Per Lídia Vilalta

Mèxic,  30/10/2009

Mercadito (o Tianguis) dins del Palau Nacional.
La foto 5 té una calavera amb la papallona Monarca, aquesta que vola des canada fins a un arbre a Michoacan cada any.
Són sensacionals, oi?
Salut i que les gaudiu tant com jo.

De Lidia Vilalta per a Clariana de Comunicació.
Mexico, 28.10.2009

Hola a tots i totes,

Ja se que per l’1 de novembre no és usual felicitar a ningú, però en aquest Mèxic increïble els Dies de Morts -en plural, perquè hi ha celebracions diferents, segons cultes i segons sigui el dia 1 o 2 de novembre- per tot arreu és una festa de color i humor.

Les fotos de les dues primeres “calacas” són del Festival Cultural de Calaveres de Aguascalientes, l’estat mexicà on va neixer en José Guadalupe POSADA, l’inventor dels gravats, especialment els del tema de la mort, que és una de les icones de la identitat mexicana : La Catrina. Allà ja estan en ple festival des de fa uns dies.

Les altres 3 fotos són fetes el passat dissabte en una fantàstica desfilada de Alebrijes Monumentales -els reals en les últimes 2 fotos, però aquest és un tema artístic per a un altre dia- són Catrines anticipades a totes les festivitats d’aquest proper cap de setmana, en qualsevol recó d’aquest immens i variat país.

Hi ha ofrenes multicolors de pans i Catrines als morts que ja estan col.locades en panteons i cementiris d’aquesta capital i alguns carrers també es guarneixen. Jo veuré les celebracions de Pázcuaro (Michoacan), un dels llocs, després de Aguascalientes, on són més originals aquestes ofrenes i la diversitat de ‘pans de mort’, una variant del que podrien ser els ‘panellets’ catalans, però amb molt més sentit de l’humor i mofant-se, és clar, de la pròpia mort.

Ho veureu més endavant, si puc enviar-vos alguna foto a la tornada. Us desitjo bones castanyades i amb poc fred. I us envio un munt de petons, també de tardor, però no tant.

Per Lídia Vilalta
Mèxic, 30/10/2009

Per complaure a algunes que han estat encantades, aqui teniu les d’alguna part del DF, l’Ofrena del Museu de la ciutat de Mèxic, i la del Palau Nacional o seu del govern federal (central).
A que són una meravella?
Hi va una “tandita” més,

Per LÍDIA VILALTA per Clariana de comunicació
XIDPIC-CAT / RIPVG
Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere

Altres espanyols, però amb diferents propòsits, van arribar a aquesta zona portuària el 1518.
Quatre vaixells i 240 homes sota el comandament de Juan de Grijalva van sortir de Cuba el maig d’aquest any per seguir explorant-explotant nous territoris i poblacions al continent americà.
Yucatán, Campeche i Tabasco, a l’actual golf de Mèxic, ja estaven sota control de la corona  i l’expedició de Grijalva les va vorejar pel mar fins a arribar a un escull-illot habitat per indis Totonecas, enfront del que ara és el port de Veracruz.

La seva arribada coincideixi amb el solstici d’estiu indígena, el 23 de juny, però Grijalva, com a bon cristià, convertidor de suposades ànimes paganes i, per ser el dia de la celebració de Sant Joan Baptista, va batejar l’illot amb el nom de Sant Joan de Ulúa.
Dels primers intercanvis amb els indígenes, Grijalva va començar a aconseguir or per quincalla i ‘rescatar’ objectes com ara ‘llavors d’or, cèrcols de turqueses, manilles i porros d’or, marcs i mosaics d’or’….. a canvi de la qual cosa va donar ‘camises, saies caputxa, cinturons de cuir, tisores’ ….
‘Es comprendrà,-com diu el cronista Veracruz Ricardo Robelo Arenas-, com de gran era el profit de aquest comerç’.
De San Juan de Ulúa va comunicar Grijalva el”resultat “de l’expedició al governador de Cuba Pedro de Alvarado. I, a partir d’aquest viatge de Grijalva, van començar a considerar aquestes noves possessions amb el nom de Nova Espanya que, aplicat primer a Yucatan, es va donar, des de llavors, a totes les possessions peninsulars d’Amèrica del Nord.
La resta de la història ja la sabem …. o la hauriem de saber.
La fortalesa de Sant Joan de Ulúa va passar a principis de 1800 per mans franceses-el mateix que la metròpoli espanyola-i per diverses influències. Fins i tot les seves masmorres i càmeres de tortura van ser utilitzades a finals del segle XIX pel dictador mexicà Porfirio Díaz .. segons explica la història.

