Clariana de comunicació

L’aportació que podem fer des de la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC.CAT – XIPVG) va lligada a l’existència de les xarxes de periodistes, a les experiències de les seves i dels seus integrants, als estudis i informes realitzats per xarxes locals o nacionals, i a les seves propostes.

En aquest temps de crisi -on ens han portat-  anem encara a cavall entre la reclamació dels drets professionals, més ben dit, la lluita per a la recuperació dels drets que teníem o aspiràvem a tenir i la necessitat d’adaptar-nos a una nova situació basada en l’auto-ocupació o be les cooperatives entre semblants.

El tema de les condicions laborals de les dones periodistes és un tema recurrent a les quatre Trobades Internacionals de la XIPVG però,  no ha estat situat sempre com una de les tasques prioritàries de la XIPVG. S’ha considerat més oportú que  cada Xarxa local fes els seus propis estudis o propostes al respecte. Hi ha dues raons per fer-ho així: la gran diversitat entre les legislacions i regulacions laborals de cada país i, sobretot, la urgència de l’emissió d’alertes per salvar la vida a les periodistes en països en conflicte o en situació de gran violència. Casos com els de Pròxim Orient, el Sud de la Mediterrània o Mèxic i Colòmbia a Amèrica Llatina.

No és estrany doncs que les trobades internacionals, a excepció de la segona trobada realitzada a Oviedo (Astúries, Estat espanyol. 2007) hagin tingut lloc en aquest països, on la urgència no és ja un sou i unes condicions de treball justes i equitatives sinó salvar la pell cada vegada que fas el teu treball. La creació de la XIPVG fou a Morelia (Michoacán, Mèxic. 2005), la tercera a Bogotà (Colòmbia. 2009), la quarta a Fes (Marroc. 2011) i la propera, degut a la terrible situació de violència que pateix Mèxic serà aquest proper mes d’octubre a Mérida (Yucatán, Mèxic. 20013), un dels pocs estats on hi ha una relativa tranquil·litat.

Per tant la XIPVG, sense deixar de defensar una professió digna, té malauradament el deure principal de defensar la vida i la llibertat d’informació i expressió de les seves i dels seus periodistes i denunciar la violència exercida sobre elles i ells (en altres ocasions ja hem parlat sobre les diferències de violències exercides damunt les periodistes dones de tipus: sexual, vexatòries, atemptats a l’honor, amenaces a familiars dependents, etc.). L’altre gran repte és visibilitzar les dones i les seves vides, i treballar per la defensa del seus Drets Humans, pels Drets de les Dones.

 

OBJECTIUS DE LA XIPVG

Entre la vintena d’objectius de la I Trobada Internacional de La XIPVG, a Morelia (Michoacán, Mèxic) l’octubre del 2005 n’hi ha set que fan referència a la situació professional de les dones periodistes:  Visibilitzar les desigualtats de gènere en els mitjans de comunicació dels països membres d’aquesta xarxa;  Fomentar que les dones periodistes assumeixin càrrecs directius en els mitjans; Fer créixer la solidaritat i cooperació entre periodistes; Crear una borsa de treball a traves de la xarxa; Promoure models de capacitació i actualització en matèria de gènere i tecnologies, aprofitant les especialitzacions d’integrants de la xarxa ; Buscar de manera conjunta fonts de finançament per projectes comuns; Aspirar a la creació d’ una agencia internacional de noticies amb perspectiva de gènere (l’inici a Catalunya n’és l’actual La Independent)

En canvi, a partir de la II Trobada Internacional, els objectius prioritaris comuns són:

La denuncia de: la Violència contra les Dones i feminicidis; la Pobresa i Dona (especial èmfasi en la situació de les dones migrades); i la Trata de persones i prostitució.

