En el marc d’actes en commemoració del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència envers les Dones,

dijous 26 de novembre a les 18 h.

 Xerrada – Taller a càrrec de l’advocada Sònia Martínez sobre

EL DRET DE LES DONES A ERADICAR LA VIOLÈNCIA MASCLISTA: marc legal, aspectes jurídics

Lloc: CASAL DE LA DONA, Lleida.

De Regiressenyadoria de Polítiques d’Igualtat

23 de Novembre de 2009

 Amb motiu del Dia Internacional per a l ’eradicació de la violència envers les dones, 

la Regidoria de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Lleida us convida a participar en la Jornada:

Les violències contra les dones :  Reflexions i nous enfocaments en la intervenció

que tindrà lloc demà dimarts 24 de novembre a partir de les 9 del matí a la sala Jaume Magre   (C/Bisbe Torres,2).

Us adjuntem el programa de la jornada per si és del vostre interès i perquè en feu la difusió que considereu oportuna.

Enllaç al Programa Jornada Lleida

Salutacions ,  Regiressenyadoria de Polítiques d’Igualtat

Pl. Fanalets de Sant Jaume ,  s/n

19 de Novembre de 2009

Comunicat de premsa

.

.

L’Institut Català de les Dones realitza avui un taller sobre violència masclista en el Centre penitenciari de dones de Barcelona

L’ICD ha organitzat aquest any 13 tallers del programa “Eines de participació” en centres penitenciaris

L’Institut Català de les Dones (ICD), òrgan adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, duu a terme avui, en el Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, el taller La violència en les relacions de parella. Aquest taller forma part del programa Eines de participació, en el marc del qual s’han realitzat 136 tallers al llarg de l’any 2009. 13 d’aquestes sessions han tingut lloc en centres penitenciaris.
El taller La violència en les relacions de parella té l’objectiu crear un espai de debat que faciliti la identificació dels comportaments abusius en la vida quotidiana i en les relacions de parella. Es pretén poder compartir i reflexionar entre dones sobre aquest tema, per trobar eines que permetin abordar-lo des del propi coneixement. Personal de l’entitat especialitzada en violència masclista El Safareig imparteix la sessió.
Els tallers Eines de participació formen part del catàleg de recursos que l’ICD posa a l’abast de les associacions i entitats per divulgar eines formatives i metodològiques que facilitin l’adequació del teixit associatiu de dones a les necessitats de la societat actual, i per impulsar l’increment de la participació social i política de les dones.

Aquestes sessions, gratuïtes per a les entitats que les sol·liciten, tenen una durada aproximada de dues hores i inclouen conferències i debats. L’enfortiment de les entitats de dones i la creació de xarxes entre elles és un dels objectius del Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011.

Altres tallers que l’ICD ofereix en el marc del programa “Eines de participació” són:

• Dones i salut: espais de participació

• Migració-mediació: les dones com a ponts de cultura

• Dones i medi ambient

• Participar és transformar

• Les aportacions socials de les dones: històries i experiències

• L’experiència de les dones a l’entorn quotidià

• Sóc dona i estic bé amb el meu cos

• Ciutadania i gènere: de la lluita pel sufragi a la plena ciutadania

Per a més informació podeu consultar el web de l’Institut Català de les Dones

Per LÍDIA VILALTA, periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

18 i 19 novembre, estat de Chihuahua: Jiménez, Hidalgo del Parral, Camargo, Ejido La Creu, Delicias, Meoqui i arribada a la capital

Consells de Seguretat per a les dones en un dels territoris més violents del món

La caravana de l’Èxode per la Vida de les Dones va fer una parada en el seu camí al veure el cartell que anunciava que s’estava arribant a Chihuahua, l’estat més gran de la República. Totes les Dones de Negre i les de Justícia per nostres Filles, van posar contentes per a una foto col • lectiva davant el cartell d’entrada. Però a la nit, segons sembla, les seves ments no van descansar, explicava Norma Ledezma, coordinadora d’aquesta organització de familiars de assassinades, perquè tot el dolor i sofriment els va tornar al cap amb la realitat física del territori.
I la inquietud no és per menys, perquè el propi Institut Chihuahuense de la Dona (ICHIM) (www.institutochihuahuensedelamujer.gob.mx) anima a denunciar els casos de Violència contra les Dones que, “en els últims 3 anys ha afectat a 5 de cada 10 dones, 3 de cada 10 estudiants, reporten violència en el festeig ‘.

El ICHIM té editat, a més, una mena de manual de recomanacions per evitar situacions de risc, anomenat ‘Consells de Seguretat per a Dones “ que, per a les foranes ens espanta, més que prevé.
Aquí es poden llegir les instruccions, depenent de cada situació. Per exemple, ‘si aquestes sola: és millor no caminar per carrers solitaris, ni circular de nit a la teva vehicle per barris desconeguts …. camina sempre en sentit oposat a la circulació … si un atacant demana la teva bossa, … aviéntala (Llença) el més lluny que puguis … tria utilitzar elevador (ascensor) en lloc d’escales. (L’escala és un lloc perfecte per a un crim). Si estàs en el teu acte: s’observa bé tot al teu voltant i revisa l’interior del vehicle abans d’abordar … observa els vehicles estacionats al costat del teu …. quan pugis al cotxe, no et distreguis …. assegura les portes i manté les finestres tancades. Si utilitzeu transport col.lectiu, procura seure prop del conductor ‘.
I també hi ha consells per al pitjor dels casos, ‘si ja ets víctima d’algun delicte: si et fiquen a la cajuela (portaequipatges) d’un vehicle trenca les llums del darrere … treu el teu braç per aquí i comença a moure constantment. El conductor no pot veure’t, però l’altra gent ho farà’…. Si l’atacant té una pistola i no et té sota el seu control, corre. La possibilitat que et abast algun dels seus trets és quatre de cada cent …. corre preferentment en ziga-zaga. Tingues en compte que el colze és el punt més fort del cos. Si estàs prou a prop de l’agressor, úsalo ‘.
Dóna pànic només el pensar que hagin d’utilitzar totes aquestes prevencions per evitar ser violentada o assassinada, no ja a Ciudad Juárez, o a la capital de Chihuahua, sinó en municipis menys poblats, com Hidalgo del Parral, Nou Cases Grans, Creel o Musivi, les adreces dels quals consten en aquest imprès de l’Institut Chihuahuense de la Dona.

