CIRCARE. Grup de Recerca Històrica

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE, especialitzat en la investigació i la divulgació històrica, presenta l’exposició Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme. Aquesta iniciativa té la intenció de fer visible la infància i la joventut tutelades per l’Estat franquista, i recull les experiències de persones que van viure aquesta realitat, mostrant l’organització, el funcionament i la ideologia de les institucions que es van fer càrrec d’elles, en el marc polític i social de la Dictadura.

L’acte d’inauguració de l’exposició tindrà lloc a Barcelona el 4 de novembre, en el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), al carrer Camèlies, 36-38, a les 19h. L’exposició espodrà visitar entre el 4 de novembre i el 23 de desembre.

%

CIRCARE. Grup de Recerca Històrica

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE, especialitzat en la investigació i la divulgació històrica, presenta l’exposició Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme. Aquesta iniciativa té la intenció de fer visible la infància i la joventut tutelades per l’Estat franquista, i recull les experiències de persones que van viure aquesta realitat, mostrant l’organització, el funcionament i la ideologia de les institucions que es van fer càrrec d’elles, en el marc polític i social de la Dictadura.

L’acte d’inauguració de l’exposició tindrà lloc a Barcelona el 4 de novembre, en el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), al carrer Camèlies, 36-38, a les 19h. L’exposició espodrà visitar entre el 4 de novembre i el 23 de desembre.

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE inaugura l’exposició

Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme

• La mostra acull  les experiències de persones que durant la seva  infància van ser tutelades per l’Estat franquista

• L’acte d’inauguració de l’exposició tindrà lloc a Barcelona el 4 de novembre, en el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), al carrer Camèlies, 36-38, a les 19h

• Infància Robadas’exposarà en el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), del 4 de novembre al 23 de desembre

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE, especialitzat en investigació i divulgació històrica, inaugura l’exposició Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme, amb la intenció de fer visible la infància i la joventut tutelades per l’Estat franquista. La iniciativa recull les experiències de persones que van viure aquesta situació i mostra l’organització, el funcionament i la ideologia de les institucions que se’n van fer càrrec, dins el marc polític i social de la Dictadura.

En acabar la guerra, milers de nens i nenes es van trobar sense família perquè s’havien quedat orfes, tenien els pares a la presó, o havien estat abandonats. La fam, el fred i la por són sensacions que, encara avui, perduraran a la ment dels nois i noies que van ser internats. Per a molts, el pas per aquests centres va ser molt traumàtic i els va provocar seqüeles físiques i psíquiques per sempre.

CIRCARE està integrada per tres historiadores, Elena Ràfols Yuste, Maria Verdú Guinot i Neus Garcia Ràfols. Aquesta organització sense ànim de lucre s’ha especialitzat en estudis sobre la dona i la infància. Un dels principals objectius de Infància Robada és donar a conèixer la ideologia i els valors socials del franquisme, aplicats a les dones. “L’obra de protecció de menors abastava ambdós sexes i a cadascun li tenien programat un camí molt diferent; mentre que els barons eren formats en una professió amb la qual guanyar-se la vida, a les dones només se les instruïa en les tasques domèstiques. Si bé és molt cert que les nenes que no van ser educades dins d’aquestes institucions també rebien una formació molt inferior a la dels nens, la gran diferència és que les internes no van tenir l’oportunitat de conèixer una altra realitat que la d’aquestes quatre parets entre les quals passaven de la infantesa a la joventut amb tot ja programat”, declara Elena Ràfols, presidenta de CIRCARE.

L’exposició Infància Robada forma part d’un treball de recerca iniciat per les historiadores el 2003, i que ha resultat en l’estudi Les institucions de protecció de menors i benèfiques: els centres de menors femenins de Barcelona i província – 1939-1959(inèdit),el documental Darrere la finestra. Vida quotidiana als centres de menors franquistes (R. Mamblona, 2006), en format DVD i la construcció del lloc web www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat.

L’acte inaugural de presentació de Infància Robada tindrà lloc el4 de novembre de 2009, al Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), al carrer Camèlies, 36-38, a les 19 h.

