El proper Dissabte 17 d’Octubre de 2009 al Col·legi de Periodistes de Catalunya

Més de 500 dones mortes i 1500 desaparegudes a Ciudad Juarez (Méxic). I no s’aturen, no es l’única ciutat ni l’únic pais on l’alt nombre de víctimes i la violència, en especial la sexual, la tortura i la sistemàtica amb què són assassinades ha fet surgir el concepte de FEMINICIDI.

Documentació:

www.mujeresdejuarez.org

www.cimacnoticias.com/site/caso-ciudad-juarez.193.0.htlm

* CANVIAR LA MIRADA *

* Taller regional per elevar la consciència de gènere a través dels mitjans
de comunicació *.

La Càtedra de Gènere i Mitjans de Comunicació de l’Institut Internacional de
Periodisme José Martí i la UNESCO conviden a periodistes, especialistes i
acadèmic / des a trobar-se per establir un àmbit de debat i intercanvi
d’experiències en el *Taller regional per elevar la consciència de gènere a
través dels mitjans de comunicació* que celebrarem a la Ciudad de La
Havana entre el 30 de novembre i el 4 de desembre de 2009.

Els mitjans de comunicació són avui un element socialitzador per
excel.lència. La seva incidència en la conformació dels imaginaris, les seves
potencialitats com a reforçadors d’estereotips, o pel contrari, com
propiciadors de l’acceptació de nous paradigmes, els ha convertit en un
àmbit estratègic per a la construcció de societats incloents, no
discriminatòries i participatives.

L’enfocament de gènere s’ha revelat com una eina indispensable per
assumir un periodisme veritablement democràtic i plural, compromès amb
l’ésser humà i la justícia social.

Aquest taller té com a objectiu formular propostes de bones pràctiques en
les cultures professionals periodístiques dels mitjans que permetin
transversalitzar l’enfocament de gènere en els productes comunicatius i amb
això incidir en la consciència de les nostres societats. Aquestes experiències
seran sistematitzades en un * Manual de Bones Pràctiques per a un periodisme
amb enfocament de gènere .*

* *

Els temes que s’abordaran seran:

Ø Crisi global, gènere i agenda mediàtica.

Ø Bones pràctiques d’un periodisme incloent i no sexista.

Ø Situació i condició de les comunicadores a Amèrica Llatina.

Ø Gènere i noves tecnologies de la informació i les comunicacions.

Modalitats del taller:

Ø Conferències

Ø Grups de discussió

Ø Socialització d’experiències

Ø Fòrum virtual sobre la responsabilitat dels mitjans de comunicació
en el tractament de la violència de gènere.

* *

* Matrícules *

La UNESCO atorga en qualitat de beques fins a 13 places a periodistes de
Amèrica Llatina que inclou bitllet d’avió, impost d’aeroport,
matrícula, transport, allotjament i alimentació  durant els dies que es reuneix el
esdeveniment.

Els i les aspirants a les beques hauran de fer formal la seva sol licitud enviant
currículum professional fins el 15 d’octubre de 2009, a:  eventos@prensaip.co.cu.  El
30 d’octubre es confirmaran les candidatures acceptades.

També es pot participar al taller mitjançant el pagament de 100 CUC per
la inscripció, a més de la possibilitat d’acollida a la
Residencia Estudiantil el Costillar de Rocinante per un paquet que inclou allotjament
i mitja pensió des del dia 29 de novembre fins al 5 de desembre per
200 CUC. Les nits addicionals tindran un cost de 30 CUC ($ 1 equival
a 0,80 centaus de CUC, la moneda convertible cubana).

 Per Tona Gusi per a donesdigital  14.10.2009

 Les periodistes també són detingudes, torturades, executades o assassinades com els seus companys en l’exercici de la seva professió i en la defensa de la llibertat d’informació en règims i institucions no democràtiques i en països en conflicte. Però, a més a més, damunt les dones i les dones periodistes la violència masclista s’exerceix com a repressió brutal, des de l’amenaça de vexacions sexuals fins a la violació i altres tortures sexuals… 

Des de L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores a Catalunya s’impulsa la denuncia de la violència contra dones periodistes, tasca que està realitzant la  Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere des del novembre del 2005, quan en les seves Jornades Fundacionals a Morelia, Michoacán, Mèxic,  aquesta denuncia permanent va quedar inclosa entre els seus principals objectius.

Des d’aquella data les professionals de les agències CIMAC, SEMlac, CERIGUA, ARTEMISA, AMECO, etc.  han fet un seguiment dels diversos casos a Amèrica Llatina i al Carib.

D’altra banda OLA, FEPALC, FELATRACS, ARTICLE 19 i la FIP cada cop més inclouen indicadors de gènere en les seves alertes. I, finalment, Reporters Sense Fronteres segueix els casos arreu del món, que malauradament -tal i com manifesten els seus informes – van en augment.  Les dones periodistes víctimes de les diverses formes de violència  

Les periodistes també són detingudes, torturades, executades o assassinades com els seus companys, “per i en” l’exercici de  la seva professió i “per i en” la defensa de la llibertat d’informació, enfront de règims i institucions no democràtiques i en països en conflicte. Però,  a més a més, les dones periodistes també són víctimes de la violència masclista que s’exerceix com a repressió brutal, des de l’amenaça de vexacions sexuals fins a la violació i altres tortures sexuals en territoris en conflicte.

La història ens ensenya  que el repressor per humiliar a l’enemic, viola, segresta i s’apropia de les dones del contrari. Aquesta apropiació per la força  i contra la voluntat de les pròpies dones, ha estat sempre per ressaltar la victòria “d’uns” homes  per damunt “d’altres” homes i doblegar el resquici de resistència a l’interior de les persones. Per això, fan servir les dones, per poder penetrar a l’interior dels cossos, i sotmétre-los amb sufriment per a dones i impotència homes vençuts.

Es obvi que les dones periodistes també són víctimes de maltractaments masclistes per part de la parella, ex – parella i d’altres persones que elles estimen, prova d’això són els feminicidis. Però, segons com, no parlem de l’horitzó de vida entre dues persones, sinó de l’estratègia utilitzada per l’home per ofendre a un altre home, a un igual. Aleshores la dona és un mero objecte, una manera més per a doblegar, aplastar   i mermar l’espirit d’un altre home.

Si be sembla que mica a mica hi ha més homes periodistes que defensen els drets de les dones, el pes d’aquesta defensa i la visibilització de les lluites de les dones recau fonamentalment en les periodistes i comunicadores i per aquesta doble categoria reben la violència dels règims i institucions fonamentalistes.

Read the rest of this entry »

COMUNICAT

9 d’octubre de 2009

10 d’octubre: Dia Mundial Contra la Pena de Mort

Firma a www.actuambamnistia.org perquè les autoritats de l’Aràbia Saudita, l’Iran, el Sudan i el Iemen suspenguin les execucions de menors

Madrid.- ‘Issa bin Muhammad ‘Umar Muhammad va ser decapitat el 10 de maig de 2009 a l’Aràbia Saudita per un delicte que suposadament va cometre quan tenia 17 anys. L’Aràbia Saudita va executar a dos menors el 2007 i el 2009 ja n’ha executat almenys a dos més. Es tem que almenys altres vuit estiguin a l’espera d’execució.

Mohammad Reza Haddadi, continua condemnat a mort a l’Iran per un assassinat que presumptament va cometre quan tenia 15 anys. La seva execució ha estat aplaçada fins a quatre ocasions. L’Iran va executar el 2007 almenys a 8 menors, la mateixa xifra que el 2008, mentre que en el que portem de 2009 n’ha executat ja a tres. Almenys altres 140 menors estan condemnats a mort.

Adil Muhammad Saif al-Ma’amari va ser executat el febrer de 2007 al Iemen quan només tenia 16 anys, després de confessar, presumptament sota tortura, haver assassinat a un familiar durant una discussió.

Al Sudan, quatre persones de 17 anys es troben en procés judicial per la seva suposada participació en els atemptats de Khartum de maig de 2008. Almenys dos menors de 16 i 17 anys han estat condemnats a mort. 

Aquests quatre països, l’Aràbia Saudita, l’Iran, el Iemen i el Sudan, segueixen imposant la pena capital i executant a persones que eren menors en el moment de cometre els delictes. En el Dia Mundial Contra la Pena de Mort que es celebra demà, 10 d’octubre, Amnistia Internacional es dirigeix a les seves autoritats perquè posin fi a aquesta pràctica inhumana, cruel i degradant.

L’organització llença una campanya a www.actuaambamnistia.org per sumar firmes que aconsegueixin, en el camí cap a l’abolició total de la pena capital, acabar amb les execucions de menors. Les signatures s’entregaran, junt amb les recollides per la Coalició Mundial contra la Pena de Mort, el pròxim 20 de novembre, Dia Internacional dels Drets de la Infància i vigèsim aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants, que els quatre països estan obligats a respectar.

Tendències en pena de mort el 2009
Al nou informe titulat “Pena de mort: ¿una pena en vies d’extinció?” que Amnistia Internacional publica avui, es posa en relleu com la major part del món està avançant cap a l’abolició amb un pas lent però ferm.

