De Gabinet d’Estudis Socials
Benvolgudes/ts

Aquest proper 13 i 14 de novembre se celebren le JORNADES SOBRE MIGRACIÓ CIRCULAR I CODESENVOLUPAMENT A SENEGAL, organitzades per ACISI, GERAFRICA I CASC, amb el suport de l’ Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Secretaria per la Immigració de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu principal d’aquestes jornades es analitzar el grau de participació de la diàspora i la seva incidència en el procés de canvi en la societat senegalesa.

Aquestes Jornades tindran lloc a la Via Laietana  16, a la sala d’actes de la seu de Comissions Obreres.

Entre d’altres personalitats, s’espera l’assistència Ministre dels Senegalesos a l’Exterior  Sada Ndiaye i la presidenta del Consell de la FES (Fundació d’Emigrants Senegalesos)  Khady Sakho Niang.

Veure el programa sencer

Més informació.

La relació           

Les dones de Duoda, les artistes i curadores de La Col·lecció d’Art i
Punt d’Investigació La Relació us convidem a la presentació de la publicació:
La Relació. Documents 2000-2008, que celebrarem amb una taula rodona:

La relació com a pràctica de la política de les dones

Hi parlaran:
María-Milagros Rivera Garretas, co-fundadora de Duoda i de La Relació
Assumpta Bassas Vila, a cura dels projectes de La Relació
Àngels Grases, Llibreria Pròleg, Barcelona, que ha acollit les instal lacions
Maria-Josep Balsach, curadora de L’Art de La Relació (Sant Nicolau, Girona, 2004)
Mar Arza, artista, a cura del catàleg
Isabel Banal, artista, a cura del catàleg

 

Lloc: Arts Santa Mònica La Rambla 7, Barcelona.
Data: dissabte 14 de novembre de 2009, a les 19h
Activitat acollida en el marc de l’exposició Freqüències d’Eugènia Balcells

 

(La venda del Catàleg no es farà al lloc de la presentació, A Pròleg tindrem els exemplars a partir de divendres al matí. Podeu venir o reservar el vostre.)

La relació. Documents 2000-2008
Editorial: Publicacions i Edicions UB
Data d’edició: 2009
Pàgines: 116, PVP: 16€

La publicació recull la història de la fundació i el desenvolupament d’aquest projecte nascut de la relació política
entre investigadores de DUODA, Centre de Recerca de Dones (UB), artistes i curadores de generacions diverses i les Esferes
de La Relació, dones que ens han sostingut des de la confiança i aportació econòmica. Inclou material textual i gràfic de les
instal lacions d’art de: Elena del Rivero, Silvia Gubern, Eugènia Balcells, Mar Arza, Pilar Beltrán Lahoz, Isabel Banal, Cori
Mercadé, realitzades a la sala de la Llibreria Pròleg, a més d’un catàleg de les obres sobre paper que a hores d’ara conformen
la col lecció d’art La Relació i sobre les quals es publiquen textos creatius i crítics inèdits.
Dissenyat per Kiki Bauer i editat per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona amb el finançament de l’Instituto de
la Mujer (Ministerio de Igualdad).

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG

10-11 de novembre Cuernavaca (Morelos)

 

 

El Parlament de Morelos es compromet a crear una comissió per investigar els feminicidis 

 

Cuernavaca va donar una calorosa i efusiva benvinguda a les integrants de l’Èxode per la Vida de les Dones, que va arribar la nit del 10 de novembre a aquesta capital de l’estat de Morelos. El col.lectiu de les Dones de Negre, va ser rebut a l’espai Catalunya un saló de comissions del Congrés dels Diputats, a part del recinte legislatiu local, on es va fer la primera presa de contacte. En el sopar van assistir diferents activitas feministes i de moviments socials, sota el lideratge de l’Acadèmia Morelense de Drets Humans (AMDH) i la Xarxa Cocofem (Comitè contra el Feminicidi de Morelos), organitzadores de l’agenda de la visita i de les diverses activitats de la caravana en aquesta capital federal.
La recepció va estar a càrrec de la presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere del Congrés de diputats local, Tania Valentina del PT (Partit del Treball) i també va rebre la comitiva de dones chihuahuenses i acompanyants el mateix president del Congrés de Morelos, Othon Sánchez Vela (Nova Aliança), present en el sopar de benvinguda.

