Per Lidia Vilalta
Mèxic, 10 de novembre de 2009

I aquí ve la segona part de les celebracions-ofrenes de l’1 i 2 de novembre a Pátcuaro (Michoacan).
Una està dedicada (a l’CESCA i ‘la bis‘) i l’última és l’ofrena a la central d’autobusos de Morelia, la capital de l’estat de Michoacan, en record de les víctimes civils que estan enmig de les balacerer dels narcos i l’exèrcit.

.

.

Us estimaré igual si em contesteu a finals de mes.
Així no em bloquejareu el mail, que segur no podre mirar en uns dies.
Petons.

Per Lidia Vilalta

Mèxic, 10 de novembre de 2009

Hola a totes,
Us evio més meravelles artístiques i creatives de Mèxic, de la zona de Pátzcuaro perquè quan torni la ciutat de Mèxic a finals de mes quedarà molt lluny la cosa dels ‘muertitos’.
Així que aquí van algunes de les milers obres d’art.

.

.

.

I si us plau no em escrigueu fins d’aquí a uns quinze dies, perquè estare fora del 10 al 23, en una caravana d’autobusos del DF a Ciudad Juarez, com a periodista ‘embeded’ amb les Dones de Negre de Chihuahua en protesta pels feminicidis .
Aquesta és la ruta que faré:

Recorregut del “Èxode per la Vida de les Dones”:

Dimarts 10, surtida de la Ciutat de Mèxic;

Dimecres 11, Cuernavaca (Morelos);

Dijous 12, Toluca (Estat de Mèxic);

Divendres 13, Querétaro i Guanajuato;

Dissabte 14, Aguascalientes i San Luis Potosí;

Diumenge 15, Zacatecas;

Dilluns 16, Durango;

Dimarts 17, La Laguna;

Dimecres 18, Jiménez;

Dijous 19, Parral, Camargo, Delicias i Meoqui;

Divendres 20 al diumenge 22, Chihuahua i

Dilluns 23, arribada a Ciudad Juárez.

Petons i a continuació un altre post amb fantàstics colors,

Lidia.

 Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG

10 novembre 2009 Districte Federal

El toc de la campana ja creua els estats centrals de Mèxic 

‘Viatgi pel vent el nostre reclam per a que milions de oïdes escoltin el dolor dels nostres greuges i una sola exigència: ni una més, ni una més‘ ….
Una campana redobla ja per totes i tots. Substitueix el silenci i ens unifica en un reclam únic: un clam de Justícia, d’aclariment, de veritat … Sona i ressona fort per reptar el silenci i per reptar a la impunitat ‘…. Perquè a Ciudad Juárez les mortes no dormen, no reposen. Els parents no tenen on plorar-les. A Ciudad Juárez, les mortes -tal com passa en la famosa tragèdia de Sòfocles- no poden ser reivindicades pels déus, ja que els tirans les priven fins i tot dels ritus funeraris ‘.

Aquesta invocació és part d’un poema d’Irma Campos Madrigal, una advocada feminista i activista des dels anys seixanta de l’estat de Chihuahua,-que va ser la impulsora de la ‘Casa Amiga‘ el primer centre d’atenció per a dones violentades-, ara malalta però que encara segueix resistent i persistent, com ens deia Hilda de la Vega, una altra militant de Dones per Mèxic (MXM). Les paraules de Camps, que es va desplaçar des de Chihuahua fins al DF malgrat el seu estat de salut per estar present en el lliurament de la campana i donar-li el primer toc, van donar arrencada a l’Èxode per la Vida de les Dones, convocat per les Dones de Negre, que agrupa diferents associacions i grups de dones d’aquest nord estat mexicà.

La marxa va partir del Hemicicle de Juárez a l’Albereda cap al Zócalo de la capital mexicana i ha d’arribar a Ciudad Juárez el dia 23 de novembre, després de creuar diversos estats pel centre del país, en direcció a aquesta ciutat fronterera amb els Estats Units, una distància més curta que la bretxa d’impunitat, però mai més gran que el reclam de Justícia per a les dones assassinades apuntava el reivindicatiu poema.
La caravana de l’Èxode és precedida i convocada precisament per una campana memorial de 85 quilos de pes, fabricada amb claus de coure de diferents grups de dones de la ciutat de Mèxic, que van decidir recollir-les des de 2002 quan les Dones de Negre chihuahuenses van realitzar una marxa a peu pel desert cap a Ciudad Juárez per col.locar una rèplica d’una creu amb claus, commemorativa de totes les assassinades en aquest estat, que està davant el Palau del Govern estatal de la ciutat de Chihuahua. Perquè va ser en aquest temps quan van començar a incrementar els feminicidis de dones també a la capital d’aquest estat, a més de Ciudad Juárez. El mandat per dur-la ara fins a aquesta ciutat fronterera amb El Paso es va decidir el març de 2009, en l’XI Trobada Feministes Llatinoamericà i del Carib (XI EFLAC).