L’any 2008 va acabar amb una nova resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides en la que es demana una moratòria de les execucions, com primer pas cap a la suspensió total. Va ser aprovada amb 106 vots a favor, 46 en contra i 34 abstencions: un resultat que suposa un important avenç amb respecte a una altra resolució similar de 2007.

Burundi i Togo s’han afegit durant el 2009 a la llista de països abolicionistes per llei per a tots els delictes, que suma ja 94 nacions, a les que s’afegeixen 10 que han suprimit la pena de mort per a delictes comuns, i 35 que són considerades abolicionistes en la pràctica. En total, 139 abolicionistes per 58 que mantenen la pena, encara que molts fa anys que no recorren a ella. També l’Estat de Nou Mèxic als Estats Units ha abolit la pena capital aquest any.

Tot i això, malgrat els avenços registrats i els bons auguris, les dades no permeten baixa la guàrdia i segueix sent molt preocupant l’ús de la pena de mort a països de tot el món. Per exemple, a l’Iran es va produir un notable increment de les execucions durant el període transcorregut entre les eleccions presidencials i la investidura del president el passat 5 d’agost. Als Estats Units ja s’havia rebassat el setembre de 2009 la xifra total d’execucions assolit al 2008; igual que a l’Iraq, on s’han documentat en els primers nou mesos de 2009 un total de 15 execucions més que en tot el 2008. Per la seva part, el Japó continua executant a persones amb malaltia mental, i l’Estat d’Aceh, a Indonèsia, ha reinstaurat aquest any les lapidacions.

La pobresa en el corredor de la mort
En aquest nou informe de l’organització s’aborda també la manera discriminatòria en què s’aplica sovint la pena de mort, imposant un número desproporcionat de condemnes a persones pobres i a membres de minories i comunitats racials, ètniques i religioses a diversos països del món.

Ja sigui a Nigèria, als Estats Units, l’Iran o l’Aràbia Saudita, la capacitat per pagar-se una bona defensa, per tenir accés a sectors influents de la societat, o inclús per retribuir als familiars de les víctimes per tal que accedeixin a l’indult, es converteix en la clau per poder eludir el patíbul. Tant és així, que en molts casos l’estatus socioeconòmic de l’acusat determina les possibilitats de ser executat o no.  Per exemple, el cost de la defensa de Pablo Ibar, espanyol condemnat a mort als Estats Units, ronda els 400.000 dòlars només a la fase d’apel·lació davant el tribunal que el va condemnar inicialment.

La pobresa pot estar associada a altres factors agreujants, com ser treballador immigrant, com passa a l’Aràbia Saudíta, país en el que molts dels executats són immigrants de països pobres. És freqüent que aquests acusats no tinguin advocat defensor ni traductor i no puguin seguir ni tan sols les acusacions del tribunal en àrab, així com que tampoc tinguin diners ni accés a figures influents, com autoritats o caps de tribu, factors crucials para aconseguir l’indult.

A diversos països islàmics, a la qüestió de la defensa es suma la de la legislació que permet aconseguir l’indult si la família de la víctima accepta a canvi una indemnització econòmica que ha de pagar la família de l’acusat i que sol ser molt elevada. A l’Iran, per exemple, la llei sobre assassinat i lesions físiques basada en qisas (càstig equivalent al delicte comés) i diyat (“diner de sang” en forma d’indemnització econòmica) és discriminatòria en la pràctica, ja que només les persones riques i poderoses solen tenir mitjans per aconseguir el perdó de la família de la víctima i la llibertat del condemnat.

Si la baixa qualitat de la defensa d’ofici és un factor agreujant a molts països, a d’altres, els més pobres, la defensa pràcticament no existeix. És el cas de Nigèria, on almenys 40 persones van ser condemnades a mort el 2008 i al voltant de 735 estaven pendents de ser executades, entre elles 11 dones. Nigèria compta amb un sistema de justícia penal corroït per la corrupció, la negligència i una carència de recursos, que afecta majoritàriament a les persones pobres al no proporcionar-los un judici just.

Espanya i la pena de mort
El Govern espanyol anuncià el juny de 2008 una iniciativa contra la pena de mort l’objectiu de la qual és aconseguir una moratòria de les execucions en tot el món el 2015. Mesos després, el setembre de 2008, el President Rodríguez Zapatero llançà aquesta iniciativa a nivell mundial durant el seu discurs davant l’Assemblea General de les Nacions Unides.