Treballar: per la pau amb un seguiment del tractament informatiu en països en conflicte; pels Drets sexuals i reproductius; per l’eradicació dels anuncis dels contactes als mitjans (cal destacar la campanya on-line feta a Catalunya i a l’Estat espanyol amb uns quants èxits assolits i la campanya de la xarxa argentina (PAR) que aconseguí la prohibició en aquest país); i per la visibilització als mitjans de la condició social de les dones migrants.

I la creació d’una Comissió de denuncies de la violència exercida damunt les dones periodistes.

Val a dir que a totes les Trobades Internacionals, regionals (com ara les Trobades Mediterrànies o les d’Amèrica Llatina) i les locals o nacionals hi ha hagut ponències sobre les condicions laborals de les dones periodistes (destacant a Fes, 2011, la taula rodona “ Mujeres periodistas del mundo y los derechos laborales” a càrrec del Sindicat de Periodistes d’Andalusia amb un informe de l’Estat espanyol i les intervencions d’Emma Lastenia Amador Talavera de Nicaragua i del Sindicat de Periodistes del Marroc).

 

INFORMES MÉS RECENTS (Diversitat internacional i local,  amb o sense visió de gènere):

Internacional

Informe Mundial sobre la Condició de la Dona als Mitjans per Women’s Media Foundation (http://iwmf.org/) 2012

Estudi sobre equitat de gènere amb dades de 500 companyies de 60 països  presentat  a la Conferència Internacional de Dones Lídereses de Mitjans de Comunicació a la Universitat George Washington (EUA). La  seva directora executiva, Dona Liza Gross, va afirmar en la presentació: “Les dones a totes les regions del món encara s’enfronten a moltes barreres – tant si es tracta de salaris més baixos que els seus homòlegs masculins com  la falta d’accés a la presa de decisions dels llocs de treball i a la sala de redacció”.

L’informe abasta a 170.000 persones en els mitjans de comunicació del món.

 

Algunes dades de l’informe:

- Només hi ha el 27% de dones als llocs directius en els mitjans. Els homes ocupen gairebé dos terços dels llocs de treball, en comparació del 36 per cent ocupats per dones. No obstant això, entre professionals d’alt nivell, les dones s’acosten a la paritat amb el 41 per cent del recull de notícies, edició i escriptura de llocs de treball. El nou estudi mundial mostra que les dones en un 26 per cent de càrrecs i 27 per cent dels llocs de treball d’alta direcció.

- Hi ha una major representació de les dones tant en els càrrecs i l’administració superior a l’Est d’Europa (33 per cent i 43 per cent, respectivament) i els països nòrdics d’Europa (36 per cent i 37 per cent, respectivament), en comparació a altres regions.

A la regió d’Àsia i Oceania, les dones són només el 13 per cent d’alts directius, però en algunes nacions les dones superen els homes en aquest nivell – al sud d’Àfrica, les dones són el 79,5 per cent de l’alta direcció. A Lituània, les dones predominen en les files d’informació dels nivells professionals júnior i sènior (78,5 per cent i 70,6 per cent, respectivament), i la seva representació s’acosta a la paritat en les files de gerència mitjana i alta.

L’estudi global identifica sostres de vidre per a les dones en 20 dels 59 països estudiats. En general, aquestes barreres invisibles es troben en els nivells mitjà i superior. Una mica més de la meitat de les empreses enquestades tenen establerta a tota la companyia una política en matèria d’equitat de gènere. Van des d’un 16 per cent de les empreses enquestades a Europa de l’Est al 69 per cent a Europa Occidental i Àfrica Subsahariana.

Més informació sobre la International Women ‘s Mitjana Foundation i l’ “Informe Mundial sobre la Condició de la Dona en els mitjans”

(Veure article escrit per Redacció AmecoPress / La Independent, 22 de Març de 2012: La International Women’s Media Foundation publica un informe sobre la Condició de la Dona en els mitjans)

 

EUA

The Women’s Media Center: The Status of Women in the U.S. Media 2013

Tot i que la situació als Estats Units és parcialment diferent, l’informe apunta a una desigualtat de gènere persistent en les formes com les dones estan emprades i representades en els mitjans d’informació, entreteniment i tecnologies relacionades.