Tot Morelos només té 1,8 milions d’habitants, gairebé la mateixa població que Ciudad Juárez (1.5) però, tot i ser tan poc poblat, és el primer estat en incidència i percentatges de feminicidis del país, segons ens indicava Patricia Bedolla, de l’AMDH . El 2009 ja són 30 les assassinades violentament segons dades de l’Observatori Nacional de Feminicidis, que té delegacions a 13 dels 32 estats mexicans. Nadxieelii Carranco, coordinadora de la Cocofem, va confirmar la xifra i va afegir que “només hi ha un home detingut i perquè es va entregar voluntàriament, per tenir una sentència més lleu. Sobre els altres assassins va indicar que ‘es tenen els noms i les dades, però mai van a per ells‘. En nou anys, del 2000 al 2009-sense comptar 2005, que no hi ha xifres recollides-han mort violentament a Morelos 240 dones, la majoria de les vegades a mans dels seus marits o exparelles i altres familiars. El que confirma que és la pròpia llar el lloc més perillós per a les dones en aquest estat federal. No hi ha estadístiques de les desaparegudes.
El Tribunal Superior de Justícia ‘està supertancat a les peticions de la Cocofem i altres organitzacions, i el Procurador es nega a atendre la petició de reunions bimestrals que demanen les organitzacions de dones’ per a realitzar investigacions i analitzar dades conjuntes amb els experts i perits forenses del Ministeri Públic, explicava Carranco.

La negativa a escoltar per part de la Procuradoria de Morelos la vam poder confirmar l’endemà, quan la caravana de l’Èxode per la vida de les Dones fer front a la seva seu una ofrena de 30 espelmes, tantes com assassinades aquest any a Morelos i un parell de cares de maniquís, mentre esperaven la resposta per dialogar amb el procurador, Pedro Luís Benítez Vélez, que només té 5 mesos en el lloc, ja que el governador va canviar a l’anterior, per un escàndol relacionat amb presumptes vincles amb el narcotràfic.
Però la reixa del recinte de la Procuradoria no es va obrir a les Dones de Negre, que van seguir la seva marxa en silenci cap al Congrés dels Diputats, només trencat pel toc de la campana, en duel per les assassinades de Ciudad Juárez i les 30 de Morelos. En primer lloc, caminaven les mares i familiars de l’organització Justícia Per nostres Filles (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), seguides dels diferents col • lectius que integren Dones de Negre, amb les seves túniques negres-expressió del dol i el dolor-i els seus barrets roses, el color de la vida i la joventut i símbol dels somnis arrabassats a les seves filles. Les seguia un seguici de dones i homes de les organitzacions locals convocants, a més del grup artístic ‘lunámbulas’, dos joves abillades de manera especial evocant a Frida Kahlo per ressaltar aquesta violència contra les dones.

A les portes del recinte legislatiu les estaven esperant, a més de Tania Valentino i Othon Sánchez Vela, la diputada Hortensia Figueroa (Partit de la Revolució Democràtica-PRD), Javier Estrada (Partit Verd), el vicepresident del Congrés, Rabindranath Salazar, la diputada Jessica Ortega i Jorge Arizmendi, president de la Comissió Política d’aquest Parlament estatal.
Luz Elena Lluita Castro, advocada i coordinadora del CEDEHM, Centre de Drets Humans de les Dones, (http://www.cedehm.org/) un dels col.lectius que integren Dones de Negre, va recordar al grup de parlamentaris i assistents, que omplien una de les sales del Congrés dels diputats, que diversos organismes internacionals com Amnistia Internacional, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) i les Nacions Unides han expressat qüestionaments sobre els feminicidis en reiterades ocasions a l’Estat mexicà, les recomanacions va anunciar que els lliurarien. Castro va demanar en nom de la caravana que ‘formaran una Comissió Especial sobre Feminicidi en aquest Parlament local perquè puguin investigar, homologar i fer canvis legislatius’ que garanteixin els drets de la vida de les dones i per a que “no haguessin de passar per la negligència, i la corrupció que és l’experiència de Chihuahua, i poguessin, a més, actuar amb la deguda diligència ‘per atendre els assassinats de Morelos.