En un d’aquests municipis, Hidalgo de Parral, denominat pels seus pobladors com ‘la capital del món i germana de la Ciutat llibertària de Dolores’ va tenir lloc la segona parada de la caravana de les Dones de Negre ja dins de l’estat de Chihuahua. Allà les feministes i organitzacions, que havien penjat la vigília indumentàries de dona, per on anava a caminar la campana de l’Èxode per la Vida de les Dones, en protesta pels feminicidis, es van trobar que havien robat-desaparegut les peces de roba interior.
La marxa va estar acompanyada de moltes persones joves, des de l’ensenyament secundari (Institut) a la Universitat (la Pedagògica Nacional) i petits grups anaven motoritzats o amb bicicleta. I hi havia molts eslògans lusius a la violència que s’exerceix contra les dones: ‘quan maltractes una dona, deixes de ser home’; ‘quan la sang és d’una dona, la ferida és de tots’.… i també una gran manta (pancarta) el centre era la cara de la primera dona revolucionària en Parral, Cristina Baca.
La caravana va acabar el seu toc de dol a la plaça central, al costat de la catedral, on hi havia diversos performances i alguns quadres de la pintora Evelyn Girón.
Allà el minut de silenci va ser per una assassinada, la ossada s’acabava de trobar aquell mateix dia.

El dia anterior, la caravana va fer la primera parada de l’estat de Chihuahua en Jiménez, el parlament inicial i de benvinguda va estar a càrrec d’un dirigent del moviment social. Diverses organitzacions, activistes i pobladors van donar la benvinguda a les Dones de Negre i l’Èxode per la Vida de les Dones, va recórrer els seus carrers tocant la campana i pintant creus roses a pals i altres mobiliaris urbans. Perquè en aquesta localitat, dos joves de l’institut acabaven de ser assassinades i es va denunciar la impunitat dels assassins. Al mig del carrer, en un improvisat escenari, va acabar la marxa i es van llegir uns versos de la poeta juarense Micaela Calderón del seu llibre Elegia al desert. I es va acabar cantant l’Himne de les Dones de Negre.

Les següents parades de l’Èxode van ser Camargo, l’Ejido La Cruz, Delicias i Meoqui, on grups de dones i homes van dispensar càlides acollides a les ja cansades viatgeres, en actes públics als carrers i places i les van recolzar en els seus desitjos de justícia. On no hi havia parada programada en la ruta de l’Èxode per a la Vida de les Dones, grups de persones saludaven amb mocadors blancs a la comitiva, formada per un camioneta i el seu remolc especial on viatjava la campana, seguida d’un gran autobús en què viatjaven totes les Dones de Negre, les mares i familiars de Justícia per nostres Filles i altres acompanyants.

La caravana de dones va arribar a la capital de Chihuahua-bressol de la Revolució mexicana, que celebrava el seu 99 aniversari-en la nit del dijous 19. L’expedició va ser rebuda sota l’emblemàtica escultura de Sebastià anomenada la porta de Chihuahua. Malgrat el fred i la pluja gelada que queia, un nodrit grup de persones va rebre i acompanyar a les nouvingudes, primer a vehicles i després a peu, en una marxa silenciosa acompanyant el redoble de la campana, però cridant ben alt Justícia ¡¡¡ ¡, davant dels tribunals estatals d’aquesta capital, camí del centre de la ciutat, que celebrava l’endemà el 300 Aniversari de la seva Fundació. La campana va ser arrecerada al pati del Palau de Govern de Chihuahua, al costat de l’altar on va ser afusellat el líder de la Independència Miguel Hidalgo i allí va romandre fins a la seva sortida a Ciudad Juárez.

Les nouvingudes es van incorporar a les diferents sessions de la Primera Trobada Estatal ‘Dones i Feminisme’ la conferència magistral al dia següent va estar càrrec de l’ex-diputada i acadèmica Marcela Lagarde, en la qual va anunciar la imminent condemna de l’Estat mexicà per la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) pels assassinats de tres dels vuit víctimes de feminicidis del Camp Algodonero de Ciudad Juárez.
Les sessions de la Trobada es van tancar el diumenge 22 amb la mala notícia de la mort d’Irma Campos, la històrica feminista i activista de Chihuahua, que va estar a la sortida de la campana a la capital mexicana, on es va llegir el seu poema.

Per LÍDIA VILALTA, periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

Novembre 17 Gómez Palau i Lerdo, La Laguna (Durango)

Un minut de silenci i tota una vida de combat

La Laguna és una regió mexicana amb nombroses indústries i serveis, enmig de zones desèrtiques ia cavall entre els estats Durango i Coahuila. A aquest últim pertany la ciutat de Torreón i Durango les de Gómez Palacio i Lerdo. Ambdues formen gairebé una mateixa àrea metropolitana. I allà va arribar l’Èxode per la Vida de les Dones, en el matí del dimarts 17. Una multitud, sobretot dones, esperava la caravana portant vistosos amb globus roses. I amb la campana de les Dones de Negre, van avançar pels carrers de la ciutat fins l’esplanada de la Presidència municipal (Ajuntament) de Gómez Palacio. Allà esperaven a la caravana diverses autoritats: l’alcalde Mario Calderón i la seva dona, la directora de l’DIF (Desenvolupament Integral de la Família), la presidenta de la Comissió de Gènere i Equitat del municipi, Nereida Marmoleto, la directora de l’Institut de les Dones local, Rosa María Nuño i la primera regidora de la veïna ciutat de Lerdo, Anabel Fernández Martinez, a més del síndica, Ana Cecilia Monarres.

