De la nota de premsa de l’ICD

15 de juny de 2010

.

L’ICD ha presentat una mostra que divulgarà la vida i obra de l’autora pel territori de Catalunya

El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i el president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC, August Bover, han obert avui la jornada sobre l’escriptora Rosa Leveroni (Barcelona 1910 – 1985) per recordar la seva figura i trascendència amb motiu del centenari del seu naixement.

La jornada s’ha iniciat amb a conferència “Rosa Leveroni, dona de lletres”, a càrrec de l’escriptora Vinyet Panyella, que ha anat seguida de la presentació de l’antologia La poesia essencial de Rosa Leveroni, a cura del poeta Antoni Clapés i l’editor Quim Cubert. Posteriorment ha tingut lloc una taula rodona amb la poeta Teresa d’Arenys i el també poeta Carles Miralles, la professora de literatura catalana de la UOC, Teresa Iribarren, i l’assagista Bel Graña, moderada per Mariàngela Vilallonga, professora de la Universitat de Girona.

La jornada commemorativa ha finalitzat amb una lectura poètica per part de Rosina Ballester, Jaume Benavente, Carles Duarte, Mireia Lleó, Dolors Miquel, Vinyet Panyella i Cèlia Sànchez-Mústich, autores i autors guardonats en diferents edicions del premi de poesia “Cadaqués a Rosa Leveroni”. L’acte ha estat organitzat per l’Institut Català de les Dones i la Institució de les Lletres Catalanes, ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués i l’Institut d’Estudis Catalans.

Exposició divulgativa

L’ exposició “Rosa Leveroni, dona de lletres” es podrà veure a la seu de l’Institut Català de les Dones a Barcelona (Pl. Pere Coromines 1) al llarg dels mesos de setembre i octubre. És de petit format per facilitar la seva itinerància i exhibició, consta de 6 apartats i alterna explicacions sobre la vida i l’obra de la poeta amb fragments literaris:
1910-1930 “La jove que vol triar el destí”, sobre la seva etapa de joventut.
1930-1933 “L’escola de Bibliotecàries: la sensibilitat i l’intel·lecte”, exposa la seva formació intel·lectual i cultural.
1934-1939 “Poesia i passió”, dóna a conèixer la seva relació secreta amb l’historiador Ferran Soldevila i com trasllada a la poesia la seva experiència amorosa.
1940-1949 “Elegia i resistència”, explica el paper de la poeta en la resistència cultural i la seva consolidació literària.
1950-1981 “Poeta entre poetes” mostra com Leveroni es reivindica com integrant de la Generació de la República, que ella anomena “generació perduda”.
1981-2010 “Clàssica i moderna”, parla dels seus darrers anys i la modernitat, qualitat i intensitat de l’obra d’una autora clàssica del segle XX.
Programa d’exposicions itinerants

L’any passat un total de 412 espais de diferents municipis de Catalunya han mostrat alguna de les exposicions realitzades per l’ICD. El catàleg d’exposicions és el següent: Dones sindicalistes; Una literatura pròpia, dones escriptores; Artistes catalanes del dibuix i la pintura; Dones d’empresa; Dones de ciència; Dones grans, grans dones; Els feminismes de Feminal; Frederica Montseny 1905-1994; Fotògrafes pioneres a Catalunya; Maria Teresa Vernet i Real;  Mercè Rodoreda; Punts de reflexió: les violència contra les dones; Simone de Beauvoir, feminista i escriptora; Veïnes, ciutadanes; i Quin temps tenim. L’organització de la vida quotidiana.

.

De Leonor Sedó

.

El lloc escollit, el World Trade Center, molt a prop de la Mediterrània, va acollir a dones directives, professionals i del món de l’empresa; líders de diversos països de tot el món, així com a primeres figures internacionals expertes en comunicació, lideratge i tecnologies de la informació aplicades a l’activitat empresarial.

Aquest primer Congrés Internacional dirigit a dones directives i professionals, especialment del món de l’empresa, ha estat organitzat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (Espanya). En ell s’ofereixen recursos i estratègies per millorar la gestió de les organitzacions i per facilitar la promoció professional incorporant la igualtat d’oportunitats, les eines 2.0 i les tecnologies de la informació i la comunicació.

En l’acte d’inauguració, la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha començat el seu discurs dient “Les paraules són el millor reflex de l’ànima”. A continuació ha reflexionat sobre el canvi de l’estatus de la dona en pocs anys, sobretot als països desenvolupats. Ara, p. e., “es pot preguntar a les nenes què volen ser de grans, abans era impensable aquesta pregunta ja que les nenes tenien el seu destí traçat des que naixien. Si alguna va tenir somnis, eren frustrats immediatament per l’arbitrarietat i la injustícia “.

.

Llegir tot el article a 39yMas

.

Per Tere Mollá

18.05.2010

El passat dia 11 de maig al C.I.R.D. (Centre d’Informació i Recursos per a les Dones ) de Barcelona al C/Camèlies, 36, van tenir lloc dues activitats patrocinades per la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa de Dones Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC.CAT-XIPVG).

Aquestes activitats son la continuació de l’acte que va tenir lloc el passat 13 d’abril, també al C.I.R.D. amb l’inauguració de l’exposició (13)25, Al principi va ser la paraula del magnífic artista Dani Lagartofernández.

L’artista, en el moment de l’inauguració, ja va dir que era la seva manera d’honorar les dones tant palestines con israelites que aportaven el seu gra de sorra per construir ponts d’encontre, per construir una pau justa, coincidint amb l’any que se celebra el desè aniversari des que el Consell de Seguretat de l’ ONU va aprovar la Resolució 1325 que reconeix la tasca de les dones en la prevenció i solució de conflictes i en la consolidació de la pau.

Aquesta exposició és pot trobar a la pàgina de Filckr en la seva versió catalana:
http://www.flickr.com/photos/lagartofernandez/sets/72157623247868780/show/  Els textos relacionats amb les imatges es poden llegir clicant a cadascuna de les imatges. Per fer-los desaparèixer, torneu a clicar a sobre de les imatges.

Les activitats desenvolupades l’11 de maig van ser, en primer lloc la presentació de la news letter “Dones periodistes i conflicte a la Mediterrània”, per part de les companyes de la XIDPIC.CAT-XIPVG Marta Ayora i Marga Pont. L’objectiu principal d’aquesta publicació digital és la de donar veu a les dones periodistes i comunicadores que són silenciades als seus països d’origen – no poden aparèixer les seves cròniques o notícies, als mitjans de comunicació convencionals- i que pateixen moltes violacions dels seus drets.

La periodicitat d’aquesta publicació serà la de dos o tres números a l’any. Així mateix ens varen fer saber que ja és multilingüe perquè és pot llegir en català, castellà i anglès amb la possibilitat futura de fer-ho en francès i en àrab perquè cap article es quedi sense publicar per falta de traducció. La news letter és pot trobar a l’espai web: http://donesiconflicte.wordpress.com/.

Després de la presentació de la news letter es va passar a la segona activitat, la taula rodona “Una mirada solidària al conflicte entre Israel i Palestina”.

Hi parlaren quatres persones en nom de quatre organitzacions. Anem a resumir les seves intervencions així com la del Dani Lagartofernández.

• Josep Guardiola, Delegat d’ Unescocat per a cooperació educativa.

Josep va recordar amb dades concretes la situació de Gaza després de l’operació “Plom fos” que va tenir lloc a Gaza entre final de desembre del 2008 i gener del 2009. Entre aquestes dades cal recordar que 7 escoles varen ser completament destruïdes i que més de 150 van patir danys parcials.

Unescocat, va fer una campanya per recollir fons i van aconseguir-ne 8.000 euros que, juntament amb els 30.000 que és varen recollir per part d’Escola Valenciana, al País Valencià estan ajudant a reconstruir l’educació als territoris de Gaza. I va explicar les greus dificultats com ara que no poden entrar materials com ciment, o ferro o altres materials per a reconstruir edificis i han de reutilitzar els materials destruïts.

A més entre els objectiu d’Unescocat s’estan fent campanyes de denuncia sobre les vulneracions del dret a l’educació que existeixen arreu del món.

També s’estan fen esforços per crear espais d’informació, sensibilització i reflexió per fomentar la construcció de la pau des de les escoles per a la prevenció dels conflictes.

• Maria Àngels Roque, Coordinadora de la Xarxa estatal de la Fundació europea Anna Lindh i directora de ‘Quaderns de la Mediterrània’ (IEMed).

Maria Àngels ens va recordar als presents que el propòsit de la fundació Anna Lindh és unir gent de tota la Mediterrània per millorar el respecte mutu entre les cultures i, a més, la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la cultura.