Es va projectar el vídeo L’Èxode per la Vida, que recull la història de les lluites de les Dones de Negre des dels seus inicis i de seguida, les diputades i diputats van fer curtes intervencions en les quals es van comprometre a crear aquesta Comissió per investigar els feminicidis a Morelos . El diputat Jorge Arizmendi els va confessar que “en cadascuna de vosaltres veig la cara d’Irma, la meva dona, el seu dolor i el meu per l’assassinat de la meva filla fa vuit anys. Sóc un més de vosaltres, va subratllar Arizmendi, que va assenyalar que l’han anomenat enemic del govern per reclamar Justícia.
Norma Ledezma, coordinadora de JPNH, va prendre emocionada la paraula per solidaritzar-se amb el diputat, explicar que “fa set anys, 8 mesos i 9 dies el sol va deixar de brillar per a mi, perquè la meva filla Paloma va sortir a l’escola i mai va tornar. Als 17 dies el seu cos va ser trobat en un rierol de la ciutat de Chihuahua i més tard me la van lliurar en una caixa segellada ‘. Ledezma va recordar que les mares carreguen moltes històries de dolor i angoixa i continuar que la campana doblaria també per la seva filla, a més de les dones assassinades a Ciudad Juárez i l’estat de Morelos.

Després de la clausura de l’acte per Amèrica Preciado Baena, de l’AMDH, parlamentaris, homes i dones, es van sumar a la comitiva, que va marxar en direcció al Tribunal Superior de Justícia (TSJ), tocant la campana en el seu duel silenciós. El seu president , Jesús Roses Pérez, va acceptar rebre una petita comissió de les Dones de Negre, però com eren moltes, finalment va baixar al carrer per reunir-se amb la comitiva, a la plaça que flanqueja les instal.lacions de l’alt Tribunal. Allà les Dones de Negre li van oferir, amb tot el respecte, facilitar-observacions sobre les sentències amb perspectiva de gènere, que elles ja han aconseguit que s’apliquin, després de canvis legislatius en el seu estat de Chihuahua i li van demanar que creés una “Unitat Especial ‘ per investigar els feminicidis a l’estat de Morelos.
La caravana va acabar les seves activitats a la plaça d’Armes de Cuernavaca, on hi va haver diversos parlaments després dels quals, les ‘lunàmbulas’ desenvolupar un poema-performance amb fils vermells que van trencar per simular l’alliberament de les dones.

 

 

Peu Foto1
Maniquís davant la Procuraduría de Morelos, que no va obrir la porta per rebre les integrants de Dones de Negre al seu pas per Cuernavaca.

 

 

 

 

 

Peu Foto2
Mares de assassinades i desaparegudes, de l’organització Justícia Per nostres Filles, escolten les intervencions dels parlamentaris en el Congrés de l’estat de Morelos.

 

 

 

 

 

Peu Foto3
Vista de la sala del Congrés amb la taula de les intervencions al fons. En primer pla els barrets roses de les Dones De Negre.

 

 

 

 

 

Peu Foto 4
D’esquerra a dreta, Isabel Tancat, Luz Elena Lluita Castro i Graciela Ramos acompanyades de diputats i diputades del Congrés estatal de Morelos, van davant del palau d’Hernán Cortés de Cuernavaca, en direcció a la Suprema Cort de Justícia de l’estat.

 

 

 

 

Peu Foto 5
Performance del grup Lunámbulas, abillades amb motivacions preses del patiment físic de Frida Kahlo, en la marxa de l’Èxode per la Vida de les Dones pels carrers de Cuernavaca.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Peu Foto 6
Performance del grup Lunámbulas a l’escenari del Zócalo, amb la col.laboració de les mares de Justícia per nostres Filles els que lliguen amb fils vermells

 

 

 

 

 

