Nota de premsa ICD

6 de juliol del 2010

.

Igualtat de condicions laborals entre dones i homes universitaris als tres anys de graduar-se

Resultats de l’estudi “Gènere i inserció laboral del col·lectiu universitari”

La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva, el president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), Joaquim Prats, i Anna Prades, responsable de l’estudi, han presentat aquest matí els resultats de l’anàlisi de nou indicadors de la qualitat de la inserció professional de les dones i les diferències amb els homes, tres anys després de la graduació.L’estudi Gènere i inserció laboral del col·lectiu universitari, elaborat l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya amb el suport de l’ICD, s’ha basat en l’anàlisi de les dades obtingudes en l’última enquesta d’inserció laboral d’AQU Catalunya realitzada l’any 2008 sobre la promoció graduada del 2004.
L’anàlisi de les dades ha constatat que el comportament dels indicadors estudiats que determinen la qualitat de la inserció varia significativament segons la tipologia de titulació cursada, i que les diferències per gènere són menors i, quan es produeixen, no són sistemàticament negatives per a les dones.

Les conclusions

La conclusió principal d’aquest estudi és que no hi ha diferències significatives en la qualitat de la inserció entre homes i dones que han cursat una mateixa titulació i que la variable que millor explica la qualitat de la inserció laboral és la titulació cursada.

Els resultats de l’anàlisi de nou indicadors de la qualitat de la inserció professional mostren que:

Taxa d’ocupació (percentatge de població graduada ocupada)

La taxa d’ocupació de les dones el 2008 era del 93% enfront del 94% de la dels homes. Una taxa molt similar que, si s’analitza per tipologia de titulacions o subàmbits, varia molt més en funció de la tipologia de la titulació que per raó de gènere. Per exemple, entre el col·lectiu de dones hi ha una diferència de 13 punts entre la taxa de Filosofia i Humanitats (85%) i la de Medicina i Odontologia (98%), mentre que la diferència més gran per gènere dins la mateixa titulació es troba a Enginyeria Civil, amb 6,7 punts.

Taxa d’atur (percentatge de població graduada que busca feina)

La taxa d’atur el 2008 era del 3% tant per a les dones com per als homes. Aquesta taxa registra una diferència de 7 punts entre les dones segons la titulació cursada mentre que la diferència màxima entre homes i dones és de 4 punts.

Taxa d’inactivitat per motius familiars (percentatge de població graduada que es troba en situació d’atur i no busca feina per maternitat o cura d’algun familiar)

Només 48 persones de les 12.258 enquestades no es troben inserides en el mercat laboral per motius familiars. La poca significativitat d’aquest resultat es deu, possiblement, al moment del cicle vital de la població enquestada: joves titulats i titulades tres anys després d’haver finalitzat els estudis, la inserció laboral dels quals, segurament, no s’ha vist influenciada per aspectes com la divisió sexual del treball.

Taxa d’estabilitat (percentatge de població graduada amb contracte fix)

Existeix una estreta relació entre la taxa d’estabilitat i la tipologia de titulació. Així, en el cas de les dones, les diferències més significatives es troben en funció de la carrera cursada (el 32% de contractes fixos a Belles Arts davant del 82% a Economia i ADE) que no pas respecte dels homes. Les dades mostren també que en algunes titulacions les dones gaudeixen de més estabilitat que els seus companys de cohort (les diferències més pronunciades es troben a la ratlla dels 20 punts a favor de les dones a Farmàcia i Ciència i Tecnologia dels Aliments).

Taxa de temporalitat (percentatge de població graduada amb contracte temporal)

La temporalitat és altament depenent de la titulació i afecta a 1 de cada 3 graduades i a 1 de cada 4 graduats. En part s’explica perquè els processos d’accés a la funció pública (en àmbits molt feminitzats com l’educació o la salut) es caracteritzen per contractes temporals (substitucions i/o interinitats).

Ocupació en càrrecs de gestió (percentatge de població graduada que desenvolupa funcions de gestió)

Desenvolupar funcions de direcció depèn, en gran mesura, de la titulació cursada. A Mestres o Medicina el percentatge de persones que exerceixen funcions de direcció és baix, a diferència d’altres com Economia i ADE, Arquitectura o Enginyeria Civil, on hi ha una probabilitat més elevada. El fet que homes i dones es distribueixen de manera asimètrica per titulacions provoca uns valors diferencials “artificials” molt elevats a favor dels homes, quan, de fet, per un mateix subàmbit es troben només percentatges lleugerament superiors per homes que per dones i, en algun cas, com ara Comunicació i Documentació, a favor de les dones.

