Per Tere Mollá

La Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC.CAT – XIPAVG)  inaugura l’exposició fotogràfica “(13)25 Al principi va ser la paraula”, de l’ autor Dani Lagartofernández.

L’acte d’inauguració d’aquesta exposició  tindrà lloc el proper dia 13 d’abril, a les 19 hores al Centre d’Informació i Recursos per a les Dones C.I.R.D., al  C/ Camèlies, 36.

Enguany s’acompleixen els deu anys des que el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar la Resolució 1325 que reconeix la tasca de les dones en la prevenció i solució de conflictes i en la consolidació de la pau. El punt sisè de la resolució demana:

“(…) al Secretari General que proporcioni als Estats Membres directrius i material d’ensinistrament sobre la protecció, els drets i les necessitats especials de les dones, així com sobre la importància de la participació de les dones en l’adopció de totes les mesures de manteniment de la pau i consolidació de la pau, …”

És també per això que l’artista va donar la paraula i va captar les imatges d’aquestes tretze dones implicades en l’històric conflicte entre Israel i Palestina.

Totes i cadascuna d’elles, amb els peus nus, i en llocs que per elles son emblemàtics, han aportat la seva particular visió dels problemes que pateixen cada dia com a conseqüència del conflicte armat en que viuen immerses.

Paraules com Llibertat, Diàleg, Resistència, Vida,… parlen d’esperança i de lluites personals i col·lectives per buscar la pau en aquells territoris tan castigats per les bales i pels míssils.

La paraula, com a eina necessària per trobar la pau i el bon treball realitzat per aquest artista, han estat els motius específics pels quals la XIDPIC.CAT- XIPAVG ha recolzat aquesta exposició.
Així doncs, des de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya- Xarxa Internacional

 ( Enllaç al díptic i a la invitació).

Podeu veure el projecte ‘ (13) 25 Al principi va ser la paraula’ a la pàgina de Filckr en la seva versió catalana:
http://www.flickr.com/photos/lagartofernandez/sets/72157623247868780/show/   Els textos relacionats amb les imatges es poden llegir fent click a cadascuna de les imatges. Per fer-los desaparèixer, torneu a fer click a sobre de les imatges. 

Exposició: Centenari de la creació de l’Institut de Cultura i la Biblioteca Popular de la Dona.

Una visió històrica sobre 100 anys de creació d’un espai cultural per a les dones, comissariat per la historiadora ISABEL SEGURA SORIANO.

L’acte tindrà lloc el dimecres, 17 de març, a les 19.00, al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

Text i una imatge de la nova exposició que exposem al CIRD de l’1 al 31 de març:  MATERNITATS.

Inauguració de l’exposició dijous dia 4 de març a les 18.30h. amb una xerrada a càrrec de  Gemma Cànovas sobre la maternitat: Dones , mares, emocions i cultura

Autor Bru Rovira

Sobre la exposició:
Maternitats són una serie de fotografies instantànies fetes arreu del món on hi veiem una mare amb el seu fill. A través d’aquestes imatges i els textos que l’acompanyen  viatgem als països i cultures diferents i malgrat que les situacions poden ser molt adverses-guerra, malaltia, fam. pobresa, catàstrofe natural, presó. les fotografies capten la maternitat com una relació on hi sobresurten bellesa i amor

Tot va començar…
 
 En la tardor del 2001 en els camps de refugiats de Kuito a Angola estava asseguda a terra , a penes tenia quinze anys . Tenia el seu fill als braços.  jugava i reia amb ell. Se’l menjava a petons …Vaig pensar : No hi ha res,  ni ningú  que pugui arrabassar a l’ésser humà la seva força interior, sempre podràs trobar en el seu interior una espurna de bellesa i humanitat per agafar-t’hi. Bru Rovira

Bru Rovira ha treballat en els diaris Tele Exprés, Avui i Noticiero Universal. El 1984 entra a la Vanguardia on s’especialitza en el reportatge. El 1989 viatja a Rumania durant la revolta contra el règim de Ceaucescu i ,des d’aquell moment,  combina el repotatge social local amb l’internacional. Ha escrit sobre els canvis en els països de l’Est i a la URSS. Ha cobert la guerra dels Balcans…Ha viatjat per Àfrica, Somàlia, Angola, Mozambic, Ruanda  )…Ha viatjat per llatinoamèrica (Haití Guatemala, Bolivia), per Àsia (India i Xina) Des de fa anys fa les seves pròpies fotografies i escriu diversos llibres. Entre tots  els premis rebuts el que més valora és el “Premio Periodístico Miguel Gil”

“La mare… jugava amb el nen, se’l menjava a petons, absent al drama humà que l’envoltava”

Exposició fotogràfica i narracions del periodista Bru Rovira

De l’1 al 31 de març, 2010

Inauguració dia 4 de març a les 18.30 h.