Peu Foto 7
Les organitzacions locals van preparar una ofrena a les víctimes de feminicidi, del seu estat i de l’estat de Chihuahua, d’on procedeixen les integrants de Dones de Negre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Peu de foto 8
Cloenda de l’acte final al Zócalo de la ciutat de Cuernavaca, amb les integrants de l’Èxode i els grups de suport de la capital de Morelos: l’Acadèmia Morelense de Drets Humans i el Comitè contra el Feminicidi de Morelos, entre d’altres. Totes canten l’himne Ni Una Més ¡¡¡¡

Per Lidia Vilalta
Mèxic, 10 de novembre de 2009

I aquí ve la segona part de les celebracions-ofrenes de l’1 i 2 de novembre a Pátcuaro (Michoacan).
Una està dedicada (a l’CESCA i ‘la bis‘) i l’última és l’ofrena a la central d’autobusos de Morelia, la capital de l’estat de Michoacan, en record de les víctimes civils que estan enmig de les balacerer dels narcos i l’exèrcit.

.

.

Us estimaré igual si em contesteu a finals de mes.
Així no em bloquejareu el mail, que segur no podre mirar en uns dies.
Petons.

Per Lidia Vilalta

Mèxic, 10 de novembre de 2009

Hola a totes,
Us evio més meravelles artístiques i creatives de Mèxic, de la zona de Pátzcuaro perquè quan torni la ciutat de Mèxic a finals de mes quedarà molt lluny la cosa dels ‘muertitos’.
Així que aquí van algunes de les milers obres d’art.

.

.

.

I si us plau no em escrigueu fins d’aquí a uns quinze dies, perquè estare fora del 10 al 23, en una caravana d’autobusos del DF a Ciudad Juarez, com a periodista ‘embeded’ amb les Dones de Negre de Chihuahua en protesta pels feminicidis .
Aquesta és la ruta que faré:

Recorregut del “Èxode per la Vida de les Dones”:

Dimarts 10, surtida de la Ciutat de Mèxic;

Dimecres 11, Cuernavaca (Morelos);

Dijous 12, Toluca (Estat de Mèxic);

Divendres 13, Querétaro i Guanajuato;

Dissabte 14, Aguascalientes i San Luis Potosí;

Diumenge 15, Zacatecas;

Dilluns 16, Durango;

Dimarts 17, La Laguna;

Dimecres 18, Jiménez;

Dijous 19, Parral, Camargo, Delicias i Meoqui;

Divendres 20 al diumenge 22, Chihuahua i

Dilluns 23, arribada a Ciudad Juárez.

Petons i a continuació un altre post amb fantàstics colors,

Lidia.

 Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG

10 novembre 2009 Districte Federal

El toc de la campana ja creua els estats centrals de Mèxic 

 

‘Viatgi pel vent el nostre reclam per a que milions de oïdes escoltin el dolor dels nostres greuges i una sola exigència: ni una més, ni una més‘ ….
Una campana redobla ja per totes i tots. Substitueix el silenci i ens unifica en un reclam únic: un clam de Justícia, d’aclariment, de veritat … Sona i ressona fort per reptar el silenci i per reptar a la impunitat ‘…. Perquè a Ciudad Juárez les mortes no dormen, no reposen. Els parents no tenen on plorar-les. A Ciudad Juárez, les mortes -tal com passa en la famosa tragèdia de Sòfocles- no poden ser reivindicades pels déus, ja que els tirans les priven fins i tot dels ritus funeraris ‘.

Aquesta invocació és part d’un poema d’Irma Campos Madrigal, una advocada feminista i activista des dels anys seixanta de l’estat de Chihuahua,-que va ser la impulsora de la ‘Casa Amiga‘ el primer centre d’atenció per a dones violentades-, ara malalta però que encara segueix resistent i persistent, com ens deia Hilda de la Vega, una altra militant de Dones per Mèxic (MXM). Les paraules de Camps, que es va desplaçar des de Chihuahua fins al DF malgrat el seu estat de salut per estar present en el lliurament de la campana i donar-li el primer toc, van donar arrencada a l’Èxode per la Vida de les Dones, convocat per les Dones de Negre, que agrupa diferents associacions i grups de dones d’aquest nord estat mexicà.

