‘Women in the city”/Articolo21

Barcellona> Le Giornate delle Giornaliste e Comunicatrici del Mediterraneo Nasce la Rete Mediterranea delle Giornaliste e delle Comunicatrici per i Diritti Umani e la Pace Il senso della sfida di Nella Condorelli Il 57per cento delle donne marocchine e’ analfabeta. Una dato comune a tutto il Magreb, dove piu’ della meta’ delle bambine passano l’infanzia ignorando banchi e lavagne, lettura e tabelline, perse al seguito di qualche gregge di pecore sugli altipiani dell’Atlante, oppure chiuse dietro mura di case di argilla, lungo la rotta delle piste del Sahara. Read the rest of this entry »

Crònica de l’acte de presentació ‘Imagen, icono y promesa’, la darrera obra de l’ escriptora i feminista palestina Sahar Khalifeh, ara traduïda al castellà.

Per Tona Gusi. Institut Europeu de la Mediterrània. Barcelona, 12 de juliol de 2007.

Imma Espuñes, una companya de l’ADPC ( Associació de Dones Periodistes de Catalunya ) i responsable de comunicació de l’editorial ‘CAhOBA’ va voler fer-nos participes de la vinguda a Barcelona de l’escriptora i feminista Sahar Khalifeh, ja que a banda de ser considerada la millor novel·lista palestina contemporània, les seves conviccions polítiques i humanes, així com la seva vehemència en exposar-les, fan de la seva coneixença un record molt gratificant. Especialistes en crítica literària l’han anomenat ‘la Virginia Wolf de la literatura palestina’ i ‘ l única novel·lista àrab que ha escrit totes les seves novel·les per mostrar el caràcter inseparable dels temes feministes de la consciència política i social’ (Börsenblatt i Dr. Bouthaina Shaaban, respectivament).

L’obra: ‘Imagen, icono y promesa’, la darrera obra de l’ escriptora ha estat publicada en castellà en la col·lecció Cahoba narrativa de l’editorial CAhOBA. Publicada en àrab l’any 2002 està construïda sobre l’alternança del simbolisme religiós i el polític en una història d’amor i de pèrdua. I sobretot reflexiona sobre la recerca d’allò que s’ha perdut: aquell que emigra, que abandona, trobarà quan torni allò que va deixar?

Altres obres de l’autora són: ‘ Wild Thorns’ ‘ Cactus’ (1975), ‘ The Sunflower’ (1982), ‘Memoirs o fan Unrealistic Woman’ (1986), ‘The Door of the Courtyard’ (1990), ‘The interitance’ (1997) i ‘One Hot April’ (2004). ‘The Door of the Courtyard’ està a punt de ser publicada al castellà per l’editorial Txalaparta. Sahar Khalief és l’autora palestina més traduïda arreu del món després de Mahmoud Darwish. És l’única autora àrab llegida a quasi tots els països àrabs.

L’acte de presentació del llibre

Havíem previst una petita trobada amb periodistes de l’ADPC al Centre Internacional de Premsa de Barcelona, però no fou possible ja que Sahar no es trobava bé aquella tarda. Tot i així va fer un esforç i va assistir a la presentació de la seva novel·la a l’IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània). La seva decisió va tenir una bona resposta, ja que si va estar ben acomboiada a la taula amb la periodista Maria Dolors Massana ; l’arabista Lurdes Vidal, i l’escriptor Salah Jamal, les persones que omplien la sala no es varen quedar enrera i li feren una bona acollida escoltant amb gran interès, fent moltes preguntes i manifestant el desig de saludar-la personalment.

Des de la taula, Lurdes Vidal (filòloga en llengua àrab, i representant de l’IEMed) va parlar sobre la necessitat de coneixement entre les diverses societats mediterrànies i de la literatura com a mirall en aquest propòsit. Va expressar també el reconeixement de l’IEMed vers l’autora i que amb aquest acte l’institut s’obria a la literatura. Va manifestar que, personalment, la lectura de ‘Imagen, icono y promesa’ l’havia captivat des de l’inici de l’obra.