Sobre CIRCARE

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE és una organització sense ànim de lucre integrada per tres historiadores, Elena Ràfols Yuste, Maria Verdú Guinot i Neus Garcia Ràfols. CIRCARE va néixer a Barcelonaamb l’objectiude constituir una entitat específica en matèria d’investigaciói divulgació històrica, i realitzar estudis sobre la dona i la infància. Des de 2003, la investigació més destacada que du a terme tracta sobre les institucions de protecció de menors durant el franquisme. A més, CIRCARE realitza conferències i xerrades organitzades per diferents entitats i organismes, participa en publicacions periòdiques i col·labora amb regularitat en el programa setmanal de Ràdio Gràcia, Ones de Dones.

Per a més informació, si us plau visita:

www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat

Per a qualsevol informació addicional, contacta amb:

CIRCARE. Grup de Recerca Històrica

circare@hotmail.com

www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat

Els díes 19 i 20 d’octubre, de 16:30 a 20h. tindrà lloc a la Universitat de Barcelona el II seminari internacional “Remedios Varo (1908-1963) Els camins de l’avantguarda i l’exili”.

Programa: Read the rest of this entry »

Fa 10 anys, el gener de 1999, es va celebrar el I Congrés de les Dones de Barcelona, que va ser un procés participatiu de totes les ciutadanes per redefinir el model de la ciutat de Barcelona que volien i per a això es van definir quatre temes per a la seva discussió : Espai i temps, La participació de les dones, Els serveis i L’espai mediàtic. D’això van sortir 92 propostes per fer millor la ciutat per a elles, el que vol dir per a tota la ciutadania.

Aquest II Congrés vol adequar la ciutat a les necessitats actuals de les dones i per això s’han organitzat diferents tallers participatius (abril-juliol 2009) al voltant de quatre temes: Les dones transformem des de la ciutadania, Les dones transformem des de la cultura, Les dones transformem els espais públics des de la vida quotidiana, i Les dones transformem des dels temps i els treballs. Totes les propostes sortides d’aquests tallers estan recollides en un document base que és el que s’utilitza en aquest II Congrés per elaborar el futur Pla Municipal de les Dones 2011-2014.

A la Sessió Plenària  d’ahir, després de la Conferència Inaugural, la senyora Victòria Sau Sánchez, vicepresidenta del Consell de Dones de l’Ajuntament de Barcelona, va presentar amb arguments irrefutables i molta ironia La declaració Universal del Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat que va lliurar a Gladys Acosta Vargas, directora d’UNIFEM (Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona) de la Regió Llatinoamèrica i del Carib perquè ho fes arribar a la directora executiva Inés Alberdi. Juntament amb aquesta petició es demana que des de l’ONU es realitzi un acte simbòlic de reconeixement de l’existència del patriarcat, gestionant “una petició formal de perdó a totes les dones del món per les ofenses i greuges rebuts durant mil.lenis” i al mateix temps que doni per abolit l’Ordre Patriarcal.

Conferència inaugural:

Read the rest of this entry »

21 de setembre a les 7h de la tarda als locals d’ ACISI, c/ Aragó 281, 2n.2a
El 10 d’agost vàrem trobar-nos a la Bonnemaison, companyes de la Xarxa, i companys d’AHIGE per conèixer a Julio Cesar Gonzalez Pagès i la Red Iberoamaericana de Nuevas Masculinidades, que ell coordina.

En aquesta ocasió, en motiu d’una nova estada seva a Catalunya, l’ Associació ACISI http://acisiweb.no-ip.org/ i la XIDPIC.CAT organitzen una Xerrada -Debat a la seu d’ACISI. Julio Cesar Gonzalez Pagès és doctor de Ciències Històriques a la Universitat de l’Havana i una de les veus més importants en el tema de ‘Les Noves Masculinitats, essent el coordinador de la Red Iberoamericana de Masculinidades  www.redmasculinidades.com

Entre els convidats hi haurà Bernat Escudero de l’ Associació Catalana d’ Homes Igualitaris AHIGE Catalunya  www.ahige.org 

Julio César, Doctor en Ciències Històriques per la Universitat de l’Havana, és també President de la Comisión Género y Paz del Movimiento Cubano por la Paz (ONG);  Consultor en violència de gènere per al Fondo de Desarrollo de las Naciones Unidas para la Mujer UNIFEM, México; Investigador del Centro de Estudios Martianos  de l’Havana. Ha impartit  cursos i seminaris  sobre  Gènere i Masculinitat a diverses universitats  d’Amèrica Llatina i Estats Units, i és una de les veus internacionals més importants en el tema de les “Noves Masculinitats”.