Una de les línies de treball que tenen en marxa és l’anomenada “Les mil i una accions pel diàleg”, que busca utilitzar les arts com el teatre o la música com a elements vehiculars entre joves d’Israel i de Palestina per trobar punts d’encontre a fi de construir la pau.

No va deixar passar l’ocasió per recordar-nos que les primeres associacions que treballaren per promoure la pau són organitzacions de dones. També va fer una crida per visibilitzar eixa tasca que fan les organitzacions de dones com a promotores de la pau com a mares, germanes, companyes, filles, etc.…

• Sylviane Dahan, de l’ associació catalana (“Junts”) que reuneix persones jueves i palestines.

L’associació es va crear desprès de l’atac brutal contra la població de Gaza per part de l’exèrcit israelià, ara fa més d’un any, i davant la persistència del setge a la franja i de la colonització a Cisjordània.

En l’associació treballen plegats i des de l’igualat, la paritat i el respecte mutu persones jueves no sionistes (de vegades es confonen) i persones palestines.

Entre el seus objectius es troben:

• la necessitat de promoure el diàleg intracomunitari entre els pobles.

• denunciar tot tipus de discriminació i racisme especialment en el que afecta a persones jueves, àrabs i musulmanes a Catalunya.

• Aplicar el dret internacional per a poder aplegar a una pau justa i duradora a l’Orient Pròxim.

• Incentivar a la societat civil perquè pressioni als governs català, espanyol i europeu perquè deixin de col·laborar amb l’ocupació israeliana a Gaza i Cisjordània.

I ja per acabar, la Sylvianne va dir textualment: “La consciència de la humanitat quedarà marcada per la barbàrie del regim nazi i, justament per això, la memòria jueva s’ha de revoltar contra la tragèdia. I cal dir clarament als dirigents israelians: No teniu dret d’evocar els camps de concentració per justificar els vostres crims a Gaza, perquè hi ha molta gent jueva que és partidària de la causa palestina”.

• Montse Cervera, de Dones X Dones, que son un grup de dones feministes antimilitaristes que es va crear el 1993, amb la guerra dels Balcans i donen suport i volen ser altaveu de les dones que viuen en països en guerra o en altres tipus de conflictes. Així, treballen amb dones dels Balcans, d’Afganistan, de Txetxènia i Rússia, Colòmbia i Palestina i Israel.

La Montse, va explicar a l’auditori que la seva associació busca una pau que sigui la nostra, una pau amb perspectiva de les dones per a construir un món diferent.

Dones de negre, la xarxa on esta integrada l’associació Dones X Dones, vol visibilitzar propostes de pau sorgides de les pròpies dones i entre els seus objectius hi ha, per exemple:

• Rebutjar l’idea de ser enemics o enemigues. Per això cal trencar amb les fidelitats imposades per les famílies, els governs o les escoles, per exemple.

• Que sigam capaços de sostenir l’idea de ser ridícules o de tenir formes estranyes de reivindicar la pau.

•  

Avui les dones de negre jueves ho són perquè son capaces de ficar-se davant d’un chekpoint per testimoniar que estan en contra de l’ocupació d’Israel i ho estan fent des de territori israelià i demanant-los als soldats israelians que s’identifiquin així com que manifestin els motius pels quals no han deixat passar a la gent. A més ho fan perquè la població palestina vegi que hi ha gent que no hi esta d’acord amb el que s’està fent per part del govern sionista d’Israel.

També ens comentava la Montse que aquesta és una tasca que s’està fent cada dia, des de Catalunya i des d’altres indrets del món, en xarxa. També demanen a aquestes dones que expliquin al món com és de complicat ser dona i pacifista a Israel i com ho és encara molt més a Palestina per això es tan important donar a conèixer eixa tasca que s’està fent.

Ens deia que fonamentalment son: “Actores i constructores de pau i no sols víctimes”. I que per tant volen: “ Construir ponts i no murs”.

I ja per finalitzar l’acte, Dani Lagartofernández, l’artista i autor de les fotografies de l’exposició “(13)25. Al principi va ser la paraula” ens va parlar de la importància de visibilitzar a les dones tant a Israel com a Palestina. També és va mostrar sorprès en comprovar que en cada una de les intervencions que vàrem escoltar es repetien paraules de les dones que havia retratat per a l’exposició.

També ens va dir, l’autor de les fotos, que aquest treball el considera la seva aportació a la tasca que vol dur a terme el tribunal Russell sobre Palestina , el qual persegueix jutjar les violacions del dret internacional de les quals en són víctimes la població palestina i la privació d’un estat sobirà propi..