 

Algunes dades de l’informe:

- Al ritme actual, només l’any 2085 les dones aconseguiran la paritat en el lideratge en els assumptes de govern / política, en l’àmbit empresarial i en les organitzacions no lucratives.

- Respecte a les “Radio Talk” i amfitrions esportius, els qui parlen a la ràdio són majoritàriament homes.

- Així com l’ocupació diària continua donant voltes, també ho fa el nombre de dones en llocs clau dels mitjans.

- Recentment,  els llocs de notícies online han caigut també en la mateixa rutina com a mitjans tradicionals de comunicació. Les notes d’autors masculins van superar a les de dones en quatre dels sis llocs estudiats.

- El percentatge de dones que són directores de noticiaris de televisió va pujar, arribant a un 30 per cent per primera vegada. L’ocupació total de les dones en les notícies de televisió es manté igual a l’informe anterior.

- El percentatge de dones que treballen com a directores de noticiaris de ràdio és alt, juntament amb el percentatge total de dones emprades. Les ràdios no comercials i els mercats principals -amb més d’un milió d’oients- obren el camí. Als mercats més petits, una emissora de notícies de radio pot tenir només una o dues persones treballant-hi.

- Els homes escriuen en diaris tradicionals més articles d’opinió.

- Les dones superen als homes en els webs de mitjans socials.

- Les dones que acaben de graduar-se en periodisme i comunicació de masses són lleugerament més propenses a aconseguir una ocupació que els homes, però també són més propenses a seguir treballant en relacions públiques o publicitat.

(Veure article escrit per Fabiola Llanos. La Independent dimecres, 13 de març de 2013: Les Dones de premsa: La situació de la dona en els mitjans d’EUA 2013 )

 

CATALUNYA

L’informe “Nínxols d’ocupació per a Periodistes. Crisi Oportunitats en el sector i necessitats de formació”

L’estudi, que  mostra la realitat del sector assenyala que entre les i els professionals del periodisme hi ha un 60% de dones.

Aquest però inclou una mostra de 49 professionals, on el 16,3% representen aquesta majoria femenina!. L’informe va ser elaborat per Digilab.Media, Strategy and regulation, de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, dirigit per Josep Lluís Micó, i va provocar moltes queixes donada la total invisibilitat de les professionals del sector. Es va aconseguir fer modificacions i que s’inclogués a algunes dones, a més de provocar que el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), que fou qui va encarregar l’estudi, demanés disculpes.

 

Algunes dades de l’informe:

2012 ha copat el 44% dels acomiadaments de redactors/es registrats en els últims quatre anys: 3.670 d’un total de 8.300. La culpa sol adjudicar-se a la competència de la xarxa, a uns anuncis volàtils i inconstants i a un reguitzell de motius menors com la desafecció entre la joventut.

Una sèrie de xifres que encara no són públiques, obtingudes en el transcurs d’aquesta investigació –abans del proper estudi de l’AQU–, il·lustren el descens en la inserció. Es tracta d’informació de 2009, 2010 i 2011 respectivament, obtinguda a partir d’enquestes a graduats/es un any després d’acabar els estudis i que mostra:

-  un 70%, un 68% i un 66% d’ocupació respectivament. En aquestes proporcions es compten també els ocupats/des que treballen en un sector o activitat que no estan vinculats als seus estudis. Així, per exemple, del 66% de grau d’inserció de l’any 2011, gairebé un de cada quatre desenvolupava una feina que estava no relacionada amb la seva titulació.

- En l’estudi de l’AQU referent a la promoció del 2001, la principal àrea d’activitat econòmica en què s’inserien els graduats era la dels mitjans de comunicació, amb un 67,7% . Aquesta xifra queia fins al 52,14% en l’enquesta efectuada a la promoció de 2004 i es mantenia en la del 2007, amb un 53,8%.