“….La universidad perdió la oportunidad de estudiar el feminismo como corriente filosófica dentro de la historia. A partir de una gran ignorancia se comenzó a estigmatizarlo….” Julio C. González

Bernat Escudero Pachón és  membre de l’associació d’Homes Igualitaris d’Ahige-Catalunya  i Treballa com Agent d’Igualtat. Ha treballat com a tallerista en  la prevenció de la violència en la parella jove amb Dones Feministes d’ El Safareig de Cerdanyola del Vallès i a diferents IES del Vallès Occidental.

L’ acte tindrà lloc al local d’ACISI del c/ Aragó 281, 2n.2a. de Barcelona,  (cantonada Pau Claris <M> Passeig de Gràcia),  avui dilluns 21 a les 7 de la tarda.

Avui,  divendres 18 de setembre, el director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Gabriel Colomé,  acompanyat de la Presidenta i la Directora de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva i Anna Solà, ha presentat a una vintena de periodistes les conclusions extretes de l’estudi sobre gènere “Diferències entre homes i dones en els àmbits familiar, social, econòmic i polític”.

Amb una  mostra de 1.483 enquestes realitzades domiciliàriament entre el 15 i 30 de setembre de 2008 i entre el 9 de febrer i el 6 de març de 2009, l’objectiu d’aquest estudi és conèixer les principals diferències entre homes i dones en els diversos àmbits de la vida quotidiana.

La novetat d’aquest estudi ve per dues bandes: és l’estudi més ampli temàticament que s’ha fet sobre el tema, superant de molt l’estudi de l’Observatori de Barcelona i el del CIS, i tracta de les percepcions que té la societat catalana actual sobre aquestes diferències.  Está realitzat al voltant de 4 eixos: Societat; Mercat laboral i família; Participació política i social; i Poder.

En tots els resultats el CEO mostra la percepció de la totalitat de la societat catalana,  les de les dones i les dels homes. Quan no fa aquesta diferència és que no hi ha diversitat d’opinió.

En opinió de Marta Selva “s’ha volgut copsar la percepció des de l’imaginari actual que tenim tots i totes, com vivim aquesta transformació”. Per la Presidenta de l’ICD ‘hem d’aplicar-hi una mirada des de l’exigència per a la igualtat’. Afirma que en societats més equitatives que la nostra la realitat ens diu que hi ha una major exigència per la igualtat i per tant una menor tolerància contra les desigualtats i com a exponent màxim d’aquestes contra les violències masclistes.

Sobre les quotes, la seva opinió és que de l’estudi se’n pot concloure que homes i dones han convingut un pacte creient que les quotes serveixen en la participació política, l’empresa, etc com a resposta a l’apreciació de les discriminacions indirectes.

Pel que fa a la conciliació entre el temps del treball i el temps de cura i atenció a la familia, l’estudi demostra que les generacions més joves en fan de la conciliació laboral i familiar un deure. Pensa que tot i no estar a l’agenda, si que és un tema que està damunt la taula i que s’avançarà en la línia que cada cop més l’eficiència en el treball primaràper damunt de la presencialitat. Aquest canvi beneficiarà a les dones i permetrà avançar en la cohesió social. Cal continuar aquest trajecte cap a una societat sostenible.

Gabriel Colomer cita al sociòleg Walter Ritman per recordar el pes del estereotips i la lenta evolució de la seva transformació. Per Colomer, caldria repetir aquest estudi d’aquí un parell o tres anys a fi de poder copsar com les polítiques públiques endegades per l’ICD i el Govern de Catalunya ajuden en aquest canvi  de percepcions cap a una societat més igualitària. També creu que s’hauria de demanar una enquesta d’aquest tipus a nivell estatal, que avui per avui és inexistent. 

