Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)
Novembre 13 Querétaro (Querétaro) i Guanajuato (Guanajuato)
Volem defensors, no opressors dels Drets Humans, reclamen les dones de Querétaro
Representants de joves del col.lectiu De-generades i Agenda de Dones 2.009 van sortir a la trobada de la camioneta amb la campana i l’autobús que transporta a les Dones de Negre a l’entrada de Querétaro, per encaminar cap al centre de la ciutat on, a la Plaça Cívica, esperaven el Èxode per la Vida de les Dones una petita multitud de persones joves i adultes situades davant del Palau de Govern, on va arribar la comitiva i la campana. Les convocants van repartir allà un Butlletí en el qual denunciaven els feminicidis ocorreguts en el seu estat i indicaven dades precises: ‘en tres anys 5 dones van ser assassinades i els responsables no han estat localitzats, tres dels atac van ser per desconeguts de les víctimes i dues dones van ser assassinades pels seus marits, que no han estat detinguts. La Procuraduría de Justícia de l’estat té comptabilitzats almenys 50 casos de dones que van ser brutalment colpejades per les seves parelles ‘però el procurador Arsenio Duran Becerra descarta que els assassinats contra dones siguin producte de la violència de gènere.
No obstant això, les dades de la Comissió Especial sobre Feminicidi elaborat per la Cambra de Diputats central de Mèxic donat a conèixer el 2006 i també recollits en aquest Butlletí, apuntaven el contrari: ‘un 61,3% de dones van patir diferents tipus de violència i un 32,9% la van patir de mans de les seves parelles, però també hi ha violència institucional per manca d’atenció sanitària perquè la taxa de mortalitat materna és molt elevada i situa Querétaro en el rànquing 12 dels 32 estats mexicans. I amb els canvis legislatius que han introduït ‘drets al no nascut’-en aquest estat i altres 16 més de la República mexicana-la situació és pitjor, perquè es concedeix al fetus supremacia de drets sobre els de les dones, a penalitzar l’avortament , fins i tot si és producte d’una violació, el fetus és inviable, o perilla la vida de la mare.
Aquesta és una Llei feminicida, manifestava Gisela Sánchez de León, de l’ONG Salut i Gènere, perquè ‘on hi ha aquesta Llei els metges i infermeres fan de jutges i deixen morir a les dones’, fins i tot si tenen un avortament espontani. Aquests canvis constitucionals, legislatius o penals, segons els estats, ‘han significat per a les dones, una manca d’accés als serveis de salut i una atenció amb qualitat i calidesa’ i per a altres, la mort, subratllava Sánchez. Per a les joves de Querétaro el feminicidi abasta ‘l’assassinat i la mutilació, l’assassinat i la violació i els cops que pugen en intensitat fins que arriben a l’assassinat’. O dit d’una altra manera, ‘és l’extrem d’un continu terror anti femení que inclou una gran quantitat de formes d’abús verbal i físic’. I en aquesta categoria s’inclou l’assassinat, el passat 29 d’octubre de María Fernanda Loranca Aguilar una jove estudiant de 17 anys, que va ser trobada sense vida, amb evidents mostres de violència, penjada i sense roba interior, en un descampat a San Juan del Riu, una ciutat de l’àrea metropolitana de Querétaro, on hi ha maquiles i que ha estat escenari d’altres assassinats del mateix calibre. ‘El 2007, van tenir lloc diversos feminicidis horribles amb tortures, fins els arrencaven els cabells i després les tiraven al riu’, explicava indignada Gisela Sánchez. Dues de les noies treballaven a les maquiles però una era perruquera i molt coneguda per molta gent, perquè anaven a ella per tallar els cabells. Això va generar una mobilització molt forta per part de familiars i coneguts de les tres víctimes. Però el governador i l’alcalde de San Juan del Río van afirmar que no havia feminicidis, prosseguia Gisela, i la gent es va espantar i va parar les mobilitzacions.
Tampoc els considera feminicidis el president de la Comissió de Drets Humans (CDH) de Querétaro, Adolfo Ortega Ozorí, segons recents declaracions seves, de manera que la caravana de les Dones de Negre i les organitzacions i estudiantat d’aquesta ciutat, van modificar la seva marxa cap la Universitat Autònoma de Querétaro (UAQ), per passar davant de la seu de la CDH on van demanar la renúncia al càrrec del responsable de la CDH de Querétaro, Ortega. ‘Volem defensors, no opressors dels Drets Humans’, van reclamar a l’interior del pati de la seu de la Comissió. El president Ortega no va fer acte de presència i la comitiva va seguir el seu camí a la Facultat de Ciències Polítiques (CCPP) de la UAQ corejant consignes com ‘Querétaro escolta, les dones estem en lluita, i per qui sona la campana?, Per Maria Fernanda ‘…