Luz Esthela Lucha Castro, coordinadora Centre de Drets Humans de les Dones, (CEDEHM) (http://www.cedehm.org/) va iniciar els parlaments per explicar que formaven Dones de Negre i va explicar que, amb les claus que composen la campana , ‘pretenem obrir les consciències. Davant les institucions que s’han d’ocupar i preocupar de la seguretat de les dones, Castro va afirmar que “la violència familiar requereix protocols …. la policia i les autoritats són omís i no el reconeixen com a delicte ‘. ‘No callen, va prosseguir, perquè’ la quota de sang que hem pagat per culpa de les nostres institucions és molt gran ‘. La Violència de gènere, continuar és Violència contra els drets humans i hi ha instruments internacionals que s’han de complir, a Durango ia Mèxic. Per això, hem d’acabar amb els assassinats i va clamar Ni Una més ¡¡¡¡.
Norma Ledezma, coordinadora de l’organització Justícia Per nostres Filles (JPNH), (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), va recordar a l’assistència,-emparada del sol a una gran carpa preparada per a l’acte a l’esplanada de l’Ajuntament-, que era gairebé la vigília del 25 de novembre i que elles ‘estaven de dol’ per l’assassinat d’una altra menor. L’havien llegit en un diari durant el viatge: Luz María Rocha Domínguez, una nena de 12 anys, va sortir el diumenge de casa seva al municipi zacatecano de Valparaíso i va ser trobada morta amb visibles mostres de violència.
‘La seva mare va haver de ser sedada i el seu pare només va poder pronunciar una paraula: Justícia’. En el camió (autobús), va prosseguir Ledezma visiblement afectada, ‘totes vam tornar a viure la pitjor història, no coneixem la seva família però ja va quedar marcada per la resta de la vida, com nosaltres. La nostra organització, va subratllar, s’uneix al dolor de la família de Luz María; tenen el nostre suport i el nostre cor està amb ells,
‘Hi ha molt per fer, va continuar la responsable de JPNH,’ perquè encara no sabem qui va matar a les nostres filles, i no és un dol qualsevol, quan es van d’aquesta manera, mai s’oblida. I va demanar a les autoritats de Gómez Palau un minut de silenci per Luz Maria, però va recordar que “ara és un minut de silenci però és tota una vida de combat ‘.
Després del silenci, va prendre la paraula l’alcalde per donar la seva solidaritat a les ‘valentes Dones de Negre i va afirmar que “ens unim a la causa, li ho reconeixem i estem amb vosaltres’. I a continuació, alcalde i esposa van pujar al remolc on viatjava la campana i, en senyal de dol, la tañeron tres vegades, so que va ser alternat per la campana municipal de l’esplanada, després d’això, van llançar a un cel clar, els globus roses que portaven els assistents.

A la tarda, una llarga caminada amb les dones institucionals d’ambdós municipis i altres que es van afegir, totes posades sota una gran manta negra, va moure la marxa, que va recórrer la carretera cap a Lerdo, acompanyant el toc de la campana de l’Èxode fins al monument d’Alexia (la que dóna afecte a tots) aixecat en el marc del Dia contra la Violència vers les Dones el novembre de 2005, per l’alcaldessa d’aquest llavors. Allà es van encendre espelmes al voltant de l’estàtua i totes les dones juntes van cantar l’Himne de les Dones de Negre, compost en la caminada a peu cap a Ciudad Juárez l’any 2002, anomenat ‘Èxode per la Vida’, algun dels seus paràgrafs crida:

Elles busquen dignitat,
Pau, Justícia i llibertat
També amor i equitat
Elles busquen solidaritat
Elles criden ni una més
Ni Una Més ¡¡¡¡¡,…..

Després es va arribar al parc central de Lerdo, on esperaven també l’alcalde Carlos Aguilera Andrade, la responsable local de l’Institut de les Dones, Claudia Landeros, la secretària municipal Jacqueline Del Río López a més de Rosa M ª Nuno i Ana Cecilia Monarres, de Gómez Palacio , que van seguir acompanyant a les Dones de Negre en els actes d’aquest municipi de La Laguna.

Per part de l’Èxode per la Vida de les Dones, va prendre la paraula Hilda de la Vega, de Dones per Mèxic, per recordar que “es viu a la impunitat” perquè “no han estat detinguts, ni castigats els assassins, i exigim Justícia. No volem violència, volem viure en pau ‘. I per això ‘ens cobrim totes amb el mantell negre per aquest mateix dolor i indignació, ens fem totes una sola, a més de les que ja no podran venir … exigim viure en pau i llibertat ‘.
Per JPNH va prendre la paraula Irene Miramontes, qui va posar deures a les autoritats i en el seu missatge va exigir ‘més mesures i tangibles per augmentar el nombre de detinguts i disminueixi el de dones assassinades. Volem Justícia, caigui qui caigui, va finalitzar. L’alcalde els va donar el seu ‘respectuosa benvinguda’, va qualificar les seves demandes de ‘justa lluita’ i va animar a l’assistència a que fes la seva pròpia reflexió sobre el que havien sentit i ho transmetessin la seva família, a la seva comunitat i al seu treball. L’acte va finalitzar amb el toc de la campana donat per aquesta primera autoritat, el toc seguirà trucant al dol i clamant Justícia fins a Ciudad Juárez, per les dones assassinades impunement.

