De Fundació Ajuda en Acció

23 de junio de 2010

 .

.

.

DOCUMENT DE CONSENS relatiu a la presentació de l’informe :

“Anàlisi de gènere de la cooperació al desenvolupament en els mitjans de comunicació” 

Barcelona , 17 de Juny

Peticions i recomanacions dirigides als mitjans de comunicació:

.

.

• Es recomana una visió més positiva alhora d’informar i comunicar sobre la cooperació al desenvolupament des de la diversitat, la interculturalitat i la igualtat de gènere.

• Es recomana que quan parlin de la pobresa ho facin relacionant-la amb els drets de la salut i de l’educació, i no només mesurant-la en termes econòmics.

• Demanem un esforç addicional per difondre els objectius de la Plataforma de Beijing.

• Es recomana millorar la presència de les dones en els programes sobre desenvolupament.

• Demanem un esforç major en difondre les causes socials, polítiques, econòmiques, culturals i mediambientals que provoquen la pobresa i les desigualtats.

• Demanem una major legitimitat per els i les protagonistes del desenvolupament, incorporant la visió bidireccional de la cooperació.

• Sol·licitem que mostrin a les dones com a subjectes que tenen la seva pròpia història, necessitats i aspiracions i no com a útils transmissores d’estereotips.

• Demanem que quan parlin de cooperació, de pobresa o d’ ajuda humanitària evitin utilitzar missatges sota la forma d’anècdota, cercant reaccions emotives que no indignen sinó que més aviat reforcen la distància entre dos mons aparentment separats.

• Demanem que continuïn treballant per incorporar a les dones migrades com part del “nosaltres” i no com “les altres”.

Nota de premsa del Departament d’Interior

Govern de Catalunya

17/05/2010 

.

Els Mossos d’Esquadra amplien el protocol contra els delictes homòfobs a tots els delictes motivats per odi o discriminació

• El fiscal coordinador de delictes d’odi i discriminació Miguel Angel Aguilar, ha participat al departament d’Interior en la commemoració del Dia contra la Homofòbia i la Transfòbia amb motiu del 20è aniversari de la eliminació de la homosexualitat com a malaltia mental del llistat de la Organització Mundial de la Salut

• El secretari general d’Interior, Joan Boada, ha agraït la tasca dels Mossos d’Esquadra en aquest camp i ha afirmat que “els ciutadans catalans tenen una policia que els tractarà adequadament, amb professionalitat i eficàcia, tinguin la procedència, cultura, religió o orientació sexual que tinguin“

• El fiscal Aguilar destaca “la serietat, rigor i professionalitat” dels Mossos d’Esquadra i aposta per reforçar la investigació dels delictes motivats per la discriminació

• L’any 2009, els Mossos van recollir a Catalunya 47 denúncies per delictes homòfobs, el 80% de les quals es van produir a la província de Barcelona

El Fiscal Coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, Miguel Àngel Aguilar Garcia, ha pronunciat avui una conferència en el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, per commemorar el Dia contra la Homofòbia i la Transfòbia.

El secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha presentat la intervenció del fiscal, que s’ha celebrat amb motiu del 20è aniversari de la eliminació de la homosexualitat com a malaltia mental del llistat de la Organització Mundial de la Salut.

Durant l’acte, que ha tingut lloc al departament d’Interior, Boada ha agraït als Mossos d’Esquadra la tasca que desenvolupen en aquest camp i ha afirmat que “totes les persones que viuen a Catalunya han de saber que tenen una policia que els tracta adequadament, amb professionalitat i eficàcia, tinguin la procedència, cultura, religió o orientació sexual que tinguin“. “Volem crear un clima de confiança que faciliti les denúncies de víctimes que temen ser estigmatitzades a la comissaria i també volem crear consciència d’aquests tipus de delictes per tal que siguin denunciats. La ciutadania ha de saber que té una policia propera i que ha de recórrer a ella si pateix qualsevol acte de discriminació per raó de la seva orientació sexual“, ha afegit el secretari general.

Per Boada, cal evitar l’absència de denúncies ja que això “provoca una forta victimització de les persones que han patit aquest tipus d’agressions. La víctima, en aquestes situacions, se sent degradada, amenaçada i molt vulnerable. Fer aflorar els problemes és el primer pas per trobar-ne la solució“.

Un nou protocol dels Mossos d’Esquadra pels delictes d’odi i discriminació

El 28 de juny del 2008, el Cos de Mossos d’Esquadra va fer públic el primer procediment policial d’una policia de la zona mediterrània en què s’implicava directament com a cos policial en la lluita contra la homofòbia/transfòbia. Enguany, a petició del Fiscal coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació, Miguel Àngel Aguilar, el cos va adaptar aquest procediment policial dins el marc de tots els delictes d’Odi i Discriminació. D’aquesta manera s’ha elaborat un nou procediment policial que augmenta el seu camp d’actuació a tots els delictes motivats per l’odi o la discriminació.

Aquest protocol, que ja està en vigor al si dels Mossos d’Esquadra, estableix que s’han d’identificar quins són els il·lícits penals que tenen motivacions racistes o de discriminació religiosa, d’edat, de sexe, d’identitat de gènere, d’orientació política, de nacionalitat, de malaltia o de qualsevol altra circumstància o condició social o personal.

Segons ha explicat Boada, “els objectius del protocol són identificar correctament els fets delictius motivats per la discriminació i l’odi, recollir el tractament específic que s’ha de donar a aquestes diligències policials i permetre donar la resposta penal corresponent a aquestes conductes per tal que no quedin eclipsades en un tipus penal de caràcter genèric“.