En una placeta contigua a la Facultat de CCPP, que es va anar omplint d’estudiants, Luz Elena Lucha Castro, coordinadora del Centre de Drets Humans de les Dones, (CEDEHM) (http://www.cedehm.org/) integrada a Dones de Negre, afirmo que “si no es reconeix el feminicidi, com fan les autoritats de Querétaro, no es poden fer polítiques públiques; ‘Castro va assenyalar que, després del desert, era una brisa ser-hi;’ venim de l’estat més perillós del planeta , on hi ha desordre, impunitat i un estat fallit … les Dones de Negre hem sortit per compartir el nostre camí amb altres organitzacions ‘perquè no acceptem que es responsabilitzi a les víctimes’ per la mida de la faldilla o l’escot ‘. I després d’afirmar que totes som Maria Fernanda, va acabar la seva intervenció assenyalant que, des de la sortida de la caravana de l’Èxode per la Vida de les Dones s’havien perpetrat 4 nous feminicidis: 2 a Ciudad Juárez i 2 a Chihuahua.
En els dies previs, ja havien assassinat també en Chihuahua, a altres 2 dones, a més del responsable de la Unitat Especial de Delictes contra la vida, del nou Sistema Judicial, Iván Márquez Solorio, un dels millors advocats del Ministeri Públic de Chihuahua que atenia correctament els feminicidis.
La coordinadora de Justícia per nostres Filles (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), Norma Ledezma, va prendre la paraula a continuació per recordar que, ‘mentre estem parlant de les nostres filles i exigint Justícia, elles estaran vives’, i va donar la paraula a Irene Miramontes, una voluntària de la seva organització que les acompanya des que va finalitzar els seus estudis i ‘és com la nostra filla’. Miramontes va recordar que ‘les mares avui es sentin amb el Ministeri Públic per revisar cada expedient, és un treball dur, que ha sortit del dolor i de la impotència de les autoritats’. Poden fer dues coses, va indicar Irene: ‘creure que no es pot canviar, o lluitar i fer que les coses siguin diferents. El meu missatge és que actuïn, ‘va subratllar.
Finalment, Gabino Gómez, de l’Barzón Federació, una altra organització integrant de Dones de Negre va començar a dibuixar i pintar el barret rosa, emblema i distintiu del grup, al voltant del qual es van pintar 9 mans amb el nom de les assassinades de Chihuahua i Ciudad Juárez que van en la caravana. Nou estudiants van compartir la història de cada una de les mares i familiars de les joves a les que “els van ser arrabassats els somnis que tenien. ‘Les mares posaven la mà pintada amb pintura de colors i les i els estudiants van posar el nom. Al final, tots van conèixer les històries personals de cada una de les assassinades i el mural es va quedar en una de les parets de la Facultat dels futurs politòlegs homes i dones Querétano. Elles i ells, a canvi i en nom de la Universitat, els van donar un reconeixement a totes elles.
A la tarda, es va fer acte de presència a Guanajuato, un altre dels estats amb legislacions regressives i repressives contra les dones. Hi havia gran afluència de turistes mexicans ja que s’iniciava un llarg cap de setmana commemoratiu de la Revolució, els principis laics per la qual es va lluitar sembla que estan ja en l’oblit. En aquesta capital i amb la sola companyia de 3 noies d’Amnistia Internacional, les Dones de Negre clausurar simbòlicament, amb un precinte que deia ‘no al masclisme’, el Congrés dels Diputats local, en protesta per aquestes lleis misògines que només garanteixen un retrocés de la societat completa, a més de retallar la vida i la llibertat de les dones i el dret a decidir sobre el seu propi cos.

peu foto 1
Pprecinte colocat a la porta del Congres dels Diputats de l’estat de Guanajuato, per canviar les seves legislacions contra les dones.

peu foto 2
Arribada de la marxa de les Dones de Negre amb la campana, a la tarda, a la plaça de la catedral de Guanajuato.

peu de foto 3
Les Dones de Negre i les mares de Justícia per nostres Filles, situades devant del Congres de l’estat de Guanajuato, a la simulacio de precintatje de l’edifici de la sobirania popular que legisla en contra de les dones.