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

15-16 novembre Zacatecas (Zacatecas)

Amalia García acull la campana en el seu Palau de Govern de Zacatecas en suport a una vida lliure de violència per a les dones 

L’arribada de les Dones de Negre a Zacatecas va coincidir amb les vigília de la celebració de l’Aniversari de la Revolució mexicana (99 anys), en la qual aquesta ciutat i la Divisió del Nord, al comandament de Francisco, Pancho Villa, va ser determinant per a la batalla i el triomf final dels insurgents. I amb la ja reconeguda i important participació de les dones revolucionàries, conegudes com les Adelita. Els tres poders de l’estat local -2 en mans de dones: Executiu i Judicial-van posar a disposició de la caravana algunes instal • lacions oficials i el suport logístic de funcionaris i activistes per a tots els actes.

Les organitzacions i xarxes de dones d’aquest estat, integrants del Moviment Feminista i Ampli de Dones, es van sumar als objectius de l’Èxode per la Vida de les Dones, que trasllada la campana des de la ciutat de Mèxic fins a Ciudad Juárez per conscienciar i visibilitzar la violència que s’exerceix contra les dones a Mèxic. En el seu programa oficial dels actes van declarar que “amb el compromís que caracteritza a les dones zacatecanas en la lluita per la reivindicació dels nostres drets, ens sumem al reclam que l’Estat mexicà ens garanteixi l’exercici ple de tots els nostres drets, entre ells el de viure una vida lliure de violència en totes les seves formes i manifestacions ‘.
Les polítiques i dones signants (Legislatura Zacatecas, Milenio Feminista, Olimpia de Gouges, AC, Hij @ s de la Lluna, Covizac, Unitat Nacional amb Equitat i Transparència AC, Injuzac, Ddeser, Mas, Inmuza, Creafem, Mubidiac, dones i Punt i Dona del Segle XXI) van organitzar una agenda política amb una forta vessant cultural.

La banda municipal, composta per joves d’ambdós sexes, va rebre a l’entrada de la ciutat a les chihuahuenses, com també tres dones de la escaramussa Charras, com es coneix a les Adelita revolucionàries que, carregant el seu emblema, una creu rosa i una bandera negra, van marxar juntament amb les organitzacions de dones locals i les polítiques acompanyant a les Dones de Negre en la seva caminada cap al Palau Nacional, on resguardar la campana. En el trajecte, que va creuar la ciutat fins arribar al centre històric, patrimoni cultural de la humanitat, la música de la banda es torn amb el toc de la campana, en duel per les assassinades i, de vegades, el silenci només el trencava el xiulet del tren, que creua per les abruptes muntanyes que envolten la ciutat, fundada el 1546, el subsòl està ple de mines i va ser un dels més rics centres mexicans d’extracció de plata, or i altres minerals, que sortien del país en benefici només de la colònia espanyola.

Després de deixar la campana a la seu de la governadora Amalia García, es va realitzar una Conferència de Premsa al pati central del mateix Palau de Govern. Allà en nom de les dones de 20 organitzacions impulsores dels actes, la mestra Laura Márquez va animar el Èxode i va llegir uns paràgrafs de la Marxa de Zacatecas que van acabar en l’exigència de Ni una assassinada més ¡.

Prestes estem ja
A combatre
Sentir trucar sona el clarí
Les armes aviat prepareu
I la victòria gaudiu ….
….. Ni una morta més ¡¡¡¡¡¡¡

Isabel Tancat, d’un dels grups que integren Dones de Negre va explicar el balanç de l’Èxode fins aquell moment i Norma Ledezma, la coordinadora de Justícia Per nostres Filles (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), va recordar que ‘els feminicida són crims d’odi i de misogínia ‘, però que les mares seguiran lluitant per aclarir la veritat i trobar les seves filles, perquè’ és difícil, però sí que es pot ‘, va afirmar. Comitiva i personalitats locals es van dirigir després al vestíbul de la Legislatura (el Congrés local) on es va presentar el vídeo Èxode per la Vida, de les Dones de Negre en què es compten els seus orígens i la seva marxa pel desert de Chihuahua el 2002 a direcció a Ciudad Juárez, en el marc de la seva campana permanent Ni Una Més En aquest mateix espai es projecte també la pel lícula ‘En el temps de les papallones’ que explica la història de les tres germanes Mirabal (Minerva, Pàtria i Made) de Sant Domingo, lluitadores contra la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo, per la memòria del qual es va donar nom al 25 de novembre, com a Dia Internacional contra la Violència vers les Dones.