En ocasió de la celebració d’aquest Dia Mundial contra la Pena de Mort, Amnistia Internacional demana al Govern espanyol que doni un nou impuls a la seva iniciativa durant els pròxims mesos. A més, l’organització ha demanat al president Rodríguez Zapatero que a la reunió amb el seu homòleg nord-americà Barack Obama el pròxim 13 d’octubre, l’insti a donar suport a la pròxima resolució per una moratòria internacional en el marc de Nacions Unides.

Durant el període en que Espanya assumeixi la Presidència de la Unió Europea serà fonamental l’impuls del Govern espanyol per a que a la tardor de 2010 l’Assemblea General de les Nacions Unides aconsegueixi recollir els suports necessaris per seguir avançant cap a un món lliure d’execucions.

Espanyols condemnats a mort
Pablo Ibar porta pres des de 1994 i es troba al corredor de la mort de Florida (els Estats Units) des de l’any 2000. En aquests moments, el seu cas està pendent d’un recurs presentat pel seu advocat perquè es repeteixi el judici i la investigació al voltant d’un possible sospitós dels crims que s’imputen a Pablo.  .

Nabil Manakli, ciutadà espanyol d’origen siri, va ser detingut el 1997 al Iemen i condemnat a mort l’any 2003. Està pendent de que es compleixi el seu anunciat trasllat a Espanya, en virtut del Conveni sobre el Trasllat de Persones Condemnades, signat per Espanya i el Iemen el 2007 i ratificat pel president iemenita el 2008. Malgrat això, a data d’avui no s’ha produït el trasllat, sembla ser perquè el president del Iemen no ha signat encara el decret per commutar la seva pena de mort per una altra que pugui complir a Espanya.

/// FI

***************

21 de setembre a les 7h de la tarda als locals d’ ACISI, c/ Aragó 281, 2n.2a
El 10 d’agost vàrem trobar-nos a la Bonnemaison, companyes de la Xarxa, i companys d’AHIGE per conèixer a Julio Cesar Gonzalez Pagès i la Red Iberoamaericana de Nuevas Masculinidades, que ell coordina.

En aquesta ocasió, en motiu d’una nova estada seva a Catalunya, l’ Associació ACISI http://acisiweb.no-ip.org/ i la XIDPIC.CAT organitzen una Xerrada -Debat a la seu d’ACISI. Julio Cesar Gonzalez Pagès és doctor de Ciències Històriques a la Universitat de l’Havana i una de les veus més importants en el tema de ‘Les Noves Masculinitats, essent el coordinador de la Red Iberoamericana de Masculinidades  www.redmasculinidades.com

Entre els convidats hi haurà Bernat Escudero de l’ Associació Catalana d’ Homes Igualitaris AHIGE Catalunya  www.ahige.org 

Julio César, Doctor en Ciències Històriques per la Universitat de l’Havana, és també President de la Comisión Género y Paz del Movimiento Cubano por la Paz (ONG);  Consultor en violència de gènere per al Fondo de Desarrollo de las Naciones Unidas para la Mujer UNIFEM, México; Investigador del Centro de Estudios Martianos  de l’Havana. Ha impartit  cursos i seminaris  sobre  Gènere i Masculinitat a diverses universitats  d’Amèrica Llatina i Estats Units, i és una de les veus internacionals més importants en el tema de les “Noves Masculinitats”.

“….La universidad perdió la oportunidad de estudiar el feminismo como corriente filosófica dentro de la historia. A partir de una gran ignorancia se comenzó a estigmatizarlo….” Julio C. González

Bernat Escudero Pachón és  membre de l’associació d’Homes Igualitaris d’Ahige-Catalunya  i Treballa com Agent d’Igualtat. Ha treballat com a tallerista en  la prevenció de la violència en la parella jove amb Dones Feministes d’ El Safareig de Cerdanyola del Vallès i a diferents IES del Vallès Occidental.

L’ acte tindrà lloc al local d’ACISI del c/ Aragó 281, 2n.2a. de Barcelona,  (cantonada Pau Claris <M> Passeig de Gràcia),  avui dilluns 21 a les 7 de la tarda.

Per Rosa Pelayo i Tona Gusi per a XIDPIC.CAT

fotografies d’ Antonio Martins de Oliveira

NOVES MASCULINITATS  El passat dilluns 10 d’agost es va dur a terme una xerrada sobre les noves masculinitats a càrrec  de Julio César González Pagès, al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. Entre l’assistència hi havia periodistes i comunicadores de la XIDPIC-CAT-XIPVG (la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere) , http://donesxarxainternacional.blogspot.com/, i companys d’ AHIGE ( Associació d’Homes per a la Igualtat de Génere) http://www.ahige.org/.

