.

.

08-07-2010

El Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), que aplega 372 entitats i associacions de dones de tot el territori català, va aprovar en la sessió ordinària de la Comissió Permanent del 22 de juny de 2010, la declaració següent:

Respecte a les diverses informacions que s’estan realitzant als mitjans de comunicació i de determinats consistoris sobre la prohibició del burca als espais públics, volem denunciar la manipulació que se’n fa i que té un caràcter clarament electoralista i intencionat amb arrels xenòfobes importants.

El CNDC no es posiciona en aquest debat, el que volem és demanar que no es realitzi en nom de la defensa de les dones i dels seus drets. No en el nostre nom. No es poden crear debats distorsionadors de la realitat que es viu a Catalunya, hi ha una normativa jurídica important que tots els partits polítics, conjuntament, han de garantir.

Aquest debat ha estat dirigit novament, i des del seu inici, com una forma d’instrumentalitzar les dones i els nostres drets, sense que nosaltres mateixes en siguem les protagonistes. Hem estat utilitzades i no respectades pel mitjans de comunicació, pels partits polítics i per alguns consistoris.

Demanem el respecte que ens mereixem i moltíssima cautela en aquest debat. Que deixin d’utilitzar les dones amb fins partidistes i que deixin de dividir Catalunya amb debats de caràcter xenòfobs.

PROGRAMA PROVISIONAL:

Dia 10 de juliol de 2010.

Hora: de 10 a 14 hs.

Adreça: Sant Pere més baix, 7, 3a. planta. Barcelona

ACTIVITAT ADREÇADA A DONES

La migració femenina a Catalunya ja compta amb una història de més de 30 anys, llaurada per dones concretes que han generat  espais i xarxes de relació entre-dones, tot fundant genealogies.

En aquesta Jornada es presentara aquesta publicació on, en format de petites històries de cada dona, ens ilustren les trajectòries i les diverses relacions generades entre les dones.

Objectius de la Jornada:

-       Donar a conèixer la història i les trajectòries de les dones immigrades a Catalunya

-       Fomentar la visibilitat de la participació de les dones

-       Difondre els sabers femenins i les genealogies de les dones

Progama:

10-10.30 hs. Presentació institucional

10-11 hs. Presentació del material a càrrec de Remei Sipi i Mariel Araya (Yemanjà, associació de dones immigrades)

11-12.30 hs. Taula rodona. A càrrec de dones participants a la publicació.

12.30- 13.00. Debat

13-14 hs. Festa i pica-pica!!

Organitza: CCDFB, Yemanjà

Col·labora: Xarxa de les Dones Immigrades a Catalunya

Dónen suport: Institut Català de les Dones, Secretaria per a la Immigració, Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona-Obra Social Caixa Catalunya, CCDFB

.

07-07-2010 

.

La Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència masclista impulsarà, farà el seguiment i avaluarà les actuacions en aquest àmbit que du a terme el Govern

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presidit aquesta tarda la creació de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència masclista. L’objectiu d’aquesta comissió és impulsar, fer el seguiment i avaluar les actuacions sobre la violència masclista que duu a terme la Generalitat. També s’encarregarà de fomentar la participació i col·laboració del Govern amb les entitats i òrgans de la societat que treballen en aquest àmbit.

La Comissió facilitarà el treball en xarxa amb organismes que treballen contra la violència masclista. Fins ara no existia cap circuit de coordinació nacional entre la Generalitat i les institucions i els agents socials implicats que lluiten contra la violència masclista.

La consellera Capdevila ha subratllat que el nou organisme “impulsa un treball en xarxa de tots els agents que intervenen davant aquesta problemàtica, ja que l’existència de recursos no pot ser operativa sense coordinació”.

Per la seva banda, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, ha destacat la importància de la Comissió perquè “facilitarà la tasca dels equips professionals que treballen directament amb les dones i les seves filles i fills”.