A la tarda, es va realitzar un Concert ‘Per la Vida de les Dones’ a la Plaça Goytia, on va actuar la mezzosoprano Sara Ortiz, acompanyada de Miguel Carlos Rueda a la guitarra i de Paola Robles Camacho a les percussions. Alma Rius, es va incorporar al final de l’actuació per donar la segona veu a les cançons. La música va estar precedida de breus paraules de dones de diferents col • lectius rurals i ciutadans que van voler sumar-se als reclams de Justícia de la caravana. L’advocada Luz Elena Lucha Castro del CEDEHM (http://www.cedehm.org/), va agrair l’hospitalitat de la població i de la seva governadora i va afirmar que “ens complau estar en Zacatecas, llibertària i germana de la ciutat de Dolores … portem les armes de la raó per fer miques la Violència vers les Dones … que aquesta Divisió del Nord derroqui la dictadura sexista que atropella els nostres drets ‘. Castro va recordar que “venim de Chihuahua, bressol de la revolució mexicana; ara volem una nova Revolució, sense quotes de mort i amb grans rius de vida. Les saludem, abracem i les invoquem a actuar contra aquest Mèxic violentat. Rescatem Mèxic ¡¡¡…. Ni Una Més ‘.
Amb aquest mateix lema les Dones de Negre van fer el seu propi performance i es van tombar a terra formant la paraula Ni Una Més ¡¡¡, per exigir la fi dels feminicidis. A continuació, en record del poema Cultiva una rosa blanca de José Martí, van lliurar roses blanques al públic assistent, que tenien com a butaques les escales de la bonica plaça d’Goytia.
La jornada polític cultural va acabar al Palau de la Mala Nit, seu del Tribunal Superior de Justícia de l’estat de Zacatecas, la presidenta és Leonor Varela Parga. Allà es va inaugurar l’exposició ‘No Més’ (Violència contra les Dones) de Sonia Félix Cherit, l’impacte visual molt directe i real, va deixar profundament commocionats a algunes de les mares de Justícia Per nostres Filles.

Segons manifestacions de la diputada M ª Luisa Sosa de la Torre, presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere del Congrés d’aquest estat, ‘la majoria de feminicidis estan resolts, perquè hi ha un grup d’advocades que, amb fons del govern federal (central) estan investigant els casos, veuen com s’apliquen i estan fent les seves anàlisis ‘. I va explicar també que, des de 2002 ja es realitzen capacitacions en els Ministeris Públics i la Procuradoria. ‘El problema està en els tribunals’ va subratllar, perquè tot just aquest any les han iniciat en el poder judicial, però compten amb el suport de la seva presidenta. La diputada Sosa, que va acompanyar en tot moment a les integrants de l’Èxode en les activitats de ‘la ciutat de la plata’, no tenia informació concreta dels feminicidis perpetrats durant aquest any 2009, però va connectar per telèfon a aquesta reportera amb el accessible procurador de Zacatecas, Ambrosio Romero, que es va oferir amablement, a facilitar les dades demanades, més endavant i per correu electrònic.

peu de foto 1

Les Adelina o l’escaramussa Charras, les dones de la Revolució mexicana, que van acompanyar la marxa per la ciutat de Zacatecas fins al Palau del Govern de l’estat, junt a les dones de l’Èxode per la Vida de les Dones.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 2

La marxa de les Dones de Negre al seu pas per la monumental catedral de Zacatecas, situada al centre històric de la ciutat, nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 3

La campana de l’Èxode per la Vida de les Dones, queda en custòdia al Palau del govern de Zacatecas, durant l’estada i actes de les Dones de Negre a la capital de l’estat.

.

.

.

.

.

peu de foto 4

Les dones de les diferents organitzacions de Dones de Negre, formen les paraules Ni Una Més, ni una assessinada més, a la Plaça Goitia, on va haver-hi diumenge 15 de novembre un concert en el marc de les activitats culturals organitzades per les institucions i organitzacions de Zacatecas.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 5

Performance de NO MAS (Violència contra les Dones) realitzat la nit del diumenge 15, com a tancament dels actes realitzats al pas de la caravana Èxode per la vida de les Dones a la ciutat de Zacatecas.

Per Sara Lovera,

per a RIPVG, 11.11.09

L’únic que em ennuvola l’ànima són totes aquestes injustícies, injustificables, tremendes. Ahir vaig estar per arrencar l’èxode de les dones de Juárez, que serpentegen pel país, portant una enorme campana de 85 quilos, demanant que cessi la violència contra les dones. Són mares i familiars, activistes i polítics, acadèmics i germanes, totes demanant que deixin d’assassinar dones, cosa que està cintra a les nostres humanitats, ademàs de tots els demàs problemes del nostre temps. Però això, només podrà parar-se amb les nostres energies, solidaritats i capacitats conjuntes.

Recorregut del “Èxode per la Vida de les Dones”:

Dimarts 10, sortida de la Ciutat de Mèxic;

Dimecres 11, Cuernavaca (Morelos);

Dijous 12, Toluca (Estat de Mèxic);

Divendres 13, Querétaro i Guanajuato;

Dissabte 14, Aguascalientes i San Luis Potosí;

Diumenge 15, Zacatecas;

Dilluns 16, Durango;

Dimarts 17, La Laguna;

Dimecres 18, Jiménez;

Dijous 19, Parral, Camargo, Delicias i Meoqui;

Divendres 20 al diumenge 22, Chihuahua i

Dilluns 23, arribada a Ciudad Juárez.

Els dies 19, 20 i 21 de novembre de 2009, el V Fòrum contra les violències de gènere i el II Fòrum europeu, es convertiran, en un espai per “trencar el silenci” a través de la participació activa de totes les persones assistents.

El dijous 19 en el II Fòrum Europeu, amb l’objectiu de crear un espai on les diferents xarxes de l’Estat espanyol i d’Europa puguem intercanviar experiències, idees i arribar a accions conjuntes. Taller de la Marxa Mundial de les Dones. Xerrada sobre el projecte europeu “Building Peace Together”. Taula rodona sobre “La doble violència en els conflictes armats” i la Conferencia sobre “Perspectiva de la violència de gènere a Europa” amb la Imma Barbarosa (ex europarlamentaria) i Colette De Troy del Lobby Europeu.

El divendres tarda i dissabte, us oferim un espai ple d’activitats, amb un ampli ventall per escollir segons les vostres inquietuds, idees o treball.