La marxa va partir del Hemicicle de Juárez a l’Albereda cap al Zócalo de la capital mexicana i ha d’arribar a Ciudad Juárez el dia 23 de novembre, després de creuar diversos estats pel centre del país, en direcció a aquesta ciutat fronterera amb els Estats Units, una distància més curta que la bretxa d’impunitat, però mai més gran que el reclam de Justícia per a les dones assassinades apuntava el reivindicatiu poema.
La caravana de l’Èxode és precedida i convocada precisament per una campana memorial de 85 quilos de pes, fabricada amb claus de coure de diferents grups de dones de la ciutat de Mèxic, que van decidir recollir-les des de 2002 quan les Dones de Negre chihuahuenses van realitzar una marxa a peu pel desert cap a Ciudad Juárez per col.locar una rèplica d’una creu amb claus, commemorativa de totes les assassinades en aquest estat, que està davant el Palau del Govern estatal de la ciutat de Chihuahua. Perquè va ser en aquest temps quan van començar a incrementar els feminicidis de dones també a la capital d’aquest estat, a més de Ciudad Juárez. El mandat per dur-la ara fins a aquesta ciutat fronterera amb El Paso es va decidir el març de 2009, en l’XI Trobada Feministes Llatinoamericà i del Carib (XI EFLAC).

Com no podia ser d’altra manera, va destapar la campana, la coordinadora de l’organització Justícia Per nostres Filles (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), Norma Ledezma, que juntament amb altres dones familiars de nenes i joves assassinades al estat de Chihuahua, acompanyen a l’Èxode i precedeixen el seguici fúnebre, en silenci i amb el només toc de la campana, que es va iniciar a la capital mexicana i es repetirà amb diversos actes a cada parada de les capitals federals mexicanes per les quals transcorrerà. Darrere van els diversos col • lectius de Dones de Negre, amb túniques negres per el dol i vistosos barrets roses, el color de l’esperança i dels somnis truncats de les noies assassinades.

El Manifest de les Dones de Negre que va ser llegit al Hemicicle de Juárez, amb la participació d’una jove que estava fent un performance sobre la violència contra les dones, informa que el 67% de les dones pateixen algun tipus de violència a Mèxic; de cada 3 nenes que neixen, dues patiran violència; que gairebé sempre el lloc més perillós és la pròpia casa i en la majoria dels casos, el delicte no és sancionat. El missatge, assenyala el Manifest, és contundent: ‘és molt fàcil matar una dona i sortir bé lliurat. L’estadística criminal dóna compte que els índexs de violència contra les dones continuen incrementant-se ‘. Per això, les convocants a l’Èxode, plantegen 10 exigències, entre elles:

El compliment dels compromisos internacionals signats per Mèxic,-la CEDAW-Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (http://www2.ohchr.org/spanish/law/cedaw.htm) i la Belem d’ parà-Convenció Interamericana per a Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra la Dona) (http://www.oas.org/juridico/spanish/Tratados/a-61.html) -; l’eradicació de tot tipus de violència de gènere (institucional, laboral, econòmica, comunitària, sexual, familiar, tracta de persones i feminicidi); buscar a les dones desaparegudes, que l’Alerta de Gènere sigui un instrument eficaç; desmilitaritzar els estats i garantir la procuració de Justícia per les víctimes en el fur civil, en particular les dones; acabar l’ofensiva legislativa que nulifica els drets sexuals i reproductius de les dones i rescabalar el dany institucional per violació sexual, que estan sent doblement victimitzades al convertir-les en criminals per exercir el seu dret legítim a la interrupció de l’embaràs; garantir la igualtat substantiva i l’accés a llocs de decisió i poder per avançar en un Estat veritablement democràtic; pressupostos públics equitatius i amb perspectiva de gènere i rendició de comptes des de tots els nivells de govern ( federal, estatal i municipal), a més de garantir el compliment de les lleis que regulen el dret de les dones a una vida lliure de violència.

 

Peu Foto1 –
Mapa del Recorregut pels vuit estats de la República Mexicana per on va passar l’Èxode per la Vida de les Dones, que va sortir l’11 del Districte Federal i va arribar a Ciudad Juárez (Chihuahua) el dia 23 de novembre.