Maria Dolors Massana (presidenta de ‘reporteros sin fronteras’ a l’estat espanyol) i coneixedora sobre el terreny del conflicte entre palestina i Israel va exposar com la radicalització dels palestins s’ha de valorar en la frustració dels darrers setze anys on les expectatives no s’han complert. Enllaçant amb el gran tema de la novel·la de Sahar Khalifeh, el de la diàspora, Maria Dolors Massana ens recordava que l’any 1948 hi havia un milió de refugiats i que actualment aquesta xifra, malgrat l’ONU en compti tres milions i mig, s’ha de situar al voltant dels 5 milions. Per la presidenta de ‘reporteros sin fronteras’ l’autora ens dona una panoràmica excepcional d’aquest drama, la terrible realitat de la guerra com a teló de fons que sobrepassa la vida dels personatges.

Salah Jamal ,escriptor palestí que viu a Catalunya, comparteix amb l’autora ser de la mateixa ciutat de Nablus i del mateix barri. Amb mirada còmplice amb l’autora deia : i qui no s’ha enamorat mai d’un cristià, o d’una cristiana? …i qui no s’entusiasma davant les cançons de Umm Kulzum?, la reconeguda cantant popular palestina. És a dir que a banda de compartir una vocació literària Salah Jamal, en la lectura de la novel·la, no podia evitar reconèixer cada pam dels paisatge literari de Sahar, des de les coses més íntimes i potser senzilles, abans apuntades, fins els moments tensos de les humiliacions sofertes pels palestins que anaren a treballar per als israelians. En definitiva aquesta obra per Salaj és talment la perduració dels sentiments i d’una realitat que finalment, i com passa a la novel·la, no deixa de ser trista i amarga.

Lluitadora per l’alliberament del seu país i per l’alliberament de la dona

Tant en la seva exposició com en les respostes al debat posterior, Sahar Khalifeh va parlar sempre com a escriptora i com a dona feminista. Integra totalment ambdues condicions en la realitat de ser filla d’una nació sense estat, d’un país oprimit, d’una terra amb conflicte permanent. Lluita per l’alliberament de Palestina i per l’alliberament de la dona. Sahar parla i escriu des de l’experiència com a dona i com a mare: “Formo part del moviment feminista internacional”, ‘Vaig ser educada per pensar i per estimar i jo també he educat així a les meves dues filles, perquè sàpiguen dialogar, perquè coneguin el poder de les paraules. No vaig ser educada ni educo per matar i per morir, per portar armes”.

Doctorada en ‘Estudis sobre la Dona i Literatura Americana a la ciutat de Iowa’ el 1988’ va tornar a Palestina el mateix any i va fundar el primer ‘Centre d’Assumptes de la Dona’ a Nablus. Sahar explica amb força la seva lluita, el seu treball per fundar els tres centres feministes, el segon a Gasa el 1991 i el tercer a Amman el 1994, tots tres basats en la voluntat que les dones tinguin aconseguir educació, gaudeixin d’un suficient sistema sanitari i puguin expressar-se en la creació artística. Però encara hi ha molta feina a fer: “La situació va a pitjor i ajuda a que els fonamentalistes creixin. Recordem que el fonamentalisme ha estat creat per Amèrica durant el seu enfrontament amb Rússia. A més la cultura àrab és conservadora. Per tant hem de lluitar en dos fronts: per l’alliberament i per aconseguir més canals de comunicació entre els àrabs i els occidentals. Des d’occident es magnifica el fet que hi hagi dones palestines terroristes. Això no és cert. L’ autèntica lluita de les dones és per als drets humans i és una lluita social que els homes no ens reconeixen”.

L’experiència creativa de l’autora, l’experiència de la seva lluita.

Per explicar la seva darrera novel·la i perquè la coneguéssim millor l’autora va llegir una part del discurs que va fer en rebre el premi Naguib Mahfuz 2006. D’aquesta lectura se’n desprèn que la seva experiència creativa no va ser fàcil, però si molt interessant.

Explica que quan es va posar a estudiar literatura àrab ja era força gran i que en presentar la seva primera novel·la ‘Cactus’ al cap del Departament d’àrab de la facultat, aquest li va dir que la novel·la era vulgar i impròpia d’una dona respectable. El cap d’una editorial d’Egipte va argumentar que les novel·les havien d’ésser sense gènere i que una dona no pot escriure sobre els homes i molt menys sobre treballadors, lluitadors, presos, etc.). No cal dir que ‘Cactus’ no es va publicar a Egipte. Per contra aquesta primera i reconeguda novel·la fou editada per una petita editorial de l’ intel·lectualitat d’esquerres d’ Israel en combinació amb la francesa ‘Gallimard’ i simultàniament en tres llengües: l’àrab, l’hebreu i el francès. ‘Cactus’ fou un gran èxit editorial i ha comportat el seu reconeixement literari arreu. Ha estat traduïda posteriorment al castellà, a l’holandès, al malais i a l’italià.

Per Sahar Khalifeh ‘la novel·la i la literatura obren més el cor de la gent que la política i els articles. La literatura és comunicació, es viure en pau’.

En ‘Imagen, icono y promesa’ vol que copsem la importància del retorn, la magnitud de la diàspora. El seu objectiu vital i creatiu ‘davant una ocupació que ha estat tan dramàtica ha estat voler pintar una gran panoràmica de la vida sota l’ocupació’ i vol que ‘ quan llegiu aquest llibre sentiu tot el que he sentit jo al llarg de la meva vida’ i per això ha utilitzat des de referències pròpies com el seu carrer i el seu barri, fins experiències directes com ara quan es va disfressar de treballadora humil i va conèixer la complicada realitat d’aquestes dones.

‘Soc una dona – afirma – que mai s’ha acostat al moviment de la resistència. He viscut manifestacions, però no bales. Tanmateix escric sobre la realitat de les dones palestines. Som el cor i l’aire de la nació àrab. Escrivim amb amor i amb violència i amb tendresa. Escriure sobre tot això és literatura’. I Sahar reconeix sense embuts que per a ella l’acte d’escriure és un treball molt dur: ‘hi deixo el meu cor i la meva ànima en les meves novel·les’. I per això també en demana el reconeixement: ‘Escric de tot això. És la meva lluita. Mereixo ser traduïda i reconeguda’.

Sahar Khalifeh va acabar l’acte amb aquestes paraules: “Tenim l’esperança d’un vida futura millor per la nostra gent, també per als israelians’. ‘Volem identificar-nos amb alguna cosa més oberta. Mereixem ser com qualsevol poble. Lluitem per això!..”

I per a nosaltres l’acte va acabar de veritat quan Sahar ens va signar un llibre per a la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, on l’ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya hi està incorporada). No disposàrem de temps per explicar-li la xarxa, però la seva mirada entre sorpresa i interrogant ens fa més properes en la mirada des del femení.

Ha estat un plaer tenir uns quants dies entre nosaltres a la reconeguda periodista i companya de la ‘Red Internacional de Periodistas con Visión de Género’, Mirta Rodríguez Calderón. Periodista cubana, que viu a Santo Domingo on treballa a la Universitat i forma part de la ‘Red Nacional de Periodistas’.

L’Alícia, la Dolors, la Julia i jo vàrem conèixer a la Mirta durant la I Trobada de la Xarxa Internacional el novembre del 2005 a Morelia, Michoacán (Mèxic). Des d’aleshores hem pogut seguir el seus articles a SEMlac i a CIMAC. Ha estat una alegria retrobar-nos i poder presentar-la a més companyas de la Xarxa. Aquesta xarxa que ens permet la lliure circulació de la informació des del femení i a més relacionar-nos amb ‘les nostres més semblants posible’ (Sylvia Platt?).

La Mirta ha estat un parell de setmanes a Barcelona, convidada pel col·lectiu ‘al Hanan‘, que treballa en la creació de nous models de comunicació intercultural i cooperació des de les dones i la ciutadania.

Vàrem sopar plegades amb un grup de dones periodistes, entre elles la Presidenta de l’ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya) Montserrat Puig. La vàrem acompanyar un altre dia, tot assistint a un taller d’ al Hanan, conduït per la sociòloga i amiga – alumna seva, Isabel Holgado. El tema girava sobre como vivim les dones les relacions amoroses. Com a desllorigador es va utilitzar el curtmetratge ‘ Princesas reales’. Va ser un taller molt viu i interessant.

Finalmente la Mirta ens ha ofert una xerrada-conferència al ‘Centre de Premsa Internacional de Barcelona’, ahir a la tarda, per a vint companyes de la Xarxa Internacional.