                    
Ara ja no és una illa. Està comunicada amb el moll del port de Veracruz, per ponts i per la mateixa conurbació urbana Veracruzana.

                        
I està en restauració, amb un pressupost de prop de 1 .. 5 milions d’euros.
Per commemorar, precisament, el bicentenari de la Independència de la corona espanyola, el 2010.

Fotografies i text de Lídia Vilalta
XIDPIC.CAT-XIPVG
Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere

El volcà Popocatépetl, en so de pau i sense foc, des del santuari de la Mare de Déu dels Remedios, a Cholula, (Puebla).

Santuari de los Remedios davant del volcà Popocatepetl (Cholula-Puebla)
I el santuari des d’on vàrem ’caçar’ el volcà Popocatépetl.

Estimades totes,

Us tinc molt abandonades, últimament, però seguim bé tot i que no parem. Tinc fotos pendents de “ treballar “ des que vam anar a l’estat de Chihuahua, al d’Hidalgo (Pachuca ) i les d’ara, que són de Nuevo León ( Monterrey ) i de Coahuila ( Monclova i Saltillo).

Per tant, us dec imatges de les plantes que hi ha al desert, dels diferents tipus d’arquitectura i les històries que he anat coneixent de les diferents mineries i contextos socials d’aquestes tres  sortides. Trigaré a passar-vos-les, ja que primer he d’entregar el material de feina.

Read the rest of this entry »

Per Lídia Vilalta

25.06.09

No és el monolit de l’Odissea de l’espai d’Stanley Kubrick, sinó el de Monterrey, la moderna capital de l’estat de Nuevo León, que és ‘el màxim’ de la república mexicana, i que és  el lloc on es concentren empresaris , indústries, transnacionals i els mitjans de comunicació, ja des de sempre. És a dir, els amos reals del país.

Ara, fins i tot, s’hi ha afegit a la connurbació urbana un paradís immobiliari pel blanqueig dels diners, anomenat San Pedro, que es també on residiesen els nous rics,  traficants de vides i narcòtics. Ho és públicament i sense cap mena de mania.. Per aquest motiu, aquest municipi té u dels IDH ( Índex de Desenvolupament Humà ) més alts, de tota l’Amèrica Llatina.

La meva  mirada, ara per ara, és per al seu cel, que resulta espectacular. Sempre entre les 6 de la tarda i les 8 del vespre. 

Read the rest of this entry »

 Davant el Pacífic a Rosarito

Sobren les paraules . . . . . . . . i una posta de sol amb núvols foscos.

Pels qui no m’han vist des de fa temps, aquí em podreu reconèixer.

O no ? Cada vegada m’ho passo millor fent fotos.

Petonsssssssssssssssssss

LÍDIA

They exceed the words ……… and a  Sun falling down with dark clouds.

For whom they have not seen me for moments, there you can to recognize me. Or not?

Kissesssssssssssss

LÍDIA

 La Frontera, ‘las maquilas’ i  ‘las pinches viviendas’

 Sense Blat no hi ha País!!es llegia en una exposició a la capital federal que us vaig enviar la semana passada. També la trobem a la sortida de l’aeroport de Tijuana, aquesta enorme frontera nord.

I és clar!! trobem les creus que registren a les víctimes d’aquest pas fronterer, i també hi trobem els seus noms i llocs de procedència, de dins i  fora de Mèxic. Van fer aturar les creus i els van aixecar un mur ( les 3 primeres fotos ) i es van multiplicar els Patrol Guard fronterers. 

A la banda mexicana d’aquesta immensa línia fronterera hi ha instal∙lades més de 800 empreses transnacionals – nord-americanes i asiàtiques- des dels anys 60 del segle XX, que disposen de grans maquiladores per tal de fabricar components d’alta fidelitat, d’aviació i electrònica . . . que s’ajunten a altres llocs . . . Els trailers també tenen el seu propi pas fronterer: l’anomenada ‘ garita de l’exportació ‘, que és diferent de la dels ciutadans amb passi Setri – els transfronterers.Aquesta zona, anomenada OTAY, hi treballen i també hi viuen, les treballadores, i ara també s’hi ha incorporat treballadors homes ( les 3 fotos següents ).

I ara arriba el mar . . . . . . . . . . . de Rosarito, a mitja hora de Tijuana, que és on vam realitzar els tallers durant el dissabte i el diumenge.