Xerrada: “Dones, mares, emocions i cultura”, a càrrec de Gemma Cànovas Sau psicòloga clínica i psicoanalista.

Lloc: Centre d’Informació i Recursos per a les Dones CIRD. Camèlies, 36-38.

L’Associació Hildegarda conjuntament amb la llibreria Pròleg i les dones
que formen el Centre de Recerca Duoda de la UB,
et convidem a participar i a gaudir d’una visita comentada a la instal·lació
HELOÏSE PERFUNDET OMNIA LUCE, d’Elena  del  Rivero.
Per totes aquelles  que no vareu poder assistir a la inauguració, (Enllaç al post de referència) no us perdeu aquesta oportunitat.

 .

La trobada serà el dimecres 27 de gener de 2010, a les 7 de la tarda

a la porta principal de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona,
a la Gran Via dels Corts Catalans, 585 (Plaça Universitat).

.

La visita estarà guiada per Assumpta Bassas Vila, que ha estat a cura de tot el procés de la instal·lació,
i per María-Milagros Rivera Garretas, que també ens parlarà d’aquest projecte i la seva història
La instal·lació és un signe de la presència femenina a les universitats del món sencer des del segle XX,
un signe que proposa un nou lema i un nou escut per a la UB, o sigui, un nou inici.

L’activitat és gratuïta i durarà al voltant d’una hora.

Cal confirmar la vostra assistència trucant a Pròleg o
enviant un correu a llibreriaproleg@llibreriaproleg.com,
poseu a l’assumpte HELOISE

Gràcies per venir

Heloïse Perfundet Omnia Luce (2009), Heloïsa ho impregna tot de llum
és una instal·lació d’art que ha estat ideada per l’artista Elena del Rivero en diàleg amb les investigadores del Centre de Recerca
DUODA amb el desig comú de crear un símbol de la llibertat femenina, que signifiqui públicament i amb bellesa
el sentit de la presència de les dones a les universitats dels segles XX i XXI.

Pròleg
La llibreria de les DONES
C/ Sant Pere més Alt 46,
08003 · Barcelona
Tel. 933 192 425

Inauguració 14 de gener  19h. – Finalitza el dia 26 de febrer.

Centre d’informació i Recursos per a les Dones CIRD (C Camèlies 36-38)

Per Eugènia Fernàndez

Les arpilleres són una classe de tapís especial que té com a suport la roba d’arpillera.l’Orígen es troba en l’Amèrica llatina.   Les dones en cooperatives i tallers creen paissatges amb petits personatges que van cosint . Les creacions reflecteixen la vida quotidiana de les autores, els seus anhels, proclames  i   protestes… A Xile i a Perú els utilitzaren com a senyal de protesta i denuncia contra la injusticia i la duresa repressiva de ladictadura .  A Xile, després del govern socialista de salvador Allende  contra la dictadura d’Augusto Pinochet als anys 70. La mateixa violeta Parra, cantautora xilena, havia cultivat aquest gènere.
L’exposició mostra les arpilleres portades expressamentde Xile, Perú, Irlanda i Anglaterra per la seva  comissària Roberta Bacic.
Alhora s’exhibeixen les arpilleres catalanes procedents d’un taller que es va realitzar aquest any a l’Ateneu de Sant Roc de Badalona.

Les arpilleres de “cosint històries” ens parlen de la guerra civil i també  de la immigració provinent de les terres de la península i de la immigració més recent  internacional Marroc, Romania…dels  desitjos de les dones, de tradicions …

A continuació podeu llegir un text de la Roberta Bacic on ella presenta l’exposició i explica l’origen i el que són les arpilleres.