Per la seva banda, el fiscal Miguel Àngel Aguilar ha agraït la cooperació “absolutament extraordinària” del cos de Mossos d’Esquadra, l’única policia del conjunt de l’Estat espanyol que “ha adaptat mesures i protocols per tal de poder diagnosticar la discriminació, registrar-la i classificar-la”. En aquest sentit, el fiscal ha destacat el “rigor, la serietat i la professionalitat” del cos de la policia autonòmica de la Generalitat de Catalunya, i en alguns casos, “el ‘carinyo’ i la proximitat vers les víctimes”, ha dit.

El fiscal Miguel Àngel Aguilar ha dit que “estem davant una obra que acaba de néixer amb molts bons resultats”, però que encara hi ha molta feina per fer, encara “hi ha molts delictes que no es denuncien”, en part, per por de les víctimes a ser doblement victimitzades. Entre les seves reivindicacions, Àngel Aguilar creu imprescindible la formació de jutges, policies i fiscals; una llei integral, com la de la violència de gènere, per tal d’arribar a la plena igualtat. També ha reivindicat una unitat de policia judicial especialitzada perquè investigui els casos de discriminació, al mateix temps que ha reivindicat també fiscals especialitzats per ser més eficaços.

L’any 2009, els Mossos van recollir a Catalunya 47 denúncies d’il·lícits amb arrel homòfoba, de les quals, un terç van ser delictes i faltes de lesions, el segon terç eren delictes i/o faltes d’amenaces i vexacions, i el tercer terç van englobar fets molt puntuals de violència domèstica, agressions sexuals, danys i robatoris/furts.

Els principals delictes que pateixen les víctimes d’homofòbia/transfòbia és l’agressió gratuïta, motivada per l’odi i/o l’aversió a una diferent orientació sexual/afectiva o identitat de gènere de la víctima diferent de la heteronormativa.

La segona, reflectida en les denúncies recollides per la policia, són bàsicament conductuals i de convivència: insults, menyspreus continuats en àmbits de treball, veïnals o d’oci. Puntualment també s’han recollit algunes denúncies d’agressions sexuals, denegacions de serveis als que es té dret, violència domèstica, robatori o furts.

El 80% de totes aquestes denúncies s’han produït a la província de Barcelona, 38 casos, 28 dels quals s’han produït només al Barcelonès.
Estudis sobre homofòbia

En l’actualitat, el cos dels Mossos d’Esquadra participa en l’estudi sobre homofòbia Transfòbia que està realitzant el Programa per al Col·lectiu LGTB del Departament d’Acció Social i Ciutadania, col·labora amb els operadors de transports de Barcelona amb la realització d’un vídeo de formació per al seus col·lectius de treballadors i des del Departament també s’ha demanat al Ministeri de l’Interior, a través de la Secretaria d’Estat, que inclogui l’àmbit de l’homofòbia en les aplicacions informàtiques de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

El fiscal coordinador de delictes d’odi i discriminació ha reclamat també la necessitat d’estudis sociològics que visibilitzin amb altres dades (no només amb les denúncies) les situacions que dia a dia viuen les persones que són discriminades per motius de sexe, edat, gènere, origen… El fiscal ha fet una crida per tal que l’Enquesta de Seguretat Pública inclogui preguntes per fer aflorar els delictes per raó d’odi o discriminació.

A l’acte celebrat avui al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació han assistit, entre d’altres, els responsables de l’Oficina de Promoció de Pau i Drets Humans, del Casal Lambda, de l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes, del Programa de no Discriminació de persones GLBT, del Front d’Alliberament Gai, de l’associació Famílies Lesbianes i Gais, del Club Esportiu Panteres Grogues, del Pla Municipal pel col·lectiu LGTB, i del Grup d’Amics GLBT , entre d’altres entitats.

Dia contra l’Homofòbia i la Transfòbia

El 17 de maig de 1990, l’Assemblea General de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va suprimir de la seva llista de malalties mentals l’homosexualitat que, fins llavors, era víctima de prejudicis històrics. Des d’aquesta darrera data, el col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals reconeix el 17 de maig com a símbol de l’eliminació de l’homofòbia i reivindica que l’Alt Comissionat i la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides l’assenyalin com a Dia Internacional Contra l’Homofòbia, per tal de denunciar, reflexionar i actuar contra aquesta discriminació.

Malgrat els diferents avenços legislatius que s’han produït en els darrers anys a Catalunya i a l’Estat Espanyol en la línia del reconeixement dels drets de gais i lesbianes, la realitat social encara arrossega molts prejudicis que tenen efectes molt negatius especialment sobre els i les adolescents gais, lesbianes i transsexuals que sovint pateixen discriminacions i menyspreu.

Actualment, 80 països en el món criminalitzen la homosexualitat i condemnen els actes sexuals entre persones del mateix sexe amb penes de presó. Nou d’aquest països (Afganistan, Iran, Mauritània, Nigèria, Pakistan,

Nota de premsa del Departament d’Interior

Govern de Catalunya

17/05/2010 

.

Els Mossos d’Esquadra amplien el protocol contra els delictes homòfobs a tots els delictes motivats per odi o discriminació

• El fiscal coordinador de delictes d’odi i discriminació Miguel Angel Aguilar, ha participat al departament d’Interior en la commemoració del Dia contra la Homofòbia i la Transfòbia amb motiu del 20è aniversari de la eliminació de la homosexualitat com a malaltia mental del llistat de la Organització Mundial de la Salut

• El secretari general d’Interior, Joan Boada, ha agraït la tasca dels Mossos d’Esquadra en aquest camp i ha afirmat que “els ciutadans catalans tenen una policia que els tractarà adequadament, amb professionalitat i eficàcia, tinguin la procedència, cultura, religió o orientació sexual que tinguin“

• El fiscal Aguilar destaca “la serietat, rigor i professionalitat” dels Mossos d’Esquadra i aposta per reforçar la investigació dels delictes motivats per la discriminació

• L’any 2009, els Mossos van recollir a Catalunya 47 denúncies per delictes homòfobs, el 80% de les quals es van produir a la província de Barcelona

El Fiscal Coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, Miguel Àngel Aguilar Garcia, ha pronunciat avui una conferència en el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, per commemorar el Dia contra la Homofòbia i la Transfòbia.

El secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha presentat la intervenció del fiscal, que s’ha celebrat amb motiu del 20è aniversari de la eliminació de la homosexualitat com a malaltia mental del llistat de la Organització Mundial de la Salut.

Durant l’acte, que ha tingut lloc al departament d’Interior, Boada ha agraït als Mossos d’Esquadra la tasca que desenvolupen en aquest camp i ha afirmat que “totes les persones que viuen a Catalunya han de saber que tenen una policia que els tracta adequadament, amb professionalitat i eficàcia, tinguin la procedència, cultura, religió o orientació sexual que tinguin“. “Volem crear un clima de confiança que faciliti les denúncies de víctimes que temen ser estigmatitzades a la comissaria i també volem crear consciència d’aquests tipus de delictes per tal que siguin denunciats. La ciutadania ha de saber que té una policia propera i que ha de recórrer a ella si pateix qualsevol acte de discriminació per raó de la seva orientació sexual“, ha afegit el secretari general.

Per Boada, cal evitar l’absència de denúncies ja que això “provoca una forta victimització de les persones que han patit aquest tipus d’agressions. La víctima, en aquestes situacions, se sent degradada, amenaçada i molt vulnerable. Fer aflorar els problemes és el primer pas per trobar-ne la solució“.

Un nou protocol dels Mossos d’Esquadra pels delictes d’odi i discriminació

El 28 de juny del 2008, el Cos de Mossos d’Esquadra va fer públic el primer procediment policial d’una policia de la zona mediterrània en què s’implicava directament com a cos policial en la lluita contra la homofòbia/transfòbia. Enguany, a petició del Fiscal coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació, Miguel Àngel Aguilar, el cos va adaptar aquest procediment policial dins el marc de tots els delictes d’Odi i Discriminació. D’aquesta manera s’ha elaborat un nou procediment policial que augmenta el seu camp d’actuació a tots els delictes motivats per l’odi o la discriminació.

Aquest protocol, que ja està en vigor al si dels Mossos d’Esquadra, estableix que s’han d’identificar quins són els il·lícits penals que tenen motivacions racistes o de discriminació religiosa, d’edat, de sexe, d’identitat de gènere, d’orientació política, de nacionalitat, de malaltia o de qualsevol altra circumstància o condició social o personal.

Segons ha explicat Boada, “els objectius del protocol són identificar correctament els fets delictius motivats per la discriminació i l’odi, recollir el tractament específic que s’ha de donar a aquestes diligències policials i permetre donar la resposta penal corresponent a aquestes conductes per tal que no quedin eclipsades en un tipus penal de caràcter genèric“.

Per la seva banda, el fiscal Miguel Àngel Aguilar ha agraït la cooperació “absolutament extraordinària” del cos de Mossos d’Esquadra, l’única policia del conjunt de l’Estat espanyol que “ha adaptat mesures i protocols per tal de poder diagnosticar la discriminació, registrar-la i classificar-la”. En aquest sentit, el fiscal ha destacat el “rigor, la serietat i la professionalitat” del cos de la policia autonòmica de la Generalitat de Catalunya, i en alguns casos, “el ‘carinyo’ i la proximitat vers les víctimes”, ha dit.

El fiscal Miguel Àngel Aguilar ha dit que “estem davant una obra que acaba de néixer amb molts bons resultats”, però que encara hi ha molta feina per fer, encara “hi ha molts delictes que no es denuncien”, en part, per por de les víctimes a ser doblement victimitzades. Entre les seves reivindicacions, Àngel Aguilar creu imprescindible la formació de jutges, policies i fiscals; una llei integral, com la de la violència de gènere, per tal d’arribar a la plena igualtat. També ha reivindicat una unitat de policia judicial especialitzada perquè investigui els casos de discriminació, al mateix temps que ha reivindicat també fiscals especialitzats per ser més eficaços.

L’any 2009, els Mossos van recollir a Catalunya 47 denúncies d’il·lícits amb arrel homòfoba, de les quals, un terç van ser delictes i faltes de lesions, el segon terç eren delictes i/o faltes d’amenaces i vexacions, i el tercer terç van englobar fets molt puntuals de violència domèstica, agressions sexuals, danys i robatoris/furts.

Els principals delictes que pateixen les víctimes d’homofòbia/transfòbia és l’agressió gratuïta, motivada per l’odi i/o l’aversió a una diferent orientació sexual/afectiva o identitat de gènere de la víctima diferent de la heteronormativa.

La segona, reflectida en les denúncies recollides per la policia, són bàsicament conductuals i de convivència: insults, menyspreus continuats en àmbits de treball, veïnals o d’oci. Puntualment també s’han recollit algunes denúncies d’agressions sexuals, denegacions de serveis als que es té dret, violència domèstica, robatori o furts.

El 80% de totes aquestes denúncies s’han produït a la província de Barcelona, 38 casos, 28 dels quals s’han produït només al Barcelonès.
Estudis sobre homofòbia

En l’actualitat, el cos dels Mossos d’Esquadra participa en l’estudi sobre homofòbia Transfòbia que està realitzant el Programa per al Col·lectiu LGTB del Departament d’Acció Social i Ciutadania, col·labora amb els operadors de transports de Barcelona amb la realització d’un vídeo de formació per al seus col·lectius de treballadors i des del Departament també s’ha demanat al Ministeri de l’Interior, a través de la Secretaria d’Estat, que inclogui l’àmbit de l’homofòbia en les aplicacions informàtiques de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

El fiscal coordinador de delictes d’odi i discriminació ha reclamat també la necessitat d’estudis sociològics que visibilitzin amb altres dades (no només amb les denúncies) les situacions que dia a dia viuen les persones que són discriminades per motius de sexe, edat, gènere, origen… El fiscal ha fet una crida per tal que l’Enquesta de Seguretat Pública inclogui preguntes per fer aflorar els delictes per raó d’odi o discriminació.