Com no podia ser d’altra manera, va destapar la campana, la coordinadora de l’organització Justícia Per nostres Filles (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), Norma Ledezma, que juntament amb altres dones familiars de nenes i joves assassinades al estat de Chihuahua, acompanyen a l’Èxode i precedeixen el seguici fúnebre, en silenci i amb el només toc de la campana, que es va iniciar a la capital mexicana i es repetirà amb diversos actes a cada parada de les capitals federals mexicanes per les quals transcorrerà. Darrere van els diversos col • lectius de Dones de Negre, amb túniques negres per el dol i vistosos barrets roses, el color de l’esperança i dels somnis truncats de les noies assassinades.

El Manifest de les Dones de Negre que va ser llegit al Hemicicle de Juárez, amb la participació d’una jove que estava fent un performance sobre la violència contra les dones, informa que el 67% de les dones pateixen algun tipus de violència a Mèxic; de cada 3 nenes que neixen, dues patiran violència; que gairebé sempre el lloc més perillós és la pròpia casa i en la majoria dels casos, el delicte no és sancionat. El missatge, assenyala el Manifest, és contundent: ‘és molt fàcil matar una dona i sortir bé lliurat. L’estadística criminal dóna compte que els índexs de violència contra les dones continuen incrementant-se ‘. Per això, les convocants a l’Èxode, plantegen 10 exigències, entre elles:

El compliment dels compromisos internacionals signats per Mèxic,-la CEDAW-Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (http://www2.ohchr.org/spanish/law/cedaw.htm) i la Belem d’ parà-Convenció Interamericana per a Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra la Dona) (http://www.oas.org/juridico/spanish/Tratados/a-61.html) -; l’eradicació de tot tipus de violència de gènere (institucional, laboral, econòmica, comunitària, sexual, familiar, tracta de persones i feminicidi); buscar a les dones desaparegudes, que l’Alerta de Gènere sigui un instrument eficaç; desmilitaritzar els estats i garantir la procuració de Justícia per les víctimes en el fur civil, en particular les dones; acabar l’ofensiva legislativa que nulifica els drets sexuals i reproductius de les dones i rescabalar el dany institucional per violació sexual, que estan sent doblement victimitzades al convertir-les en criminals per exercir el seu dret legítim a la interrupció de l’embaràs; garantir la igualtat substantiva i l’accés a llocs de decisió i poder per avançar en un Estat veritablement democràtic; pressupostos públics equitatius i amb perspectiva de gènere i rendició de comptes des de tots els nivells de govern ( federal, estatal i municipal), a més de garantir el compliment de les lleis que regulen el dret de les dones a una vida lliure de violència.

Peu Foto1 –
Mapa del Recorregut pels vuit estats de la República Mexicana per on va passar l’Èxode per la Vida de les Dones, que va sortir l’11 del Districte Federal i va arribar a Ciudad Juárez (Chihuahua) el dia 23 de novembre.

Peu Foto2 –
La Coordinadora de Justícia Per nostres Filles (JPNH) Norma Ledezma va destapar i va acabar de penjar la campana de l’Èxode per la Vida de les Dones acompanyada de les mares de l’organització que ella presideix, que la faran tañer en el recorregut.

Peu Foto 3 –
La feminista de Chihuahua Irma Campos-en cadira de rodes-el poema va ser llegit després del Manifest en l’Hemicicle Juárez i qui va fer sonar el primer toc de la campana de l’Èxode, va morir el diumenge 22. L’acompanyen a la foto les coordinadores de Dones de Negre que van marxar juntes cap al Zócalo de la ciutat de Mèxic.

Peu Foto 4
D’esquerra a dreta, Isabel Tancat, Luz Elena Lluita Castro i Graciela Rams de Dones de Negre, impulsors des dels seus diferents organitzacions de l’Èxode per la Vida de les Dones.