11 Tallers, variades xerrades i les taules rodones on expressarem i posarem en comú les nostres experiències.

Divendres 20. A les 17.00 h “Aplicació efectiva de la llei integral de violència: Anàlisi dels sobreseïments”. A les 19.00 h “Polítiques de prevenció de la violència masclista adreçades als homes”.

Dissabte 21 a les 12.00h “Dona i salut: com afecta la violència a la salut de les dones”. A les 17.00h “Les violències institucionals contra les dones: la violència exercida per l’estat, les administracions i els serveis”.

CLOENDA V FÒRUM a les 19.30 h

Acte homenatge a les dones assassinades i maltractades

Lectura del manifest de la Plataforma Dones de Blanc

Actuacions musicals a càrrec de MARINA ROSSELL i CELLO FUSION QUARTET

Totes les activitats es desenvoluparan a l’Espai Francesca Bonnemaison

C/ Sant Pere més Baix 7, de Barcelona (<M> L1 i L4 Urquinaona)

Si voleu descarregar-vos el programa, cliqueu aquí:

http://www.violenciadegenere.org/files/pdf/programa_forum_2009.pdf

US HI ESPEREM A TOTES I TOTS !!!

TRENQUEM EL SILENCI !!!

PROU AGRESSIONS !!!

La participació és gratuïta i oberta a totes les persones interessades.

Informació i inscripcions a:

prouviolencia@pangea.org

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, eriodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

Novembre 14 Aguascalientes i San Luis Potosí

No estan soles, ja que el seu esforç és el nostre alè, criden les feministes a Aguascalientes i San Luis Potosí

Un nodrit grup de dones de diferents organitzacions feministes de la capital de Aguascalientes (La col • lectiva, Les dites feministes, Moviment d’Acció Lèsbica Feminista, Colectivo Arrel, dones independents i Acció Feminista) va decidir prendre els carrers de la seva ciutat per acollir les integrants de la caravana Èxode per la Vida de les Dones, tot i la negativa de les autoritats locals, que els van negar l’ús de la Plaça Exedra, ara anomenada Plaza de Armas, per realitzar un míting conjunt amb les Dones de Negre i Justícia per nostres Filles . No necessitem permís per manifestar-nos, van considerar els col • lectius feministes de Aguascalientes, ja que és un dret constitucional i els llocs públics pertanyen a la societat civil, no són propietat de cap govern o empresa.

Amb aquest empenta inicial, de imbuir dels drets ciutadans, dones d’aquests col • lectius i algunes polítiques del PRD (Partit de la Revolució Democràtica), entre elles la legisladora responsable de la Secretaria d’Equitat i Gènere, Yolanda González, van rebre a l’entrada de Aguascalientes la comitiva chihuahuense i van caminar en silenci acompanyant el toc de campana pel barri on va néixer el grafista i inventor de la Catrina mexicana, José Guadalupe Posada, fins a situar al centre de la ciutat, davant de la catedral.
Algunes dones de l’Èxode van ser requerides en una emissora local per explicar el significat del trasllat de la campana cap a Ciudad Juárez i un altre grup va ser convidat al centre cultural, social i lúdic Rockokó, on se’ls va oferir un dinar, alhora que es departia amb dones d’aquests grups feministes i periodistes locals amb els mateixos propòsits de demanar informació sobre l’Èxode per la Vida de les Dones i els seus integrants.

A l’estona, sota l’emblema de l’àguila distintiva de la ciutat, a la plaça Exedra, les feministes van llegir el seu pronunciament en què se solidaritza amb les Dones de Negre i les animaven, afirmant que “el seu esforç és el nostre alè per saber que no estem soles, que en tot el país es sent un ja n’hi ha prou !!!… Ni una dona menys, ni una morta més !!!…
A Aguascalientes, prosseguia el manifest, som víctimes d’una complicitat entre ineficiència, corrupció i ignorància … Les institucions encarregades de prevenir, denunciar i eradicar la violència contra les dones es queden en els fòrums acadèmics, plens de flors i bons discursos ….. però ‘la impunitat … la manca de recerca, la facilitat amb què els homicides es van sense pagar per la mort d’aquestes dones és indignant …. Les dades oficials sobre feminicidi insulten la nostra intel ligència, subratllaven les feministes, ja que per ells només es va donar un cas, mentre que els diaris groguistes mostren una infinitat de ‘crims passionals’ contra jovenetes d’entre 12 a 25 anys … ‘

Aguascalientes ocupa el cinquè lloc del país pel nombre de feminicidis i aquest any, 4 noies han estat assassinades, segons la legisladora González, que es queixava a més que “els partits només ens miren com a clients per poder cobrir les quotes de gènere. ‘La última víctima assassinada va ser Itzel Monroy Barraza, una estudiant de 17 anys que va decidir acabar la relació amb el seu xicot i ‘ell va matar de quatre punyalades la seva nòvia, després de donar-li salvatge Golpiza i sostenir una forta discussió.’
Per part de la caravana de l’Èxode per la Vida de les Dones van prendre la paraula Luz Elena Lluita Castro, coordinadora Centre de Drets Humans de les Dones, (CEDEHM) (http://www.cedehm.org/) i, de Justícia Per Les nostres Filles, (http://www.justiciaparanuestrashijas.org.mx/) Irene Miramontes i Irani Chávez, que van llegir al seu torn el Manifest de les Dones de Negre amb el que van arrencar a la ciutat de Mèxic.