En Julio César González Pagès és cubà, Doctor en sociologia i ciències històriques a la Universitat de L’Havana, i fa sis o set anys va ser un dels creadors de la Red Iberoamericana de Masculinidades, que està regida per una declaració de principis http://www.redmasculinidades.com/

L’objectiu d’aquesta xarxa és senyalar la necessitat de pactar entre homes i dones, creant un nou model, ja que la diversitat d’opinions i maneres de fer, ofereix criteris que es contraposen entre sí. Read the rest of this entry »

Dilluns dia 10 a les 18 h a l’Aula 301   de l’ Espai Francesca Bonnemaison

La idea és fer-ne posteriorment una crònica i alhora preparar conjuntament amb ell una Conferència – debat per al mes de setembre, quan tornarà a ser a Barcelona. En Julio Cesar González Pagés (1965) és cubà i d’origens familiars català i canari. Assagista i Professor, és Doctor en Ciencies Históriques de la Universitat de la Havana. És una de les veus internacionals més importants pel que fa a ‘LES NOVES MACULINITATS’, de fet ell és el coordinador de la RED IBEROAMERCANA DE MASCULINIDADES. “González Pagés asegura que la Red Iberoamericana de Masculinidades colabora con las organizaciones de mujeres en busca de la equidad porque, a su juicio, “muchas de las inequidades relacionadas con los hombres también nos perjudican”.  Ha realitzat estudis sobre els diferents tipus d’homes emigrats a Cuba, estereotips, reptes contra la violència, els homes i la paternitat, etc. Per a més informació podeu visitar els webs   http:// www.redmasculinidades.com , www.cubaliteraria.com, http://ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=90587, o els articles referents que hi ha a Clariana comunicacion http://clarianacomunicacion.blogspot.com/ y a SEMlac www.redsemlac.net  de companyes de la Xarxa Internacional i d’ell mateix. La seva darrera obra és: “Por andar vestida de hombre”   

La periodista russa i advocada de drets humans Natalia Estemírova que durant molts anys va denunciar les violacions a Txetxènia, va ser segrestada ahir al matí a Grozni  i ha estat trobada morta, amb ferides de bales al cos i alcap) ahir a la tarda a la veïna república russa d’Ingúixia. 

Estemírova, de 50 anys, havia cooperat molt de prop amb la periodista russa Anna Politkóvskaia. Des del 2000, Estemírova dirigia l’oficina local de l’organització russa de drets humans Memorial, l’única que actua a Txetxènia. Finalista l’any 2004 del Premi Sakhàrov de Drets Humans, que concedeix el Parlament Europeu, l’activista assassinada era assessora del Defensor del Poble txetxè. El 2007 va rebre el Premi Robert Schumann de defensa dels drets humans, concedit per l’Eurocambra.

Tatiana Lokshina, activista de Human Rights Watch, que va precisar que en els últims anys la víctima «investigava casos molt espinosos».

+ informació a: “Assassinada a Txetxènia una activista pro drets humans” per Dimitri Polikarpov, Moscú. elperiodico.cat, 16.07.09

 http://www.elperiodico.cat/envN.asp?p=46&i=CAT&n=629801&h=090716 

Per Sandra Chaher i Sonia Santoro
Associació Civil Artemisa Comunicació, 14.7.2009

publicado en Artemisa noticias

L’Agenda Mediàtica de Gènere busca ser un pont entre aquelles i aquells que comuniquem amb visió de gènere des dels mitjans de comunicació i les organitzacions no governamentals que promouen els drets humans de les dones i de gènere. Planteja els temes prioritaris a abordar per periodistes i organitzacions i una agenda telefònica de contactes per millorar la comunicació entre ambdós sectors. Read the rest of this entry »

MANIFEST DE BAGUA Les entitats sotasignades volem denunciar els fets ocorreguts al Perú el  dia 5 de juny de 2009  que van provocar  desenes de morts i ferits, entre indígenes i policia, durant el desallotjament que van fer les  forces especials de la Policia Nacional (DINOES) de les posicions que els indígenes ocupaven a Bagua, al departament d’Amazonas.  Els pobles indígenes de l’Amazònia peruana estan mobilitzats per defensar els seus territoris ancestrals que ocupen a les zones alta i baixa de l’Amazònia. Actualment, aquests territoris estan  afectats per la creixent i irracional explotació de recursos com l’or, la fusta, el petroli i el gas que s’hi  duu a terme sense respectar   les desenes de pobles indígenes que mantenen una de les més grans  diversitats culturals del planeta. Moltes d’aquestes explotacions corresponen a àrees indígenes que el Govern peruà ha lliurat en règim de concessió a empreses transnacionals, ignorant els drets dels pobles indígenes. Read the rest of this entry »