Peu Foto 5
La manta en la qual marxaven les dones del Districte Federal, en dol col.lectiu, després de la campana, passen per davant del Palau de Belles Arts, en direcció al Sòcol.

Peu Foto 6
La manta en la qual marxaven les dones del Districte Federal, en dol col.lectiu, després de la campana, davant de la Catedral Metropolitana, a l’arribar al Sòcol.

Peu Foto 7
Performance davant del Hemicicle de Juárez contra la Violència vers les dones.

Peu Foto 8
Performance, seguida de Dones de Negre, al seu pas pel carrer Francesc I. Madero, camí del Zócalo.

Per Lídia Vilalta

Mèxic,  30/10/2009

Mercadito (o Tianguis) dins del Palau Nacional.
La foto 5 té una calavera amb la papallona Monarca, aquesta que vola des canada fins a un arbre a Michoacan cada any.
Són sensacionals, oi?
Salut i que les gaudiu tant com jo.

De Lidia Vilalta per a Clariana de Comunicació.
Mexico, 28.10.2009

Hola a tots i totes,

Ja se que per l’1 de novembre no és usual felicitar a ningú, però en aquest Mèxic increïble els Dies de Morts -en plural, perquè hi ha celebracions diferents, segons cultes i segons sigui el dia 1 o 2 de novembre- per tot arreu és una festa de color i humor.

Les fotos de les dues primeres “calacas” són del Festival Cultural de Calaveres de Aguascalientes, l’estat mexicà on va neixer en José Guadalupe POSADA, l’inventor dels gravats, especialment els del tema de la mort, que és una de les icones de la identitat mexicana : La Catrina. Allà ja estan en ple festival des de fa uns dies.

Les altres 3 fotos són fetes el passat dissabte en una fantàstica desfilada de Alebrijes Monumentales -els reals en les últimes 2 fotos, però aquest és un tema artístic per a un altre dia- són Catrines anticipades a totes les festivitats d’aquest proper cap de setmana, en qualsevol recó d’aquest immens i variat país.

Hi ha ofrenes multicolors de pans i Catrines als morts que ja estan col.locades en panteons i cementiris d’aquesta capital i alguns carrers també es guarneixen. Jo veuré les celebracions de Pázcuaro (Michoacan), un dels llocs, després de Aguascalientes, on són més originals aquestes ofrenes i la diversitat de ‘pans de mort’, una variant del que podrien ser els ‘panellets’ catalans, però amb molt més sentit de l’humor i mofant-se, és clar, de la pròpia mort.

Ho veureu més endavant, si puc enviar-vos alguna foto a la tornada. Us desitjo bones castanyades i amb poc fred. I us envio un munt de petons, també de tardor, però no tant.

Per Lídia Vilalta
Mèxic, 30/10/2009

Per complaure a algunes que han estat encantades, aqui teniu les d’alguna part del DF, l’Ofrena del Museu de la ciutat de Mèxic, i la del Palau Nacional o seu del govern federal (central).
A que són una meravella?
Hi va una “tandita” més,

 Per Montse G. Sosa

Tot i que ja fa uns quans dies que soc fora de Georgia, us explicare unes quantes coses mes…

A part del paisatge tant bucol.lic del nort, els Georgians son gen molt oberta, amable i un-pel-massa hos-pi-ta-la-ria!
A Tiblisi, la capital, tot es carrisim. Un hotel cutre costa uns 40 E….aixi que els guiris …
Per cert, en georgia entrada s’escriu “giri”. Quan vaig arribar a l’ estacio de tren i vaig veure “giri” escrit  la porta…no se, et sents mes acollida… Read the rest of this entry »

 Per Montse G. Sosa

Tibilisi 9 d’octubre de 2009

Hola desde Tiblisi!!!!

Ja fa uns dies que estic tombant per Georgia i estic fascinada amb aquest pais. Es realment preciós. Essent al costat de Turkia (tant seca ella) nomes creues la frontera i ja es una altre cosa. El paisatge comença  a cambiar de color i l’ aire ja té una altra olor.

Primer vaig anar cap a Kutaisi en direccio nord-est cap a la regió de Svaneti. És una vall envoltada de montanyes d’ entre 3 mil i  6 mil metres.

A 2000 metres d’alcada es troben uns poblets en mig de la boira i de la neu que els hi dona un aire místic i romàntic. Però, com a contrast, es poden trobar tota mena de fruites i verdures bonisimes.

