Clariana de comunicació

Maria Dolors Viñas

Fa un parell de setmanes a Barcelona, acollides per l’Institut Europeu de la Mediterrània, es van celebrar les II Jornades de periodistes i comunicadores d’aquesta regió.

A la convocatòria van assistir mes de 80 dones procedents de: Palestina, Israel, Turquia, Egipte, Argelia, Itàlia, França, Tunísia, Marroc, Catalunya i Estat espanyol. L’objectiu principal era revitalitzar la xarxa i reforçar el diàleg a favor del desarmament, la pau i els Drets Humans i socials d’homes i dones, condicions bàsiques, indispensables, pel desenvolupament equilibrat i just.

Al voltat de dues ponències marc sobre “xarxes mediterrànies de la comunicació per la pau” una de la palestina Kawther Salam, i una altre de Nadire Mater d’Istambul, es van debatre les propostes en quatre grups de treball que, podien molt be ser la representació viva de Babel; però la tenacitat, la professionalitat i l’esforç, van fer front, no sense dificultats, al càstig bíblic a l’arrogància, que planejava sobre la temptativa d’arribar a acords i prioritzar actuacions.

Ara, passats uns dies, des de la meva taula de treball, puc pensar que potser si que és una arrogància que un col·lectiu de dones professionals de la comunicació gosin afirmar i plantejar sense embuts: que és urgent combatre i canviar les rutines de producció de notícies que reforcen estereotips sobre els drets de les dones. Afirmar de forma contundent, que en aquest combat, cal implicar als consells de redacció de cada mitjà, de cada publicació, de cada territori, de cada localitat. Que cal arrencar el compromís ferm de reelaborar les notícies d’agència y els llibres d’estil de cada empresa, de cada organització, en un procés de revisió continuada.

Potser si que es una gosadia afirmar que cal evitar les generalitzacions i la simplificació de les noticies, que cal recorre a fonts alternatives, en aquest cas a les de les agrupacions de dones i moviments pacifistes. Que és urgent i necessari crear observatoris de la comunicació i no parar d’evidenciar el desfàs que hi ha entre la presència d’homes i dones als mitjans.

Comunicar des de la perspectiva de gènere, és democratitzar la informació de forma que es facin visibles les diferents formes de ser i estar al mon. Comunicar des de la perspectiva de gènere, és posar de manifest les desigualtats i les discriminacions, tant pel que fa a la presencia de les dones als mitjans, com als continguts que tenen a veure amb els seus interessos i les seves expectatives.

Les Dones Periodistes de la Mediterrània, aplegades en aquest II Congres Regional, no demanen cap favor; simplement exigeixen els seus legítims drets.