LÍDIA 

Without Corn there is no country !!

there was read in an exhibition in the federal capital, that I sent you last week. Also present this one to the exit of Tijuana’s airport, this enormous north border.And as like not in another form are registered the victims of this frontier step, with crosses, names and the origin of the Mexican state wherefrom they came or from other parts.  They gave the orders to stop the crosses and in addition they they raised a wall (3 first photos) and the frontier Patrol Guard multiplied. In the Mexican side of this immense frontier line they are installed from the years 60s. More of 800 transnational companies – North American and Asian – that have big factory-works to make components of high loyalty, aviation and electronic …. that finish to prepare in other parts….. The trailers also it has his own (proper) frontier step: so called ‘ booth of exportation ‘, different from that of the citizens with pass Setri – the cross-border ones.At all this area, which they are called a zone OTAY, they are employed but also they live, the workers and now already hard-working men, (3 following photos).And right now the sea comes …………Of Rosarito at half an hour of Tijuana and where we did the workshops on Saturday and Sunday.LÍDIA

 Ciutat d e barrancada i a una passa de San Diego 

Fotos, petons i una mica d’informació per qui tingui ganes de llegir:  Tijuana té poc més de 100 anys. No va participar en la independencia que celebra ara el seu bicentenari perque és una ciutat nova, creada el 1889.

Des de l’avió només es veu la pols i el desert rocós; després es veu el desordre urbanístic i el gringo style ( fotos 1-4-6 ), anuncis i gratacels

o edificis que gairebé ho són buits degut a la crisi immobiliària . . .

La foto número 5 mostra la terrible nova part de la historia: la militarització introduïda per Felipe Calderón ( PAN ),amb la presencia de l’Exèrcit en diferents estats, suposadament per controlar als nacotraficants però amb més afectades i afectats tal i com explicava aquest cap de semana el diari EL PAÍS.Durant la década dels anys 20 del Segle passat, Tijuana s va convertir en el receptor massiu de visitants dels Estats Units. Va passar mentre estaba en vigor la Llei Seca al nord del país.

No us recorda també a Cuba ?

A la histórica Avinguda de la Revolució, que a hores d’ara es troba gairebé deserta degut a la crisi i al virus A/H1-N1, és on es van instal∙lar els primers casinos ( anomenats Caliente ) i també un centre de pilota vasca!!!! A més a més, hi ha licoreries i botigues de cervesa de la marca Tecate, que també és el nom d’una ciutat d’aquest estat, la Baixa Califòrnia.

Tal i com diu Carlos Fuentes, Mèxic . . . que es troba tan lluny de Dèu i tan aprop dels Estats Units . . . I és d’aquesta manera: San Diego és a tocar i la frontera Tijuana-San Isidro, que ens condueix a aquesta darrera ciutat, resulta que és l’encreuament terrestre més actiu del planeta.

Els veïns de Tijuana, Mexicali i Tecate tenen l’status de ‘ transfonterers ‘ i un passi especial per poder circular NOMÉS per 25 km dins dels EUA, pel que han de pagar una tarifa anual que els dóna dret a obtenir un carnet especial per a ells i el seu cotxe.

L’altra cara sónels milers de mullats que també passen per aquí, però per una altra frontera.

La història vindrà al següent mail.

Petonsssssssssssss

LÍDIA 

Photos, kisses and something of information for whom has desire of reading.Tijuana has few more of 100 years.

It did not take part in the independence that it) celebrates now his bicentenary because it is a new city, created in 1889. From the alone plane one sees powder and stony desert; after the urban development disorder and the gringo stile (photos 1-4-6), announcements, high empty buildings for the real-estate crisis…The photo number 5 is the terrible new part of the history: the militarization introduced by Philip Calderon (PAN), with the presence of the Army in different states, supposedly to control the drug-traffickers but with more affected and affected, as it was explaining this weekend El País newspaper.During the 20s of last Century Tijuana was converted in the visitors’ massive recipient of states Joined while the Prohibition was in effect in the country of the north.Does not Cuba remember you also?In the historical Avenue of the Revolution, now almost desert for the crisis and the virus A/H1-N1, they installed the first casinos (called Warm) and a center of Basque ball besides the shops of liquors and of beer Tecate, which makes of the city of this same name of this state of Fall California.As says Carlos Fuentes, Mexico … so far away of God and so near the United States…. And this way it is, San Diego this one to the return of the corner and the opposite Tijuana-San Isidro that it leads to this city, is the terrestrial crossing active more of the world.

The neighbours of Tijuana, Mexicali and Tecate have status of ‘cross-border’ and a special pass to circulate ONLY 25km in of the US, paying anually a tariff that gives them right to a special season-ticket for them and his included car. Another face they are the thousands of wetted that also happen hereabouts, but for another border. The history comes in the next mail.

Kissessssssssssss

LÍDIA