Mentrestant, pujava, encara que no significativament, la xifra dels llicenciats/des que treballaven en altres àmbits, com ara els serveis de comunicació d’empreses, l’educació o la recerca. Ara mateix, aquesta primera via d’ocupació –la dels mitjans– estaria bloquejada: les dades d’atur i d’acomiadaments així ho acrediten.

Les universitats adverteixen que aquesta tendència s’accentua. Malgrat que no hi ha cap estudi d’inserció més actual i general, de totes les universitats, algunes dades que s’han pogut obtenir en els darrers mesos situen al voltant del 25% el percentatge de graduats/des –entre les /els que troben feina– que treballen als mitjans de comunicació. Seria, doncs, un 25% dins del 66% d’inserció estimat pel 2011, la qual cosa suposaria que només entre un i dos de cada 10 graduats troben una oportunitat clara als mitjans. A més, en la seva majoria seria a través de contractes temporals de pràctiques o mitjançant beques.

- La Federació de Sindicats de Periodistes afirmava que durant el 2010, a un 25% dels treballadors del sector de la comunicació a Catalunya els van reduir el sou. L’any 2011, la xifra arribava al 62%. Així, el 77% dels professionals del sector considera que la seva situació laboral és precària, i dos terços temen perdre la feina.

 

Possibles propostes:

Altres perfils i sectors emergents, la majoria relacionats amb el terreny digital, la comunicació corporativa i les relacions públiques.

Noves formes de desenvolupar projectes periodístics com ara experiències de crowdfunding.

 

MÈXIC

He escollit Mèxic com a un dels exemples degut a la seva especificitat en la doble condició que des de la Xarxa Internacional treballem: pels Drets de les Dones i pels drets de les dones periodistes com a professionals, incloent el dret a la llibertat d’informació.

En referència a la llibertat d’informació,  cal llegir l’article “Hablar sin riesgo” publicat en motiu del 3 de març, Dia Internacional de la Llibertat d’Informació, d’enguany 2013 a Las Caracolas per la Premi Nacional de Periodisme mexicà i col·laboradora de La independent, la periodista Sara Lovera que ens descriu així la situació: “Entre 1983 i 2013, a Mèxic van ser assassinats 112 periodistes, 13 dones i 99 homes; només el 2012 hi ha 7 desapareguts. La llista de greuges, acomiadaments i assetjament a la llibertat d’expressió supera els mil casos (…) Però és sorprenent que sense aquest marc de conflicte armat o guerra declarada, a Mèxic superem les xifres d’homicidis contra periodistes, com un signe de la barbàrie en què vivim (…) La CDP (Casa de los Derechos de Periodistas)  ha conclòs amb les xifres disponibles que el 2012, l’últim de l’administració calderonista, 15 periodistes van perdre la vida, el 50 per cent als estats de Veracruz i Chihuahua. I de les més de 55 agressions, 22 van succeir a Oaxaca. O sigui que és molt clar el mapa i els llocs on havien d’actuar les autoritats. Ja és hora d’obtenir respostes dels governs i dels congressos, dels mecanismes de protecció que semblen paper mullat (…) durant els governs panistes de Vicente Fox i Felipe Calderón, hi ha12 anys de xifres impressionants: 75 assassinats de periodistes”.

Tenint en compte aquesta terrible situació de les i dels periodistes a Mèxic, hi ha l’Estudi Condiciones laborales de las y los periodistas, un acercamiento . Primera edició 2008. Coedició de CIMAC, Comunicación e Información de la Mujer, AC i Fundació Friedrich Ebert. La intenció de CIMAC és col·locar elements d’anàlisi per comprendre que la millora de l’exercici periodístic i l’enfortiment de la llibertat d’expressió estan en relació directa amb les condicions laborals dels i de les que treballen a les empreses mediàtiques a través de l’exercici periodístic.

