Per LÍDIA VILALTA, periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

Novembre 17 Gómez Palau i Lerdo, La Laguna (Durango)

Un minut de silenci i tota una vida de combat

La Laguna és una regió mexicana amb nombroses indústries i serveis, enmig de zones desèrtiques ia cavall entre els estats Durango i Coahuila. A aquest últim pertany la ciutat de Torreón i Durango les de Gómez Palacio i Lerdo. Ambdues formen gairebé una mateixa àrea metropolitana. I allà va arribar l’Èxode per la Vida de les Dones, en el matí del dimarts 17. Una multitud, sobretot dones, esperava la caravana portant vistosos amb globus roses. I amb la campana de les Dones de Negre, van avançar pels carrers de la ciutat fins l’esplanada de la Presidència municipal (Ajuntament) de Gómez Palacio. Allà esperaven a la caravana diverses autoritats: l’alcalde Mario Calderón i la seva dona, la directora de l’DIF (Desenvolupament Integral de la Família), la presidenta de la Comissió de Gènere i Equitat del municipi, Nereida Marmoleto, la directora de l’Institut de les Dones local, Rosa María Nuño i la primera regidora de la veïna ciutat de Lerdo, Anabel Fernández Martinez, a més del síndica, Ana Cecilia Monarres.

Luz Esthela Lucha Castro, coordinadora Centre de Drets Humans de les Dones, (CEDEHM) (http://www.cedehm.org/) va iniciar els parlaments per explicar que formaven Dones de Negre i va explicar que, amb les claus que composen la campana , ‘pretenem obrir les consciències. Davant les institucions que s’han d’ocupar i preocupar de la seguretat de les dones, Castro va afirmar que “la violència familiar requereix protocols …. la policia i les autoritats són omís i no el reconeixen com a delicte ‘. ‘No callen, va prosseguir, perquè’ la quota de sang que hem pagat per culpa de les nostres institucions és molt gran ‘. La Violència de gènere, continuar és Violència contra els drets humans i hi ha instruments internacionals que s’han de complir, a Durango ia Mèxic. Per això, hem d’acabar amb els assassinats i va clamar Ni Una més ¡¡¡¡.
Norma Ledezma, coordinadora de l’organització Justícia Per nostres Filles (JPNH), (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), va recordar a l’assistència,-emparada del sol a una gran carpa preparada per a l’acte a l’esplanada de l’Ajuntament-, que era gairebé la vigília del 25 de novembre i que elles ‘estaven de dol’ per l’assassinat d’una altra menor. L’havien llegit en un diari durant el viatge: Luz María Rocha Domínguez, una nena de 12 anys, va sortir el diumenge de casa seva al municipi zacatecano de Valparaíso i va ser trobada morta amb visibles mostres de violència.
‘La seva mare va haver de ser sedada i el seu pare només va poder pronunciar una paraula: Justícia’. En el camió (autobús), va prosseguir Ledezma visiblement afectada, ‘totes vam tornar a viure la pitjor història, no coneixem la seva família però ja va quedar marcada per la resta de la vida, com nosaltres. La nostra organització, va subratllar, s’uneix al dolor de la família de Luz María; tenen el nostre suport i el nostre cor està amb ells,
‘Hi ha molt per fer, va continuar la responsable de JPNH,’ perquè encara no sabem qui va matar a les nostres filles, i no és un dol qualsevol, quan es van d’aquesta manera, mai s’oblida. I va demanar a les autoritats de Gómez Palau un minut de silenci per Luz Maria, però va recordar que “ara és un minut de silenci però és tota una vida de combat ‘.
Després del silenci, va prendre la paraula l’alcalde per donar la seva solidaritat a les ‘valentes Dones de Negre i va afirmar que “ens unim a la causa, li ho reconeixem i estem amb vosaltres’. I a continuació, alcalde i esposa van pujar al remolc on viatjava la campana i, en senyal de dol, la tañeron tres vegades, so que va ser alternat per la campana municipal de l’esplanada, després d’això, van llançar a un cel clar, els globus roses que portaven els assistents.