A continuació, la ruta va parar a San Luis Potosí on també van ser objecte d’una rebuda multitudinari, càlid i emotiu, als afores de la ciutat per part de moltes organitzacions socials i diversos grups d’homes i dones joves i adultes grans i el comitè Municipal del PRD, que van acompanyar la comitiva fins al centre de la ciutat.
Ja gairebé en la foscor i davant del Teatre de la Pau i el Museu de les Màscares, just al costat de la Plaça del Carme, Síria Solís, del Barzón Chihuahua del Ejido Benito Juárez, un dels grups que conformen Dones de Negre, va explicar breument els avatars de la caminada fins a la capital d’aquest estat. La coordinadora de Justícia Per nostres Filles, (http://www.justiciaparanuestrashijas.org.mx/) Norma Ledezma, va recordar que el seu dolor, la seva lluita i l’organització va començar amb la desaparició i mort de la seva filla Paloma i que no cessarà d’ reclamar aquesta Justícia per a la seva filla i la de totes les assassinades a Chihuahua i la resta del país, els perpetradors segueixen lliures a causa de la impunitat. Davant la pena expressada per Norma, una de les dones de l’organització li va llegir un poema de Mario Benedetti, del qual a continuació apuntem el paràgraf inicial i el final.

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo
…..
Porque no estás sola….

Les emocions contingudes, els plors entretallats i els crits no estan soles !!!!! No estan soles !!!!! , A més de la consigna ‘el poble unit mai serà vençut’ van tancar l’acte.
Al final i molt sigilosament, una àvia es va apropar a les mares de JPNH per regalar un llençol perquè poguessin dormir millor durant la resta del trajecte de la campana fins a Ciudad Juárez.

peu de foto 1

Arribada de la marxa Èxode per la Vida de les Dones a la plaça del Zócalo de la ciutat de Aguascalientes on es van fer diferents actes i parlaments.

.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 2

Reunió de les Dones de Negre al bar-centre-cultural ROCKOKO, amb feministes i organitzacions locals de la ciutat de Aguascalientes, que van oferir menjar a les dones de la caravana.

.

.

.

.

.

peu de foto 3

Ofrena per a les assassinades de Ciudad Juárez i Chihuahua, col.locada en un acte organitzat per diferents organitzacions socials a San Luis Potosí.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 4
les mares del grup Justícia per nostres Filles, amb unes creus simbòliques que porta la caravana, sota l’àguila de la plaça del Zócalo de Aguascalientes.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 5

Banderes negres i barrets roses de les Dones de Negre en arribar a la plaça de la Pau, al costat de la catedral de la ciutat de Sant Lluís Potosí.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 18
Asistens a l’acte de San Luis Potosí situats a l’escala del Teatre de la Pau, devant la plaça del mateix nom, on es van fer els parlaments i ofrenes per a l’Èxode per la Vida de les Dones.

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

Novembre 13 Querétaro (Querétaro) i Guanajuato (Guanajuato)

Volem defensors, no opressors dels Drets Humans, reclamen les dones de Querétaro 

Representants de joves del col.lectiu De-generades i Agenda de Dones 2.009 van sortir a la trobada de la camioneta amb la campana i l’autobús que transporta a les Dones de Negre a l’entrada de Querétaro, per encaminar cap al centre de la ciutat on, a la Plaça Cívica, esperaven el Èxode per la Vida de les Dones una petita multitud de persones joves i adultes situades davant del Palau de Govern, on va arribar la comitiva i la campana. Les convocants van repartir allà un Butlletí en el qual denunciaven els feminicidis ocorreguts en el seu estat i indicaven dades precises: ‘en tres anys 5 dones van ser assassinades i els responsables no han estat localitzats, tres dels atac van ser per desconeguts de les víctimes i dues dones van ser assassinades pels seus marits, que no han estat detinguts. La Procuraduría de Justícia de l’estat té comptabilitzats almenys 50 casos de dones que van ser brutalment colpejades per les seves parelles ‘però el procurador Arsenio Duran Becerra descarta que els assassinats contra dones siguin producte de la violència de gènere.

No obstant això, les dades de la Comissió Especial sobre Feminicidi elaborat per la Cambra de Diputats central de Mèxic donat a conèixer el 2006 i també recollits en aquest Butlletí, apuntaven el contrari: ‘un 61,3% de dones van patir diferents tipus de violència i un 32,9% la van patir de mans de les seves parelles, però també hi ha violència institucional per manca d’atenció sanitària perquè la taxa de mortalitat materna és molt elevada i situa Querétaro en el rànquing 12 dels 32 estats mexicans. I amb els canvis legislatius que han introduït ‘drets al no nascut’-en aquest estat i altres 16 més de la República mexicana-la situació és pitjor, perquè es concedeix al fetus supremacia de drets sobre els de les dones, a penalitzar l’avortament , fins i tot si és producte d’una violació, el fetus és inviable, o perilla la vida de la mare.
Aquesta és una Llei feminicida, manifestava Gisela Sánchez de León, de l’ONG Salut i Gènere, perquè ‘on hi ha aquesta Llei els metges i infermeres fan de jutges i deixen morir a les dones’, fins i tot si tenen un avortament espontani. Aquests canvis constitucionals, legislatius o penals, segons els estats, ‘han significat per a les dones, una manca d’accés als serveis de salut i una atenció amb qualitat i calidesa’ i per a altres, la mort, subratllava Sánchez. Per a les joves de Querétaro el feminicidi abasta ‘l’assassinat i la mutilació, l’assassinat i la violació i els cops que pugen en intensitat fins que arriben a l’assassinat’. O dit d’una altra manera, ‘és l’extrem d’un continu terror anti femení que inclou una gran quantitat de formes d’abús verbal i físic’. I en aquesta categoria s’inclou l’assassinat, el passat 29 d’octubre de María Fernanda Loranca Aguilar una jove estudiant de 17 anys, que va ser trobada sense vida, amb evidents mostres de violència, penjada i sense roba interior, en un descampat a San Juan del Riu, una ciutat de l’àrea metropolitana de Querétaro, on hi ha maquiles i que ha estat escenari d’altres assassinats del mateix calibre. ‘El 2007, van tenir lloc diversos feminicidis horribles amb tortures, fins els arrencaven els cabells i després les tiraven al riu’, explicava indignada Gisela Sánchez. Dues de les noies treballaven a les maquiles però una era perruquera i molt coneguda per molta gent, perquè anaven a ella per tallar els cabells. Això va generar una mobilització molt forta per part de familiars i coneguts de les tres víctimes. Però el governador i l’alcalde de San Juan del Río van afirmar que no havia feminicidis, prosseguia Gisela, i la gent es va espantar i va parar les mobilitzacions.