Estudi fet, per contra del de Catalunya, des de la perspectiva de gènere amb totes aquelles qüestions imprescindibles a fi que no pateixi cap de les mancances habituals en els estudis sobre les i els professionals del periodisme.

Aquest és un informe nascut a petició de les pròpies periodistes  de la xarxa mexicana a fi de transparentar les seves condicions laborals en els mitjans de comunicació, i a  banda de les dades obtingudes recull 200 entrevistes a 123 dones i 77 homes en 30 estats federatius de la República Mexicana, amb excepció de Morelos i Yucatán.

Inclou també dades de l’Enquesta de CIMAC de 1995 a 41 dones periodistes.

 

Algunes dades de l’informe:

Entre les dificultats hi ha “l’assetjament sexual, les pràctiques de treball que obliguen les dones a assumir rutines creades pels homes (en termes de fonts, espais i horaris), la desigualtat que el reconeixement i la remuneració econòmica del treball realitzat per les dones rep i el sostre de vidre, objectivat en l’experiència de les dones que aconsegueixen un progrés notable per col·locar-se en la indústria, però que mai arriben a les posicions de direcció i decisió “.

- 15% de dones als càrrecs de direcció.

- alguns mitjans tenen el 50% de dones de personal i cap canvi fonamental en el seu contingut.

- la distància que significa treballar a la Ciutat de Mèxic, capital de l’estat o als municipis. Com més s’allunya la o el periodista del centre, pitjors són les seves condicions laborals i de vida.

CONSIDERACIONS 1995

En les Condicions laborals de l’informe del 1995, quan  el 1990 s’havia decretat el salari professional per a periodistes equivalent a tres salaris mínims:

- Ingrés mensual de 61 per cent de les periodistes era entre un i dos salaris mínims.  Només 12 per cent va assenyalar guanyar fins a quatre salaris mínims professionals i només el cinc per cent guanyava més de cinc salaris mínims professionals.

- Jornada laboral llarga: 51 per cent treballava a temps complet entre 10 i 13 hores diàries i 31 per cent eren col·laboradores amb menys de vuit hores al dia.

- Prestacions: 60 per cent no comptava amb seguretat social; 56 per cent d’elles no percebien prima vacances, únicament 39 per cent en tenia el dret;  51 per cent treballava una jornada de 10:13 hores diàries i 31 per cent menys de vuit hores, a aquest grup pertanyien les col·laboradores; 60 per cent no comptava amb seguretat social, 10 per cent estava afiliada a l’ Institut de Serveis i Seguretat Social per als Treballadors al Servei de l’Estat (ISSSTE), i 3 de cada 10 tenien assegurança social (IMSS).

CONSIDERACIONS FINALS 2008

- Diferències significatives en l’escolaritat: El 85 per cent de les dones té llicenciatura o més, no així els homes, on es va trobar que el 68 per cent d’ells ostenta aquest nivell d’escolaritat.
- Estat civil, també es van trobar diferències significatives:  53 per cent dels homes són solters i en el cas de les dones són solteres el 36 per cent, estan casades el 41por cent i, finalment, en els divorcis s’observa que les periodistes són el 19 per cent, no així en el cas dels homes que només ho són  el 4 per cent.
- Tasques domèstiques, les dones continuen realitzant més hores a banda del seu treball com a periodistes: el 75 per cent de les dones s’ocupen de zero a 24 hores a la setmana per a aquestes activitats, el 4 per cent de 25 a 48 hores a la setmana, i el 2 per cent les, de 49 o més hores a la setmana.
- Temps lliure, tenen menys activitats les dones: el 31 per cent de les dones no comptaven amb temps lliure en què pogueren fer activitats específicament per a elles, en el cas dels homes, el 17 per cent va afirmar  no tenir-ne.
- Tipus d’habitatge, es van trobar aquestes diferències:  les dones viuen un 37 per cent  en una casa de lloguer, en una casa deixada l’11 per cent. I, en canvi, els homes, amb major percentatge, viuen en una casa pròpia, el 64 per cent.
-Antiguitat laboral entre dones i homes: fins a cinc anys en el mateix mitjà hi ha el 76 per cent d’homes i 51 per cent de dones, no obstant això, elles són qui més temps estan treballant en el seu medi actual, 16 per cent més de 11 anys, no així en el cas dels homes que, durant el mateix temps, només hi ha durat un quatre per cent.
- Salari Mínim Professional en el seu medi: 41 per cent dels homes el cobren i en el cas de les dones només és un 21 per cent.