A la tarda, una llarga caminada amb les dones institucionals d’ambdós municipis i altres que es van afegir, totes posades sota una gran manta negra, va moure la marxa, que va recórrer la carretera cap a Lerdo, acompanyant el toc de la campana de l’Èxode fins al monument d’Alexia (la que dóna afecte a tots) aixecat en el marc del Dia contra la Violència vers les Dones el novembre de 2005, per l’alcaldessa d’aquest llavors. Allà es van encendre espelmes al voltant de l’estàtua i totes les dones juntes van cantar l’Himne de les Dones de Negre, compost en la caminada a peu cap a Ciudad Juárez l’any 2002, anomenat ‘Èxode per la Vida’, algun dels seus paràgrafs crida:

Elles busquen dignitat,
Pau, Justícia i llibertat
També amor i equitat
Elles busquen solidaritat
Elles criden ni una més
Ni Una Més ¡¡¡¡¡,…..

Després es va arribar al parc central de Lerdo, on esperaven també l’alcalde Carlos Aguilera Andrade, la responsable local de l’Institut de les Dones, Claudia Landeros, la secretària municipal Jacqueline Del Río López a més de Rosa M ª Nuno i Ana Cecilia Monarres, de Gómez Palacio , que van seguir acompanyant a les Dones de Negre en els actes d’aquest municipi de La Laguna.

Per part de l’Èxode per la Vida de les Dones, va prendre la paraula Hilda de la Vega, de Dones per Mèxic, per recordar que “es viu a la impunitat” perquè “no han estat detinguts, ni castigats els assassins, i exigim Justícia. No volem violència, volem viure en pau ‘. I per això ‘ens cobrim totes amb el mantell negre per aquest mateix dolor i indignació, ens fem totes una sola, a més de les que ja no podran venir … exigim viure en pau i llibertat ‘.
Per JPNH va prendre la paraula Irene Miramontes, qui va posar deures a les autoritats i en el seu missatge va exigir ‘més mesures i tangibles per augmentar el nombre de detinguts i disminueixi el de dones assassinades. Volem Justícia, caigui qui caigui, va finalitzar. L’alcalde els va donar el seu ‘respectuosa benvinguda’, va qualificar les seves demandes de ‘justa lluita’ i va animar a l’assistència a que fes la seva pròpia reflexió sobre el que havien sentit i ho transmetessin la seva família, a la seva comunitat i al seu treball. L’acte va finalitzar amb el toc de la campana donat per aquesta primera autoritat, el toc seguirà trucant al dol i clamant Justícia fins a Ciudad Juárez, per les dones assassinades impunement.

COL·LOQUI

Dilluns , 16 de novembre , 19 h. Al CCDFB , (Sant pere Més Baix , 7)

LA MARXA MUNDIAL DE LES DONES : UNA DÈCADA D’ACCIONS FEMINISTES INTERNACIONALS PER CANVIAR LA VIDA DE LES DONES I CONSTRUIR UN ALTRE MÓN                  

Amb MIRIAM NOBRE , activista feminista brasilenya , coordinadora internacional de la MMM.

Més informació. 

De Vocalia de Dones de l’ Associació de Veins i Veines de l’Esquerra de l’Eixample

.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

del sociòleg quebequès Richard Poulin

CENTRE CÍVIC GOLFERICHS

Gran Via, 491 – Mº Urgell

18 de Novembre – 20h

A càrrec de Sylviane DAHAN,

Vocalia de Dones de l’Associació de Veïnes i Veïns

de l’Esquerra de l’Eixample

.

En la història del progrés humà, i des de 1789, el terme “abolició” es refereix inequívocament a la supressió de privilegis (en aquest cas, al “dret ancestral” dels homes d’intercanviar-se, com a penyora o com a mercaderia, els cossos de les dones).

L’abolicionisme històric no es contraposava a uns “drets dels esclaus”, inconcebibles per antonomàsia sota el servitud: afirmava que els éssers humans només esdevenien subjectes de dret quan es trencaven les cadenes de l’esclavitud. Pel que fa a la prostitució, l’abolicionisme és, abans que res, un moviment per la defensa integral dels drets de les dones.

En primer lloc, del seu dret de no ser transformades en mercaderies i prostituïdes – dret que, sota els embats de la globalització neoliberal, és arrabassat cada any a milions de dones i nenes a tot el món.

Quant a les dones prostituïdes, l’abolicionisme defensa sense cap restricció els seus drets humans, ciutadans i socials – inherents a les persones com a tals i no a una determinada activitat -, i promou polítiques específiques que protegeixin aquestes dones de la violència i els brindin l’oportunitat real d’escollir, refent les seves vides si així ho desitgen, des de l’autonomia personal.

Sylviane DAHAN

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

15-16 novembre Zacatecas (Zacatecas)

Amalia García acull la campana en el seu Palau de Govern de Zacatecas en suport a una vida lliure de violència per a les dones 

L’arribada de les Dones de Negre a Zacatecas va coincidir amb les vigília de la celebració de l’Aniversari de la Revolució mexicana (99 anys), en la qual aquesta ciutat i la Divisió del Nord, al comandament de Francisco, Pancho Villa, va ser determinant per a la batalla i el triomf final dels insurgents. I amb la ja reconeguda i important participació de les dones revolucionàries, conegudes com les Adelita. Els tres poders de l’estat local -2 en mans de dones: Executiu i Judicial-van posar a disposició de la caravana algunes instal • lacions oficials i el suport logístic de funcionaris i activistes per a tots els actes.

Les organitzacions i xarxes de dones d’aquest estat, integrants del Moviment Feminista i Ampli de Dones, es van sumar als objectius de l’Èxode per la Vida de les Dones, que trasllada la campana des de la ciutat de Mèxic fins a Ciudad Juárez per conscienciar i visibilitzar la violència que s’exerceix contra les dones a Mèxic. En el seu programa oficial dels actes van declarar que “amb el compromís que caracteritza a les dones zacatecanas en la lluita per la reivindicació dels nostres drets, ens sumem al reclam que l’Estat mexicà ens garanteixi l’exercici ple de tots els nostres drets, entre ells el de viure una vida lliure de violència en totes les seves formes i manifestacions ‘.
Les polítiques i dones signants (Legislatura Zacatecas, Milenio Feminista, Olimpia de Gouges, AC, Hij @ s de la Lluna, Covizac, Unitat Nacional amb Equitat i Transparència AC, Injuzac, Ddeser, Mas, Inmuza, Creafem, Mubidiac, dones i Punt i Dona del Segle XXI) van organitzar una agenda política amb una forta vessant cultural.

La banda municipal, composta per joves d’ambdós sexes, va rebre a l’entrada de la ciutat a les chihuahuenses, com també tres dones de la escaramussa Charras, com es coneix a les Adelita revolucionàries que, carregant el seu emblema, una creu rosa i una bandera negra, van marxar juntament amb les organitzacions de dones locals i les polítiques acompanyant a les Dones de Negre en la seva caminada cap al Palau Nacional, on resguardar la campana. En el trajecte, que va creuar la ciutat fins arribar al centre històric, patrimoni cultural de la humanitat, la música de la banda es torn amb el toc de la campana, en duel per les assassinades i, de vegades, el silenci només el trencava el xiulet del tren, que creua per les abruptes muntanyes que envolten la ciutat, fundada el 1546, el subsòl està ple de mines i va ser un dels més rics centres mexicans d’extracció de plata, or i altres minerals, que sortien del país en benefici només de la colònia espanyola.

Després de deixar la campana a la seu de la governadora Amalia García, es va realitzar una Conferència de Premsa al pati central del mateix Palau de Govern. Allà en nom de les dones de 20 organitzacions impulsores dels actes, la mestra Laura Márquez va animar el Èxode i va llegir uns paràgrafs de la Marxa de Zacatecas que van acabar en l’exigència de Ni una assassinada més ¡.

