Clariana de comunicació

www.gencat.cat , 16 d’abril de 2008

Per accedir als drets que la llei estableix, s’amplien les vies per a identificar la violència masclista.

El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista que regula les actuacions contra la violència masclista a Catalunya i permet actuar de manera integral contra totes les formes d’aquesta violència i els àmbits on aquesta es pot produir, amb l’objectiu últim de fer-la inviable.

El nou text vol contribuir a fer inviable la violència masclista tot abordant de forma integral totes les formes en què s’exerceix i tots els àmbits en què es pot produir. Dóna molta importància a la prevenció i estableix noves mesures adreçades a la sensibilització, prevenció i detecció precoç per impulsar els canvis necessaris en l’imaginari social que permetin l’eradicació definitiva d’aquesta problemàtica.

Es tracta d’una llei que no només s’adreça a les dones en situació de violència masclista, sinó que estableix mesures adreçades a tota la població a partir de la sensibilització social.

La nova llei defineix el model d’atenció que ha de posar en el centre les necessitats de cada dona i considerar-la com a subjecte actiu del seu procés de recuperació i a tal efecte regula la Xarxa d’atenció a les dones en situacions de violència masclista. Defineix cada servei, les funcions que ha de desenvolupar, quina administració en té la competència i quines han de ser les beneficiàries.Aquest model prioritza i reforça la xarxa social.

La Llei parteix de la base que la violència masclista és una greu vulneració dels drets humans i les llibertats fonamentals, així com un impediment per assolir la plena ciutadania de les dones, la seva autonomia i llibertat. L’objectiu és trencar les invisibilitzacions i discriminacions que han patit les dones i reconèixer i garantir el seu dret bàsic a viure sense cap de les manifestacions de la violència masclista.

Aquesta Llei, que va ser elaborada per l’Institut Català de les Dones (ICD), adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, en el marc d’un ampli procés participatiu, conceptualitza la violència masclista, descriu les formes d’exercir-la i els àmbits en què es pot produir, i té en compte situacions específiques.

Segons la Llei, per violència masclista s’entén aquella que s’exerceix contra les dones en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, intimidacions o coaccions, té com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat. 

La Llei fa una descripció de totes les formes d’exercir la violència masclista: física, psicològica, sexual i abusos sexuals a dones i menors, i econòmica (que queda definida com la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d’una dona i, si escau, de llurs filles o fills, així com la limitació en la disposició dels recursos propis o compartits en l’àmbit familiar o de parella).

També especifica els àmbits en què es pot produir: de la parella, familiar, laboral, o en l’àmbit social o comunitari (agressions sexuals, assetjament sexual, tràfic i explotació sexual de dones i nenes, mutilació genital femenina o risc de patir-la, matrimonis forçats, violència derivada dels conflictes armats, violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones).

El text conté mesures per donar respostes a col·lectius que poden tenir dificultats d’accés als recursos: immigrades, dones en situació de prostitució, dones del món rural, dones grans, transsexuals, dones amb discapacitats, dones amb el VIH, l’ètnia gitana, recluses i nenes exposades a mutilacions genitals femenines.

Algunes de les noves innovacions que presenta són:

1.- Nous instruments d’identificació de violència masclista per tal d’accedir als drets d’atenció i de reparació

S’amplia el ventall de mitjans d’identificació de les situacions de violència masclista per accedir als drets que el nou text recull. En aquests casos, constitueixen mitjans de prova qualificats: la sentència de qualsevol ordre jurisdiccional -tot i que no hagi guanyat fermesa- que declari que la dona ha patit alguna de les formes d’aquesta violència, l’ordre de protecció vigent, i l’informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

En absència d’alguna d’aquestes identificacions, també seran mitjans específics d’identificació:

- Qualsevol mesura cautelar judicial de protecció i de seguretat.

- L’atestat elaborat pels cossos de seguretat que han presenciat directament alguna manifestació de violència masclista.

- L’informe del Ministeri Fiscal.

- L’informe mèdic o psicològic.

- L’informe dels serveis públics amb capacitat d’identificació de les situacions de violència masclista. Es reconeix aquesta capacitat als serveis socials d’atenció primària, als serveis d’acolliment i recuperació, als serveis d’intervenció especialitzada, i a les unitats especialitzades dins els cossos de seguretat.

- L’informe de l’Institut Català de les Dones.

2.- Facilitat d’accés a un habitatge

El Govern de la Generalitat de Catalunya promourà mesures per facilitar l’accés a l’habitatge a totes les dones que pateixin una situació de violència i que es trobin en situació de precarietat econòmica a causa d’aquesta violència o quan l’accés a un habitatge sigui necessari per a la seva recuperació. També es garanteix l’accés prioritari als habitatges de promoció pública a les dones que es trobin en aquests supòsits.

3.- Garantia de la formació ocupacional

El Govern de la Generalitat garantirà la formació ocupacional a les dones que es trobin en qualsevol forma de violència masclista i adoptarà les mesures necessàries per facilitar la seva ocupació, si cal, per assolir la seva recuperació econòmica. L’administració pública competent haurà d’establir subvencions a la contractació del col·lectiu de dones en aquests casos; promoure la signatura de convenis amb empreses i organitzacions sindicals per facilitar la seva reinserció laboral; i establir ajuts directes i mesures de suport (amb un seguiment tutorial personalitzat del seu projecte) a les dones que es constitueixin en treballadores autònomes.