L’Institut Català de les Dones oferirà suport tècnic, mitjans personals i materials a la Comissió Nacional. Les seves funcions són:

• Coordinar les actuacions dels diferents departaments de la Generalitat i els organismes relacionats amb la violència masclista.
• Fomentar instruments de participació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques, les organitzacions socials, els agents econòmics i socials, els grups de dones i les persones professionals dels diferents àmbits com a elements necessàries per a millorar la prevenció, l’atenció i la recuperació.
• Vetllar pel compliment de les actuacions acordades i avaluar les accions.
• Formular propostes sobre pràctiques i projectes nous a posar en marxa.

La Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista està presidida per la consellera d’Acció Social i Ciutadania i la presidenta de l’Institut Català de les Dones exerceix la vicepresidència. El nou òrgan, que es reunirà en sessions plenàries dos cops l’any i organitzarà la seva tasca en diferents grups de treball, ha quedat constituït avui per 26 organismes de l’administració de la Generalitat i 39 institucions, organitzacions socials i professionals.

Poden formar part, a discrecionalitat de les pròpies entitats, representants  dels òrgans i les entitats següents:

- Els presidents o presidentes de les meses institucionals dels Circuits Territorials contra la violència masclista

- Consell de l’Audiovisual de Catalunya

- Delegació del Govern a Catalunya

- Membres de la carrera judicial que prestin servei en jutjats o tribunals de Catalunya

- Fiscalia Superior de Catalunya

- Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya

- Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

- Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.

- Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya

- Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya

- Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

- Col·legi de Pedagogs de Catalunya

- Col·legi de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya.

- Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.

- Associació Catalana de Llevadores

- Col·legi Professional de Periodistes de Catalunya.

- Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

- Consell Nacional de Dones de Catalunya i dues representants d’entitats de dones que integren aquest Consell, proposades pel la Comissió Permanent i nomenades pel Plenari.

- Consell de la Gent Gran de Catalunya

- Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

- Consell Interuniversitari de Catalunya

- Taula de Ciutadania i Immigració

- Federació de Municipis de Catalunya

- Associació Catalana de Municipis i Comarques.

- Una persona de cada Diputació provincial

- Organitzacions sindicals més representatives de l’àmbit de Catalunya.

- Organitzacions empresarials més representatives en l’àmbit de Catalunya.

- Consell de Relacions Laborals

Circuits territorials

La Comissió, com a màxim òrgan de coordinació institucional contra la violència masclista, s’ha constituït un cop s’estan desenvolupant els circuits territorials de les Terres de l’Ebre, Tarragona, Comarques de Lleida, Alt Pirineu i Aran i la Catalunya Central. En aquests moments s’està treballant per constituir el circuit de la comarca del Baix Llobregat.

Els circuits territorials estableixen la coordinació i mecanismes d’actuació per millorar la resposta a les dones que pateixen violència masclista. A Catalunya, a partir del model consensuat, desenvolupen els seus propis itineraris d’atenció a les dones que pateixen violència, coordinant-se amb els nivells locals, comarcals, intercomarcals i ara nacional. En la seva elaboració hi participen àmpliament els ens locals, els grups de dones i les persones professionals implicades en l’abordatge de la violència masclista de cada territori.

Xarxa d’atenció a les dones

La Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista aprovada el 2008 preveu la creació de la Xarxa d’atenció a les dones en situació de violència masclista. Aquesta xarxa implica, entre d¡altres, el desplegament dels Centres d’Intervenció Especialitzada (CIE) i dels Serveis d’informació i Atenció a les Dones (SIAD).

Els Centres d’Intervenció Especialitzada ofereixen una atenció integral i recursos al procés de recuperació i reparació de les dones que han estat o estan en situació de violència, així com a llurs filles i fills. Actualment, es disposa d’un total de cinc centres d’aquestes característiques a Catalunya i està prevista la creació de dos més al llarg de l’any 2010. Els CIE estan ubicats a l’Anoia, Girona, Terres de l’Ebre, Tarragona i Baix Llobregat. El 2009 es van atendre 944 dones i 306 infants.

