Clariana de comunicació

CIMAC, notícies, 25 de maig de 2007

El 60 per cent de pobres són de sexe femení segons l’informe Especial de ‘Prensa Latina Mujeres del Tercer Milenio’.
Les dones encara no poden intervenir plenament en la vida econòmica i pública, tenen accés limitat a les posicions d’ influència i poder. Les seves opcions laborals són més reduïes i continuen tenint pitjors sous que els homes fent la mateixa feina.

Al Fòrum ‘Lideratge de la dona a la política’ celebrat a Costa Rica,  les dones polítiques varen coincidir en que han d’afrontar més dificultats que els homes per accedir a càrrecs públics.

És cert que a Amèrica Llatina hi ha hagut un augment de dones en els llocs claus dels governs : una presidenta (Xile), una primera ministra (Jamaica), varies ministres (Argentina, Colombia, Uruguaiy, Veneçola i Cuba), en són exponents actuals. Però la problemàtica de gènere continua sense estar present en les polítiques d’àrees claus.

Diferents participants al Fòrum com: Nora de Melgar, ex candidata presidencial de Honduras por el Partido Nacional y ex alcaldesa de Tegucigalpa, Adriana González, senadora del Partido Acción Nacional (PAN) de México, María Eugenia Sequeira, de la Alianza Liberal Nicaragüense, Marcia Campo, presidenta de la Federación Democrática Internacional de Mujeres (FDIM), constaten que encara impera el masclisme i que la participació de la dona a la vida pública és indispensable per impulsar canvis sociales en els països. Valoren a les dones la qualitat de ser més realistes i per tant més properes al poble, més coneixedores de les necessitats de la gent. També creuen que han de ser les abanderades de la democràcia en aquest moment de la historia.

Es queixen però que, fins ara, a  Llatinoamèrica les dones están relegades a vicepresidències i a ministeris.
N’hi ha que opinen que el tipus de participació de la dona a la vida pública es pot diferenciar segons la generació a la qual pertanyen aquestes dones. Aixì les tradicionals ocupen càrrecs relacionats amb la familia, la vida  i la societat, per contra la nova generació està interessada en ocupar càrrecs de més pes en els governs i els països: banca, finances, energia, seguretat i relacions internacionals.

Un objectiu immediat seria el de millorar els sistemes de quotes de participació de gènere als governs, parlaments i partits.

Un altre objectiu es millorar l’educació de les dones i estimular la denominada solidaritat de gènere per evitar rivalitats locals.

És un fet que en els darrers cinc anys hi ha per primera vegada dones Ministres de Defensa: Xile, Colombia, Uruguai, Argentina i Equador, això podria representar  un progrés de gènere en el control polític i el nou rol de l’exercit.

També a tot el món, el nombre de Presidentes de Govern ha augmentat de una (la Presidenta de Mongolia, Suhbaataryn Yanjmaaen) durant els anys cinquanta a trenta-una en els darrers quinze anys. Aquest any passat, el 2006, ha estat l’any de Portia Simpson a Jamaica, Michelle Bachelet a Xile,  Ellen Johnson-Sirleaf a Liberia, etc.

Objectius del Mileni

Com  a part d’aquest objectius, els països membres s’han compromés a reduir la pobresa i la fam i a universalitzar l’ensanyament primari.

La promoció de l’equitat de gènere i els drets de les dones  és  una altra de les vuit fites bàsiques per al desenvolupament que l’ONU vol aconseguir el 2015.

En el darrer congrés internacional de dones a Veneçola, delegacions de 103 països varen denunciar  l’elevat grau d’exclusió que hi ha a Llatinoamèrica i el Carib, i al Sud-est asiàtic, al Nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà.

Els últims  informes de l’ Organizació Internacional del Treball (OIT) indiquen que la incorporació femenina total tan sols ha crescut en els darrers quinze anys d’un un 39.7  a  un 40 el 2006.

Actualment les dones llatinoamericanes i caribenyes són només el 40 per cent de la població  econòmicamente activa de les àrees urbanes. La seva tasa de participació en el mercat laboral va creixer del 39 per cent el 1990 al 52.4 el 2006, pero lesquerda d’ ingressos es una de las més grands, ja que reben sous equivalents tot just al 68 per cent dels salaris que cobren els homes.

I pitjor encara: quan les dones tenen nivells similars o superiors de qualificació, guanyen de mitjana el 72 per cent del que guanyen els homes.

No és estrany, doncs, que l’Informe Especial de Prensa Latina Mujeres del Tercer Milenio ens indiqui que encara hi ha molta feina per fer.