Ja va exposar a l’Espai Francesca Bonnemaison fa més d’un any i fa poc va participar en les jornades de Pau i Creativitat  a la Universitat Autònoma de Bellaterra
Read the rest of this entry »

Us comuniquem que el dijous 10 de desembre, a les 19h de la tarda
a l’escala noble de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
(Gran Via de les Corts Catalanes 585) tindrà lloc la inauguració
 de la instal·lació d’art Heloïse Perfundet Omnia Luce
de l’artista d’Elena del Rivero.

Amb motiu de la inauguració hi haurà un concert-intervenció de
campanes – volants, fixes o portàtils – i veu difònica,
a cura del músic Llorenç Barber

Heloïse Perfundet Omnia Luce (2009), Heloïsa ho impregna tot de llum
és una instal·lació d’art que ha estat ideada per l’artista Elena del Rivero en diàleg amb les investigadores del Centre de Recerca
DUODA amb el desig comú de crear un símbol de la llibertat femenina, que signifiqui públicament i amb bellesa el sentit de la presència de les dones a les universitats dels segles XX i XXI. 

Dates en les què es podrà veure: 11 de desembre, 2009 – 10 de febrer, 2010

Amb aquest símbol volem fer present la feminització de la universitat i la revolució simbòlica que les dones hi hem portat,
en transformar el coneixement i la “vida universitària” en tots els àmbits: la docència, la gestió i la investigació.

Creiem que els canvis socials només fan història i poden il·luminar la memòria, la cultura i l’actualitat si es donen en un simbòlic propi i lliure.
Volem doncs que aquest símbol s’ofereixi per portar al llenguatge i a la percepció humana la nova realitat viscuda que és la revolució femenina i la col·loqui visiblement com una ofrena apta i disponible a l’ús i gaudi comuns.
La feminització de la universitat als segles XX i XXI és una riquesa de la condició humana d’avui a qualsevol lloc del món:
una riquesa que Heloïse Perfundet Omnia Luce proposa desxifrar amb el llenguatge de les arts visuals.

Heloïse Perfundet Omnia Luce  és un títol triat per Elena del Rivero que traduït ve a dir Heloïsa ho impregna tot de llum /
Eloísa lo inunda todo de luz.  L’artista es va inspirar en la tradició dels dos lemes de l’escut de la Universitat de
Barcelona [segons les circumstàncies històriques era Libertas perfundet omnia luce (La libertad lo inunda todo de luz) o Perfundet omnia luce (la universidad lo inunda todo de luz)]..
Teixint el nom d’Heloïsa, l’artista ens inscriu, a les dones, simbòlicament en la tradició del coneixement universitari i alhora
la posa en diàleg amb la realitat de la Universitat actual (hi ha més dones que homes a la universitat d’avui) i amb la política sexual
fonamental per al  naixement d’un coneixement viu que transformi.
Heloïsa fou una aristòcrata molt culta que va viure al segle XII, un temps en què la llibertat i l’autoritat femenina
circulaven a Europa, tal com circulen avui.

Heloïsa és una de les figures de la revolució simbòlica de les dones perquè, com ens explica María Zambrano,
acaba vencent al destí gràcies a una doble gesta alliberadora: no desprendre’s de la seva ànima ni de l’amor què és
la mediació per excel·lència. Per això Heloïsa esdevé també símbol de la possibilitat d’un intercanvi lliure i confiat
entre homes i dones a la Universitat, així com de la creació de coneixement encarnat que obre a la universitat
no sols a una nova etapa sinó a una oportunitat civilitzadora per a la humanitat.

Heloïsa es presenta en cada generació, entesa no com a model exemplar sinó com a significant obert del simbòlic femení lliure, encarnat sempre en un cos concret i en el gest lliure d’obertura a l’altre que representen les pràctiques de relació no-instrumentals.
El so del rellotge marcant el temps, que conforma també la instal·lació i es deixa sentir de manera contínua,
embolcalla l’audiència, transportant-la a l’època medieval i alhora arrelant a cadascú/una a la seva pròpia vivència de la universitat i de les relacions d’autoritat femenina i de diferència. 

La instal·lació es vol fer ressò de diversos treballs de recerca: l’estudi de la figura històrica d’Heloïsa,
basada en el document de les “Cartes d’Abelard i Heloïsa” (vàries edicions, per exemple Cartas de Abelardo y Heloísa.
Precedit de ”A favor de Heloísa” per Carme Riera. Trad. Cristina Peri-Rossi. Mallorca: José J. de Olañeta editor, 2001);
l’assaig de María Zambrano sobre “Eloísa o la existencia de la mujer” (Maria Zambrano. Nacer por sí misma.
Introducció d’Elena Laurenzi. Horas y HORAS, Madrid, 1995) i la recerca portada a terme en dos grups
d’investigació de Duoda: “Ser universitàries avui” (2008), en col·laboració amb la Universitat de Verona i
“La lengua materna en la creación social y artística. Análisis comprarado de prácticas femeninas de creación
en la Europa Medieval y en la Contemporaneidad”.

Crèdits de l’exposició

Concepció del projecte i autora de l’obra: Elena del Rivero. Realització audiovisual: Marta Vergonyós. Càmera: Anna Sanmartí.

So: Marta Vergonyós i Eva Valiño. Muntatge i disseny panell: USQUAM. Aparells i muntatge de so: Studi Audio Visió.

Coordinació: Assumpta Bassas Vila

És un projecte gestionat i produït des del Centre de Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona (www.ub.edu/duoda). Amb el finançament de:

Esferes de la Relació (Duoda), Instituto de la Mujer (Ministerio de la Igualdad); Hildegarda (Associació Cultural de Dones); Institut Català de les Dones (Generalitat de Catalunya), Parc Científic de la UB, Ministerio de Ciencia e Innovación.

Hi han col·laborat:

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (Generalitat de Catalunya), Diputació de Barcelona, Vicerrectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni (Universitat de Barcelona), Deganat de la Facultat de Geografia i Història (Universitat de Barcelona) i Centre Dona i Literatura (Universitat de Barcelona).

De Fabiola Llanos
30 de novembre de 2009

Benvolgudes, benvolguts:

De l’1 al 20 de desembre de 2009, la Fundació Sida i Societat i l’Ajuntament de Sant Boi us oferim les exposicions La Vida a Tragos, amb fotografies de Juan Carlos Tomasi de dones treballadores del sexe a Guatemala i Dones del Nord. Dones del Sud … Dones, amb fotografies d’un dels col·lectius amb mes vulnerabilitat a Guatemala: les dones treballadores del sexo, protagonistes també de l’exposició d’en Tomasi.

I aquest 1 de desembre, dia internacional de la lluita contra la sida: Inauguració, mostra de documental i Taula rodona “Salut sexual, gènere i cooperació” a les 19:00 hores.
Les persones assistents podran obtenir una copia del documental. Cal Ninyo.
Carrer Major,  43. Sant Boi de Llobregat.
Més informació: comunicacio@sidaisocietat.org 93 396 78 20

Programació
1 de desembre de 2009

19:00 hores
Presentació a càrrec de Jaume Font, Director Executiu de la Fundació Sida i Societat;
Andreu Felip, Director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament;
Mercè Fernández, Adjunta a la presidència de l’Institut Català de les Dones i
Lluïsa Moret, Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

19:15 hores
Documental “La vida a tragos” (18 mints.)

19:35 hores
Taula Rodona “Salut sexual, gènere i cooperació” amb la participació de
Mercè Claret, tècnica de l’ACCD, experta en temes de cooperació i salut;
Joan Merino, de l’Institut Català d’Estudis sobre la Violència i
Núria Camps, directora d’AVALUA, Anàlisi i Desenvolupament, autora de l’avaluació del projecte “UALE de prevenció de la SIDA a Escuintla, Guatemala”.
Modera: María José Rodríguez Blázquez, regidora delegada de Cooperació, Solidaritat i Pau de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

20:30 hores
Inauguració de les exposicions “La vida a tragos” i “Dones del Nord. Dones del Sud, … Dones”.

US ESPEREM!

www.sidaisocietat.org

CIRCARE. Grup de Recerca Històrica

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE, especialitzat en la investigació i la divulgació històrica, presenta l’exposició Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme. Aquesta iniciativa té la intenció de fer visible la infància i la joventut tutelades per l’Estat franquista, i recull les experiències de persones que van viure aquesta realitat, mostrant l’organització, el funcionament i la ideologia de les institucions que es van fer càrrec d’elles, en el marc polític i social de la Dictadura.

L’acte d’inauguració de l’exposició tindrà lloc a Barcelona el 4 de novembre, en el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), al carrer Camèlies, 36-38, a les 19h. L’exposició espodrà visitar entre el 4 de novembre i el 23 de desembre.

%

CIRCARE. Grup de Recerca Històrica

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE, especialitzat en la investigació i la divulgació històrica, presenta l’exposició Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme. Aquesta iniciativa té la intenció de fer visible la infància i la joventut tutelades per l’Estat franquista, i recull les experiències de persones que van viure aquesta realitat, mostrant l’organització, el funcionament i la ideologia de les institucions que es van fer càrrec d’elles, en el marc polític i social de la Dictadura.

L’acte d’inauguració de l’exposició tindrà lloc a Barcelona el 4 de novembre, en el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), al carrer Camèlies, 36-38, a les 19h. L’exposició espodrà visitar entre el 4 de novembre i el 23 de desembre.

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE inaugura l’exposició

Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme

• La mostra acull  les experiències de persones que durant la seva  infància van ser tutelades per l’Estat franquista

• L’acte d’inauguració de l’exposició tindrà lloc a Barcelona el 4 de novembre, en el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), al carrer Camèlies, 36-38, a les 19h

• Infància Robadas’exposarà en el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), del 4 de novembre al 23 de desembre

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE, especialitzat en investigació i divulgació històrica, inaugura l’exposició Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme, amb la intenció de fer visible la infància i la joventut tutelades per l’Estat franquista. La iniciativa recull les experiències de persones que van viure aquesta situació i mostra l’organització, el funcionament i la ideologia de les institucions que se’n van fer càrrec, dins el marc polític i social de la Dictadura.

En acabar la guerra, milers de nens i nenes es van trobar sense família perquè s’havien quedat orfes, tenien els pares a la presó, o havien estat abandonats. La fam, el fred i la por són sensacions que, encara avui, perduraran a la ment dels nois i noies que van ser internats. Per a molts, el pas per aquests centres va ser molt traumàtic i els va provocar seqüeles físiques i psíquiques per sempre.

CIRCARE està integrada per tres historiadores, Elena Ràfols Yuste, Maria Verdú Guinot i Neus Garcia Ràfols. Aquesta organització sense ànim de lucre s’ha especialitzat en estudis sobre la dona i la infància. Un dels principals objectius de Infància Robada és donar a conèixer la ideologia i els valors socials del franquisme, aplicats a les dones. “L’obra de protecció de menors abastava ambdós sexes i a cadascun li tenien programat un camí molt diferent; mentre que els barons eren formats en una professió amb la qual guanyar-se la vida, a les dones només se les instruïa en les tasques domèstiques. Si bé és molt cert que les nenes que no van ser educades dins d’aquestes institucions també rebien una formació molt inferior a la dels nens, la gran diferència és que les internes no van tenir l’oportunitat de conèixer una altra realitat que la d’aquestes quatre parets entre les quals passaven de la infantesa a la joventut amb tot ja programat”, declara Elena Ràfols, presidenta de CIRCARE.

L’exposició Infància Robada forma part d’un treball de recerca iniciat per les historiadores el 2003, i que ha resultat en l’estudi Les institucions de protecció de menors i benèfiques: els centres de menors femenins de Barcelona i província – 1939-1959(inèdit),el documental Darrere la finestra. Vida quotidiana als centres de menors franquistes (R. Mamblona, 2006), en format DVD i la construcció del lloc web www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat.

L’acte inaugural de presentació de Infància Robada tindrà lloc el4 de novembre de 2009, al Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), al carrer Camèlies, 36-38, a les 19 h.

Sobre CIRCARE

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE és una organització sense ànim de lucre integrada per tres historiadores, Elena Ràfols Yuste, Maria Verdú Guinot i Neus Garcia Ràfols. CIRCARE va néixer a Barcelonaamb l’objectiude constituir una entitat específica en matèria d’investigaciói divulgació històrica, i realitzar estudis sobre la dona i la infància. Des de 2003, la investigació més destacada que du a terme tracta sobre les institucions de protecció de menors durant el franquisme. A més, CIRCARE realitza conferències i xerrades organitzades per diferents entitats i organismes, participa en publicacions periòdiques i col·labora amb regularitat en el programa setmanal de Ràdio Gràcia, Ones de Dones.

Per a més informació, si us plau visita:

www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat

Per a qualsevol informació addicional, contacta amb:

CIRCARE. Grup de Recerca Històrica

circare@hotmail.com

www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat