Vídeo de Julia López

19 de maig de 2010

.

Presentació de la News Letter; ‘Dones, periodistes i conflicte a la Mediterrània i Taula Rodona “Una mirada solidària al conflicte entre Israel i Palestina”

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6AD8SLTeYeQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

- 18.05.10 a les 11.00 h a l’ICD (Barcelona) presentació exposició “La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia”. amb la historiadora Isabel Segura.

14/05/2010 14:31
Una exposició divulga el període històric que va des dels anys 30 als anys 70 des del punt de vista de les dones
La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i la directora general de la Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, presentaran en roda de premsa aquest dimarts, 18 de maig, a les 11.00 hores, a la seu de l’Institut Català de les Dones (ICD), l’exposició “La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia”. També participarà en l’acte la comissària de la mostra, la historiadora Isabel Segura.

L’objectiu d’aquesta exposició, que s’inaugurarà oficialment el mateix dimarts, 18 de maig, a les 18.30 hores a l’ICD, és divulgar el període històric que va des dels anys 30 als anys 70 des de l’experiència i les aportacions de les dones. La mostra formarà part del catàleg d’exposicions itinerants que tant l’Institut Català de les Dones, adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, com el Memorial Democràtic ofereixen gratuïtament a entitats, centres educatius i culturals.

El catàleg de l’exposició, sota el mateix títol de “La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia”, ha estat publicat com al número 4 de la col·lecció Eines de memòria que edita el Memorial Democràtic.

Roda de premsa de presentació de l’exposició “La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia”
18/05/2010 11:00 | Seu de l’Institut Català de les Dones (Pl. Pere Coromines, 1) | Barcelona (El Barcelonès)

Presentació d’Eines de Memòria 4 “La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia”

El quart volum de la col·lecció “Eines de memòria’, escrit per Isabel Segura, es presentarà dimarts, 20 d’abril, a les 19 h, a l’Espai Memorial Democràtic

La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia reconstrueix episodis de la vida de les dones entre 1931 i 1978.

L’obra és el quart volum de la col·lecció Eines de memòria, editada pel Memorial Democràtic, adreçada a professors d’ESO i Batxillerat.

L’objectiu de la col·lecció és proporcionar recursos pedagògics a les escoles per treballar aspectes relacionats amb la recuperació de la memòria democràtica.

El llibre és també el catàleg de l’exposició que, amb el mateix nom, es presentarà al proper mes de maig. L’exposició està organitzada per l’Institut Català de les Dones amb la col·laboració del Memorial Democràtic.

Coneix la col·lecció Eines de Memòria

.

.

.

Com la crisi afecta a les dones?
Visions feministes i anticapitalistes

Sandra Ezquerra, antropòloga i membre de la revista Viento Sur
Dimarts 16 de març
13:00H
Aula 305 Facultat de Lletres de la UAB

Organitza: Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

.

.

Com afecta la crisi a les dones immigrades?

Sandra Ezquerra, antropòloga i membre de la revista Viento Sur
+ passi del documental Shorok, amb presència de l’autora Yolanda Olmos

Dissabte 20 de març
18:00h
Centre Cívic de Premià de Mar (c/ Esperança 19-21)

Comunicat de Premsa

.

.

Acció Social i Ciutadania difon la trajectòria de 12 dones que van destacar en l’àmbit del treball social

L’objectiu és fer visible la importància de la tasca de les dones en la millora del benestar de la societat

D’esquerra a dreta: el director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Josep Gonzàlez-Cambray; Marta Selva, presidenta de l’ICD, i Teresa Crespo, presidenta Entitats catalanes d’Acció Social
La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva, ha presentat avui la publicació “Treball Social: una genealogia femenina”. La nova publicació difon la trajectòria de dotze dones que han estat pioneres en la professionalització del treball social a Catalunya. En l’acte també han participat el director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Josep Gonzàlez-Cambray, i Teresa Crespo, presidenta Entitats catalanes d’Acció Social.

A més de destacar algunes de les dones que van obrir camí en aquest sector a Catalunya, l’objectiu és visualitzar els orígens femenins d’aquesta professió. El treball social, com a professió, ha impulsat grans transformacions socials i neix de la cultura de la cura i l’atenció desenvolupada tradicionalment per les dones.

En l’acte de presentació la presidenta de l’ICD ha destacat el treball social com un important factor per consolidar el benestar de les persones i cohesionar la societat. Segons Marta Selva, “amb la professionalització del treball social les dones es van situar com a mediadores davant de tota mena de conflictes de convivència, van propiciar l’enfortiment de les persones per millorar les seves condicions de vida i van posar-se al capdavant de la lluita per garantir els seus drets de ciutadania”.

En aquest mateix sentit, la presidenta de l’ICD ha subratllat “la necessitat de reconèixer i visualitzar que les dones han creat una cultura de la cura i atenció que és indispensable per al desenvolupament d’altres àmbits de la societat”.