Retribució (mitjana de la retribució anual bruta)

Si bé els homes guanyen globalment més diners que les dones, les diferències dins d’un mateix gènere per grups de titulacions són més grans que les que es registren entre gèneres en un mateix grup de titulacions. Les dones perceben una retribució mitjana mensual bruta de 1.710 euros enfront dels 1.997 euros dels homes. Tanmateix, el fet que s’hagin trobat diferencials salarials retributives de 174€ en l’àmbit públic per Magisteri a igualtat de tipologia de contracte, genera dubtes sobre la fiabilitat d’aquest indicador pel que fa a la comparació intergènere.

Adequació de la feina als estudis (percentatge de població graduada que desenvolupa funcions universitàries)

La carrera determina l’adequació de la inserció, tant per a les dones com per als homes. Les carreres amb mercats “tancats” regulats legalment com ara Arquitectura, Medicina i Odontologia, l’adequació frega el 100%, mentre que és més baixa quan els mercats no estan tant clarament definits o no estan regulats (Belles Arts, Turisme, Geografia i Història, etc.). Un 86% de les dones sosté que desenvolupa funcions de nivell universitari, mentre que és un 84% dels homes qui així ho considera.

Taxa de treball a temps parcial (percentatge de població graduada no treballa a temps complet)

Per als dos gèneres la taxa està condicionada per l’àmbit, amb els valors més alts a Humanitats (26% per a les dones i 20% per als homes) i els més baixos a l’àrea Tècnica (7% per a les dones i 4% per als homes). En general la taxa de treball a temps parcial és més alta per a la població femenina, si bé en alguns subàmbit, com ara Filosofia i Humanitats, hi ha més homes que dones a temps parcial (6 punts de diferència). Tant per homes com per dones, el treball a temps parcial és més habitual en l’àmbit públic que en el privat. El percentatge d’homes que treballen a temps parcial en l’àmbit públic duplica el dels que ho fan en l’àmbit privat.

Per últim, tot i la clara influència dels estudis cursats en la qualitat de la inserció laboral, l’efecte de la titulació cursada no és determinista: la variabilitat pel que fa als assoliments laborals dins una mateixa titulació per dones i per homes és molt elevada. Per exemple, un 25% de les graduades de Geografia i Història —titulacions que presenten un dels pitjors comportaments pel que fa a la qualitat de la inserció laboral— assoleixen millors resultats laborals (adequació de la inserció, salari, estabilitat i satisfacció amb la feina) que un 25% de les dones d’Enginyeria Civil o de les dones d’Enginyeria de la Producció, que són dos dels subàmbits amb millors resultats laborals.

Les recomanacions finals que fa l’estudi és que es fa necessari dur a terme un treball coeducatiu, especialment en els àmbits de primària i secundària, per trencar els estereotips de gènere que encara determinen l’elecció dels estudis en ambdues direccions. En segon lloc, caldria impulsar també polítiques públiques i d’organització empresarial transformadores que afavorissin la conciliació coresponsable de la vida personal i laboral. Finalment, cal potenciar els processos d’orientació al mercat laboral a fi de millorar l’ocupabilitat, per tal com l’estudi indica que l’ocupabilitat de les persones (la seva competència de gestió de carrera, actitud envers la feina, etc.) és probablement el factor més determinant en la qualitat de la inserció laboral.

……   Anthropos Editorial i la Llibreria Pròleg 

…………..us conviden a la conferència

.

Imágenes

sagradas de lo femenino en el México antiguo
de la professora Blanca Solares 

Dijous, 8 de juliol de 2010

Hora: 19,30

Lloc: Llibreria Pròleg - Carrer de Sant Pere més Alt, 46 - Barcelona

* * *

 Blanca Solares actualment és investigadora del Centro Regional de Investigaciones Multidisciplinarias i catedràtica a la Facultad de Ciencias Políticas y Sociales de la UNAM. Des de fa bastant temps coordina un important treball de recerca en Hermenèutica de la imatge, el símbol i el mite.

La seva exposició es centrarà en el símbol o arquetip de la divinitat femenina en el Mèxic antic, tema que  la professora ha tractat a fons en el seu llibre Madre terrible. La Diosa en le religión del México Antiguo, publicat per Anthropos Editorial l’any 2007. i que podeu trobar a la  llibreria pvp  28

La següent presentació del contingut d’aquest llibre pot servir d’orientació sobre la conferència que avui us proposem. Diu així:

 Blanca Solares actualment és investigadora del Centre Regional d’Investigacions multidisciplinàries i catedràtica a la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UNAM. Des de fa força temps coordina un important treball de recerca en hermenèutica de la imatge, el símbol i el mite.
La Seva exposició se centrarà en el símbol o arquetip de la Divinitat femenina en el Mèxic antic, tema que la professora ha tractat a fons en el seu llibre Mare terrible. La Deessa a la religió del Mèxic Antic, publicat per Anthropos Editorial l’any 2007. i que podeu trobar a la llibreria.
La següent presentació del contingut d’aquest llibre pot servir d’orientació sobre la conferència que avui us proposem. Diu així:

…

Com concebien els habitants del Mèxic Antic el misteri de la feminitat? En quin sentit la Deessa i la diversitat de les seves advocacions remetien a la força sagrada sustentadora del cosmos, els déus i els homes? Com es vinculava la Deessa amb el sentit d’una existència fundada en el miracle de la germinació del blat de moro? Quin és el lloc precís que ocupen les deïtats femenines a la mutació cap a la compulsió sacrificial sagnant que experimenta la religiositat durant els asteques? De quina manera la Deessa, símbol còsmic dins del qual tots els éssers s’originen i moren, varia en la concepció religiosa de Mesoamèrica i configura un desenvolupament psíquic i social truncat o en regressió? A aquests i altres interrogants significatius s’aboca la present investigació exhaustiva de l’arquetip de la Deessa en el pensament i cosmovisió del Mèxic Antic.

L’autora, prenent com a eix a la Deessa Mare i inspirada entre d’altres estudis per l’anàlisi que d’aquest arquetip universal que va formular E. Neumann -notable investigador del Círculo de Eranos-, no només desplega un ampli recorregut històric des dels primers pobles nòmades fins a les altes civilitzacions que es van desenvolupar a Mesoamèrica i aborda els períodes i les cultures més representatives, principalment les del Altiplà Central, sinó que obra una discussió cap rellevants paral.lelismes mític-culturals sense deixar de comprendre els àmbits regionals específics.

Tot i el pletòric desenvolupament del camp de la investigació antropològica al voltant del Mèxic prehispànic, la qüestió de la Deessa en la gènesi religiosa de Mesoamèrica ha estat estranyament marginal, com una qüestió teorètica inexplorada. Al paradoxal territori d’aquest «buit» és en el que s’arrisca aquest text, de tal manera que les seves aportacions hermenèutics van més enllà de l’interès de l’especialista i permeten, per la seva acurada exposició, la lectura de les seves pàgines a qualsevulla interessada en la travessa mítica-històrica de les civilitzacions.

Llibreria Pròleg
C/ Sant Pere més Alt 46


08003 · Barcelona


Tel. 933 192 425



llibreriaproleg@llibreriaproleg.com


www.llibreriaproleg.com

Col.legi de Periodistes

5 de juliol de 2010

.

 El Col·legi convoca el concurs Projectes de Cooperació 2010

En el marc de la voluntat del Col·legi de Periodistes de Catalunya de treballar tots els aspectes relacionats amb la cooperació i la solidaritat, el CPC destina el 0’7% del seu pressupost ordinari a col·laborar en projectes en l’àmbit de la comunicació.

La iniciativa s’emmarca en el treball que, des de la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi, es desenvolupa per impulsar un exercici de la professió periodística amb sensibilitat pels sectors socials i els territoris i països menys afavorits.

L’import total destinat al projecte guanyador serà de 20.000 euros. El termini de presentació dels treballs és el proper 20 de setembre de 2010.

De Premsa Projecte Vaca
28 de juny de 2010

Us convidem a veure la SAL i la SOMBRA “PRIMAVERA VACA”

Us convidem a…

.

+ info

.

.

.

.HISTORIAS PROHIBIDAS DE MUJERES

         GRANDES Y  CHIQUITAS

De l’escriptora cubana Sonia Rivera-Valdés, guanyadora l’any 1997 del Premi Extraordinari de Literatura Hispana als Estats Units amb el conte Las Histórias Prohibidas de Marta Veneranda.

Narradora i crítica va néixer a l’Havana i des dels anys seixanta resideix a Nova York on és professora del York College (City University of New York). Durant els darrers trenta anys s’ha dedicat a promoure la cultura llatinoamericana als Estats Units.

Redacció de Clariana de comunicació

16 de juny del 2010

.

La Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Català de les Dones amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués i l’Institut d’Estudis Catalans, han organitzat la jornada Rosa Leveroni per commemorar a l’escriptora (Barcelona 1910 – 1985) amb motiu del centenari del seu naixement.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo i el president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC, August Bover han inaugurat la jornada. L’ICD ha presentat també  l’exposició “Rosa Leveroni, dona de lletres”.

.

Per Gloria López
AmecoPress

Dimecres 16 de juny de 2010

 .

La relació entre generacions a la Mostra de Cinema i Dones de Pamplona

La secció documental aborda dues pel.lícules sobre les dures condicions de vida al món rural per a una dones que trenquen amb els seus rols tradicionals

El passat divendres 11 de juny va arrencar la XXIV Mostra de Cinema i Dones de Pamplona dedicada exclusivament a la cinematografia rodada per dones. Una de les característiques significatives de la Mostra és que cada sessió compta amb una convidada que estableix un diàleg obert amb el públic. Avui, la pel lícula “Blessed”, de l’australiana Anna Kokkinos, analitza la relació entre mares i fills i filles. La secció documental aborda dues pel.lícules sobre les dures condicions de vida al món rural per a unes dones que trenquen amb els seus rols tradicionals.

“Blessed”

Les relacions entre un grup d’adolescents que vaguen pels carrers de la ciutat al llarg de 24 hores i les seves mares, que esperen el seu retorn sense saber que una d’elles haurà d’enfrontar al seu pitjor malson, caracteritzen la pel lícula “Blessed” de la directora australiana Anna Kokkinos, que es projectarà avui a les 20 hores a Golem Baiona.

El film constitueix una bella reflexió sobre les dificultats de comunicació, l’amor i la desorientació que viuen i pateixen les dues generacions. Per debatre sobre aquests aspectes intergeneracionals la Mostra comptarà amb la presència de Mauger Cañada Zorrilla que uneix la seva formació com a psicòloga clínica i psicoterapeuta humanista amb la seva experiència en mediació de conflictes.

Dones rurals

Per la seva part en la secció documental es podran veure “The Angelmakers” d’Astrid Bussik, que relata la història de les dones d’una localitat que després de la guerra volen evitar quedar de nou sota el jou dels seus parents masculins, i “El teu seràs un home , ma fille “de Agnès Bert, sobre la vida d’unes camperoles que han d’assumir el paper de cap de família en una societat patriarcal. Seran presentades per María Castejón Leorza i es projectaran en el Golem Yamaguchi a les 17:30 i les 22:30.

Programa:
Cal destacar la presentació el dilluns 14 de juny de la pel lícula “Vindicació” sobre la lluita de les dones pels seus drets en el segle XX i que va comptar com a convidada  la directora Susana Koska.

En la sessió d’ahir, Amelia Saiz, sociòloga i professora d’Estudis d’Àsia Oriental a la Universitat Autònoma, va presentar la pel lícula xinesa “She, a chinese” de Xiaolu Guo.

El dijous 17 de juny serà el torn de “5 dies sense Nora” de Mariana Chenill. Presentarà Lourdes Monterrubio Ibáñez, diplomada en Direcció Cinematogràfica a la ECAM i de la revista Cahiers du Cinéma-Espanya.

La secció oficial es tancarà el divendres 18 de juny amb Vision de Margareth Von Trotta que tindrà com a presentadora a Victòria Cirlot Valenzuela, catedràtica de Filologia Romànica a la Facultat d’Humanitats de Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Els espectadors i les espectadores podran votar valorant els llargmetratges i els curts. Els films més destacats obtindran la Menció Especial del Públic. La XXIV Mostra de Cinema i Dones està organitzada Institut de Promoció d’Estudis Socials, IPES Elkartea i Golem, amb la col.laboració del Govern de Navarra; Institut Navarro per la Igualtat; Institut Navarro de les Arts Audiovisuals i la Cinematografia i Diari de Notícies.

.

De la nota de premsa de l’ICD

15 de juny de 2010

.

L’ICD ha presentat una mostra que divulgarà la vida i obra de l’autora pel territori de Catalunya

El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i el president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC, August Bover, han obert avui la jornada sobre l’escriptora Rosa Leveroni (Barcelona 1910 – 1985) per recordar la seva figura i trascendència amb motiu del centenari del seu naixement.

La jornada s’ha iniciat amb a conferència “Rosa Leveroni, dona de lletres”, a càrrec de l’escriptora Vinyet Panyella, que ha anat seguida de la presentació de l’antologia La poesia essencial de Rosa Leveroni, a cura del poeta Antoni Clapés i l’editor Quim Cubert. Posteriorment ha tingut lloc una taula rodona amb la poeta Teresa d’Arenys i el també poeta Carles Miralles, la professora de literatura catalana de la UOC, Teresa Iribarren, i l’assagista Bel Graña, moderada per Mariàngela Vilallonga, professora de la Universitat de Girona.

La jornada commemorativa ha finalitzat amb una lectura poètica per part de Rosina Ballester, Jaume Benavente, Carles Duarte, Mireia Lleó, Dolors Miquel, Vinyet Panyella i Cèlia Sànchez-Mústich, autores i autors guardonats en diferents edicions del premi de poesia “Cadaqués a Rosa Leveroni”. L’acte ha estat organitzat per l’Institut Català de les Dones i la Institució de les Lletres Catalanes, ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués i l’Institut d’Estudis Catalans.

Exposició divulgativa

L’ exposició “Rosa Leveroni, dona de lletres” es podrà veure a la seu de l’Institut Català de les Dones a Barcelona (Pl. Pere Coromines 1) al llarg dels mesos de setembre i octubre. És de petit format per facilitar la seva itinerància i exhibició, consta de 6 apartats i alterna explicacions sobre la vida i l’obra de la poeta amb fragments literaris:
1910-1930 “La jove que vol triar el destí”, sobre la seva etapa de joventut.
1930-1933 “L’escola de Bibliotecàries: la sensibilitat i l’intel·lecte”, exposa la seva formació intel·lectual i cultural.
1934-1939 “Poesia i passió”, dóna a conèixer la seva relació secreta amb l’historiador Ferran Soldevila i com trasllada a la poesia la seva experiència amorosa.
1940-1949 “Elegia i resistència”, explica el paper de la poeta en la resistència cultural i la seva consolidació literària.
1950-1981 “Poeta entre poetes” mostra com Leveroni es reivindica com integrant de la Generació de la República, que ella anomena “generació perduda”.
1981-2010 “Clàssica i moderna”, parla dels seus darrers anys i la modernitat, qualitat i intensitat de l’obra d’una autora clàssica del segle XX.
Programa d’exposicions itinerants

L’any passat un total de 412 espais de diferents municipis de Catalunya han mostrat alguna de les exposicions realitzades per l’ICD. El catàleg d’exposicions és el següent: Dones sindicalistes; Una literatura pròpia, dones escriptores; Artistes catalanes del dibuix i la pintura; Dones d’empresa; Dones de ciència; Dones grans, grans dones; Els feminismes de Feminal; Frederica Montseny 1905-1994; Fotògrafes pioneres a Catalunya; Maria Teresa Vernet i Real;  Mercè Rodoreda; Punts de reflexió: les violència contra les dones; Simone de Beauvoir, feminista i escriptora; Veïnes, ciutadanes; i Quin temps tenim. L’organització de la vida quotidiana.

.

De Conxa Garcia

Coordinadora d’Ones de Dones-Ràdio Gràcia

31 de maig de 2010

 .

.

Els actes a la Plaça de les Dones del 36 van començar ahir, amb una bona afluència de públic i amb un muntatge de l’Imma Colomer de gran qualitat i molt interessant. Un gran treball de recerca i tria de textos de la Simone de Beauvoir, la Mercè Rodoreda i l’Ana Magnani, totes nascudes a la mateixa data.