I per acabar va denunciar l’apartheid que existeix a Palestina i que pot tenir conseqüències històriques.

L’acte que vaig tenir l’honor de moderar va acabar amb un fort aplaudiment per a totes les persones que hi vàrem participar.

Cal recordar que al pròxim mes de juny l’exposició és podrà visitar al Col·legi de Periodistes de Catalunya i que la inauguració tindrà lloc el dia 9 a les 19h al mateix Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Ontinyent, 18 de maig de 2010.

Teresa Mollà Castells

Comunicadora de la XIDPIC.CAT-XIPVG

Per Marta Corcoy
Dones Digital
11 de maig 2010

.

L’any 2004 el Col•legi de Periodistes de Catalunya i la Regidoria de les Dones de l’Ajuntament de Barcelona varen elaborar unes Recomanacions sobre el Tractament de la Violència de Gènere als programes informatius i d’entreteniment als Mitjans de Comunicació, a partir d’una comissió constituïda a l’efecte integrada per representants d’institucions i mitjans. Després de cinc anys de vigència, aquestes recomanacions es van actualitzar l’any 2009. A tal efecte es va crear una comissió formada per les entitats que ja van participar l’any 2004 i s’hi han sumat l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona (creada el 2004), el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (creat el 2007) i l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació.

Marta Corcoy. – Un equip de recerca de l’Associació de Dones Periodistes integrat per Mavi Carrasco, Marta Corcoy, Montserrat Puig i Elena Riera realitza des de l’any 2006 una anàlisi sobre com els mitjans de comunicació apliquen en el seu dia a dia informatiu aquestes recomanacions i com informen sobre la violència masclista. El 2009 l’anàlisi s’ha fet a partir de les informacions aparegudes a cinc mitjans de comunicació de caire generalista: Avui; El Periódico de Catalunya; El País; La Vanguardia i Público. El període analitzat ha estat els mesos de gener i setembre respectivament.

En total s’han trobat i recollit per a l’anàlisi de l’any 2009 155 unitats informatives sobre violència masclista en els 5 mitjans analitzats i en el període descrit.

Dels resultats obtinguts, destaca que la gran majoria fan referència a continguts merament informatius, -descripció del fet ocorregut-, amb poc contrast pel que fa a les fonts. Són escassos els reportatges o cròniques en què es podrien descriure experiències positives de persones que han superat la violència i han refet les seves vides o reflexions més generals sobre l’origen del fenomen. Només un 7% són columnes d’opinió i un 1% d’entrevistes.

El diari Público acull gairebé la meitat de totes les unitats informatives (44%). És el mitjà que més espai li dedica a aquesta temàtica i que fa un seguiment més acurat dels casos. Junt amb l’Avui, és dels pocs mitjans generalistes que ha suprimit els anuncis de contactes i que disposa d’un Llibre d’estil específic sobre com tractar la violència vers les dones.

Per altra banda, el 2009 creix el nombre d’informacions amb dades de la procedència tant de la víctima com de l’agressor i també creix significativament sobretot en relació al 2008 la tendència a esmentar l’origen de la víctima i/o de l’agressor per separat. El 35% relaten casos d’una agressió amb informació de les víctimes i dels agressors/es. Un 22% indiquen l’origen nacional/ètnic de la víctima i un 18% de l’agressor.

Al mateix temps es constata un descens important del nombre de notícies que porten fotos associades amb la víctima mentre que s’ha incrementat considerablement les informacions que van acompanyades de fotos referides al detingut. Aquest fet està relacionat amb el gran seguiment dels processos judicials de casos com el de Marta del Castillo o de Laura Alonso.
Pel que fa als titulars observem una tendència a elaborar uns titulars informatius. També hem trobat titulars amb dades i reflexions que inviten a la sensibilització. Pràcticament han desaparegut, en els mitjans i en el període analitzat, els titulars amb un excés de detalls morbosos o amb tocs de sensacionalisme.

Les fonts qualificades són les més utilitzades
Pel que fa a les fonts informatives una conclusió és clara en l’anàlisi de l’any 2009: el 63% utilitzen fonts qualificades i un 12% fan servir les dues fonts. Només un 11% es basen en les fonts no qualificades.

Baixen l’any 2009 en relació als altres anys les notícies que no indiquen la font, un 14% davant el 49% de l’any 2008.

