Clariana de comunicació

Un documental, una obra de teatre, una pel·lícula i una trobada d’Elnes recuperen la història de la maternitat que va acollir mig miler d’exiliades

Comunicat de premsa del Departament d’ Interior, Relacions Institucionals i Participació

-El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació col·labora en les quatre iniciatives per recuperar la memòria de la maternitat i de l’exili -Una cinquantena d’Elnes es reuniran diumenge a la Ciutadella per retre homenatge a Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la maternitat -El Canal 33 estrena el dia 13 el documental “El llegat de la Maternitat d’Elna”, que recull els testimonis de mares i fills d’Elna

-El pròxim setembre, s’estrenarà una obra de teatre sobre la vida a la maternitat al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera -Mediapro prepara el rodatge d’una pel·lícula de Manel Huerga sobre la història d’Elisabeth Eidenbenz i ElnaEl documental “El llegat de la Maternitat d’Elna” (Enunai Produccions), una obra de teatre (Projecte Galilei), una pel·lícula (Mediapro) i una trobada de nenes que es diuen o es diran Elna (Ara Llibres) recuperaran en les pròximes setmanes i mesos la història de la maternitat on, després de la Guerra Civil, van néixer 597 fills d’exiliades confinades als camps de refugiats del sud de França. Ho ha explicat en roda de premsa aquest matí la directora general de la Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, que també ha recordat que la recuperació de la història d’Elna és “un bon exemple dels objectius del govern de recuperar els valors ètics de la lluita per la llibertat i projectar-los cap al futur”. En el mateix sentit, l’autora del llibre “La Maternitat d’Elna, bressol dels exiliats”, Assumpta Montellà, ha insistit “si sabem explicar aquests valors de solidaritat, generositat  i pacifisme, el llegat dels nostres nens serà millor”.

Les quatre iniciatives han rebut el suport del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (DG de Memòria Democràtica), que l’any 2005 ja va organitzar una exposició per recuperar la història de la maternitat i va donar suport a la publicació del llibre “La Maternitat d’Elna, bressol dels exiliats” (Ara Llibres). A més, totes quatre coincideixen amb el 95è aniversari de la fundadora de la maternitat, la mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz, que va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2006.

Eidenbenz va fundar la maternitat el 1939, mentre cinc-centes mil refugiades i refugiats espanyols travessaven la frontera francesa i eren internats en camps de concentració com els de Ribesaltes, Argelers o Sant Cebrià. Eidenbenz, una jove mestra del Cartell d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, va instal·lar una maternitat en una torre abandonada de la localitat d’Elna (Rosselló). 597 nens i nenes fills de refugiades republicanes procedents de Catalunya, i d’algunes dones jueves, gitanes i d’altres procedències hi van néixer entre l’any 1939 i abril de 1944, quan l’exèrcit alemany va clausurar la Maternitat.

-TROBADA D’ELNES ( 8 de juny al Parc de la Ciutadella)

El primer acte d’homenatge a Elisabeht Eidenbenz i de recuperació de la història d’Elna serà el pròxim diumenge, 8 de juny, amb una trobada de nenes que porten per nom Elna. La raó és que, des que Ara Llibres va publicar “La Maternitat d’Elna”, d’Assumpta Montellà, desenes de mares de tot Catalunya han posat aquest nom a les seves filles. Per això, l’editorial, amb el suport de la DG de Memòria Democràtica, ha convocat una trobada d’Elnes per fer una fotografia de família i fer-la arribar a la fundadora de la maternitat, Elisabeth Eidenbenz, en el seu 95è aniversari. Una cinquantena d’Elnes ja han confirmat la seva assistència el pròxim diumenge a les 12h a la plaça de la cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona. També han confirmat la seva presència algunes embarassades que, colpides per la història de la maternitat, han decidit posar a les seves filles el nom d’Elna.

-EL DOCUMENTAL (divendres 13, a les 22.55, al programa “El documental” del 33)

“El llegat de la Maternitat d’Elna”, una coproducció d’Enunai Produccions, Televisió de Catalunya i TVE amb el suport de la Generalitat i l’Imserso, tracta d’explicar “tota” la història de La Maternitat d’Elna, sense deixar fora cap dels seus protagonistes.

Co-dirigit per Assumpta Montellà i Toni Espinosa, el documental intenta fugir dels convencionalismes per explorar el territori de les emocions i està organitzat seguint tres diferents línies narratives:

-         La història compartida pels refugiats republicans i els jueus

-         Com van canviar les vides de les mares protagonistes

-         Les reaccions a la nostra la societat en donar a conèixer aquesta història desconeguda fins ara.

PERSONATGES PRINCIPALS

ELISABETH EIDENBENZ

Nascuda a Zurich l’any 1913, va treballar com a mestra a diferents escoles de Suïssa i Dinamarca fins que al 1937 es va traslladar a la població valenciana de Burjassot com a voluntària dins de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra. Després de treballar dos anys en tasques humanitàries dins la zona republicana es va veure immersa en l’èxode dels perdedors cap a França. Veient l’estat lamentable dels exiliats als camps de concentració del sud de França i l’altíssima mortandat de nens i dones embarassades, va organitzar una maternitat a la població d’Elna, on va salvar la vida de quasi 600 nens i nenes que haurien nascut, i probablement mort als camps d’Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès i Ribesaltes. Només l’ocupació nazi va impedir que continués amb la seva tasca després del 1944.

LES MARES

MARIA GARCÍA – mare i treballadora a la maternitat.