———————————————

Aspectes a destacar de l’estudi ( per editar)

Centre de Cultura de Dones Bonnemaison <ccd@bonnemaison-ccd.org>

Benvolgudes sòcies, Esperant que les vacances hagin estat fantàstiques, us adjuntem l’agenda del mes de setembre i esperem que hagueu tornat renovades

i amb moltes ganes de participar i assistir a totes les activitats que hem programat per a vosaltres. L’exposició de pintures de l’artista

Marisa Carrió restarà a la Sala de Trobada fins al proper 30 de setembre.  

Adona’t L’exposició presenta una acurada tria de la trajectòria artística de Marisa Carrió, fruit de la inquietud creativa

 que la caracteritza, proposant-nos temes tant diversos com el paisatge reduït a la seva mínima expressió; escenes quotidianes

 o la figura de la dona tractada com a icona de la societat actual.

Fins el  30 de setembre Exposició d’art: Adona’t Sala de Trobada (2ª planta) Organitza: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison ______________________________________________________________________________________________________

  Aquest mes inaugurarem una altra exposició, en aquest cas fotogràfica, de la mà d’Anna Turbau sobre un

tema que, malauradament, està d’actualitat: el Mobbing. L’exposició posa en evidència una altra forma de violència contra les dones: l’assetjament immobiliari.

Aquest arxiu fotogràfic ens dibuixa el context urbanístic de la nostra ciutat, assenyalant diferents barris de la ciutat,

posant l’accent en la quotidianitat de moltes d’aquestes dones afectades per l’especulació i l’abús de poder.   Claus de dones Dimarts, 15 de setembre Inauguració

Exposició: Claus de dones (Mobbing) 19h. Sala Rosa Vallespí (2a. planta)

 Organitza: Vocalia de dones de l’ Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample Col·labora: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison ___________________________________________________________________________________________________

 aquest mes es portaran a terme diferents conferències, de temes diversos. Read the rest of this entry »

Per LÍDIA VILALTA per Clariana de comunicació
XIDPIC-CAT / RIPVG
Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere

Altres espanyols, però amb diferents propòsits, van arribar a aquesta zona portuària el 1518.
Quatre vaixells i 240 homes sota el comandament de Juan de Grijalva van sortir de Cuba el maig d’aquest any per seguir explorant-explotant nous territoris i poblacions al continent americà.
Yucatán, Campeche i Tabasco, a l’actual golf de Mèxic, ja estaven sota control de la corona  i l’expedició de Grijalva les va vorejar pel mar fins a arribar a un escull-illot habitat per indis Totonecas, enfront del que ara és el port de Veracruz.

La seva arribada coincideixi amb el solstici d’estiu indígena, el 23 de juny, però Grijalva, com a bon cristià, convertidor de suposades ànimes paganes i, per ser el dia de la celebració de Sant Joan Baptista, va batejar l’illot amb el nom de Sant Joan de Ulúa.
Dels primers intercanvis amb els indígenes, Grijalva va començar a aconseguir or per quincalla i ‘rescatar’ objectes com ara ‘llavors d’or, cèrcols de turqueses, manilles i porros d’or, marcs i mosaics d’or’….. a canvi de la qual cosa va donar ‘camises, saies caputxa, cinturons de cuir, tisores’ ….
‘Es comprendrà,-com diu el cronista Veracruz Ricardo Robelo Arenas-, com de gran era el profit de aquest comerç’.
De San Juan de Ulúa va comunicar Grijalva el”resultat “de l’expedició al governador de Cuba Pedro de Alvarado. I, a partir d’aquest viatge de Grijalva, van començar a considerar aquestes noves possessions amb el nom de Nova Espanya que, aplicat primer a Yucatan, es va donar, des de llavors, a totes les possessions peninsulars d’Amèrica del Nord.
La resta de la història ja la sabem …. o la hauriem de saber.
La fortalesa de Sant Joan de Ulúa va passar a principis de 1800 per mans franceses-el mateix que la metròpoli espanyola-i per diverses influències. Fins i tot les seves masmorres i càmeres de tortura van ser utilitzades a finals del segle XIX pel dictador mexicà Porfirio Díaz .. segons explica la història.

                    
Ara ja no és una illa. Està comunicada amb el moll del port de Veracruz, per ponts i per la mateixa conurbació urbana Veracruzana.