A partir de la col·laboració entre l’ICD i els ens locals s’ha desenvolupat una xarxa de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones arreu de Catalunya. L’ICD ja va signar l’any passat acords per a reforçar el funcionament de 82 d’aquests serveis i millorar i apropar l’atenció a les dones en tot el territori de Catalunya i enguany se’n signen 20 més. Els nous serveis suposen el desplegament del 100% de la xarxa de SIADs prevista en la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Els 82 serveis d’aquestes característiques que hi havia l’any passat a Catalunya s’estima que van atendre més de 24.000 dones.

Els SIADs donen informació, orientació i assessorament en tots els aspectes relacionats amb la vida de les dones: àmbit laboral, social, personal, familiar i altres. També incrementen l’eficàcia en l’actuació envers la sensibilització social, la prevenció i la detecció de les situacions de violència masclista.

Servei d’atenció a les dones en situació de violència masclista 900900120

Per altra banda, des de l’Institut Català de les Dones es recorda l’existència, entre d’altres, de serveis d’atenció a les dones en situació de violència com la Línia gratuïta 900 900 120 que atén, a més de telefònicament, a l’adreça de correu electrònic 900900120@gencat.cat , així com a través d’un xat al qual s’accedeix des de la plana web www.gencat.cat/icdones.

Aquest servei, que funciona les 24 hores del dia i els 365 dies l’any, ofereix atenció de forma gratuïta i confidencial a totes les dones que puguin patir una situació de violència masclista en qualsevol de les seves formes. Les persones que accedeixin al servei poden expressar-se en català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, rus, àrab, romanès, croat i xinès (mandarí).

Aquest servei va atendre l’any passat 11.977 trucades, i enguany, entre els mesos de gener i juny 5.241.

La presentació de la publicació “genealogies femenines: les dones immigrades a Catalunya” es realitzarà el proper dissabte 10 de juliol, de 10 a 14 hs. al Centre de Cultura de les Dones Francesca Bonnemaison

PROGRAMA PROVISIONAL:

GENEALOGIES FEMENINES: Dones immigrades a Catalunya

 Dia 10 de juliol de 2010. Hora: de 10 a 14 hs. Adreça: C/Sant Pere més baix, 7, 3a. planta. Barcelona (metro Urquinaona)

ACTIVITAT ADREÇADA A DONES

La migració femenina a Catalunya ja compta amb una història de més de 30 anys, llaurada per dones concretes que han generat  espais i xarxes de relació entre-dones, tot fundant genealogies.

En aquesta Jornada es presentara aquesta publicació on, en format de petites històries de cada dona, ens ilustren les trajectòries i les diverses relacions generades entre les dones.

Objectius de la Jornada:

-       Donar a conèixer la història i les trajectòries de les dones immigrades a Catalunya

-       Fomentar la visibilitat de la participació de les dones

-       Difondre els sabers femenins i les genealogies de les dones

Progama:

10-10.30 hs. Presentació institucional

10-11 hs. Presentació del material a càrrec de Remei Sipi i Mariel Araya (Yemanjà, associació de dones immigrades)

11-12.30 hs. Taula rodona. A càrrec de dones participants a la publicació.

12.30- 13.00. Debat

13-14 hs. Festa i pica-pica!!

Organitza: CCDFB, Yemanjà

Col·labora: Xarxa de les Dones Immigrades a Catalunya

Dónen suport: Institut Català de les Dones, Secretaria per a la Immigració, Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona-Obra Social Caixa Catalunya, CCDFB

De OMAD CAV Observatori dels Mèdia i de les Agressions contra les Dones en Contextos d’Alta Violència

6 de juliol de 2010

.

Apunts 6
País: Guatemala
Temàtica: Reportatges sobre dones i violència

.