Dins les fonts qualificades observem el predomini de les institucionals (50%), seguides de les judicials (24%) i les dels diferents cossos de seguretat (13%). Només un 7% es consulta poc a persones expertes.

Com a conclusió general podem dir que els manuals, recomanacions i llibres d’estil han estat un primer pas important perquè els i les periodistes disposin de pautes per elaborar les informacions sobre la violència masclista amb correcció. Sortosament el tractament ha millorat. Queda pendent, però, oferir notícies i reportatges en positiu sobre vides de dones que han patit situacions de violència masclista i l’han superat.

Per Tona Gusi

6.05.10
‘La premsa i la cooperació internacional‘.Cobertura periodística a nou diaris europeus

Aquest matí s’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya el llibre ‘La premsa i la cooperació internacional‘. Es tracta de la investigació sobre la cobertura de la cooperació pel desenvolupament a nou diaris europeus, tres de l’Estat Espanyol, tres de França i tres d’Anglaterra: ABC, El País i La Vanguardia (Catalunya); Le Figaro, Le Monde i Liberation; i The Dailiy Telegraph, Guardian i The Times.

La investigació forma part de les accions que l’Agència Espanyola de Cooperació internacional pel desenvolupament (AECID) i l’Agència e notícies Inter Press Service (IPS) porten a terme per tal de convertir la comunicació sobre el desenvolupament en una prioritat a l’agenda dels mitjans.

Aquest estudi és important donat que, per primera vegada s’analitza el tractament que la premsa europea realitza sobre la cooperació internacional pel desenvolupament i permet, en certa mesura,  valorar quin coneixement adquireix l’opinió publica sobre la cooperació pel desenvolupament a través dels mitjans.

En l’acte de presentació, la taula estava ocupada per: Bonaventura Bassagoda, Vicerector de Transferència Social i Cultural de la UAB, Francisco Martín, Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes, Marcial Murciano, catedràtic de Periodisme de la UAB, Miguel Ángel Villena, assessor de comunicació de la SECI, Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación, David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, Generalitat de Catalunya i Mario Lubetkin, director d’ IPS.

Contemplant aquesta taula exclusivament masculina, no és d’estranyar la crítica feta per periodistes de la XIDPIC.CAT -XIPVG i avalada encara més per la descoberta que l’estudi presentat no conté cap indicador de gènere, no s’hi tracta a nivell tranversal, ni constitueix una temàtica pròpia! Sembla impensable que actualment  es puguin estudiar temes relacionats amb el desenvolupament sense tenir en compte el gènere. I encara més quan la variant de gènere està inclosa en el present de tots els projectes de la cooperació internacional. I quan a Catalunya fa molt de temps que estem treballant sobre Gènere i Comunicació, des de les universitats, les associacions i xarxes de periodistes, i les ONG.

La mateixa sala d’actes del CPC, plena de gom a gom, reflectia en part aquest matí la realitat de la majoria de dones a les facultats de periodisme i l’encara manca d’equitat democràtica en els càrrecs de direcció i/o en la visibilitat de les dones periodistes.

Potser l’altra crítica més viva ha arribat de part d’una periodista de Canal Solidari, en el sentit que el propi disseny de l’estudi, el qual tan sols contempla diaris generalistes, està massa limitat  ja que en l’actualitat- i sobre tot la gent jove- accedeix a altres canals comunicatius, sobretot els d’Internet. La periodista opina també que els recursos de les institucions públiques s’haurien de centrar més en els mitjans especialitzats i en els pròpies àrees de comunicació de les ONG i no en mitjans de comunicació privats.

Un cop assenyalades aquestes mancances -i tornant a les diverses intervencions -, per David Minoves és clar que les ONG tenen la necessitat de comunicar i aconseguir l’adhesió de la ciutadania, i més en aquests moments que cal combatre la idea que en una època de crisi no s’han de destinar diners a la cooperació internacional. Per això és tant important tenir periodistes aliats en els mitjans generalistes que siguin al mateix temps actors i transmissors.

Tant Minoves com Miguel Ángel Villena, SECI, valoren l’estudi en el sentit que és la primera vegada que s’ha quantificat aquesta sensació que tots i totes teníem sobre les mancances de la premsa pel que fa a les temàtiques relacionades amb el desenvolupament.