Prestes estem ja
A combatre
Sentir trucar sona el clarí
Les armes aviat prepareu
I la victòria gaudiu ….
….. Ni una morta més ¡¡¡¡¡¡¡

Isabel Tancat, d’un dels grups que integren Dones de Negre va explicar el balanç de l’Èxode fins aquell moment i Norma Ledezma, la coordinadora de Justícia Per nostres Filles (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), va recordar que ‘els feminicida són crims d’odi i de misogínia ‘, però que les mares seguiran lluitant per aclarir la veritat i trobar les seves filles, perquè’ és difícil, però sí que es pot ‘, va afirmar. Comitiva i personalitats locals es van dirigir després al vestíbul de la Legislatura (el Congrés local) on es va presentar el vídeo Èxode per la Vida, de les Dones de Negre en què es compten els seus orígens i la seva marxa pel desert de Chihuahua el 2002 a direcció a Ciudad Juárez, en el marc de la seva campana permanent Ni Una Més En aquest mateix espai es projecte també la pel lícula ‘En el temps de les papallones’ que explica la història de les tres germanes Mirabal (Minerva, Pàtria i Made) de Sant Domingo, lluitadores contra la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo, per la memòria del qual es va donar nom al 25 de novembre, com a Dia Internacional contra la Violència vers les Dones.

A la tarda, es va realitzar un Concert ‘Per la Vida de les Dones’ a la Plaça Goytia, on va actuar la mezzosoprano Sara Ortiz, acompanyada de Miguel Carlos Rueda a la guitarra i de Paola Robles Camacho a les percussions. Alma Rius, es va incorporar al final de l’actuació per donar la segona veu a les cançons. La música va estar precedida de breus paraules de dones de diferents col • lectius rurals i ciutadans que van voler sumar-se als reclams de Justícia de la caravana. L’advocada Luz Elena Lucha Castro del CEDEHM (http://www.cedehm.org/), va agrair l’hospitalitat de la població i de la seva governadora i va afirmar que “ens complau estar en Zacatecas, llibertària i germana de la ciutat de Dolores … portem les armes de la raó per fer miques la Violència vers les Dones … que aquesta Divisió del Nord derroqui la dictadura sexista que atropella els nostres drets ‘. Castro va recordar que “venim de Chihuahua, bressol de la revolució mexicana; ara volem una nova Revolució, sense quotes de mort i amb grans rius de vida. Les saludem, abracem i les invoquem a actuar contra aquest Mèxic violentat. Rescatem Mèxic ¡¡¡…. Ni Una Més ‘.
Amb aquest mateix lema les Dones de Negre van fer el seu propi performance i es van tombar a terra formant la paraula Ni Una Més ¡¡¡, per exigir la fi dels feminicidis. A continuació, en record del poema Cultiva una rosa blanca de José Martí, van lliurar roses blanques al públic assistent, que tenien com a butaques les escales de la bonica plaça d’Goytia.
La jornada polític cultural va acabar al Palau de la Mala Nit, seu del Tribunal Superior de Justícia de l’estat de Zacatecas, la presidenta és Leonor Varela Parga. Allà es va inaugurar l’exposició ‘No Més’ (Violència contra les Dones) de Sonia Félix Cherit, l’impacte visual molt directe i real, va deixar profundament commocionats a algunes de les mares de Justícia Per nostres Filles.

Segons manifestacions de la diputada M ª Luisa Sosa de la Torre, presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere del Congrés d’aquest estat, ‘la majoria de feminicidis estan resolts, perquè hi ha un grup d’advocades que, amb fons del govern federal (central) estan investigant els casos, veuen com s’apliquen i estan fent les seves anàlisis ‘. I va explicar també que, des de 2002 ja es realitzen capacitacions en els Ministeris Públics i la Procuradoria. ‘El problema està en els tribunals’ va subratllar, perquè tot just aquest any les han iniciat en el poder judicial, però compten amb el suport de la seva presidenta. La diputada Sosa, que va acompanyar en tot moment a les integrants de l’Èxode en les activitats de ‘la ciutat de la plata’, no tenia informació concreta dels feminicidis perpetrats durant aquest any 2009, però va connectar per telèfon a aquesta reportera amb el accessible procurador de Zacatecas, Ambrosio Romero, que es va oferir amablement, a facilitar les dades demanades, més endavant i per correu electrònic.

peu de foto 1

Les Adelina o l’escaramussa Charras, les dones de la Revolució mexicana, que van acompanyar la marxa per la ciutat de Zacatecas fins al Palau del Govern de l’estat, junt a les dones de l’Èxode per la Vida de les Dones.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 2

La marxa de les Dones de Negre al seu pas per la monumental catedral de Zacatecas, situada al centre històric de la ciutat, nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 3

La campana de l’Èxode per la Vida de les Dones, queda en custòdia al Palau del govern de Zacatecas, durant l’estada i actes de les Dones de Negre a la capital de l’estat.