Un mínim de temps per a informar

El terror, el crim i la violència assetgen les dones de Ciutat de Guatemala, capital del país centreamericà on el narcotràfic actua sense control. La periodista de Televisió Espanyola Montserrat Boix va elaborar un reportatge que mostra com l’urbs guatemalenca està presa per la violència.
En aquest escenari les dones s’han convertit en blanc de la criminalitat i els seus cossos violentats, tal com passa també a Ciudad Juárez (Mèxic), s’utilitzen per a enviar missatges de terror a la població i així facilitar el desplegament de poder i control.
El reportatge titulat “Guatemala. Mujer, violencia e impunidad”, va ser emès el 21 de maig al canal 24 hores de Televisió Espanyola.

Informatiu Canal 24 Hores. 21/05/2010
3 minuts 22 segons

- Les imatges inicials mostren el barri més violent de Ciutat de Guatemala.
- Acompanyada per tres integrants de l’ONG “Sólo para Mujeres”, institució que ofereix suport a treballadores sexuals i als seus fills, la reportera recorre la zona. Imatges d’amuntegament i pobresa extrema.

- La representant de “Sólo para Mujeres”, Betty de Rueda, declara: “[las mujeres] aparecen mutiladas, aparecen violadas, tiradas en un barranco. Pero es este proceso de violencia que estamos viviendo, por la inseguridad que estamos viviendo aquí en Guatemala”.
- Es mostren imatges d’una ciutat marginal. La reportera explica el context dels assassinats de dones a Guatemala, i que s’assembla al de Ciudad Juárez.

- El testimoni d’un activista de drets humans exposa les causes de la violència: “Se mata a las mujeres para advertir a la sociedad y a la vez decirle a los hombres que no se metan en problemas, para que nuestras mujeres no sean dañadas” (sic).

- La periodista ressalta la tasca de l’organització “Sólo para Mujeres”, que ha creat també dues cases d’acollida per a nenes que han patit abusos sexuals a casa, una altra de les problemàtiques.

- La periodista subratlla que gràcies al treball de les organitzacions de dones de Guatemala, el president Álvaro Colom va aprovar una llei que fa responsable l’Estat de la violència contra les dones i el feminicidi.

- Cap al final del reportatge es ressalta el suport que brinda la Plataforma Espanyola d’Artistes Contra la Violència de Gènere a les associacions de dones de Guatemala.

El reportatge de Boix aprofita molt bé els tres minuts que té de pantalla per difondre un feminicidi menys conegut que el de Ciudad Juárez i d’aquí el seu valor. Però a més cal destacar la contextualització i l’explotació d’altres angles en la informació que giren al voltant d’altres formes d’agressió contra la dona:

.

a. Pautes de conducta
- La informació detalla les circumstàncies en què es produeixen els feminicidis a Ciutat de Guatemala: “Los asesinatos, siguen patrones detectados también hace algunos años en México, en Ciudad Juárez. Desde que ha aumentado la presión contra el narcotráfico mexicano, los cárteles se han desplazado a Centroamérica, y también sus prácticas. Guatemala, con un estado desestructurado y débil, ha sido objetivo privilegiado. Las organizaciones de derechos humanos denuncian que narcotraficantes y criminales controlan en este momento policía, jueces y gobierno. Y se utiliza con impunidad, los cuerpos de las mujeres para enviar mensajes”.

.
b. Contra les nenes en el nucli familiar
- El reportatge aborda també la violència sexual contra les nenes en l’entorn familiar, i detalla el context cultural i social en què es perpetren aquests actes: “Si el padre quiere tener relaciones sexuales con su hija, lo hace por ese sentido de pertenencia que se tienen todavía en nuestros países, y que debía de haberse erradicado hace muchísimos años”.