La va presentar la nostra companya de la Xarxa a Catalunya, la periodista Lídia Vilalta. La Lídia treballa amb diversos instituts i organismes internacionals i generalment ho ha fet a l’Àfrica i a Llatinoamèrica. El destí l’ha portat a treballar els tres primers mesos d’aquest any a Santo Domingo i per tant a conèixer bé a Mirta Rodríguez Calderón. Li ha fet una presentació magnífica, que ha acabat amb un poema que l’ economista Tania, amiga d’ambues, va dedicar ja fa un cert temps a Mirta i que ha emocionat a totes dues.

Mirta Rodríguez Calderón ens va fer la seva xerrada-conferència en base a un cos teòric, mitjançant reflexions de: la investigadora colombiana Patricia Anzola, la periodista dominicana Margarita Cordero, Octavio Paz, Margaret Mead, etc. així com del seu propi pensament. I en base a l’ experiència de la xarxa dominicana a través dels tallers realizats (violència de gènere, capacitació…), de la publicació ‘A Primera Plana’ i del treball a la Universitat i els seus ‘Cuadernos de Comunicación’. Amb l’agilitat i la ironía, que li són característiques, ens ha fet viatjar per l’illa de Santo Domingo en un recorregut pel periodisme amb visió de gènere, que ha amanit amb un recull d’acudits, anuncis publicitaris,notícies amb justificacions de la violència masclista i notes de premsa d’ ‘homenatges de prohoms a les seves mullers’.

Per acabar, Mirta ha explicat amb passió i deler els propers tallers que farà la ‘Red de Periodistas de Santo Domingo‘: ‘Residentes o pobladores. Implicados o sospechosos’ i ‘Los cuentos que nos cuentan’. (Per aquest darrer tema ha trobat a una colega de la Xarxa internacional a Catalunya, la periodista mexicana i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosa Maria Palencia que té un excel·lent estudi sobre gènere i cinema infantil (estudi presentat, almenys parcialment, a la II Trobada Estatal de la Xarxa Internacional, celebrada a Barcelona el novembre de l’any passat).

La conferència de la nostra companya i amiga Mirta Rodríguez Calderón ha estat retransmesa en directe per Radio Paca. També diverses companyes n’han pres nota i fotografies per als seus articles. Se’n farà un recull de premsa.

……………………………………………………………………………….

nota d’agenda:

XIDPIC.CAT:
Trobada-Xerrada amb la periodista Mirta Calderón, de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género, dilluns dia 16 a les 19 hores a la Sala de Premsa del Centre Internacional de Premsa de Barcelona, Rambla de Catalunya, 10, 1er. pis

La nostra companya Mirta és cubana i viu i treballa a Santo Domingo. Forma part de la
‘ Red Internacional de Periodistas con Visión de Género ‘ ( Xarxa Internacional de Periodistes amb Visiò de Gènere) des dels seus inicis, i és Coordinadora editorial de la revista ‘ A Primera Plana ‘ de la ‘ Red Dominicana de Periodistas con Perspectiva de Género ‘.

Mirta Calderón és una periodista molt reconeguda i apreciada per les companyes i companys de la Red Internacional. Serà molt interessant poder escoltar les seves experiències i conèixer la situació actual al Carib.

Malgrat hagi vingut a Barcelona convidada perl col·lectiu al Hanan, ens ha dit que està a la nostra disposició per si li volem fer entrevistes o demanar-li alguna informació. Li fa molta il.lusió conèixer a les companyes de la Xarxa Internacional a Catalunya.
Organitza la XIDPIC.CAT-XIPAVG
responsables: Lidia Vilalta i Tona Gusi

nota d’agenda:

La Mirta ve a Barcelona des de Santo Domingo. La Mirta Rodriguez Calderón, una gran periodista cubana que fa molts anys que treballa a Santo Domingo, estarà aquest mes de juliol aquí a Barcelona. Ens ha demanat d’organitzar una trobada ja que ens vols conèixer a totes i parlar-nos de: A PRIMERA PLANA i CUADERNOS DE COMUNICACION (aquesta setmana en surt el número 2), “y quién sabe de qué más” ens diu la Mirta. La situació és molt dificil a Santo Domingo.Ens trobarem, doncs, alguna tarda de juliol….les que no fem vacances!. Passarem la cita.