Read the rest of this entry »

 Per Montse G. Sosa,

4 d’octubre de 2009

Acabo de adonar-me’ n que ja som a dıumenge ı que  fa deu dıes que soc per terres otomanes…!!!!!.

De fet sı tot va be demà serè a Georgıa. Espero creuar la frontera demà al matı……(ja ho veurem)

Turkıa ha estat un bon vıatge però un pel car. De tota manera es un paıs enorme, crec que el doble de la penınsula ıbèrıca mes o menys ı encara fa calor sobretot cap al centre del paıs. La part mes maca es Istambul que es una maravella ı el sud-est que es la part mes helenıca.  Desprès la Kapadocıa es relament un espectacle però desprès de camnınar 4 hores…..tot es el mateıx……

Es per aıxo que ahır que era a Goreme (Kapadokıa) ,  em vaıg dır ” ja en tınc prou d aquest color” aquesta regıó es enorme ı es just al mıg del paıs. Despres cap l’ oest i fıns el caucas (1800 km) és tot estepa ı  pedra àrıda “tıpo monegros” aıxí que vaıg agafar el tren dırecte fıns la frontera amb Armenıa (pero ara no soc a Armenıa sınó a Georgıa. Es per questıons dıplomatıques ı de vısats) un vago llıt per mı sola la mar de confortable durant 22 hores per 30 euros….vıatjar de nıt sempre estalvıes hotel ı avances un dıa…..

Be,  me’n vaıg a dormır que demà tınc el bus ales 7…..    aıxo de fer vacances ı matınar tant……no se!!!!

perdoneu les faltes. És que els teclats turcs son la ostıa!!!! ı a mes quına llengua!!!!!!! vaıg estar una setmana  poer aprendre de memorıa “gracıes” TESCHERKUNEDERUM !!!!! que us a sembla eh?

ja us envıare fotos que ara sı que n’ he fet

petons

montse

Per LÍDIA VILALTA per Clariana de comunicació
XIDPIC-CAT / RIPVG
Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere

Altres espanyols, però amb diferents propòsits, van arribar a aquesta zona portuària el 1518.
Quatre vaixells i 240 homes sota el comandament de Juan de Grijalva van sortir de Cuba el maig d’aquest any per seguir explorant-explotant nous territoris i poblacions al continent americà.
Yucatán, Campeche i Tabasco, a l’actual golf de Mèxic, ja estaven sota control de la corona  i l’expedició de Grijalva les va vorejar pel mar fins a arribar a un escull-illot habitat per indis Totonecas, enfront del que ara és el port de Veracruz.

La seva arribada coincideixi amb el solstici d’estiu indígena, el 23 de juny, però Grijalva, com a bon cristià, convertidor de suposades ànimes paganes i, per ser el dia de la celebració de Sant Joan Baptista, va batejar l’illot amb el nom de Sant Joan de Ulúa.
Dels primers intercanvis amb els indígenes, Grijalva va començar a aconseguir or per quincalla i ‘rescatar’ objectes com ara ‘llavors d’or, cèrcols de turqueses, manilles i porros d’or, marcs i mosaics d’or’….. a canvi de la qual cosa va donar ‘camises, saies caputxa, cinturons de cuir, tisores’ ….
‘Es comprendrà,-com diu el cronista Veracruz Ricardo Robelo Arenas-, com de gran era el profit de aquest comerç’.
De San Juan de Ulúa va comunicar Grijalva el”resultat “de l’expedició al governador de Cuba Pedro de Alvarado. I, a partir d’aquest viatge de Grijalva, van començar a considerar aquestes noves possessions amb el nom de Nova Espanya que, aplicat primer a Yucatan, es va donar, des de llavors, a totes les possessions peninsulars d’Amèrica del Nord.
La resta de la història ja la sabem …. o la hauriem de saber.
La fortalesa de Sant Joan de Ulúa va passar a principis de 1800 per mans franceses-el mateix que la metròpoli espanyola-i per diverses influències. Fins i tot les seves masmorres i càmeres de tortura van ser utilitzades a finals del segle XIX pel dictador mexicà Porfirio Díaz .. segons explica la història.

                    
Ara ja no és una illa. Està comunicada amb el moll del port de Veracruz, per ponts i per la mateixa conurbació urbana Veracruzana.

                        
I està en restauració, amb un pressupost de prop de 1 .. 5 milions d’euros.
Per commemorar, precisament, el bicentenari de la Independència de la corona espanyola, el 2010.