 

 

 

 

 

Peu Foto2 –
La Coordinadora de Justícia Per nostres Filles (JPNH) Norma Ledezma va destapar i va acabar de penjar la campana de l’Èxode per la Vida de les Dones acompanyada de les mares de l’organització que ella presideix, que la faran tañer en el recorregut.

 

 

 

 

 

 

Peu Foto 3 –
La feminista de Chihuahua Irma Campos-en cadira de rodes-el poema va ser llegit després del Manifest en l’Hemicicle Juárez i qui va fer sonar el primer toc de la campana de l’Èxode, va morir el diumenge 22. L’acompanyen a la foto les coordinadores de Dones de Negre que van marxar juntes cap al Zócalo de la ciutat de Mèxic.

 

 

 

 

Peu Foto 4
D’esquerra a dreta, Isabel Tancat, Luz Elena Lluita Castro i Graciela Rams de Dones de Negre, impulsors des dels seus diferents organitzacions de l’Èxode per la Vida de les Dones.

 

 

 

 

 

Peu Foto 5
La manta en la qual marxaven les dones del Districte Federal, en dol col.lectiu, després de la campana, passen per davant del Palau de Belles Arts, en direcció al Sòcol.

 

 

 

 

 

 

Peu Foto 6
La manta en la qual marxaven les dones del Districte Federal, en dol col.lectiu, després de la campana, davant de la Catedral Metropolitana, a l’arribar al Sòcol.

 

 

 

 

Peu Foto 7
Performance davant del Hemicicle de Juárez contra la Violència vers les dones.

 

 

 

 

 

 

Peu Foto 8
Performance, seguida de Dones de Negre, al seu pas pel carrer Francesc I. Madero, camí del Zócalo.

Ja es poden enviar vídeos per al concurs de clipmetratges

Dones participeu, ja es poden enviar vídeos a la web del concurs:
“El teu punt de vista pot canviar el món”

Mans Unides ha posat en marxa el concurs de clipmetratges: El teu punt de vista pot canviar el món sobre Pobresa, Fam i Medi ambient, en el qual ja es pot participar enviant vídeos d’un minut a la web que tractin de qualsevol d’aquests tres temes Consultar condicions a: http://www.concursvideomansunides.org/.

Aquest està obert a la participació de persones individuals, col·lectius i associacions. Sobre tot es vol estimular la perspectiva de gènere en els vídeos que es presentin. Cal tenir en compte que a tot el món majoritàriament són les dones les protagonistes d’històries de marginació i pobresa. Aquest concurs també pot ser una bona oportunitat de fer sentir un cop més la seva veu.
[+info a Mans Unides.] Aquest concurs de clipmetratges s’emmarcà dins la campanya de sensibilització per impulsar el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (OMD), pel que fa al punt de pobresa (OMD nº 1) en el qual es demana l’eradicació de la fam al món, i al de Medi ambient (OMD nº7) que exigeix la presa de mesures per lluitar contra el canvi climàtic.

Un dels objectius principals d’aquest concurs és la sensibilització de la ciutadania més jove, i per això el concurs ha obert, per primera vegada, una categoria específica per als Centres Educatius i el seu alumnat. Estudiants de tot tipus poden participar individualment o a través dels centres escolars amb l’orientació del professorat que vulgui estimular-los a gravar un vídeo sobre aquesta temàtica.

Veure Bases centres escolars: http://www.concursvideomansunides.org/participants.php?t=2&seccio=8

 Per Anna González Batlle

Per a La red social de Mujeres en Red i per el mirador de les dones.

9 de novembre de 2009

Jo he dit no a la violència masclista i m’he adherit a la crida mundial per a que l’eliminació de la violència contra les dones sigui una prioritat màxima a tot el mónJa ho hem fet més de 6 milions de persones.

Tu també pots fer-hoEntra a:

DI NO i UNEIX-TE SayNo o la versió en espanyol

I a:

“SAY NO! JO DIC NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE” el mirador de les dones.

.

Us Convidem a la presentació del llibre:

Ningú no neix dona, Antologia de textos del
Segón sexe de Simone de Beauvoir

   Hi intervindran les professores:

   Francesca Bartrina, de la Universitat de Vic

   Meri Torras, de la Universitat Autònoma de  Barcelona,
   i Marta Segarra de la Universitat de Barcelona, i curadora d’aquesta edició.

