Clariana de comunicació

Per Tona Gusi

 

Action Commune Inter Réseaux Fondation Anna Lindh (FAL) a Taroudant 10-12.04.2014: Parade dans les rues de la ville et Place Bab lehjar

Des de quarts de cinc de la tarda, d’aquest dijous 10 d’abril, s’han realitzant activitats a l’aire lliure de les diverses xarxes de la FAL, a les places i carrers de la ciutat de Taroudant.

Un cercavila del Collectif Eclat de Lune ha anat conduint al públic dels carrers fins a la Plaça Bab lehjar on ja hi ha molta gent esperant les actuacions de La Compagnie des Nouveuax Disparus, ECOLUDIC, Barcelona i l’Association culturelle Theatre Nomade.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Plaça Bab Lehjar és una bona representació de l’arquitectura, l’urbanisme i el mobiliari urbà més contemporani. Situada fora muralles, però a tocar-hi té accés directe a una de les grans portes de la ciutat i, a través d’un bonic passeig, a una altra per la banda de l’Atlas. No és gens estrany doncs que sigui una plaça molt concorreguda i que les haimes d’artesania i les paradetes de begudes i patates fregides hi tinguin un lloc privilegiat. Escenari perfecte per veure-hi la posta de sol damunt de la ciutat, també ho és per comprovar tots els colors que la llum regala a les muralles i a la llarga fila de muntanyes que composen l’Atlas. Així, aquesta tarda del mes d’abril, muralles i muntanyes es tenyeixen d’un munt de colors càlids fins a semblar-nos d’or i de coure mentre els artistes ens criden a la festa i a la celebració conjunta.

 

Amb força calor encara, el Collectif Eclat de Lune, amb Zakariae Heddouchi, és el grup protagonista indiscutible de l’animació al carrer. Gràcies als seus especials i vistosos tricicles, els seus actors i actrius aconsegueixen que la gent els segueixi. Val a dir que, en aquesta ocasió, anaven molt ben acompanyats de molts musics i percussionistes de Taroudant i d’altres indrets del Marroc. Aquest col·lectiu d’artistes i activistes culturals francesos i marroquins va néixer el 2005 amb l’objectiu de difondre l’art i realitzar creacions contemporànies marroquines i africanes, així com per enriquir les arts tradicionals i el patrimoni cultural.

 

   

 

 

 

 

El sol ja baixa i poc a poc es va enfosquint la plaça, quan Jamal Youssfi, de la Compagnie des Nouveaux Disparus, representà una peça de gran interacció amb el públic, utilitzant sempre el llenguatge popular amb gran complicitat amb el públic. D’acord amb els seus plantejaments, aquesta companyia belga que es vol adreçar especialment a espectadores i espectadors allunyats d’activitats culturals fa sempre gratuïtament les seves representacions. Val a dir que Jamal Youssfi va improvisar de valent i va interactuar amb força públic masculí.

El sol es va pondre definitivament, i ja fou sota un cel d’un blau fosc elèctric quan actuà Toni Porcar Boix, el pallasso d’ECOLUDIC, Barcelona. És una obligació destacar que aquest pallasso – actor va jugar contínuament i durant tots 3 dies amb el seu personatge. Amb mímica, molt humor i un xic d’ironia, no només va fer les delícies de la canalla i la gent de la Plaça Bab lehjar durant la seva actuació programada, sinó que a tota hora i per tot arreu va anar deixant guspires de simpatía i bombolles de festa, moltes vegades cercant la complicitat de visitants i de les noies i nois del voluntariat de la Faculté poly disciplinaires. No es d’estranyar doncs que Ecoludic basi el seu treball en la construcció d’un llenguatge de comprensió com els dels clowns mitjançant l’assistència de les persones participants a l’espectacle. Ecoludic treballa en l’educació teatral i de circ, en l’educació mediambiental i el turisme sostenible.

 

Finalment, Mohammed El Hassouni, del Théâtre Nomade ens presenta la seva darrera creació Tqerqib Ennab, un espectacle de teatre de carrer inspirat amb les histories orals del món rural del Marroc. La intenció de l’espectacle es el qüestionament de les transformacions socials i culturals. Aquesta companyia creada el 2006 treballa en itinerància i instal·la la seva carpa durant un anys a un poble o barri que no tingui infraestructures culturals publiques i és d’aquestes experiències i noves coneixences d’on es nodreix per a crear les seves obres.