Mario Lubetkin, el director d’Inter Press Service  (IPS) opina que aquest “monitoreo” de Mitjans de Premsa europeus sobre com es maneja la informació té també valor acadèmic. Destaca per tant la implicació de la Universitat, així com de la societat civil, les institucions i els Media, però manca la implicació del cinquè sector, el privat. Es sabut que els estudis de tendència poden marcar polítiques i aconseguir una major consciència de l’Opinió Pública. En aquesta línia també són molt importants – per al director d’IPS- els seminaris de reflexió de la professió periodística tal i com es farà del  5 al 7 de juliol d’enguany a la Universitat d’Estiu a Santander.

Cal reptar a les Universitats a fi que formin als futurs i a les futures periodistes en el desenvolupament, el qual té una presència actualment en els mitjans d’ aproximadament un 3’5 per cent de la informació.

Per ell, el fet més positiu és que els temes de desenvolupament han aconseguit entrar en  l’Agenda Global de Comunicació. Encara que moltes vegades no se sap si les cobertures  informen o desinformen. En general, sí que entren els temes de governabilitat, democràcia, medi ambient, però la resta ben poc. Cal destacar també que les noticies més creïbles per part de l’opinió pública són les de les ONG que representen el 8’4% de la totalitat.

Per Mario Lubetkin a millor qualitat informativa hi haurà més ciutadania conscient i activa. Read the rest of this entry »

Per Sandra Ezquerra

El 19.02.10 al Centre Internacional de Premsa de Barcelona es va fer la presentació del projecte per a la primera agència de comunicació amb visió de gènere de Catalunya, que conté dues grans àrees: el servei de notícies i les produccions.

37 han estat les periodistes i comunicadores ( 31 periodistes de mitjans, de l’acadèmia i de comunicació de les Associacions de Dones i ONG, i 6 comunicadores de radios locals, tv internet i audiovisuals) que amb diferent grau de disponibilitat s’han involucrat en aquesta agència, sorgida del treball de la XIDPIC.CAT amb les companyes i companys dels mitjans i amb les associacions i ONG amb visió de gènere.

L’equip promotor de l’agència continuarà desenvolupant el projecte i convocarà la propera reunió

 El feminisme al psuc

vía el mirador de les dones de anna gonzález batlle el 18 de febrer de 2010

.

Portada del lloc web de la investigació EL FEMINISME AL PSUC que es va presentar ahir a la tarda

En aquest lloc podeu trobar tots els texts i documents d’aquesta primera fase de la investigació del FEMINISME AL PSUC.

Des del primer moment, el col·lectiu redactor va voler que tothom pogués accedir al fruït del treball realitzat i que, per tant, es crearia un lloc web que, a més, permetés anar ampliant i modificant la informació amb noves aportacions.
Espero que us sigui útil i us resulti interessant. Ara, pel que fa a mi, a continuar amb l’OBJECTIU CENT a la ciutat de Barcelona.
.
LES DONES ALS PARTITS POLÍTICS

A continuació de la presentació de la investigació i el lloc web, es va celebrar la taula rodona amb Ester Alberich (ERC), Mercè Civit (EUIA), Mercè Claramunt (IC), Imma Moraleda (PSC), Eva Navarrete (PP) i Pilar Pifarré (CiU).

Imatges: ADPC

Per Lucía Sepúlveda

Per Periodismo Sanador

28 de desembre de 2009

.

Emblemàtic judici a Villarrica abans de l’elecció presidencial

El proper vuit de gener – només nou dies abans que els xilens triin president Eduardo Frei o Sebastián Piñera – s’iniciarà a la meridional ciutat de Villarrica, a una hora de Temuco, el judici oral a la cineasta Elena Varela. Es tracta d’una causa emblemàtica per a la llibertat d’expressió i els drets humans, iniciada el maig de 2008 per el ministeri públic, sota el govern de Michelle Bachelet. La documentalista que advoca pels drets del poble maputxe va patir tortura, va ser sentenciada pels mitjans com a terrorista i enviada a la presó en una presó d’alta seguretat, seguida per reclusió nocturna. El seu material fílmic va ser segrestat al costat de la seva llibertat de desplaçament, per gairebé tres anys. En plena zona del conflicte maputxe / Estat xilè / forestals, l’elecció dels jutges – en aquest cas, elecció de sentència-tindrà com a resultat la defensa irrestricta de la llibertat d’expressió amb la llibertat de la imputada, o la seva condemna, mediada per la variant que adopti el tribunal considerant els 15 anys de presó sol licitats pel ministeri públic i segellant un procés similar als realitzats en dictadura.

(…)

Enllaç a seguir legint a en castellà Periodismo Sanador.