                        
I està en restauració, amb un pressupost de prop de 1 .. 5 milions d’euros.
Per commemorar, precisament, el bicentenari de la Independència de la corona espanyola, el 2010.

Per Leire Saitua
RIPVG
per CLARIANAcomunicación

Llegint el periodista i pacifista italià Tiziano Terzani

Jo, que pena que aquestes a punt d’anar-te’n, Concha.

Matí dissabte teníem previst sortir per Luang Prabang. Arribarem ja anocheciendo.
Complir els 50 anys pel camí, per cert.
De manera que no és possible trobar-nos a Chiang Mai, a no ser que ens oblidem de Luang Prabang, però també em fa pena, estant a només 10 h en bus.

Potser a la tornada de Luang Prabang, podem passar uns dies a Chiang Mai i enviar alguna crònica des alla.

I si no, podem fer alguna cosa per email.

Estic llegint un llibre del desaparegut periodista i pacifista italià Tiziano Terzani “La fi és el meu principi” (2004) del qual us copio uns paràgraf, per si et suggereix alguna reflexió a la qual jo pugui donar forma d’article.

“Birmània aquesta dirigida per un nefast règim de militars horribles i torturadors que jo sempre he condemnat.? Et he explicat-es dirigeix al seu fill Folco, que li està entrevistant en el llibre-aquesta escena dramàtica de quan em encontre a la carretera de Kentung conun grup de joves disdentes, malalts, que havien estat sotmesos a treballs forçats? Evidentment em va impressionar.

L’interessant és que des de fa vint o trenta anys, la comunitat internacional … la Comunitat Europea, les Nacions Unides, els nord-americans … ha fet de tot perquè el règim canviï, es torni democràtic. A més, hi ha un personatge extraordinari que lidera el moviment democràtic, Aung San Suu Kyi, a qui, amb les habituals maniobres politico-oportunistes, van concedir el premi Nobel de la Pau. És una dona fantastica, molt valenta, filla d’un heros dela guerra d’independència birmana contra els japonesos. Una gran heroïna el pare va ser assassinat, com de costum. Així que la contraposició és entre aquests militars assassins, d’una banda i de l’altra, aquesta sílfide, sota arrest domiciliari des de fa anys.

Bé, aquesta és la història tal com la veiem. Però? Que hi ha darrera de la història? Estanlos interessos de les grans empreses petrolieres que esperen entrar en el país, perquè per Birmània passa el petroli, i estan els milers de milions dels japonesos, que volen fomentar el desenvolupament amb hotels de cinc estrelles, carreteres, vaixells que naveguin pel llac Inle i un aeroport ampliat perquè arribin turistes. I si matí, sota pressions occidentals, aquest règim cau, de caure, i la senyora Aung San Suu Kyi pren el poder, Birmània es convertira en una altra Tailàndia: turisme sexual, prostitutes, bordells, beneficis … Marlboro, Coca-Cola, texans … ”

… ? Que esperes, que guanyin els militars? ! No! Com vas a desitjar això? ? Esperes que guanyi ella? Bé, si guanya ella, en uns mesos Birmània s’acaba. Van arribar els gratacels de ciment …
… ? Com es pot estar amb els militars? És impossible. Però hauria de posar en guàrdia contra el que passarà el dia que Birmània serà liberalitzada. “Pg. 295

Estem vivint un moment clau a nivell planetari i aquesta és una qüestió que em sembla vital.
Birmània pot ser el punt d’acupuntura al planeta que faci que, en lloc d’instal • lar l’Estat Global Feixista, de control absolut pel poder econòmic-polític-ideològic, camuflat en xips que tots portem ja en els nostres documents d’identitat, etc. la Humanitat faci aquest salt quàntic a ciutadans del paradís que ja és, el Regne del cel a la terra.

I per què no?, Com a compte Terzani,

“la dictadura de Marc, a Filipines, durant molts anys una de les més horribles a Àsia, amb crims espantosos comesos per aquest canalla, amb munts de persones assassinades i desaparegudes, acaba sense enfrontaments.”
“Els carrers estan plens de gent, les monges preguen i, al final, el poble envaeix el palau de Malacanan i els soldats es deixen anar. …! No van disparar ni un sol tret! … La dictadura havia acabat.” pg. 345

Una forta abraçada,! Valent!