.
CONSIDERACIONS
És important ressaltar que abans de la difusió del reportatge “Guatemala. Mujer, violencia e impunidad”, es va emetre una versió reduïda en el Telediario de TVE 1. El temps estàndard de durada de les peces en els telenotícies és de 1.45 minuts, a fi de mantenir captiva a una audiència que amb reportatges més llargs pot canviar de canal. Però davant informació rellevant com aquesta es podrien fer excepcions.
- La pèrdua d’audiència que podria generar un vídeo de tres minuts pot ser compensada pel valor educatiu d’un reportatge com el de Boix, que acosta a una realitat que sol ser relegada per la conjuntura, és a dir per molts altres temes considerats més importants.

- Com alternativa es pot dividir un reportatge de més de tres minuts en dues peces de minut i mig, amb una pausa que pot concitar encara més atenció.
- Es podria argumentar que en facilitar espai a aquests temes n’hi haurà d’altres que es descartarien, però això no ha de ser un problema ja que sempre n’hi ha que cauen. Val més oferir una doble peça periodística bona, que dues sense profunditat.
Podeu veure el reportatge a la web de la RTVE:

http://www.rtve.es/noticias/20090521/guatemala-mujer-violencia-impunidad/277489.shtml

Acompanya al vídeo una nota en la qual s’ofereixen més detalls de la situació de les dones a Guatemala i s’inclouen extractes de la llei contra els feminicidis.

.

.

Nota de premsa ICD

6 de juliol del 2010

.

Igualtat de condicions laborals entre dones i homes universitaris als tres anys de graduar-se

Resultats de l’estudi “Gènere i inserció laboral del col·lectiu universitari”

La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva, el president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), Joaquim Prats, i Anna Prades, responsable de l’estudi, han presentat aquest matí els resultats de l’anàlisi de nou indicadors de la qualitat de la inserció professional de les dones i les diferències amb els homes, tres anys després de la graduació.L’estudi Gènere i inserció laboral del col·lectiu universitari, elaborat l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya amb el suport de l’ICD, s’ha basat en l’anàlisi de les dades obtingudes en l’última enquesta d’inserció laboral d’AQU Catalunya realitzada l’any 2008 sobre la promoció graduada del 2004.
L’anàlisi de les dades ha constatat que el comportament dels indicadors estudiats que determinen la qualitat de la inserció varia significativament segons la tipologia de titulació cursada, i que les diferències per gènere són menors i, quan es produeixen, no són sistemàticament negatives per a les dones.

Les conclusions

La conclusió principal d’aquest estudi és que no hi ha diferències significatives en la qualitat de la inserció entre homes i dones que han cursat una mateixa titulació i que la variable que millor explica la qualitat de la inserció laboral és la titulació cursada.

Els resultats de l’anàlisi de nou indicadors de la qualitat de la inserció professional mostren que:

Taxa d’ocupació (percentatge de població graduada ocupada)

La taxa d’ocupació de les dones el 2008 era del 93% enfront del 94% de la dels homes. Una taxa molt similar que, si s’analitza per tipologia de titulacions o subàmbits, varia molt més en funció de la tipologia de la titulació que per raó de gènere. Per exemple, entre el col·lectiu de dones hi ha una diferència de 13 punts entre la taxa de Filosofia i Humanitats (85%) i la de Medicina i Odontologia (98%), mentre que la diferència més gran per gènere dins la mateixa titulació es troba a Enginyeria Civil, amb 6,7 punts.

Taxa d’atur (percentatge de població graduada que busca feina)

La taxa d’atur el 2008 era del 3% tant per a les dones com per als homes. Aquesta taxa registra una diferència de 7 punts entre les dones segons la titulació cursada mentre que la diferència màxima entre homes i dones és de 4 punts.

