Clariana de comunicació

Per LÍDIA VILALTA, periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

Novembre 17 Gómez Palau i Lerdo, La Laguna (Durango)

Un minut de silenci i tota una vida de combat

La Laguna és una regió mexicana amb nombroses indústries i serveis, enmig de zones desèrtiques ia cavall entre els estats Durango i Coahuila. A aquest últim pertany la ciutat de Torreón i Durango les de Gómez Palacio i Lerdo. Ambdues formen gairebé una mateixa àrea metropolitana. I allà va arribar l’Èxode per la Vida de les Dones, en el matí del dimarts 17. Una multitud, sobretot dones, esperava la caravana portant vistosos amb globus roses. I amb la campana de les Dones de Negre, van avançar pels carrers de la ciutat fins l’esplanada de la Presidència municipal (Ajuntament) de Gómez Palacio. Allà esperaven a la caravana diverses autoritats: l’alcalde Mario Calderón i la seva dona, la directora de l’DIF (Desenvolupament Integral de la Família), la presidenta de la Comissió de Gènere i Equitat del municipi, Nereida Marmoleto, la directora de l’Institut de les Dones local, Rosa María Nuño i la primera regidora de la veïna ciutat de Lerdo, Anabel Fernández Martinez, a més del síndica, Ana Cecilia Monarres.

Luz Esthela Lucha Castro, coordinadora Centre de Drets Humans de les Dones, (CEDEHM) (http://www.cedehm.org/) va iniciar els parlaments per explicar que formaven Dones de Negre i va explicar que, amb les claus que composen la campana , ‘pretenem obrir les consciències. Davant les institucions que s’han d’ocupar i preocupar de la seguretat de les dones, Castro va afirmar que “la violència familiar requereix protocols …. la policia i les autoritats són omís i no el reconeixen com a delicte ‘. ‘No callen, va prosseguir, perquè’ la quota de sang que hem pagat per culpa de les nostres institucions és molt gran ‘. La Violència de gènere, continuar és Violència contra els drets humans i hi ha instruments internacionals que s’han de complir, a Durango ia Mèxic. Per això, hem d’acabar amb els assassinats i va clamar Ni Una més ¡¡¡¡.
Norma Ledezma, coordinadora de l’organització Justícia Per nostres Filles (JPNH), (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), va recordar a l’assistència,-emparada del sol a una gran carpa preparada per a l’acte a l’esplanada de l’Ajuntament-, que era gairebé la vigília del 25 de novembre i que elles ‘estaven de dol’ per l’assassinat d’una altra menor. L’havien llegit en un diari durant el viatge: Luz María Rocha Domínguez, una nena de 12 anys, va sortir el diumenge de casa seva al municipi zacatecano de Valparaíso i va ser trobada morta amb visibles mostres de violència.
‘La seva mare va haver de ser sedada i el seu pare només va poder pronunciar una paraula: Justícia’. En el camió (autobús), va prosseguir Ledezma visiblement afectada, ‘totes vam tornar a viure la pitjor història, no coneixem la seva família però ja va quedar marcada per la resta de la vida, com nosaltres. La nostra organització, va subratllar, s’uneix al dolor de la família de Luz María; tenen el nostre suport i el nostre cor està amb ells,
‘Hi ha molt per fer, va continuar la responsable de JPNH,’ perquè encara no sabem qui va matar a les nostres filles, i no és un dol qualsevol, quan es van d’aquesta manera, mai s’oblida. I va demanar a les autoritats de Gómez Palau un minut de silenci per Luz Maria, però va recordar que “ara és un minut de silenci però és tota una vida de combat ‘.
Després del silenci, va prendre la paraula l’alcalde per donar la seva solidaritat a les ‘valentes Dones de Negre i va afirmar que “ens unim a la causa, li ho reconeixem i estem amb vosaltres’. I a continuació, alcalde i esposa van pujar al remolc on viatjava la campana i, en senyal de dol, la tañeron tres vegades, so que va ser alternat per la campana municipal de l’esplanada, després d’això, van llançar a un cel clar, els globus roses que portaven els assistents.

A la tarda, una llarga caminada amb les dones institucionals d’ambdós municipis i altres que es van afegir, totes posades sota una gran manta negra, va moure la marxa, que va recórrer la carretera cap a Lerdo, acompanyant el toc de la campana de l’Èxode fins al monument d’Alexia (la que dóna afecte a tots) aixecat en el marc del Dia contra la Violència vers les Dones el novembre de 2005, per l’alcaldessa d’aquest llavors. Allà es van encendre espelmes al voltant de l’estàtua i totes les dones juntes van cantar l’Himne de les Dones de Negre, compost en la caminada a peu cap a Ciudad Juárez l’any 2002, anomenat ‘Èxode per la Vida’, algun dels seus paràgrafs crida:

Elles busquen dignitat,
Pau, Justícia i llibertat
També amor i equitat
Elles busquen solidaritat
Elles criden ni una més
Ni Una Més ¡¡¡¡¡,…..

Després es va arribar al parc central de Lerdo, on esperaven també l’alcalde Carlos Aguilera Andrade, la responsable local de l’Institut de les Dones, Claudia Landeros, la secretària municipal Jacqueline Del Río López a més de Rosa M ª Nuno i Ana Cecilia Monarres, de Gómez Palacio , que van seguir acompanyant a les Dones de Negre en els actes d’aquest municipi de La Laguna.

Per part de l’Èxode per la Vida de les Dones, va prendre la paraula Hilda de la Vega, de Dones per Mèxic, per recordar que “es viu a la impunitat” perquè “no han estat detinguts, ni castigats els assassins, i exigim Justícia. No volem violència, volem viure en pau ‘. I per això ‘ens cobrim totes amb el mantell negre per aquest mateix dolor i indignació, ens fem totes una sola, a més de les que ja no podran venir … exigim viure en pau i llibertat ‘.
Per JPNH va prendre la paraula Irene Miramontes, qui va posar deures a les autoritats i en el seu missatge va exigir ‘més mesures i tangibles per augmentar el nombre de detinguts i disminueixi el de dones assassinades. Volem Justícia, caigui qui caigui, va finalitzar. L’alcalde els va donar el seu ‘respectuosa benvinguda’, va qualificar les seves demandes de ‘justa lluita’ i va animar a l’assistència a que fes la seva pròpia reflexió sobre el que havien sentit i ho transmetessin la seva família, a la seva comunitat i al seu treball. L’acte va finalitzar amb el toc de la campana donat per aquesta primera autoritat, el toc seguirà trucant al dol i clamant Justícia fins a Ciudad Juárez, per les dones assassinades impunement.