Simone de Beauvoir (París, 1908-1986) ha estat una de les intel·lectuals
occidentals més influents del segle XX.
A El segon sexe (1949) es proposa d’analitzar tots els fets que
expliquen la diferència sexual i que s’han utilitzat al llarg dels segles
per justificar les desigualtats entre homes i dones.
Marta Segarra, gran coneixedora del pensament de Beauvoir, ens presenta
aquesta antologia de textos representatius del conjunt de l’obra,
plenament vigents, en la traducció al català publicada l’any 68 per
Hermínia Grau i Carme Vilaginés. Una obre de referència indiscutible.
Com diu l’editora, «no podem obviar-ne la lectura si ens interessa la
situació material i simbòlica de les dones en el món d’ahir, d’avui i de
demà.»
Us esperem el proper dijous dia 12 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre,
a la Llibreria PRÒLEG, C. Sant Pere més Alt, 46, de Barcelona.

Llibreria Pròleg
Tel. 933 192 425
llibreriaproleg@llibreriaproleg.com

Pati Manning. C/Montalegre, 7. Barcelona
10 i 12 de novembre de 2009

Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya us convidem a participar, en el marc de la campanya de sensibilització “Salut per al desenvolupament”, a les Taules rodones “Salut, gènere i cooperació” que organitzem el proper mes de novembre per abordar dos aspectes importants a l’hora de millorar les polítiques de cooperació sanitàries que es duen a terme des de Catalunya.

* L’Ajuda Oficial al Desenvolupament i la perspectiva de gènere en els projectes de salut
* Incidència política en Salut Sexual i Reproductiva als països del Sud

Aquestes taules rodones estan emmarcades dins les jornades “Mirades Feministes” que lidera Cooperacció.

Amb la primera taula rodona volem conèixer com l’Ajuda Oficial al Desenvolupament contribueix a potenciar l’equitat entre homes i dones, com s’està aplicant la perspectiva de gènere en les accions de cooperació i quina és la valoració que fan d’aquestes estratègies els actors del Nord i del Sud.

A la segona taula rodona pretenem presentar la situació actual de la dona, i concretament dels Drets Sexuals i Reproductius, a diversos països del Sud, i quines accions d’incidència política s’estan duent a terme entre les ONGD locals, ONGD internacionals i xarxes de dones per reivindicar-los i garantir-los. Això ens permetrà analitzar les dificultats, així com els passos que cal fer en un futur en l’àmbit de la cooperació internacional.

L’Ajuda Oficial al Desenvolupament i la perspectiva de gènere en els projectes de salut
10 de novembre de 12 a 14h

Presenta i modera: Judit Rifà, responsable del Programa Barcelona Solidària de l’Ajuntament de Barcelona.

*Nava San Miguel, responsable de gènere de la Direcció General de Planificació i Avaluació de Polítiques de Desenvolupament(DGPOLDE) del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació del Govern espanyol.
*Miriam Maldonado, directora de l’Institut Universitari de la Dona (Guatemala).
*Margalida Massot, tècnica de gènere de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Incidència política en Salut Sexual i Reproductiva als països del Sud
12 de novembre de 12 a 14h

Presenta i modera: Sara Cuentas, membre de l’ONGD Intered, vocal de gènere de la FCONGD i membre del Consell assessor de la campanya.

*Selay Ghaffar, directora de l’organització de dones afganes Hawca.
*María Teresa Blandón, membre de l’Associació La Corriente del Programa Feminista Centreamericà (Nicaragua).
*Marie-Dolorose Kafanya, presidenta de l’Associació de dones Femmes engagées pour la promotion de la santé intégrale (FEPSI) de la República Democràtica del Congo.

Inscripcions

Pots inscriure’t gratuïtament a les jornades “Mirades Feministes”, enviant un correu a sensibilitzacio@cooperaccio.org

Per obtenir el certificat d’assistència, cal assistir a un 80% de les jornades “Mirades Feministes”.

Tríptic Taules Rodones “Salut, gènere i cooperació”