Tots els programes de formació ocupacional i inserció laboral que desenvolupi el Govern de la Generalitat inclouran amb caràcter prioritari les dones que pateixin o hagin patit violències, i els programes de formació de les administracions públiques catalanes han d’establir projectes específics que incloguin l’accés a les tecnologies de la informació i comunicació i les matèries necessàries per a l’ocupació de les dones que pateixin o hagin patit violències, atenent la diversitat de situacions i necessitats.

4.- Assistència jurídica, ajuts i  prestacions econòmiques

La Llei estableix que només es tindran en compte els ingressos i les rendes individuals de cada dona, i no els de la unitat familiar, als efectes de percebre la renda mínima d’inserció, l’assistència jurídica gratuïta i els ajuts escolars.

El Govern de la Generalitat podrà concedir prestacions econòmiques extraordinàries a les dones que hagin patit violència masclista en un pagament únic. Quan la víctima sigui menor d’edat, la indemnització econòmica no podrà ser administrada per l’autor o inductor de la violència.

També tindran dret a la percepció econòmica, en un pagament únic, els fills i filles de les víctimes mortals a conseqüència de qualsevol de les formes de violència masclista contemplades en la llei, que siguin menors de vint-i-sis anys, i que depenguin econòmicament en el moment de la mort de la mare.

Per altra banda, la Generalitat podrà personar-se en els procediments penals per violència masclista, en els casos de mort o de lesions greus de la dona. En el cas que la personació sigui exercida per una altra administració, la Generalitat es podrà personar de forma potestativa.

5.- Constitució d’un  fons de garantia de pensions

El nou text estableix que el Govern de la Generalitat ha de constituir un fons de garantia per a cobrir l’impagament de pensions alimentàries i l’impagament de pensions compensatòries. Aquest fons s’activarà quan hi hagi la constatació judicial d’incompliment del deure de satisfer-les i comporti una situació de precarietat econòmica d’acord amb els límits i les condicions que es fixin per reglament.

L’objecte d’aquest fons, en qualitat de bestreta, és minimitzar la vulnerabilitat i el risc de situacions d’exclusió quan s’ha produït incompliment de la resolució judicial i, per tant, l’impagament de les pensions establertes. Aquest fons operarà amb caràcter de bestreta i es rescabalarà de la persona deutora.

Durant l’any 2008 es realitzarà el desplegament reglamentari d’aquest fons per a que entri en vigor el 2009. Hi ha aproximadament 12.000 resolucions judicials anuals que no acaben executant-se en la seva totalitat. Aquestes suposen un 30 % del total de resolucions.

6.- Creació de la xarxa d’atenció i recuperació integral

La Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral a les dones que pateixen violència masclista és el conjunt coordinat de recursos i serveis públics de caràcter gratuït per a l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació de les dones que han patit o pateixen violència masclista, en l’àmbit territorial de Catalunya. El nou text estableix que correspon a l’Administració de la Generalitat la creació, la titularitat, la competència, la programació, la prestació i la gestió de tots aquests serveis en col·laboració amb els ens locals, excepte els Serveis d’Informació i Atenció a les dones (SIAD), que són competència dels municipis. Integren la Xarxa els serveis següents:

·        Servei d’Atenció Telefònica Especialitzada

·        Serveis d’Informació i Atenció a les Dones

·        Serveis d’Atenció i Acolliment d’Urgències

·        Serveis d’Acolliment i Recuperació

·        Serveis d’Acolliment substitutoris de la llar

·        Serveis d’Intervenció Especialitzada

·      Serveis tècnics de punt de trobada (les persones professionals que treballen en aquest servei no hauran d’aplicar tècniques de mediació en aquells supòsits en què resti acreditada qualsevol forma de violència masclista en l’àmbit familiar)

·        Serveis d’atenció a la víctima del delicte

·        Serveis d’atenció policial

7.- Creació de noves mesures preventives en l’àmbit dels mitjans de comunicació

En els mitjans de comunicació social que estiguin dins l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya restaran prohibides la realització i difusió de continguts i d’anuncis publicitaris que mitjançant el seu tractament o posada en escena, justifiquin, banalitzin o incitin la violència masclista, o que vehiculin tàcitament o implícitament missatges sexistes i/o misògins, així com la reincidència sistemàtica en la profusió o difusió de missatges que desautoritzin les dones o que les tractin vexatòriament o objectualment. Caldrà que realitzin, en canvi, un ús no sexista del llenguatge i que fomentin una presència equilibrada i una imatge plural d’ambdós sexes. També hauran de vetllar perquè les dones siguin presentades amb tota la seva autoritat i respecte, fent visibles les seves aportacions a tots els àmbits de la societat i considerant la seva experiència com a font documental de primera importància.

8.- Creació de la Comissió Nacional per a una intervenció coordinada envers la violència masclista

Serà un òrgan específic de coordinació institucional per a l’impuls, el seguiment, el control i l’avaluació de les actuacions en l’abordatge de la violència masclista, sense perjudici de les competències d’impuls, seguiment i control dels Departaments de la Generalitat i dependrà de l’ICD.