.

.

.

.

.

peu de foto 4

Les dones de les diferents organitzacions de Dones de Negre, formen les paraules Ni Una Més, ni una assessinada més, a la Plaça Goitia, on va haver-hi diumenge 15 de novembre un concert en el marc de les activitats culturals organitzades per les institucions i organitzacions de Zacatecas.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 5

Performance de NO MAS (Violència contra les Dones) realitzat la nit del diumenge 15, com a tancament dels actes realitzats al pas de la caravana Èxode per la vida de les Dones a la ciutat de Zacatecas.

APRENDRE A DESPRENDRE’S                                                                

Viure la mort per no deixar morir la vida

A cura de Carme Boó i Jezabel Rabaneda

Taller intensiu el proper dissabte 21 de novembre  

L’experiència de la pèrdua està vinculada a la vida i no només s’ens presenta en el moment de la pròpia mort o la d’un ésser proper.
Recorrerem de forma pràctica, vivencial i, en part, teòrica, les diferents pèrdues que hem viscut siguin emocionals, materials, vitals, la pèrdua de la identitat o del sentit de la vida, i també la mort dels somnis o de les il·lusions.

D’aquesta manera treballarem amb diferents emocions que envolten els processos de dol com la negació, la culpa, el buit, etc., per així reconstruir aquella etapa de dol i trobar-li el sentit perdut.
El taller comptarà amb diversos exercicis per restaurar la confiança bàsica, i també comptarem amb casos pràctics i espais de debat i de reflexió compartida.

•  Conceptes bàsics: El cicle de la vida. El concepte de la felicitat. Els noms del que no es pot anomenar: dolor, pèrdua, fracàs, desgràcia, mort. El dol com a sanació de la pèrdua.
• Rituals de vida i esperança: agrair, perdonar, compartir, ensenyar, aprendre.
• La creativitat com a sinònim de satisfacció vital i de vincle amb la vida.
• Processos vitals de pèrdua i dol: envelliment, malaltia, pèrdues vitals, materials, emocionals,…
• Els significats de la pèrdua: l’Art de Desprendre, Aprendre, Re – aprendre. Trobar sentit al dolor, convertir l’obstacle en possibilitat, créixer a través de l’experiència.
• La mort psíquica. Morir mentre vivim.
• Els recursos psicoemocionals: Orgull/Humiltat, Rebel.lió/Acceptació, Autonomia/Interdependència, …
• El temps per morir i el temps per viure.
• L’ espiritualitat

A través dels conceptes bàsics esmentats es mostraran exemples i casos pràctics per poder establir debat i un espai de discussió sobre el tema de la pèrdua.

Ornarem el taller amb música, cançons, poemes i interpretacions. Podrem ser espectadors/es de trossos de vida plens de creativitat que, mitjançant el cos, la veu i la paraula, ens faran connectar amb la força de la existència i de la necessitat de compartir i expressar-nos.

Horari: de 10 a 14’30 i de 16’30 a 20’30h

Taller mixt, podeu venir amb amics, germans o soles.

Preu: 85€

Inscripció prèvia, truqueu a Pròleg per fer la reserva. 93 319 24 25

Llibreria Pròleg
C/ Sant Pere més Alt 46

08003 · Barcelona
Tel. 933 192 425

Dilluns 16 de Novembre a les 19h

SGAE “sala mompou” (passeig colom 6) 

Lectura Dramatitzada 

¿Te enrollarías con Woody Allen?

Una vegada li van preguntar a David Lynch què es necessita per tenir una bona història i ell va respondre “noi coneix noia, les coses es compliquen i al final l’autor decideix”.

