Clariana de comunicació

 Declaració sobre la crisi financera, aprovada el dia 20 d’octubre , durant la VII Trobada Internacional de la MMD en Panxón , Vigo  

En un context patriarcal i d’economia neoliberal , el sistema bancari i financer col·lapsa. Els intents de recuperació per tal de millorar el seu funcionament només fan que la situació empitjori encara més. Les borses del món cauen , la crisi s’expandeix i ja no es pot disfressar per més temps . La conseqüència de la no redistribució de les riqueses és l’empobriment massiu dels pobles i particularment de les dones. Aquest sistema afavoreix el desenvolupament de les guerres com a eina per a aconseguir els recursos dels Països del Sud i per a desenvolupar la indústria d’armament. En els conflictes bèlics les dones pateixen violències inacceptables i inhumanes.

 Els guanys colossals dels especuladors i accionistes són privatitzats , mentre que les enormes pèrdues del sistema són nacionalitzades , es a dir , pagades per tothom a traves dels nostres Estats. Nosaltres , les dones del Món, som les primeres afectades per l’atur galopant , la pèrdua de l’autonomia alimentària , per la mercantilització dels bens comuns . Aquesta crisi financera està estretament vinculada a totes les altres crisis : el canvi climàtic , la crisi alimentària, la crisi de l’energia i la crisi laboral. Els països del Sud són espoliats de les seves riqueses ; els hàbits alimentaris són modificats en benefici de les multinacionals agroalimentàries. Aquestes últimes han estat sufocades pel pes del deute , per l’opacitat de la utilització dels fons en prètec de les organitzacions internacionals. 

Davant del fracàs del model únic d’organització econòmica globalitzada , nosaltres , dones de la Marxa Mundial de les Dones , reunides a Vigo , Galiza , del 14 al 21 d’octubre de 2008 , reafirmem la nostra posició contra el neoliberalisme , exigim la transformació del FMI , del Banc Mundial , del Banc Central Europeu i de la Organització Mundial del Comerç (OMC) , aixì com la dels Bancs de Desenvolupament . Denunciem amb força tots els acords de lliure comerç , especialment els acords d’associació econòmica (ADA) – com l’Acord d’Associació Econòmica Japò-Filipines (JPEPA) – i l’Acord  General sobre el Comerç de Serveis (AGCS) . Nosaltres exigim la supressió dels paradisos fiscals que permeten emmascarar els diners de la droga i de la corrupció , nosaltres demandem el control de tots els moviments dels capitals.

 És molt clar que el que necessitem és un altre sistema econòmic , desenvolupar la creació d’estructures d’economia solidària , de cooperatives de producció autònomes , d’un Banc del Sud al servei d’un desenvolupament ecològic , igualitari i sostenible . Volem transparència en la utilització dels fons públics i de la seva gestió. Volem que els recursos dels pobles es destinen prioritàriament a la satisfacció de les seves necessitats vitals . Els nostres Estats són responsables , cal passar comptes , és el seu deure i la seva obligació regular el sistema econòmic per a protegir ales ciutadanes i ciutadans dels interessos dels financers . Els costos de la crisi han d’ésser assumits per els accionistes i per tots aquells que s’enriqueixen amb l’especulació. 

Cal definir altres regles de distribució i d’utilització dels diners , de manera democràtica i participativa , amb els pobles , els moviments socials i les associacions feministes. La definició dels pressupostos ha de tenir en compte la preservació del bens comuns i el desenvolupament del serveis públics. Tothom , homes i dones del Món , tenim dret a una alimentació sana , a una vivenda digna , a la salut , a l’educació , a una feina digna , als transports públics i a la cultura.

Hem de construir plegades un món nou, on els nostres valors de pau, justicia, igualtat, solidaritat i llibertat siguin prioritaris.