Va arribar a Barcelona des d’Almeria buscant una vida millor, però la guerra la va convertir en una exiliada més dels 465.000 que van sortir per la frontera cap a França. La Maria va anar a parar a la Maternitat per tenir el seu fill Felipe al mateix temps que el seu marit aconseguia un passatge cap a Mèxic. La Maria va decidir que el seu fill era massa petit per iniciar un viatge a l’aventura, així que es va quedar dos anys i mig treballant al costat de l’Elisabeth fins que el seu marit la va reclamar des de l’altra banda de l’Atlàntic. Després d’un llarg viatge en vaixell, li esperava una desagradable sorpresa: el seu marit havia iniciat una nova vida amb una altra dona. La Maria va decidir llavors que continuaria la seva vida a Mèxic.

REMEI OLIVA – (exiliada a França)

Ara viu a Gap, als Alps francesos, però quan va esclatar la guerra civil era modista i vivia a Badalona. Quan va haver d’exiliar-se del país a correcuita, la única cosa que va emportar-se va ser una capsa de fils de colors, el seu més preuat tresor en la tristesa del camp de concentració. Va tenir la sort de que el seu fill Rubén nasqués a la Maternitat d’Elna. Mentre la Remei tenia el seu fill a la Maternitat, el seu marit, com altres exiliats, era obligat a treballar a les mines del nord del país dotze hores al dia.

ROSA i CELIA, són les altres dues mares que apareixen en aquest documental. La primera és catalana, la segona madrilenya. La Rosa va poder tornar a Catalunya però la Cèlia es va haver de quedar i actualment viu a Perpignan. Els seus testimonis, sumats als de la Remei i la Maria ens donen un retrat ampli i detallat de la vida de les mares refugiades a la Maternitat d’Elna.

ELS FILLS

FELIPE SÁEZ – L’exili compartit a Mèxic

Va compartir amb la seva mare, la Maria, dos anys i mig de les seves vides a la Maternitat. Admira la força de la seva mare,disposada a emprendre una nova vida en un nou país, Mèxic, sense el seu pare. La del Felip és una concepció ben diferent de la dels nens que van tornar a Espanya i de la dels exiliats que es van haver de quedar a França. A Mèxic el col·lectiu d’exiliats republicans manté viu l’esperit de la IIª República i la seva ideologia.

SERGI BARBA – La lluita per la memòria històrica.

La seva família no es va moure mai més del sud de França. El seu món ha estat i és la recuperació de la memòria històrica. Ha treballat per que l’edifici de la Maternitat sigui patrimoni públic i és president de la FFREE (Fills i Filles Republicans de l’Èxode Espanyol). La seva visió del seu pas per la Maternitat d’Elna es resum en una frase plena de sentit i emoció: “A la Maternitat d’Elna la meva mare em va donar la vida i l’Elisabeth Eidenbenz, la confiança en el gènere humà”.

-ESTRENA DE L’OBRA “LA MATERNITAT D’ELNA” (27 setembre al MUME)

El pròxim mes de setembre, la història d’Elna també es podrà veure als escenaris. La companyia Projecte Galilei, amb el suport de la DG de Memòria Democràtica, estrenarà l’obra “La Maternitat d’Elna” al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera, amb dramatúrgia de Pablo Ley i sota la direcció de Josep Galindo.

L’espectacle està concebut com un conte per a adults que relata la històra de les mares d’Elna des de la sortida del país fins a l’acollida a la maternitat, el part i els primers mesos de vida dels nens. Incorpora els testimonis recollits per A. Montellà en el seu llibre i cançons catalanes i franceses de diversos autors i estils. El muntatge està pensat per a una actriu-cantant (Rosa Galindo) i per a un pianista (Luc Olivier Sánchez). L’actriu-cantant afronta la funció de narrar la història, tot interpretant diferents personatges, i el seu monòleg es veu interromput per diversos impulsos musicals que aporten un ampli ventall d’estats d’ànimque acompanyen aquest recorregut per la història.

Després de l’estrena a La Jonquera, el muntatge iniciarà una gira per tot el país. Diverses ciutats s’han interessat per acollir-lo: Mataró, Granollers, Solsona, Olot, Tortosa, Reus, Terrassa, Girona..etc.

-PROJECTE CINEMATOGRÀFIC “LA MATERNITAT D’ELNA” (Mediapro)

El grup Mediapro prepara el rodatge de la pel.lícula “Les Mares d’Elna” sobre la història de la maternitat, amb guió de Lluís Arcarazo i Jordi Galceran i direcció de Manel Huerga, director de “Salvador”. L’objectiu del projecte és fer la crònica d’una victòria, la de la dignitat humana sobre la desesperació i la mort. La història comença al final de la Guerra Civil amb Maria Costa i la seva família fugint, amb milers de persones més, d’una Barcelona assetjada per la fam i els bombardejos. El destí és França, on de nou milers d’exiliats patiran fred, fami tifus als arenals d’Argelès i Saint Cyprien. Les principals víctimes d’aquella situació seran els nens, sobretot els nadons, amb un índex de mortalitat del 95%.

“Les mares d’Elna” vol ser un homenatge a la lluita d’aquelles dones i la cursa contrarellotge d’Elisbeth Eidenbenz per superar les adversitats i obrir una maternitat on les refugiades poguessin donar a llum amb condicions. La previsió és iniciar el rodatge a principis de 2009.

Per a més informació, podeu posar-vos en contacte amb:

Gabinet de comunicació del DIREP: 93 552 61 08

Enunai Produccions: 609 724 905

TV3: www.tv3.cat

 Ara Llibres: nchorda@arallibres.com 

Projecte Galilei: 696 523 035·