A l’acte celebrat avui al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació han assistit, entre d’altres, els responsables de l’Oficina de Promoció de Pau i Drets Humans, del Casal Lambda, de l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes, del Programa de no Discriminació de persones GLBT, del Front d’Alliberament Gai, de l’associació Famílies Lesbianes i Gais, del Club Esportiu Panteres Grogues, del Pla Municipal pel col·lectiu LGTB, i del Grup d’Amics GLBT , entre d’altres entitats.

Dia contra l’Homofòbia i la Transfòbia

El 17 de maig de 1990, l’Assemblea General de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va suprimir de la seva llista de malalties mentals l’homosexualitat que, fins llavors, era víctima de prejudicis històrics. Des d’aquesta darrera data, el col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals reconeix el 17 de maig com a símbol de l’eliminació de l’homofòbia i reivindica que l’Alt Comissionat i la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides l’assenyalin com a Dia Internacional Contra l’Homofòbia, per tal de denunciar, reflexionar i actuar contra aquesta discriminació.

Malgrat els diferents avenços legislatius que s’han produït en els darrers anys a Catalunya i a l’Estat Espanyol en la línia del reconeixement dels drets de gais i lesbianes, la realitat social encara arrossega molts prejudicis que tenen efectes molt negatius especialment sobre els i les adolescents gais, lesbianes i transsexuals que sovint pateixen discriminacions i menyspreu.

Actualment, 80 països en el món criminalitzen la homosexualitat i condemnen els actes sexuals entre persones del mateix sexe amb penes de presó. Nou d’aquest països (Afganistan, Iran, Mauritània, Nigèria, Pakistan,

Nota de premsa de l’ICD

11 de maig del 2010
.

.

El Govern aprova la creació del màxim òrgan de coordinació institucional per lluitar contra la violència masclista:

• Impulsarà, farà el seguiment i avaluarà les actuacions sobre la violència masclista que duu a terme el Govern

• Estarà format per membres en representació del Govern i representants d’organitzacions socials i professionals
El Govern ha aprovat la constitució de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència masclista. Aquest organisme, previst a la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, impulsarà, farà el seguiment i avaluarà les actuacions sobre la violència masclista que duen a terme els departaments de la Generalitat. També s’encarregarà de fomentar la participació i col•laboració del Govern amb les entitats i òrgans de la societat civil que treballen en aquest àmbit.

La Comissió, presidida per la consellera d’Acció Social i Ciutadania, estarà formada per una quarantena de membres en representació del Govern. També podran incorporar-se representants d’una trentena d’organitzacions socials i professionals a criteri de les mateixes entitats.

La Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència masclista permetrà avançar en la prevenció i la identificació precoç de les situacions de violència masclista que pateixen les dones. L’Institut Català de les Dones oferirà suport tècnic, mitjans personals i materials al nou organisme.

Nota de premsa
Dijous 22 d’abril de 2010

L’IEMed i la XIDPIC.CAT-XIPVG presenta a Barcelona el projecte sobre diversitat cultural de la Fundació Anna Lindh “Nous veïns, nous encontres”

El projecte es presenta a través de la taula rodona “Nous veïnatges: les dones en les relacions interculturals” i l’exhibició d’una de les imatges del concurs fotogràfic de la iniciativa a la seu del districte de Ciutat Vella

Amb la taula rodona “Nous veïnatges: les dones en les relacions interculturals” es presenta a Barcelona el projecte sobre diversitat cultural “Nous veïns, nous encontres”. Aquesta acció es complementa amb l’exhibició d’una de les imatges del concurs fotogràfic d’aquest projecte, que es pot veure des d’avui a la seu del districte de Ciutat Vella.

Es tracta d’un projecte de la Xarxa Espanyola de la Fundació Anna Lindh, coordinada per l’IEMed i integrada per 117 entitats, associacions, ONGs i institucions que treballen a Espanya en l’àmbit del diàleg cultural. El projecte, que va iniciar-se a finals de 2009, inclou un concurs de retrats fotogràfics sobre la diversitat de la població espanyola contemporània i una sèrie d’activitats culturals i de debat a diferents ciutats espanyoles. En tots aquests actes es mostren algunes de les fotografies més representatives del concurs.

Després de les activitats emmarcades en el projecte que s’han fet al llarg de l’any a Madrid, València, Bilbao, Martorell, ara és el torn de Barcelona. El projecte es presenta amb dues accions organitzades per l’IEMed: el debat “Nous veïnatges: les dones en les relacions interculturals” i l’exhibició en una banderola d’una de les imatges del concurs fotogràfic del projecte ”Nous veïns, nous encontres”, a la seu del districte de Ciutat Vella (Pl Vicenç Martorell s/n, a partir del dimecres 21 d’abril).

La taula rodona, coorganitzada amb la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, se celebrarà a l’IEMed (Girona, 20. Barcelona) el proper dimarts 27 d’abril, a les 18.30 h. Comptarà amb Mercè López, consellera de Dones i Cultura del Districte de Ciutat Vella; Maria Àngels Roque, directora de Cultures Mediterrànies de l’IEMed; Salwa El Gharbi, membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya, i Huma Jamshed, presidenta de l’Associació Cultural Educativa i Social de Dones Pakistaneses.

Més informació sobre la Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh i aquest projecte en aquest enllaç: www.iemed.org/redespanola

Podeu també descarregar-vos aquí la imatge que s’exhibirà a Ciutat Vella.

Per a més informació:

Jordi Bertran, Cap de premsa IEMed

Girona, 20 · 5a planta, 08010 Barcelona

Tel 93 244 98 50 / 54  Fax. 93 246 63 41

www.iemed.org

Comunicat de la SECRETARIA D’IGUALTAT del SPC

COMUNICAT ENVIAT AVUI A MITJANS

Comunicat 8 de març
 
 

Aprofitant la celebració del Dia Internacional de la Dona i en el marc d’una de les crisis més greus que està afectant el sector de la comunicació i per tant els i les professionals de la informació, el Sindicat de Periodistes de Catalunya /Sindicat de Professionals de la Comunicació, reclama l’atenció sobre les desigualtats laborals i professionals que segueixen patint les dones periodistes i comunicadores.

 A banda de patir els acomiadaments i regulacions laborals que estan afectant les plantilles dels mitjans de comunicació, les professionals del periodisme, amb una presència cada cop més majoritària a les redaccions i a la professió en general, continuen tenint més precarietat laboral, ja que conformen la majoria del col·lectiu dels col·laboradors, i continuen sent discriminades per raó de sexe, com per exemple es fa patent en les dificultats per accedir a llocs de responsabilitat als mitjans, on la seva presència és encara molt minoritària.

 També continuem denunciant la poca incidència de les mesures introduïdes per la Llei d’Igualtat a les empreses de comunicació, i la manca de compromís d’aquestes en la implantació de Plans d’Igualtat i d’altres mesures que promoguin la igualtat d’oportunitats entre homes i dones a la professió. Per això reclamem més seguiment i sancions, quan sigui necessari, per part de les administracions competents.
D’altra banda, volem destacar la poca presència de les dones en les informacions dels mitjans, ja que, com reflexa el darrer Monitoreig Global dels Mitjans 2010, només un 24% de les persones que apareixen, donen la seva opinió o sobre les quals es parla a les notícies, són dones. Creiem que s’ha de reclamar una presència igualitària d’homes i dones en les informacions periodístiques, en el marc del dret a la informació de la ciutadania.

 Des de l’ SPC, a través de la Secretaria d’Igualtat, però sobre tot amb el compromís de tots els seus òrgans directius, continuem treballant per aconseguir una professió més igualitària i una major implicació de les dones en el treball sindical, del tot necessària per acabar amb les desigualtats i introduir les mesures relatives a igualtat de gènere als convenis del sector. També continuem reclamant una regulació urgent de la professió periodística, també en aspectes laborals, que hauria de contribuir a acabar amb les discriminacions entre els treballadors i les treballadores de la comunicació.

Barcelona, 8 de març del 2010

SECRETARIA D’IGUALTAT

> Serveis Tècnics
> SPC
> Ronda Universitat, 20, 3er 1ª
> 08007 Barcelona
> tel. 934 127 763
> fax 934 121 273
> e-mail: s…@sindicat.org
> web:www.sindicat.org

Un any més, el dia 8 de març, milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per a fer visible la necessitat del canvi i la força dels moviments feministes d’arreu.

Els últims anys, des de certes esferes de poder i alguns mitjans de comunicació pretenen deslegitimar o silenciar les reivindicacions feministes. Ens fan arribar múltiples missatges, com que el feminisme és un moviment del passat, obsolet i superat, i que “la igualtat” ja ha estat assolida. Aquest boicot explícit dels canals de (des)informació formals són un símptoma de què les nostres reivindicacions van més enllà d’aconseguir drets formals per a les dones, i els fa por perquè desestabilitzem els pilars bàsics del sistema patriarcal. La realitat és que les feministes som una molèstia que aquest sistema intenta esborrar. Anem, doncs, pel bon camí.

La consecució d’alguns drets formals bàsics que fins ara ens havien estat negats no ens poden fer oblidar la nostra realitat diària, en la qual continuem essent discriminades, silenciades, oprimides, impunement assassinades i, en definitiva, considerades ciutadanes i treballadores de segona. De nou ens trobem davant d’unes crisis que són fruit del propi sistema capitalista: crisi econòmica, alimentària, ecològica, de les cures… Un capitalisme deshumanitzador que sempre necessitarà que hi hagi explotades i oprimides per a poder sobreviure. És per això que, en aquest context sociopolític, reivindiquem més que mai alternatives feministes, el que significa el feminisme com a pràctica diària, com a alternativa que posa les persones en el centre d’atenció, i que sacseja de cap a peus el sistema capitalista, heteropatriarcal, imperialista i racista que se’ns imposa. Un sistema que només se centra en la lògica del benefici econòmic sense tenir en compte les necessitats de les persones, del medi ambient i dels pobles.

Davant de:

-         Mercats laborals que ens condemnen, malgrat la retòrica neoliberal de la conciliació entre treball i família i la fal·làcia de la paritat, a altes taxes d’atur, precarietat, temporalitat i subocupació, així com a la discriminació en les seves diferents vessants.

-         La invisibilitat i el no reconeixement del treball reproductiu, conegut com tasques de la llar.

-         La retallada de la despesa social i la privatització dels serveis públics, inacceptables ja que recauen una vegada més sobre les dones, que som qui ens acabem responsabilitzant de les tasques de cura.

-         Una Llei d’Estrangeria xenòfoba i sexista que condemna a les dones migrades a la dependència, la vulnerabilitat, la submissió, l’explotació i l’exclusió social, tot desposseint-nos dels drets més fonamentals.

-         La violència sobre els nostres cossos i les nostres vides a les nostres llars, als carrers de les nostres ciutats i pobles, a l’àmbit laboral i escolar, a tot arreu. Aquesta violència s’agreuja quan alguns jutges redueixen les penes als maltractadors.

-         La violència d’Estat i les tortures exercides contra les dones, així com la violència com arma de guerra en els conflictes bèl·lics.

-         La violència resultant de l’estigma social i la persecució policial i institucional contínua a les dones que exerceixen la prostitució.

-         Les agressions constants als drets sexuals i reproductius de les dones i la catalogació de la transsexualitat com una patologia.

-         La manca d’una educació afectiva i sexual sincera i honesta que allunyi a les joves de les relacions regides per les normes heteropatriarcals.

-         Uns fonamentalismes religiosos, que volen imposar la seva concepció de la vida i el seu model de societat i que fins i tot arriben a justificar la pederàstia i la violència de gènere per tal d’atacar el dret a decidir de les dones.

-         Una Europa del capital amb interessos econòmics i geopolítics que ens esclavitza com a dones, com a poble i com a classe treballadora.

-         La rebaixa dels sous i de les pensions i la proposta de reforma laboral i l’augment de l’edat de jubilació i del càlcul de la base de cotització. A més, davant la retallada en despesa social que promou el govern, que portarà moltes llars a la pobresa, i en serem de nou les dones les més perjudicades.

-         L’heteronormativitat i la lesbofòbia imperants, que es fan explícites cada dia en les agressions i discriminacions permanents que rebem les lesbianes.

Nosaltres, alternatives feministes:

-         Exigim el repartiment dels treballs i de la riquesa. Treballar menys per a treballar tothom. Condicions laborals i professionals dignes. Repartiment igualitari del treball productiu i reproductiu; la riquesa ha d’estar al servei de les classes populars. Igual salari entre homes i dones per treball d’igual valor. Cap reforma laboral que precaritzi encara més les nostres vides!

-       Exigim el dret de totes les persones a rebre una educació que qüestioni activament l’estructura patriarcal i heterosexista, i que incorpori els nombrosos coneixements i aportacions de les dones al món. No acceptarem de cap manera que se’ns vulgui fer creure que l’escola mixta és en si mateixa un sinònim de coeducació i d’igualtat.

-       Exigim inversió en polítiques socials i serveis públics gratuïts i de qualitat: serveis sanitaris, educatius i de cura de les persones. Dret a un habitatge digne i a pensions i subsidis dignes: La crisi no pot ser una excusa per retallar el que s’ha aconseguit amb tanta lluita!

-       Exigim el reconeixement de les tasques de la cura, de les persones, les llars i la vida i la seva socialització completa: reclamem escoles bressol, llars de persones grans i per a persones en situació d’autonomia restringida.

-       Exigim els mateixos drets per a totes les persones, cap persona és il·legal.

-       Exigim el respecte per la salut i el medi ambient, les mesures per sortir de la crisi en cap cas poden anar en detriment de la salut de les dones ni del territori.

-       Exigim el dret a una sexualitat lliure i dret al propi cos. Exigim particularment la despatologització de les identitats trans!

-       Exigim el dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides i la separació entre Religió i Estat, així com la separació entre sexualitat i maternitat. La maternitat ha de ser lliure i desitjada i per això exigim també el dret a l’avortament lliure i gratuït dins de la sanitat pública i fora del Codi Penal.

-       Exigim respostes explícites i específiques a la lesbofòbia, que recullin les necessitats reals de les lesbianes. Volem deixar de ser un apèndix de les reivindicacions i polítiques dirigides a homes gais i a dones heterosexuals. Reivindiquem les nostres sexualitats lliures, visibles i polititzades.

Volem fer una crida molt especial a les nostres companyes i companys de viatge, integrants dels nombrosos moviments socials, per a recordar una vegada més la necessitat de construir alternatives conjuntament.

Cal que, entre totes i tots, fem trontollar sistema, de dalt a baix, i el transformem d’una vegada per totes en el món que volem.

LA REVOLUCIÓ SERÀ FEMINISTA O NO SERÀ!

Sortirem al carrer amb contundència, insubmises, persistents, carregades d’arguments i exigirem tot el que ens pertoca, perquè el feminisme és una mirada, un punt de vista crític, una proposta d’alternativa social ferma que és urgent incorporar als discursos, les polítiques i les pràctiques de resistència i de construcció d’un nou model social igualitari. I especialment, perquè no creiem en les jerarquies sexuals, de gèneres, racials o de qualsevol altre tipus, sinó en la igualtat efectiva per a tothom.

DONES, LA LLUITA ÉS NOSTRA!

Manifestació, 8 de Març a Plaça Universitat a les 19hores                              Comissió 8 de Març, 2010

Barcelona

Nosaltres, alternatives feministes. 8 de març de 2010

Festa de dones, 6 de març, 22 h, Bar el Brot de la Farinera del Clot (Gran Via de les Corts Catalanes núm. 837, Barcelona). Punxaran La Niki i Sabotage

Manifestació, 8 de març, 19 h, Plaça Universitat (BCN)

Manifest Unitari pel 8 de març: Nosaltres, alternatives feministes

Un any més, el dia 8 de març, milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per a fer visible la necessitat del canvi i la força dels moviments feministes d’arreu.

Els últims anys, des de certes esferes de poder i alguns mitjans de comunicació pretenen deslegitimar o silenciar les reivindicacions feministes. Ens fan arribar múltiples missatges, com que el feminisme és un moviment del passat, obsolet i superat, i que “la igualtat” ja ha estat assolida. Aquest boicot explícit dels canals de (des)informació formals són un símptoma de què les nostres reivindicacions van més enllà d’aconseguir drets formals per a les dones, i els fa por perquè desestabilitzem els pilars bàsics del sistema patriarcal. La realitat és que les feministes som una molèstia que aquest sistema intenta esborrar. Anem, doncs, pel bon camí.

La consecució d’alguns drets formals bàsics que fins ara ens havien estat negats no ens poden fer oblidar la nostra realitat diària, en la qual continuem essent discriminades, silenciades, oprimides, impunement assassinades i, en definitiva, considerades ciutadanes i treballadores de segona. De nou ens trobem davant d’unes crisis que són fruit del propi sistema capitalista: crisi econòmica, alimentària, ecològica, de les cures… Un capitalisme deshumanitzador que sempre necessitarà que hi hagi explotades i oprimides per a poder sobreviure. És per això que, en aquest context sociopolític, reivindiquem més que mai alternatives feministes, el que significa el feminisme com a pràctica diària, com a alternativa que posa les persones en el centre d’atenció i que sacseja de cap a peus el sistema capitalista, heteropatriarcal, imperialista i racista que se’ns imposa. Un sistema que només se centra en la lògica del benefici econòmic sense tenir en compte les necessitats de les persones, del medi ambient i dels pobles.

Davant de:

 Mercats laborals que ens condemnen, malgrat la retòrica neoliberal de la conciliació entre treball i família i la fal·làcia de la paritat, a altes taxes d’atur, precarietat, temporalitat i subocupació, així com a la discriminació en les seves diferents vessants.

 La retallada de la despesa social i la privatització dels serveis públics, inacceptables, ja que recauen una vegada més sobre les dones, que som qui ens acabem responsabilitzant de les tasques de cura.

 La rebaixa dels sous i de les pensions i la proposta de reforma laboral, de l’augment de l’edat de jubilació i del càlcul de la base de cotització.

 La retallada en despesa social que promou el govern, portarà moltes llars a la pobresa, i en serem de nou les dones les més perjudicades.

 Una Europa del capital amb interessos econòmics i geopolítics que ens esclavitza com a dones, com a poble i com a classe treballadora.

 La invisibilitat i el no reconeixement del treball reproductiu, conegut com a tasques de la llar.

 Una Llei d’Estrangeria xenòfoba i sexista que condemna a les dones migrades a la dependència, la vulnerabilitat, la submissió, l’explotació i l’exclusió social, tot desposseint-nos dels drets més fonamentals.

 La violència sobre els nostres cossos i les nostres vides a les nostres llars, als carrers de les nostres ciutats i pobles, a l’àmbit laboral i escolar, a tot arreu. Aquesta violència s’agreuja quan alguns jutges redueixen les penes als maltractadors.

 La violència d’Estat i les tortures exercides contra les dones, així com la violació com arma de guerra en els conflictes bèl·lics.

 La violència resultant de l’estigma social i la persecució policial i institucional contínua a les dones que exerceixen la prostitució.

 La manca d’una educació afectiva i sexual, sincera i honesta, que allunyi a les joves de les relacions regides per les normes heteropatriarcals.

 L’heteronormativitat i la lesbofòbia imperants, que es fan explícites cada dia en les agressions i discriminacions permanents que rebem les lesbianes.

 Les agressions constants als drets sexuals i reproductius de les dones i la catalogació de la transsexualitat com una patologia.

 Uns fonamentalismes religiosos, que volen imposar la seva concepció de la vida i el seu model de societat i que fins i tot arriben a justificar la pederàstia i la violència de gènere per tal d’atacar el dret a decidir de les dones.

Nosaltres, alternatives feministes:

 Exigim el repartiment dels treballs i de la riquesa. Treballar menys per a treballar tothom. Condicions laborals i professionals dignes. Repartiment igualitari del treball productiu i reproductiu; la riquesa ha d’estar al servei de les classes populars. Igual salari entre homes i dones per treball d’igual valor. Cap reforma laboral que precaritzi encara més les nostres vides!

 Exigim inversió en polítiques socials i serveis públics gratuïts i de qualitat: serveis sanitaris, educatius i de cura de les persones. Dret a un habitatge digne i a pensions i subsidis dignes: La crisi no pot ser una excusa per retallar el que s’ha aconseguit amb tanta lluita!

 Exigim el reconeixement de les tasques de la cura, de les persones, les llars i la vida i la seva socialització completa: reclamem escoles bressol, llars de persones grans i per a persones en situació d’autonomia restringida.

 Exigim els mateixos drets per a totes les persones, cap persona és il·legal.

 Exigim el dret de totes les persones a rebre una educació que qüestioni activament l’estructura patriarcal i heterosexista, i que incorpori els nombrosos coneixements i aportacions de les dones al món. No acceptarem de cap manera que se’ns vulgui fer creure que l’escola mixta és en si mateixa un sinònim de coeducació i d’igualtat.

 Exigim respostes explícites i específiques a la lesbofòbia, que recullin les necessitats reals de les lesbianes. Volem deixar de ser un apèndix de les reivindicacions i polítiques dirigides a homes gais i a dones heterosexuals. Reivindiquem les nostres sexualitats lliures, visibles i polititzades.

 Exigim el dret a una sexualitat lliure i dret al propi cos.

 Exigim particularment la despatologització de les identitats trans!

 Exigim el dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides i la separació entre Religió i Estat, així com la separació entre sexualitat i maternitat. La maternitat ha de ser lliure i desitjada i per això exigim també el dret a l’avortament lliure i gratuït dins de la sanitat pública i fora del Codi Penal.

 Exigim el respecte per la salut i el medi ambient, les mesures per sortir de la crisi en cap cas poden anar en detriment de la salut de les dones ni del territori.

Volem fer una crida molt especial a les nostres companyes i companys de viatge, integrants dels nombrosos moviments socials, per recordar una vegada més la necessitat de construir alternatives conjuntament. Cal que, entre totes i tots, fem trontollar sistema, de dalt a baix, i el transformem d’una vegada per totes en el món que volem.

LA REVOLUCIÓ SERÀ FEMINISTA O NO SERÀ!

Sortirem al carrer amb contundència, insubmises, persistents, carregades d’arguments i exigirem tot el que ens pertoca, perquè el feminisme és una mirada, un punt de vista crític, una proposta d’alternativa social ferma que és urgent incorporar als discursos, les polítiques i les pràctiques de resistència i de construcció d’un nou model social igualitari. I, especialment, perquè no creiem en les jerarquies sexuals, de gèneres, racials o de qualsevol altre tipus, sinó en la igualtat efectiva per a tothom.

DONES, LA LLUITA ÉS NOSTRA!

Manifestació, 8 de Març a Plaça Universitat a les 19hores

Comissió 8 de Març, 2010 Barcelona

Nota de Premsa

L’Institut Català de les Dones presenta la imatge commemorativa del Dia Internacional de les Dones

La imatge guanyadora reprodueix un teixit amb una etiqueta i la inscripció “100% coresponsabilitat”

Imatge guanyadora del concurs

L’Institut Català de les Dones ha fet pública avui la imatge guanyadora de la setena edició del Premi a la millor imatge commemorativa del Dia internacional de les Dones, que, enguany, s’ha convocat amb el lema “Les dones i els temps”.

La proposta premiada, realitzada per Anna Bascu i Basset, reprodueix l’etiqueta d’una peça de roba amb diferents icones relatives als treballs domèstics i de cura i la llegenda “100% coresponsabilitat”.

Aquesta imatge ha estat premiada pel jurat per la seva capacitat de sintetitzar gràficament els continguts de les polítiques per a nous usos del temps, que insisteixen en la necessitat d’assumir els treballs domèstics i d’atenció a les persones dependents de forma coresponsable, entre dones i homes.

L’ICD difondrà la imatge guanyadora a través d’ens locals, centres educatius, centres cívics i biblioteques, entre d’altres. El Premi consisteix en 3.000 €.

Les propostes presentades al concurs poden ser visitades fins el proper dia 31 de març a la seu de Barcelona de l’Institut Català de les Dones (Pl. Pere Coromines 1) en horari de dilluns a dijous de 9 a 14 i de 16 a 18, i el divendres de 9 a 14.

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, l’ICD organitza els següents actes commemoratius en el territori:

Alt Pirineu i Aran (divendres 12 de març, a les 19.45 hores, al Casal de la Gent Gran. Parc del Pinell, s/n. Tremp)

Conferència a càrrec de Maria Barbal, escriptora. Actuació musical: Joana Font, soprano; Rosa Bernat, poetessa; Marta Mesalles, pianista i Jordi Casals, violí. Escola Municipal de Música de Tremp.
Barcelona (dimarts 9 de març, a les 18.30 hores, al Palau de la Generalitat. És imprescindible presentar la invitació i confirmar l’assistència)

Conferència a càrrec d’Ana Falú, professora i investigadora. Exdirectora regional d’UNIFEM per Brasil i el Con Sud. Actuació musical: The Taller Singers, Taller de Músics.
Catalunya central (dilluns 8 de març, a les 19.00 hores, a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic. Carrer de la Ciutat,1. Vic)

Conferència a càrrec de Núria Albó, escriptora. Actuació musical: Natàlia Arroyo i Juncal Salada, clarinetistes. Conservatori Professional de Vic.

Girona (dijous 11 de març, a les 18.00 hores, a la Fundació Caixa Girona – Fontana d’Or. C. Ciutadans,19)

Conferència: càrrec d’Elisa Varela-Rodríguez, professora de Paleografia i Història de les Dones de la Universitat de Girona. Actuació musical: Maite Mer, soprano.
Lleida (Dilluns 8 de març, a les 16.00 hores, a la Sala d’actes del Rectorat de la Universitat de Lleida. Pl. Víctor Siurana,1)

Conferència a càrrec de M. Antonia Jarné, professora d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida. Actuació musical: Emilia Rovira, cantant. Grup Envers.

Tarragona (dilluns 8 de març, a les 19.00 hores, a la Sala polivalent del Castell del Paborde. Pl.de les Pletes,s/n. La Selva del Camp)

Conferència a càrrec de Rosa Pagès Pallisé, escriptora. Actuació musical: The Taller Singers, Taller de Músics.

Terres de l’Ebre (divendres 12 de març, a les 19.00 hores, a l’Auditori Felip Pedrell. Passeig de Ribera, 11. Tortosa). Actuació literària-musical: Mari Chordà, escriptora, i Anna Subirana, musicòloga.

Comunicat de Premsa

.

L’ICD convoca el Premi a la imatge commemorativa del Dia Internacional de les Dones

El tema d’enguany és “Les dones i els temps”

L’Institut Català de les Dones (ICD), òrgan adscrit al departament d’Acció Social i Ciutadania, ha convocat la setena edició del Premi a la millor imatge commemorativa del 8 de març, Dia Internacional de les Dones.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és incentivar els treballs de creació que facin visible la participació de les dones en tots els àmbits de la societat. En aquesta convocatòria s’haurà de desenvolupar una imatge al voltant del tema “Les dones i els temps”.
L’ús del temps és l’eix central del debat sobre els conflictes entre la vida laboral, personal i familiar que afecten tota la societat però que creen una tensió particular en la vida de moltes dones perquè participen en els treballs de mercat i alhora són responsables dels treballs de cura familiars i domèstics.
La solució a aquest problema requereix replantejar les prioritats de la societat, valorar la importància d’aquests treballs, realitzats majoritàriament per dones, reorganitzar el temps dedicat al treball de mercat i assumir les tasques familiars i domèstiques, corresponsablement, entre dones i homes.
La proposta guanyadora serà la imatge representativa de l’ICD en la commemoració del 8 de març de 2010.

Les persones participants hauran de presentar els treballs en tres formats diferents: un bàner, un cartell i la seva adaptació a una postal.
En la valoració de la imatge, el jurat tindrà en compte el disseny, l’originalitat, l’impacte mediàtic i la incorporació d’aspectes innovadors.
El disseny guanyador rebrà un premi de 3.000 euros. Les bases del concurs, poden ser consultades en el web institucional www.gencat.cat/icdones.
El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper dia 17 de febrer.

Documents relacionats

• Posted in COMUNICATS. MANIFESTOS, Gènere. Feminisme., Institucions. Entitats | Desactiva els comentaris