Taxa d’inactivitat per motius familiars (percentatge de població graduada que es troba en situació d’atur i no busca feina per maternitat o cura d’algun familiar)

Només 48 persones de les 12.258 enquestades no es troben inserides en el mercat laboral per motius familiars. La poca significativitat d’aquest resultat es deu, possiblement, al moment del cicle vital de la població enquestada: joves titulats i titulades tres anys després d’haver finalitzat els estudis, la inserció laboral dels quals, segurament, no s’ha vist influenciada per aspectes com la divisió sexual del treball.

Taxa d’estabilitat (percentatge de població graduada amb contracte fix)

Existeix una estreta relació entre la taxa d’estabilitat i la tipologia de titulació. Així, en el cas de les dones, les diferències més significatives es troben en funció de la carrera cursada (el 32% de contractes fixos a Belles Arts davant del 82% a Economia i ADE) que no pas respecte dels homes. Les dades mostren també que en algunes titulacions les dones gaudeixen de més estabilitat que els seus companys de cohort (les diferències més pronunciades es troben a la ratlla dels 20 punts a favor de les dones a Farmàcia i Ciència i Tecnologia dels Aliments).

Taxa de temporalitat (percentatge de població graduada amb contracte temporal)

La temporalitat és altament depenent de la titulació i afecta a 1 de cada 3 graduades i a 1 de cada 4 graduats. En part s’explica perquè els processos d’accés a la funció pública (en àmbits molt feminitzats com l’educació o la salut) es caracteritzen per contractes temporals (substitucions i/o interinitats).

Ocupació en càrrecs de gestió (percentatge de població graduada que desenvolupa funcions de gestió)

Desenvolupar funcions de direcció depèn, en gran mesura, de la titulació cursada. A Mestres o Medicina el percentatge de persones que exerceixen funcions de direcció és baix, a diferència d’altres com Economia i ADE, Arquitectura o Enginyeria Civil, on hi ha una probabilitat més elevada. El fet que homes i dones es distribueixen de manera asimètrica per titulacions provoca uns valors diferencials “artificials” molt elevats a favor dels homes, quan, de fet, per un mateix subàmbit es troben només percentatges lleugerament superiors per homes que per dones i, en algun cas, com ara Comunicació i Documentació, a favor de les dones.

Retribució (mitjana de la retribució anual bruta)

Si bé els homes guanyen globalment més diners que les dones, les diferències dins d’un mateix gènere per grups de titulacions són més grans que les que es registren entre gèneres en un mateix grup de titulacions. Les dones perceben una retribució mitjana mensual bruta de 1.710 euros enfront dels 1.997 euros dels homes. Tanmateix, el fet que s’hagin trobat diferencials salarials retributives de 174€ en l’àmbit públic per Magisteri a igualtat de tipologia de contracte, genera dubtes sobre la fiabilitat d’aquest indicador pel que fa a la comparació intergènere.

Adequació de la feina als estudis (percentatge de població graduada que desenvolupa funcions universitàries)

La carrera determina l’adequació de la inserció, tant per a les dones com per als homes. Les carreres amb mercats “tancats” regulats legalment com ara Arquitectura, Medicina i Odontologia, l’adequació frega el 100%, mentre que és més baixa quan els mercats no estan tant clarament definits o no estan regulats (Belles Arts, Turisme, Geografia i Història, etc.). Un 86% de les dones sosté que desenvolupa funcions de nivell universitari, mentre que és un 84% dels homes qui així ho considera.

Taxa de treball a temps parcial (percentatge de població graduada no treballa a temps complet)

Per als dos gèneres la taxa està condicionada per l’àmbit, amb els valors més alts a Humanitats (26% per a les dones i 20% per als homes) i els més baixos a l’àrea Tècnica (7% per a les dones i 4% per als homes). En general la taxa de treball a temps parcial és més alta per a la població femenina, si bé en alguns subàmbit, com ara Filosofia i Humanitats, hi ha més homes que dones a temps parcial (6 punts de diferència). Tant per homes com per dones, el treball a temps parcial és més habitual en l’àmbit públic que en el privat. El percentatge d’homes que treballen a temps parcial en l’àmbit públic duplica el dels que ho fan en l’àmbit privat.

Per últim, tot i la clara influència dels estudis cursats en la qualitat de la inserció laboral, l’efecte de la titulació cursada no és determinista: la variabilitat pel que fa als assoliments laborals dins una mateixa titulació per dones i per homes és molt elevada. Per exemple, un 25% de les graduades de Geografia i Història —titulacions que presenten un dels pitjors comportaments pel que fa a la qualitat de la inserció laboral— assoleixen millors resultats laborals (adequació de la inserció, salari, estabilitat i satisfacció amb la feina) que un 25% de les dones d’Enginyeria Civil o de les dones d’Enginyeria de la Producció, que són dos dels subàmbits amb millors resultats laborals.

Les recomanacions finals que fa l’estudi és que es fa necessari dur a terme un treball coeducatiu, especialment en els àmbits de primària i secundària, per trencar els estereotips de gènere que encara determinen l’elecció dels estudis en ambdues direccions. En segon lloc, caldria impulsar també polítiques públiques i d’organització empresarial transformadores que afavorissin la conciliació coresponsable de la vida personal i laboral. Finalment, cal potenciar els processos d’orientació al mercat laboral a fi de millorar l’ocupabilitat, per tal com l’estudi indica que l’ocupabilitat de les persones (la seva competència de gestió de carrera, actitud envers la feina, etc.) és probablement el factor més determinant en la qualitat de la inserció laboral.

……   Anthropos Editorial i la Llibreria Pròleg 

…………..us conviden a la conferència

.

Imágenes

sagradas de lo femenino en el México antiguo
de la professora Blanca Solares 

Dijous, 8 de juliol de 2010

Hora: 19,30

Lloc: Llibreria Pròleg - Carrer de Sant Pere més Alt, 46 - Barcelona

* * *

 Blanca Solares actualment és investigadora del Centro Regional de Investigaciones Multidisciplinarias i catedràtica a la Facultad de Ciencias Políticas y Sociales de la UNAM. Des de fa bastant temps coordina un important treball de recerca en Hermenèutica de la imatge, el símbol i el mite.

La seva exposició es centrarà en el símbol o arquetip de la divinitat femenina en el Mèxic antic, tema que  la professora ha tractat a fons en el seu llibre Madre terrible. La Diosa en le religión del México Antiguo, publicat per Anthropos Editorial l’any 2007. i que podeu trobar a la  llibreria pvp  28

La següent presentació del contingut d’aquest llibre pot servir d’orientació sobre la conferència que avui us proposem. Diu així:

 Blanca Solares actualment és investigadora del Centre Regional d’Investigacions multidisciplinàries i catedràtica a la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UNAM. Des de fa força temps coordina un important treball de recerca en hermenèutica de la imatge, el símbol i el mite.
La Seva exposició se centrarà en el símbol o arquetip de la Divinitat femenina en el Mèxic antic, tema que la professora ha tractat a fons en el seu llibre Mare terrible. La Deessa a la religió del Mèxic Antic, publicat per Anthropos Editorial l’any 2007. i que podeu trobar a la llibreria.
La següent presentació del contingut d’aquest llibre pot servir d’orientació sobre la conferència que avui us proposem. Diu així:

…

Com concebien els habitants del Mèxic Antic el misteri de la feminitat? En quin sentit la Deessa i la diversitat de les seves advocacions remetien a la força sagrada sustentadora del cosmos, els déus i els homes? Com es vinculava la Deessa amb el sentit d’una existència fundada en el miracle de la germinació del blat de moro? Quin és el lloc precís que ocupen les deïtats femenines a la mutació cap a la compulsió sacrificial sagnant que experimenta la religiositat durant els asteques? De quina manera la Deessa, símbol còsmic dins del qual tots els éssers s’originen i moren, varia en la concepció religiosa de Mesoamèrica i configura un desenvolupament psíquic i social truncat o en regressió? A aquests i altres interrogants significatius s’aboca la present investigació exhaustiva de l’arquetip de la Deessa en el pensament i cosmovisió del Mèxic Antic.

L’autora, prenent com a eix a la Deessa Mare i inspirada entre d’altres estudis per l’anàlisi que d’aquest arquetip universal que va formular E. Neumann -notable investigador del Círculo de Eranos-, no només desplega un ampli recorregut històric des dels primers pobles nòmades fins a les altes civilitzacions que es van desenvolupar a Mesoamèrica i aborda els períodes i les cultures més representatives, principalment les del Altiplà Central, sinó que obra una discussió cap rellevants paral.lelismes mític-culturals sense deixar de comprendre els àmbits regionals específics.

Tot i el pletòric desenvolupament del camp de la investigació antropològica al voltant del Mèxic prehispànic, la qüestió de la Deessa en la gènesi religiosa de Mesoamèrica ha estat estranyament marginal, com una qüestió teorètica inexplorada. Al paradoxal territori d’aquest «buit» és en el que s’arrisca aquest text, de tal manera que les seves aportacions hermenèutics van més enllà de l’interès de l’especialista i permeten, per la seva acurada exposició, la lectura de les seves pàgines a qualsevulla interessada en la travessa mítica-històrica de les civilitzacions.

Llibreria Pròleg
C/ Sant Pere més Alt 46


08003 · Barcelona


Tel. 933 192 425



llibreriaproleg@llibreriaproleg.com


www.llibreriaproleg.com

Col.legi de Periodistes

5 de juliol de 2010

.

 El Col·legi convoca el concurs Projectes de Cooperació 2010

En el marc de la voluntat del Col·legi de Periodistes de Catalunya de treballar tots els aspectes relacionats amb la cooperació i la solidaritat, el CPC destina el 0’7% del seu pressupost ordinari a col·laborar en projectes en l’àmbit de la comunicació.

La iniciativa s’emmarca en el treball que, des de la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi, es desenvolupa per impulsar un exercici de la professió periodística amb sensibilitat pels sectors socials i els territoris i països menys afavorits.

L’import total destinat al projecte guanyador serà de 20.000 euros. El termini de presentació dels treballs és el proper 20 de setembre de 2010.

Col.legi de Periodistes

5 de juliol de 2010

.

Desenvolupament de la llei

El Col·legi s’implica en l’abordatge de la violència masclista

El CPC ha firmat l’acord de bones voluntats per a l’abordatge de la violència masclista, pel qual participa del desenvolupament de la llei sobre el dret de les dones a eradicar la violència masclista.

La vicedegana del Col·legi, Neus Bonet, ha signat en nom del degà, Josep Maria Martí, i del president de la Demarcació del CPC a Lleida, Josep Lluís Cadena.

L’acord de bones voluntats per part de totes les persones membres de la Mesa Institucional actua com a mostra de treball en xarxa.

De Cambra de Comerç – Dona, Empresa i Economia

Dilluns, 5 de juliol de 2010

.

Captant el talent femení per a les organitzacions de futur

L’Observatori Dona Empresa i Economia  organitza una sessió debat per reflexionar què cal fer per atraure el talent femení a les escoles de negocis, especialment als programes MBA, com una eina important pel desenvolupament professional i l’accés de les dones als càrrecs d’alta direcció.

Convoquem a totes les empreses, escoles de negocis i persones interessades en posar en valor la formació en alta direcció de les escoles de negocis i la inclusió per part d’aquestes del talent femení com a valor imprescindible per a les empreses amb futur.

La  trobada serà el dimarts 13 de juliol a la Casa Llotja de Mar. La participació és gratuïta prèvia confirmació al tel.902 448 448 o a través del correu electrònic, donaempresaeconomia@cambrabcn.

Per a més informació, feu clic AQUÍ

.