locals, per tractar-se d’una simple suma de dones en els àmbits de poder tradicional que no es planteja anar més enllà d’aquestes xifres.