La publicació, editada en format de calendari, difon la vida i obra de les següents dones:

• AnnaMaria Llatas d’Agustí (… – 1969): fundadora de la primera escola de treball social d’Espanya: l’Escuela de Asistencia Social para la Mujer.
• Elàdia Faraudo i Puigdollers (Barcelona, 1899 – Mèxic 1979): va jugar un gran paper en l’assistència social durant la Segona República.
• Maria Estrada i Clerch (Argentona, 1902-2004): va fer una important tasca en el camp sanitari assistencial, durant l’època de la República, en la lluita contra la tuberculosi.
• Nati Mir Rocafort (Gerri de la Sal, 1903 – Barcelona, 1941): es va centrar en l’assistència social de les dones. Després de la Guerra Civil va ser directora de l’Escuela para el Hogar y Obras Sociales Femeninas.
• Montserrat Castells i Gabriel (Barcelona, 1916-1986): referent del treblall social, va centrar la seva vida professional en l’atenció psicosocial de problemes personals, familiars i comunitaris. Va ser regidora provincial de sanitat de la Secció Femenina de Falange Española i va crear l’Escuela de Visitadoras Sociales Psiquiátricas.
• RosaRoca Soriano (Barcelona, 1928-1976): va crear el primer centre privat de treball social que oferia atenció psicosocial individual i familiar, assessorament i supervisió a professionals.
• Beneta Llopis Sarrió (Barcelona, 1929-2005): va ser referent de l’assistència social des de l’àmbit del dret civil. Fundadora de la Federació d’Associacions d’Assistents Socials a nivell estatal.
• M.Àngels Anglada i d’Abadal (Vic, 1930 – Figueres, 1999): figura destacada pel seu compromís social amb les dones, les persones empresonades i les més vulnerables.
• Mercè Fontanilles i Mas (Barcelona, 1933-1991): va impulsar l’acció social per pal·liar les drogodependències des d’entitats sense ànim de lucre. L’any 1979 va participar en la creació, a la Diputació de Barcelona, de primer centre de tractament a Catalunya per a tot tipus de drogodependències.
• Maria Dolors Artemán i Boix (Barcelona, 1934-2004): va participar entre els anys 1966 i 1971 en el projecte de desenvolupament comunitari del barri Besòs. Posteriorment es va comprometre amb la lluita de les famílies en defensa dels drets de les persones.
• Teresa Majem Jordi (Barcelona, 1935-2004): va desenvolupar programes per a la millora del benestar i l’educació de la primera infància, la família i les dones en situació de risc d’exclusió social.
• Rosa Maria Suñé i Colell (Manresa, 1944-1989): Promotora i assistent social del Servei Municipal de Planificació Familiar de Manresa i presidenta de l’Associació d’Assistents Social de Manresa.

El contingut de “Treball social: una genealogia femenina” ha estat elaborat per diverses entitats del sector amb la coordinació de la Comissió de Gènere d’Entitats Catalanes d’Acció Social:

• Fundació Fias

• Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris

• Associació Intress

• Fundació Ared

• Fundació Secretariat General Gitano

• Fundació IReS

• Fundació Surt

• Associació Sociocultural IBN-BATUTA

• Entitats catalanes d’AccióSocial

De Vocalia de Dones de l’ Associació de Veins i Veines de l’Esquerra de l’Eixample

.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

del sociòleg quebequès Richard Poulin

CENTRE CÍVIC GOLFERICHS

Gran Via, 491 – Mº Urgell

18 de Novembre – 20h

A càrrec de Sylviane DAHAN,

Vocalia de Dones de l’Associació de Veïnes i Veïns

de l’Esquerra de l’Eixample

.

En la història del progrés humà, i des de 1789, el terme “abolició” es refereix inequívocament a la supressió de privilegis (en aquest cas, al “dret ancestral” dels homes d’intercanviar-se, com a penyora o com a mercaderia, els cossos de les dones).

L’abolicionisme històric no es contraposava a uns “drets dels esclaus”, inconcebibles per antonomàsia sota el servitud: afirmava que els éssers humans només esdevenien subjectes de dret quan es trencaven les cadenes de l’esclavitud. Pel que fa a la prostitució, l’abolicionisme és, abans que res, un moviment per la defensa integral dels drets de les dones.

En primer lloc, del seu dret de no ser transformades en mercaderies i prostituïdes – dret que, sota els embats de la globalització neoliberal, és arrabassat cada any a milions de dones i nenes a tot el món.

Quant a les dones prostituïdes, l’abolicionisme defensa sense cap restricció els seus drets humans, ciutadans i socials – inherents a les persones com a tals i no a una determinada activitat -, i promou polítiques específiques que protegeixin aquestes dones de la violència i els brindin l’oportunitat real d’escollir, refent les seves vides si així ho desitgen, des de l’autonomia personal.

Sylviane DAHAN

Dilluns , 16 de novembre , 19 hores

CCDFB , Sant pere Més Baix , 7

                       COL.LOQUI

LA MARXA MUNDIAL DE LES DONES : UNA DÈCADA D’ACCIONS FEMINISTES INTERNACIONALS PER CANVIAR LA VIDA DE LES DONES I CONSTRUIR UN ALTRE MÓN                  

Amb MIRIAM NOBRE , activista feminista brasilenya , coordinadora internacional de la MMM.

La Marxa Mundial de les Dones és un moviment feminista internacional que treballa amb grups i organitzacions feministes contra les violències i la pobresa.

Les accions feministes internacionals són moments d’enfortir-nos com a moviment feminista , de construir solidaritats , de demostrar la força col.lectiva de les dones organitzades i la nostra diversitat però també la nostra unitat per lluitar contra l’ordre injust que està darrera de la pobresa i les violències contra les dones.

Organitzen :

Marxa Mundial de les Dones – Catalunya

Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison