Plataforma unitària contra les violències de gènere
web: www.violenciadegenere.org

Video-fòrum de la pel·lícula “Por nada, ¿no queríais saber por qué las matan?” (España, 2009), de Mercedes Fernández.

.

DILLUNS 28 DE JUNY DE 2010
A LA SALA D’ACTES DEL CENTRE DE CULTURA DE DONES FRANCESCA BONNEMAISON
c/ Sant Pere Més Baix, 7  3a planta, sortint de l’ascenssor a mà esquerra.

.
Comptarem amb la participació de la mateixa autora que ens ajudarà a obrir el debat.

.

De OMAD CAV,  Observatori dels Mèdia i de les Agressions contra les Dones en Contextos d’Alta Violència

22 de juny de 2010
.

.

Quart Apunt de l’OMAD-CAV: Humanitzar les persones migrants. Anàlisi del reportatge de Mercè Cabanas publicat el dia 29 d’abril a El Público, sobre les persones provinents del Centre i del Sud d’Amèrica que migren a Mèxic o EEUU.

————————————————————-

.

Apunts 4
País: Mèxic
Temàtica: La frontera

Humanitzar les persones immigrants

.
El passat 29 d’abril, el diari Público recollia el reportatge de Mercè Cabanas sobre la denúncia d’Amnistia Internacional contra els abusos que pateixen les persones provinents del centre i del sud d’Amèrica que emigren a Mèxic o que creuen el país per arribar als Estats Units. Humanitzar un col&lectiu és oferir perspectiva de gènere encara que no es parli només de dones ja que la violència a la que s’enfronten els immigrants indocumentats és el context on s’emmarca la vulnerabilitat a la qual les  dones estan més exposades.

.
Hi ha 5 punts positius:
1. La periodista aprofita la popularitat de la noticia de la nova llei d’immigració de l’estat nord-americà d’Arizona per parlar de la fragilitat dels immigrants indocumentats a Mèxic. Des dels primers paràgrafs, se’ls humanitza i se’ls mostra com a persones vulnerables que pateixen en les seves terres d’origen, i com a persones valentes ja que s’atreveixen a desafiar la violència del camí per millorar les seves condicions de vida.

.
En el tren van cientos de seres humanos, de gente que sufre. Desde que salen de sus casas debido a la pobreza extrema, el viaje hacia el norte es una pesadilla, un infierno. Pero lo hacen por el bienestar de sus familias”.

.
2. Al punt anterior se li afegeix la descriminalització de la imatge dels immigrants indocumentats.
“Queremos cambiar la idea que el inmigrante es un peligro”. Quien se lo propone no es un defensor de los derechos de los inmigrantes en Arizona, sino en Tabasco, un estado del sur de México. “Siempre nos han dicho a través de la televisión que en el tren trafican con drogas y armas, pero eso es mentira”.

.
3. La humanització dels immigrants indocumentats i el fet de mostrar-los com a persones i, per tant, persones mereixedores de drets configura la idea central del
reportatge ja que es repeteix més d’una vegada al llarg del text i torna a aparèixer en el tancament de la peça.

.
La organización [AI] denuncia los abusos generalizados que sufren los inmigrantes centroamericanos Los activistas de derechos humanos denuncian también “la  invisibilidad de los inmigrantes” y la falta de protección legal para hacer frente a los abusos que se cometen contra ellos.
Esta ley [SB1070 de l’estat d’Arizona], que varias organizaciones de derechos humanos estadounidenses contemplan denunciar ante los tribunales por racista,
criminaliza a los inmigrantes indocumentados y los hace aún más vulnerables en ese país, adonde la miseria y la injusticia les ha impulsado a emigrar.
.

4. Un cop presentats els i les immigrants com a persones enfrontades a difícils condicions de vida, la periodista introdueix un detall molt significatiu en relació amb
la condició femenina de les emigrants que, d’una banda, revela l’alta perillositat i violència del camí i, de l’altra, reforça la imatge de vulnerabilitat i indefensió en què
es troben, especialment les dones.

.
Las más vulnerables son las niñas y las mujeres: seis de cada diez sufren violencia sexual y los traficantes las obligan a menudo a administrarse una inyección anticonceptiva antes del viaje para evitar que se queden embarazadas [sic] aunque sean violadas.
El subministrament d’injeccions per evitar l’embaràs, tant si les dones són violades com si tenen relacions consentides, és una mostra de l’exacerbació i d’una nova
forma de violència contra el cos de les dones que ha tingut poca atenció fins ara.
.

5. Finalment, el reportatge recull la denúncia d’AI a la injustícia, a la inacció i a la corrupció present en el sistema mexicà.
Injustícia: “Aquí los jueces tratan mal a los campesinos y peor a los inmigrantes”.
Inacció: La organización denuncia los abusos generalizados que sufren los inmigrantes centroamericanos, muy documentados por los medios, pero
ignorados hasta junio pasado por la Comisión Nacional de Derechos Humanos de México (CNDH).
Corrupció: “Hay que castigar los abusos tanto de las bandas como de los funcionarios”.
.

Aquest és el link a la noticia
.

Sant Cugat celebra el 65è aniversari d’Aung San Suu Kyi

Els actes comptaran amb la presència del venerable mestre budista i

 líder social birmà U Asin Sopaka

Barcelona, 10 de juny de 2010.- Birmania por la Paz, Unipau, Club Muntanyec de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat (Casal de Cultura) i Amics de l’Ofici de Viure, amb la col·laboració de Casa Àsia, es complau en convidar-los als esdeveniments commemoratius del 65è aniversari de la líder birmana i Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi.

Els actes es desenvoluparan a Sant Cugat entre els dies 16 i 20 juny i giraran entorn la Pau, la Reconciliació i els Drets Humans a Birmània.

Així mateix, les celebracions de l’aniversari de San Suu Kyi comptaran amb la presència d’U Asin Sopaka, venerable mestre budista i un dels principals líders de la revolució noviolenta que l’any 2007 va posar entre les cordes la Junta Militar birmana. En la seva primera visita a Espanya ens parlarà del futur del seu país y del rol de la Societat Civil y el valor de l’esperança.

 Els actes previstos son:

Dia 16:            Exposició Fotogràfica Sala de Parts Birmània, per Irene Laxmi. 14 retrats de dones que relaten el llarg viatge per una maternitat lliure. Club Muntanyenc de Sant Cugat. Plaça de la Vila nº2.

Dia 18:            Projecció de la pel·lícula Més enllà de Rangún, de John Boorman. Laura (Patricia Arquette), una metgessa nord-americana, troba un nou sentit a al seva vida quan topa amb una manifestació a Rangún i                 queda encantada por la presència d’Aung San Suu Kyi. Casal de Cultura. C/ Castellví s/n. 19:00h.

Dia 19:                Teatre infantil de carrer La princesa Laca en la llunyana Birmània. Una bonica princesa artista viu sota el mandat d’un superbiós tirà. Plaça Barcelona. 12:00h.

                        Inauguració oficial de l’exposició Sala de parts Birmània. Amb la presència d’U Asin Sopaka. Club Muntanyenc de Sant Cugat. Plaça de la Vila nº2. 13:00h.

                        18a Trobada d’Amics de l’Ofici de Viure. Les paraules de la Pau . Plaça Barcelona de 18:00 a 20:00h.

           Conferència d’U Asin Sopaka: Necessitem esperança a Birmània. El venerable activista desenvoluparà la seva teoria i praxis sobre el Budisme Socialment Compromès a Birmània. Plaça Barcelona             de 20:   00 a 20:40h. A continuació: Meditació silenciosa i encesa d’espelmes per la Pau a Birmània. 20:45 a 21:00h.

            Projecció del documental Burma VJ, nominat als Oscar. Sobre la construcció de l’activisme en el període de la Revolució Safrà a Birmània.  Casal de Cultura,  C/ Castellví s/n. 22:00h.
Dia 20:            Curs  El pensament polític de Daw Aung San Suu Kyi en acció. Sobre noviolència, activisme i canvi social a la manera birmana. Amb U Asin Sopaka i Concha Pinós. Places limitades. Casal de Cultura, C/ Castellví  s/n 10:00h a 14:00h

Si desitja concertar alguna entrevista amb els ponents o vol rebre informació detallada sobre la situació a Birmània no dubti en posar-se en contacte amb nosaltres.

Cordialment,

Joan Ortiz i Serra.

Premsa.

C./ Muntaner  305, entl 2a.  08021  Barcelona Tel: 34.93.182.67.34 / 639.133.889 direccion@birmaniaporlapaz.org www.birmaniaporlapaz.org www.porlaconcordia.org

 Vídeo de Julia López

19 de maig de 2010

.

Presentació de la News Letter; ‘Dones, periodistes i conflicte a la Mediterrània i Taula Rodona “Una mirada solidària al conflicte entre Israel i Palestina”

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6AD8SLTeYeQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Per Tere Mollá

18.05.2010

El passat dia 11 de maig al C.I.R.D. (Centre d’Informació i Recursos per a les Dones ) de Barcelona al C/Camèlies, 36, van tenir lloc dues activitats patrocinades per la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa de Dones Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC.CAT-XIPVG).

Aquestes activitats son la continuació de l’acte que va tenir lloc el passat 13 d’abril, també al C.I.R.D. amb l’inauguració de l’exposició (13)25, Al principi va ser la paraula del magnífic artista Dani Lagartofernández.

L’artista, en el moment de l’inauguració, ja va dir que era la seva manera d’honorar les dones tant palestines con israelites que aportaven el seu gra de sorra per construir ponts d’encontre, per construir una pau justa, coincidint amb l’any que se celebra el desè aniversari des que el Consell de Seguretat de l’ ONU va aprovar la Resolució 1325 que reconeix la tasca de les dones en la prevenció i solució de conflictes i en la consolidació de la pau.

Aquesta exposició és pot trobar a la pàgina de Filckr en la seva versió catalana:
http://www.flickr.com/photos/lagartofernandez/sets/72157623247868780/show/  Els textos relacionats amb les imatges es poden llegir clicant a cadascuna de les imatges. Per fer-los desaparèixer, torneu a clicar a sobre de les imatges.

Les activitats desenvolupades l’11 de maig van ser, en primer lloc la presentació de la news letter “Dones periodistes i conflicte a la Mediterrània”, per part de les companyes de la XIDPIC.CAT-XIPVG Marta Ayora i Marga Pont. L’objectiu principal d’aquesta publicació digital és la de donar veu a les dones periodistes i comunicadores que són silenciades als seus països d’origen – no poden aparèixer les seves cròniques o notícies, als mitjans de comunicació convencionals- i que pateixen moltes violacions dels seus drets.

La periodicitat d’aquesta publicació serà la de dos o tres números a l’any. Així mateix ens varen fer saber que ja és multilingüe perquè és pot llegir en català, castellà i anglès amb la possibilitat futura de fer-ho en francès i en àrab perquè cap article es quedi sense publicar per falta de traducció. La news letter és pot trobar a l’espai web: http://donesiconflicte.wordpress.com/.

Després de la presentació de la news letter es va passar a la segona activitat, la taula rodona “Una mirada solidària al conflicte entre Israel i Palestina”.

Hi parlaren quatres persones en nom de quatre organitzacions. Anem a resumir les seves intervencions així com la del Dani Lagartofernández.

• Josep Guardiola, Delegat d’ Unescocat per a cooperació educativa.

Josep va recordar amb dades concretes la situació de Gaza després de l’operació “Plom fos” que va tenir lloc a Gaza entre final de desembre del 2008 i gener del 2009. Entre aquestes dades cal recordar que 7 escoles varen ser completament destruïdes i que més de 150 van patir danys parcials.

Unescocat, va fer una campanya per recollir fons i van aconseguir-ne 8.000 euros que, juntament amb els 30.000 que és varen recollir per part d’Escola Valenciana, al País Valencià estan ajudant a reconstruir l’educació als territoris de Gaza. I va explicar les greus dificultats com ara que no poden entrar materials com ciment, o ferro o altres materials per a reconstruir edificis i han de reutilitzar els materials destruïts.

A més entre els objectiu d’Unescocat s’estan fent campanyes de denuncia sobre les vulneracions del dret a l’educació que existeixen arreu del món.

També s’estan fen esforços per crear espais d’informació, sensibilització i reflexió per fomentar la construcció de la pau des de les escoles per a la prevenció dels conflictes.

• Maria Àngels Roque, Coordinadora de la Xarxa estatal de la Fundació europea Anna Lindh i directora de ‘Quaderns de la Mediterrània’ (IEMed).

Maria Àngels ens va recordar als presents que el propòsit de la fundació Anna Lindh és unir gent de tota la Mediterrània per millorar el respecte mutu entre les cultures i, a més, la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la cultura.

Una de les línies de treball que tenen en marxa és l’anomenada “Les mil i una accions pel diàleg”, que busca utilitzar les arts com el teatre o la música com a elements vehiculars entre joves d’Israel i de Palestina per trobar punts d’encontre a fi de construir la pau.

No va deixar passar l’ocasió per recordar-nos que les primeres associacions que treballaren per promoure la pau són organitzacions de dones. També va fer una crida per visibilitzar eixa tasca que fan les organitzacions de dones com a promotores de la pau com a mares, germanes, companyes, filles, etc.…

• Sylviane Dahan, de l’ associació catalana (“Junts”) que reuneix persones jueves i palestines.

L’associació es va crear desprès de l’atac brutal contra la població de Gaza per part de l’exèrcit israelià, ara fa més d’un any, i davant la persistència del setge a la franja i de la colonització a Cisjordània.

En l’associació treballen plegats i des de l’igualat, la paritat i el respecte mutu persones jueves no sionistes (de vegades es confonen) i persones palestines.

Entre el seus objectius es troben:

• la necessitat de promoure el diàleg intracomunitari entre els pobles.

• denunciar tot tipus de discriminació i racisme especialment en el que afecta a persones jueves, àrabs i musulmanes a Catalunya.

• Aplicar el dret internacional per a poder aplegar a una pau justa i duradora a l’Orient Pròxim.

• Incentivar a la societat civil perquè pressioni als governs català, espanyol i europeu perquè deixin de col·laborar amb l’ocupació israeliana a Gaza i Cisjordània.

I ja per acabar, la Sylvianne va dir textualment: “La consciència de la humanitat quedarà marcada per la barbàrie del regim nazi i, justament per això, la memòria jueva s’ha de revoltar contra la tragèdia. I cal dir clarament als dirigents israelians: No teniu dret d’evocar els camps de concentració per justificar els vostres crims a Gaza, perquè hi ha molta gent jueva que és partidària de la causa palestina”.

• Montse Cervera, de Dones X Dones, que son un grup de dones feministes antimilitaristes que es va crear el 1993, amb la guerra dels Balcans i donen suport i volen ser altaveu de les dones que viuen en països en guerra o en altres tipus de conflictes. Així, treballen amb dones dels Balcans, d’Afganistan, de Txetxènia i Rússia, Colòmbia i Palestina i Israel.

La Montse, va explicar a l’auditori que la seva associació busca una pau que sigui la nostra, una pau amb perspectiva de les dones per a construir un món diferent.

Dones de negre, la xarxa on esta integrada l’associació Dones X Dones, vol visibilitzar propostes de pau sorgides de les pròpies dones i entre els seus objectius hi ha, per exemple:

• Rebutjar l’idea de ser enemics o enemigues. Per això cal trencar amb les fidelitats imposades per les famílies, els governs o les escoles, per exemple.

• Que sigam capaços de sostenir l’idea de ser ridícules o de tenir formes estranyes de reivindicar la pau.

•  

Avui les dones de negre jueves ho són perquè son capaces de ficar-se davant d’un chekpoint per testimoniar que estan en contra de l’ocupació d’Israel i ho estan fent des de territori israelià i demanant-los als soldats israelians que s’identifiquin així com que manifestin els motius pels quals no han deixat passar a la gent. A més ho fan perquè la població palestina vegi que hi ha gent que no hi esta d’acord amb el que s’està fent per part del govern sionista d’Israel.

També ens comentava la Montse que aquesta és una tasca que s’està fent cada dia, des de Catalunya i des d’altres indrets del món, en xarxa. També demanen a aquestes dones que expliquin al món com és de complicat ser dona i pacifista a Israel i com ho és encara molt més a Palestina per això es tan important donar a conèixer eixa tasca que s’està fent.

Ens deia que fonamentalment son: “Actores i constructores de pau i no sols víctimes”. I que per tant volen: “ Construir ponts i no murs”.

I ja per finalitzar l’acte, Dani Lagartofernández, l’artista i autor de les fotografies de l’exposició “(13)25. Al principi va ser la paraula” ens va parlar de la importància de visibilitzar a les dones tant a Israel com a Palestina. També és va mostrar sorprès en comprovar que en cada una de les intervencions que vàrem escoltar es repetien paraules de les dones que havia retratat per a l’exposició.

També ens va dir, l’autor de les fotos, que aquest treball el considera la seva aportació a la tasca que vol dur a terme el tribunal Russell sobre Palestina , el qual persegueix jutjar les violacions del dret internacional de les quals en són víctimes la població palestina i la privació d’un estat sobirà propi..

I per acabar va denunciar l’apartheid que existeix a Palestina i que pot tenir conseqüències històriques.

L’acte que vaig tenir l’honor de moderar va acabar amb un fort aplaudiment per a totes les persones que hi vàrem participar.

Cal recordar que al pròxim mes de juny l’exposició és podrà visitar al Col·legi de Periodistes de Catalunya i que la inauguració tindrà lloc el dia 9 a les 19h al mateix Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Ontinyent, 18 de maig de 2010.

Teresa Mollà Castells

Comunicadora de la XIDPIC.CAT-XIPVG

Nota de premsa del Departament d’Interior

Govern de Catalunya

17/05/2010 

.

Els Mossos d’Esquadra amplien el protocol contra els delictes homòfobs a tots els delictes motivats per odi o discriminació

• El fiscal coordinador de delictes d’odi i discriminació Miguel Angel Aguilar, ha participat al departament d’Interior en la commemoració del Dia contra la Homofòbia i la Transfòbia amb motiu del 20è aniversari de la eliminació de la homosexualitat com a malaltia mental del llistat de la Organització Mundial de la Salut

• El secretari general d’Interior, Joan Boada, ha agraït la tasca dels Mossos d’Esquadra en aquest camp i ha afirmat que “els ciutadans catalans tenen una policia que els tractarà adequadament, amb professionalitat i eficàcia, tinguin la procedència, cultura, religió o orientació sexual que tinguin“

• El fiscal Aguilar destaca “la serietat, rigor i professionalitat” dels Mossos d’Esquadra i aposta per reforçar la investigació dels delictes motivats per la discriminació

• L’any 2009, els Mossos van recollir a Catalunya 47 denúncies per delictes homòfobs, el 80% de les quals es van produir a la província de Barcelona

El Fiscal Coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, Miguel Àngel Aguilar Garcia, ha pronunciat avui una conferència en el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, per commemorar el Dia contra la Homofòbia i la Transfòbia.

El secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha presentat la intervenció del fiscal, que s’ha celebrat amb motiu del 20è aniversari de la eliminació de la homosexualitat com a malaltia mental del llistat de la Organització Mundial de la Salut.

Durant l’acte, que ha tingut lloc al departament d’Interior, Boada ha agraït als Mossos d’Esquadra la tasca que desenvolupen en aquest camp i ha afirmat que “totes les persones que viuen a Catalunya han de saber que tenen una policia que els tracta adequadament, amb professionalitat i eficàcia, tinguin la procedència, cultura, religió o orientació sexual que tinguin“. “Volem crear un clima de confiança que faciliti les denúncies de víctimes que temen ser estigmatitzades a la comissaria i també volem crear consciència d’aquests tipus de delictes per tal que siguin denunciats. La ciutadania ha de saber que té una policia propera i que ha de recórrer a ella si pateix qualsevol acte de discriminació per raó de la seva orientació sexual“, ha afegit el secretari general.

Per Boada, cal evitar l’absència de denúncies ja que això “provoca una forta victimització de les persones que han patit aquest tipus d’agressions. La víctima, en aquestes situacions, se sent degradada, amenaçada i molt vulnerable. Fer aflorar els problemes és el primer pas per trobar-ne la solució“.

Un nou protocol dels Mossos d’Esquadra pels delictes d’odi i discriminació

El 28 de juny del 2008, el Cos de Mossos d’Esquadra va fer públic el primer procediment policial d’una policia de la zona mediterrània en què s’implicava directament com a cos policial en la lluita contra la homofòbia/transfòbia. Enguany, a petició del Fiscal coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació, Miguel Àngel Aguilar, el cos va adaptar aquest procediment policial dins el marc de tots els delictes d’Odi i Discriminació. D’aquesta manera s’ha elaborat un nou procediment policial que augmenta el seu camp d’actuació a tots els delictes motivats per l’odi o la discriminació.

Aquest protocol, que ja està en vigor al si dels Mossos d’Esquadra, estableix que s’han d’identificar quins són els il·lícits penals que tenen motivacions racistes o de discriminació religiosa, d’edat, de sexe, d’identitat de gènere, d’orientació política, de nacionalitat, de malaltia o de qualsevol altra circumstància o condició social o personal.

Segons ha explicat Boada, “els objectius del protocol són identificar correctament els fets delictius motivats per la discriminació i l’odi, recollir el tractament específic que s’ha de donar a aquestes diligències policials i permetre donar la resposta penal corresponent a aquestes conductes per tal que no quedin eclipsades en un tipus penal de caràcter genèric“.

Per la seva banda, el fiscal Miguel Àngel Aguilar ha agraït la cooperació “absolutament extraordinària” del cos de Mossos d’Esquadra, l’única policia del conjunt de l’Estat espanyol que “ha adaptat mesures i protocols per tal de poder diagnosticar la discriminació, registrar-la i classificar-la”. En aquest sentit, el fiscal ha destacat el “rigor, la serietat i la professionalitat” del cos de la policia autonòmica de la Generalitat de Catalunya, i en alguns casos, “el ‘carinyo’ i la proximitat vers les víctimes”, ha dit.

El fiscal Miguel Àngel Aguilar ha dit que “estem davant una obra que acaba de néixer amb molts bons resultats”, però que encara hi ha molta feina per fer, encara “hi ha molts delictes que no es denuncien”, en part, per por de les víctimes a ser doblement victimitzades. Entre les seves reivindicacions, Àngel Aguilar creu imprescindible la formació de jutges, policies i fiscals; una llei integral, com la de la violència de gènere, per tal d’arribar a la plena igualtat. També ha reivindicat una unitat de policia judicial especialitzada perquè investigui els casos de discriminació, al mateix temps que ha reivindicat també fiscals especialitzats per ser més eficaços.

L’any 2009, els Mossos van recollir a Catalunya 47 denúncies d’il·lícits amb arrel homòfoba, de les quals, un terç van ser delictes i faltes de lesions, el segon terç eren delictes i/o faltes d’amenaces i vexacions, i el tercer terç van englobar fets molt puntuals de violència domèstica, agressions sexuals, danys i robatoris/furts.

Els principals delictes que pateixen les víctimes d’homofòbia/transfòbia és l’agressió gratuïta, motivada per l’odi i/o l’aversió a una diferent orientació sexual/afectiva o identitat de gènere de la víctima diferent de la heteronormativa.

La segona, reflectida en les denúncies recollides per la policia, són bàsicament conductuals i de convivència: insults, menyspreus continuats en àmbits de treball, veïnals o d’oci. Puntualment també s’han recollit algunes denúncies d’agressions sexuals, denegacions de serveis als que es té dret, violència domèstica, robatori o furts.

El 80% de totes aquestes denúncies s’han produït a la província de Barcelona, 38 casos, 28 dels quals s’han produït només al Barcelonès.
Estudis sobre homofòbia

En l’actualitat, el cos dels Mossos d’Esquadra participa en l’estudi sobre homofòbia Transfòbia que està realitzant el Programa per al Col·lectiu LGTB del Departament d’Acció Social i Ciutadania, col·labora amb els operadors de transports de Barcelona amb la realització d’un vídeo de formació per al seus col·lectius de treballadors i des del Departament també s’ha demanat al Ministeri de l’Interior, a través de la Secretaria d’Estat, que inclogui l’àmbit de l’homofòbia en les aplicacions informàtiques de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

El fiscal coordinador de delictes d’odi i discriminació ha reclamat també la necessitat d’estudis sociològics que visibilitzin amb altres dades (no només amb les denúncies) les situacions que dia a dia viuen les persones que són discriminades per motius de sexe, edat, gènere, origen… El fiscal ha fet una crida per tal que l’Enquesta de Seguretat Pública inclogui preguntes per fer aflorar els delictes per raó d’odi o discriminació.

A l’acte celebrat avui al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació han assistit, entre d’altres, els responsables de l’Oficina de Promoció de Pau i Drets Humans, del Casal Lambda, de l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes, del Programa de no Discriminació de persones GLBT, del Front d’Alliberament Gai, de l’associació Famílies Lesbianes i Gais, del Club Esportiu Panteres Grogues, del Pla Municipal pel col·lectiu LGTB, i del Grup d’Amics GLBT , entre d’altres entitats.

Dia contra l’Homofòbia i la Transfòbia

El 17 de maig de 1990, l’Assemblea General de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va suprimir de la seva llista de malalties mentals l’homosexualitat que, fins llavors, era víctima de prejudicis històrics. Des d’aquesta darrera data, el col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals reconeix el 17 de maig com a símbol de l’eliminació de l’homofòbia i reivindica que l’Alt Comissionat i la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides l’assenyalin com a Dia Internacional Contra l’Homofòbia, per tal de denunciar, reflexionar i actuar contra aquesta discriminació.

Malgrat els diferents avenços legislatius que s’han produït en els darrers anys a Catalunya i a l’Estat Espanyol en la línia del reconeixement dels drets de gais i lesbianes, la realitat social encara arrossega molts prejudicis que tenen efectes molt negatius especialment sobre els i les adolescents gais, lesbianes i transsexuals que sovint pateixen discriminacions i menyspreu.

Actualment, 80 països en el món criminalitzen la homosexualitat i condemnen els actes sexuals entre persones del mateix sexe amb penes de presó. Nou d’aquest països (Afganistan, Iran, Mauritània, Nigèria, Pakistan,

Texte de Leo Sedó

Per a 39 y más

Fotos de  Susana Villafañe

Barcelona, 11.05.2010

.

.

Presentació de la Newsletter “Dones periodistes i conflictes a la Mediterrània” (Dones periodistes i conflictes a la Mediterrània)
Taula rodona “Una mirada solidària en el conflicte Israel Palestina”

C.I.R.D. (Centre d’Informació i Recursos per a les Dones), Barcelona

Marta Ayora i Marga Pont, periodistes de la XIDPIC.CAT (Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya) i de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere, han presentat aquesta nova Newsletter en què periodistes de països de la Mediterrània en conflicte que no poden escriure la realitat dels seus països en ells, trobaran en aquesta publicació un espai on poder expressar amb llibertat el que succeeix en els seus llocs d’origen, les seves opinions o les seves esperances.

En principi els idiomes utilitzats en la publicació són català, castellà i anglès. Es traduiran a aquests idiomes als articles d’interès que es rebin en àrab. És de destacar que tots els articles tenen drets d’autor lliure. Amb aquesta iniciativa s’espera que les dones periodistes que pateixen alguna forma de censura en els seus escrits, tinguin una via per donar a conèixer la veritable realitat en què viuen.

A la Taula rodona “Una mirada solidària en el conflicte Israel Palestina” que ha tingut lloc a continuació, Josep Guardiola, delegat d’Unescocat per a la cooperació educativa, ha explicat el projecte “Educació a Gaza, llavor de pau”, que és una campanya de promoció del dret a l’educació. S’ajuda en la reconstrucció de les escoles que van ser destruïdes per Israel (70 destruïdes i 150 destruïdes parcialment). L’ajuda va dirigida a que es pugui continuar donant classes, arreglant el que es pugui els edificis que han quedat en peu.

A la taula hi han estat M ª Àngels Roque, Coordinadora de la Xarxa estatal de la Fundació europea Anna Lindh, entitat que intenta resoldre els conflictes a base de diàleg, “ponts de diàleg”, com diu una de les seves campanyes, i que fa accions de pau i coexistència. Roque ha recordat que les primeres associacions que van començar a treballar per la pau van ser de dones (pe Dones de Negre); Montse Cervera, del grup antimilitarista Dones X Dones, que treballa amb dones dels Balcans, Afganistan, Txetxènia, Rússia, Colòmbia, Palestina i Israel, i Sylviane Dahan, de l’Associació catalana “Junts” que reuneix persones jueves i palestines que treballen juntes per la pau i que promouen un diàleg intracomunitari. Incideixen que “No s’ha de fer pagar als palestins l’horror nazi”.
La taula ha estat moderada per Tere Mollà, integrant de la XIDPIC.CAT, i la presentació ha anat a càrrec de Eugenia Fernández, facilitadora de l’Exposició “Al principi va ser la paraula”.

Aquesta presentació i la Taula rodona s’ha fet al CIRD (Centre d’Informació i Recursos per a les Dones) o hi ha l’exposició fotogràfica “Al principi va ser la paraula” amb fotografies i textos de Dani Lagartofernández .

L’exposició mostra tretze dones que treballen per la pau a Israel i Palestina. A través de les seves mirades es poden veure els seus anhels i les seves trajectòries vitals. L’exposició resta oberta fins el 25 de maig.

.

Elionor Sedó

XIDPIC.CAT

           La XIDPIC.CAT us convida

dimarts 11 de maig a les 18h 30
Centre d’Informació i Recursos per a les Dones C.I.R.D.
C/Camèlies, 36 Barcelona

Presentació de la newsletter
“Dones periodistes i conflictes a la Mediterrània”

a càrrec de

Marta Ayora i Marga Pont, periodistes de la XIDPIC.CAT i de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere.

Taula Rodona
“Una mirada solidària al conflicte entre Israel i Palestina”

amb la participació de

Ma. Àngels Roque, Coordinadora de la Xarxa estatal de la Fundació europea Anna Lindh i directora de ‘Quaderns de la Mediterrània’.

Josep Guardiola, Delegat d’Unescocat per a cooperació educativa, que ens explicarà el projecte “Educació a Gaza, llavor de pau”.

Montse Cervera, de Dones X Dones, grup de dones feministes antimilitaristes que treballen amb dones dels Balkans, Afganistan, Txetxènia i Rússia, Colòmbia i Palestina i Israel.

Sylviane Dahan, de l’associació catalana (“Junts”) que reuneix persones jueves i palestines. L’associació es va crear desprès de l’atac brutal contra la població de Gaza per part de l’exèrcit israelià.

A més comptarem amb la presència de l’autor de l’exposició
“13.25 Al principi va ser la paraula”, Dani Lagartofernández.

Moderarà la Taula Tere Mollá, comunicadora de la XIDPIC.CAT.

Presentarà l’acte Eugenia Fernández, facilitadora de l’exposició.

Nota de premsa

7.05.10

El Departament d’Interior edita 30.000 còmics per prevenir la violència masclista entre la joventut.  Es tracta de fer arribar un missatge preventiu als centres educatius perquè el jovent aprengui a detectar les situacions d’abús, control i manipulació vers les dones, tant en l’àmbit de la parella, com en el familiar i social o el comunitari. Aqueta actuació forma part del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior del Govern de Catalunya. 

El còmic, obra de la il·lustradora Eva Garcés, ha estat presentat avui per la directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, Alba Garcia.

Es repartiran entre els alumnes que assisteixin a les xerrades dels Mossos d’Esquadra. També s’ha editat una guia didàctica per al professorat dels centres educatius.Hi ha hagut però, una tasca prèvia de 288 xerrades a IES catalans, amb 7.600 assistents. Serà doncs una eina complementaria a la tasca feta fins ara amb les xerrades impartides pels Mossos d’Esquadra.

El còmic tracta els cinc tipus de violència masclista: violència en l’àmbit de la parella, mutilació genital femenina, matrimonis forçats, violència en l’àmbit de la família i agressions sexuals, i vol incidir en el fet que la joventut és un grup de risc i, per tant, s ’han de dur a terme polítiques preventives. Read the rest of this entry »

3 maig 2010

En el marc del Dia Internacional de la Llibertat d’Expressió, la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere present a 35 països – Alemanya, Algèria, Argentina, Bèlgica, Bolívia, Brasil, Xile, Xipre, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Equador, Egipte , Estat Espanyol, França, Grècia, Guatemala, Holanda, Israel, Itàlia, Jordània, Kenya, Marroc, Mèxic, Nicaragua, Palestina, Panamà, Perú, Portugal, República Dominicana, Suècia, Tunísia, Turquia, Uruguai i Veneçuela-.manifestem la nostra preocupació per les condicions en què s’exerceix l’article XIX de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Des de començament de l’any diversos informes i estudis reporten que la situació de l’exercici de la llibertat d’expressió per part de les persones que exerceixen el periodisme, les posa en una situació d’alta vulnerabilitat en no ser protegides ni per governs ni institucions, tampoc no protegeixen, ni procuren els mitjans perquè les i els professionals dels mitjans de comunicació tinguin garanties mínimes de seguretat a fi que el dret a la informació sigui una realitat de les nacions.

En només 120 dies han estat assassinats i assesinades set períodes a Hondures, sis a Mèxic i tres a Colòmbia, en un marc de imparable violència contra els comunicadors i les comunicadores socials i mitjans d’acord amb un informe de la Federació de Periodistes d’Amèrica Llatina i el Carib ( FEPALC).

Claudia Julieta Duque ha rebut de mans de Reporters sense Fronteres secció Suècia el premi de la llibertat de premsa 2010. “Pel seu valor de, malgrat les amenaces i la persecució, buscar i dir la veritat sobre la corrupció i l’autoritarisme al seu país d’origen Colòmbia.”

A Mèxic hem documentat des de 2005, 15 agressions a la llibertat d’expressió a dones periodistes de les quals 3 han conclòs en l’assassinat de les periodistes, sense que fins ara les autoritats tingui una investigació concloent o hagin detingut a les persones que van perpetrar el fet.

És per aquestes raons que la RIPVG demana als governs en qualitat de garantia i defensors dels drets humans, que crein mecanismes i institucions que garanteixin i recolzin l’exercici de la llibertat d’expressió, investiguin i facin el seguiment de les amenaces, atemptats i assassinats en contra de les persones que exerceixen el periodisme i tinguin en compte la perspectiva de gènere en l’abordatge de les investigacions de les denúncies ja que les dones periodistes són amenaçades i esporuguides perquè no continuïn la seva tasca com a professionals dels mitjans.

Atte.
Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.