Tampoc els considera feminicidis el president de la Comissió de Drets Humans (CDH) de Querétaro, Adolfo Ortega Ozorí, segons recents declaracions seves, de manera que la caravana de les Dones de Negre i les organitzacions i estudiantat d’aquesta ciutat, van modificar la seva marxa cap la Universitat Autònoma de Querétaro (UAQ), per passar davant de la seu de la CDH on van demanar la renúncia al càrrec del responsable de la CDH de Querétaro, Ortega. ‘Volem defensors, no opressors dels Drets Humans’, van reclamar a l’interior del pati de la seu de la Comissió. El president Ortega no va fer acte de presència i la comitiva va seguir el seu camí a la Facultat de Ciències Polítiques (CCPP) de la UAQ corejant consignes com ‘Querétaro escolta, les dones estem en lluita, i per qui sona la campana?, Per Maria Fernanda ‘…

En una placeta contigua a la Facultat de CCPP, que es va anar omplint d’estudiants, Luz Elena Lucha Castro, coordinadora del Centre de Drets Humans de les Dones, (CEDEHM) (http://www.cedehm.org/) integrada a Dones de Negre, afirmo que “si no es reconeix el feminicidi, com fan les autoritats de Querétaro, no es poden fer polítiques públiques; ‘Castro va assenyalar que, després del desert, era una brisa ser-hi;’ venim de l’estat més perillós del planeta , on hi ha desordre, impunitat i un estat fallit … les Dones de Negre hem sortit per compartir el nostre camí amb altres organitzacions ‘perquè no acceptem que es responsabilitzi a les víctimes’ per la mida de la faldilla o l’escot ‘. I després d’afirmar que totes som Maria Fernanda, va acabar la seva intervenció assenyalant que, des de la sortida de la caravana de l’Èxode per la Vida de les Dones s’havien perpetrat 4 nous feminicidis: 2 a Ciudad Juárez i 2 a Chihuahua.

En els dies previs, ja havien assassinat també en Chihuahua, a altres 2 dones, a més del responsable de la Unitat Especial de Delictes contra la vida, del nou Sistema Judicial, Iván Márquez Solorio, un dels millors advocats del Ministeri Públic de Chihuahua que atenia correctament els feminicidis.
La coordinadora de Justícia per nostres Filles (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), Norma Ledezma, va prendre la paraula a continuació per recordar que, ‘mentre estem parlant de les nostres filles i exigint Justícia, elles estaran vives’, i va donar la paraula a Irene Miramontes, una voluntària de la seva organització que les acompanya des que va finalitzar els seus estudis i ‘és com la nostra filla’. Miramontes va recordar que ‘les mares avui es sentin amb el Ministeri Públic per revisar cada expedient, és un treball dur, que ha sortit del dolor i de la impotència de les autoritats’. Poden fer dues coses, va indicar Irene: ‘creure que no es pot canviar, o lluitar i fer que les coses siguin diferents. El meu missatge és que actuïn, ‘va subratllar.

Finalment, Gabino Gómez, de l’Barzón Federació, una altra organització integrant de Dones de Negre va començar a dibuixar i pintar el barret rosa, emblema i distintiu del grup, al voltant del qual es van pintar 9 mans amb el nom de les assassinades de Chihuahua i Ciudad Juárez que van en la caravana. Nou estudiants van compartir la història de cada una de les mares i familiars de les joves a les que “els van ser arrabassats els somnis que tenien. ‘Les mares posaven la mà pintada amb pintura de colors i les i els estudiants van posar el nom. Al final, tots van conèixer les històries personals de cada una de les assassinades i el mural es va quedar en una de les parets de la Facultat dels futurs politòlegs homes i dones Querétano. Elles i ells, a canvi i en nom de la Universitat, els van donar un reconeixement a totes elles.

A la tarda, es va fer acte de presència a Guanajuato, un altre dels estats amb legislacions regressives i repressives contra les dones. Hi havia gran afluència de turistes mexicans ja que s’iniciava un llarg cap de setmana commemoratiu de la Revolució, els principis laics per la qual es va lluitar sembla que estan ja en l’oblit. En aquesta capital i amb la sola companyia de 3 noies d’Amnistia Internacional, les Dones de Negre clausurar simbòlicament, amb un precinte que deia ‘no al masclisme’, el Congrés dels Diputats local, en protesta per aquestes lleis misògines que només garanteixen un retrocés de la societat completa, a més de retallar la vida i la llibertat de les dones i el dret a decidir sobre el seu propi cos.

peu foto 1
Pprecinte colocat a la porta del Congres dels Diputats de l’estat de Guanajuato, per canviar les seves legislacions contra les dones.

peu foto 2
Arribada de la marxa de les Dones de Negre amb la campana, a la tarda, a la plaça de la catedral de Guanajuato.

peu de foto 3
Les Dones de Negre i les mares de Justícia per nostres Filles, situades devant del Congres de l’estat de Guanajuato, a la simulacio de precintatje de l’edifici de la sobirania popular que legisla en contra de les dones.