- Altres variables que van mostrar canvis significatius van ser:  el tracte diferenciat que la directiva del mitjà on treballen té amb dones i homes i la discriminació que existeix per a les dones en els mitjans de comunicació. Per exemple quan es pregunta sobre si hi ha mecanismes estipulats clars i públics per als ascensos, el 12 per cent dels homes diuen que sí i només ho afirmen un 5 per cent de les dones; Finalment, també es van trobar diferències significatives quant a si les i els periodistes tenien coneixement d’una organització gremial en la seva entitat, 92 per cent d’homes i 72 per cent de les dones van referir conèixer-ne alguna, comparat amb el 7 per cent d’ells i el 22 per cent d’elles que no en coneixen cap. El 19 per cent d’homes i el 7 per cent de dones assenyalen com a principals a les associacions estatals.

 

Possibles propostes:
- Salari Mínim professional.
- Necessitat de la figura Ombudsperson del i de la periodista que pugui intervenir com a conciliació i assessoria davant afectacions dels drets laborals de les i dels qui exerceixen el periodisme, les intimidacions, agressions, segrestos, relacionats amb la llibertat d’expressió i l’assetjament sexual, en el cas de les dones, no es registra com a risc de treball.
- Cal que hi hagi el dret laboral a mantenir el secret de les fonts davant el patró, el pagament per la prolongació de la jornada de treball per la naturalesa de l’esdeveniment que s’està cobrint o les mesures de protecció i assegurança quan s’acudeix a zones de guerra o de conflictes que posen en perill la vida, protecció i drets per als i per a les  corresponsals, protecció governamental davant les amenaces per les publicacions que realitza.
- Les i els periodistes anomenats freelance, requereixen que els productes informatius que venen a diversos mitjans es protegeixi en la Llei laboral per regular l’oportunitat del seu pagament i suma. En aquest cas s’ha de considerar els casos de les fotografies, notes, articles d’opinió o reportatges que apareix en diferents dates o en diversos mitjans informatius de la mateixa empresa, així com el reconeixement dels crèdits de l’autor de la fotografia o del treball informatiu.
-També cal legislar perquè es reconeguin malalties professionals com la síndrome del carp pels moviments repetitius en utilitzar el teclat o el ratolí de l’ordinador, que generalment pateixen més les dones, o el dolor lumbar que pateixen en proporció més els homes, el estrès laboral i la protecció visual davant la radiació que emeten les pantalles dels ordinadors, entre d’altres malalties.

- Les redactores i els redactors com a subjectes d’una revolució passiva i silenciosa exercint el poder des de la resistència.

-  Tenir un domini de les Noves Tecnologies, canvio social i democratització dels mitjans.

LES XARXES, UNA OPCIÓ D’ORGANITZACIÓ

L’informe mexicà també afirma que les xarxes són una bona forma d’organització degut a que tenen una estructura descentralitzada, horitzontal, dinàmica, flexible, no excloent i autònoma entre enllaços.

Les Xarxes de periodistes nacionals i internacionals creen els seus fòrums d’expressió i presencia als Mitjans, així com un periodisme d’opinió.

ARTICLES relacionats :

“Dones periodistes: Canvi social i democratització dels mitjans a Mèxic” per Maricarmen Fernández Chapou, 10 agost 2011

Premi Nacional “Rostres de la discriminació 2011 a Millor article d’opinió” publicat a RMC