A ¿Te enrollarías con Woody Allen? dramaturga coneix actriu a l’atur i la cosa es complica quan la dramaturga comença a escriure una obra inexistent per lligar-se l’actriu. Una obra que al principi sembla buida, però que, a mesura que avança, com a la vida, el sentit es va apoderant dels dos personatges, perdó, de les dues dones, perdó, de les dues persones, perdó, actrius, perdó, dramaturgues, perdó, el que sigui que siguin.

Two players writing destiny. 

Dramatúrgia i Direcció: Laura Freijo. Intèrprets: Carme Poll i Laura Freijo. Col·laboració especial: Itziar Castro i Sílvia Rivas. Vídeo: Imma Manresa i Itizar Castro. Efectes: Mercè Bouyssi. Llums: Ananda López. Lectura en Català i Castellà

entrada lliure

————————————————————————————————————————— 

19, 20, 21 i 22 de Novembre a les 21h i diumenge a les 19h

Fabra i Cotas (C/ Sant Adrià 18-24 / Sant Andreu) 

Teatre 

Inventari d’objectes perduts i altres

Hi ha pèrdues desitjades inconscientment?

L’amor fa perdre el temps o el temps fa perdre l’amor?

Perdem les ulleres quan volem deixar de veure alguna cosa?

Un suposat departament d’objectes perduts ens convida a una jornada de portes obertes.

Dues científiques, responsables de l’arxiu, acullen els visitants i comparteixen amb ells la passió per la seva feina: protegir, ordenar i classificar els objectes perduts.

Durant la visita, l’enrenou i el xoc d’energies en aquest espai de caos organitzat provocarà una sèrie de fenòmens en què el públic es veurà implicat.

 Direcció i Dramatúrgia: Teresa Urroz

Textos: Isabel Díaz, Beth Escudé, Ignasi Garcia, Gemma Julià, Albert Mestres, Rosa Nicolàs, Enric Nolla i Martí Torras.

Actrius: Rosa Nicolàs i Gemma Julià. Ajudant de Direcció i Dramatúrgia: Isabel Díaz. Espai Escènic: Martí Torras. Objectes: Marta Alemany. Vestuari: Barbara Glaenzel. Il·luminació: Imma Manresa. Espai Sonor: Laura Teruel. Coordinació Tècnica: Ariadna Martí. Regidoria: Silvia Albert. Vídeo i Fotografia: Chus Gómez i Mireia Cama. Producció: Do de pit

A partir d’una idea original de Silvana Capitán 

Espectacle en Català

12€ taquilla / 10€ atrapalo.com / 5€ AADPC i CCD F. Bonnemaison

http://www.atrapalo.com/entradas/inventari-d-objectes-perduts-i-altres-novembre-vaca-09_e28114/ 

*dossier de l’espectacle a: http://www.projectevaca.com/cat/home_espectaculos.htm   

————————————————————————————————————————— 

Al llarg de tot el NOVEMBRE VACA’09

(Video projecció durant l’espera del públic) 

Creació Poètico-Musical 

LOSCANTOSTECONMUEVEN

Projecte poètic musical amb imatge. Hi han diverses maneres d’expressar vocalment un text poètic, des de la veu parlada a través del teatre de la veu i des de la veu cantada i projectada a través de les seves múltiples possibilitats, on la lliure experimentació -no des de l’àmbit racional, si no des del nostre món orgànic i intuitiu- és el principal objectiu. Com es pot expressar des de l’instrument de la veu i des d’un treball d’imatge a la vagada, l’essència personal d’un poema. En aquest treball hi ha també experimentació amb sonoritats d’objectes quotidians i de la natura. 

Gravació de veus, material sonor, poesia i música: Mercedes Delclós

Imatge: Victoria Andrés

El 25% de la taquilla del Novembre Vaca’09

es lliurarà a La Marató de TV3 que aquest any

es destina a les Malalties Minoritàries. 

Més informació:

http://www.projectevaca.com   

Us esperem a tots i a totes. 

Al NOVEMBRE – POSA’T VACA!!
Comissió de Premsa i Imatge del Projecte Vaca
http://www.projectevaca.com

Per Sara Lovera,

per a RIPVG, 11.11.09

L’únic que em ennuvola l’ànima són totes aquestes injustícies, injustificables, tremendes. Ahir vaig estar per arrencar l’èxode de les dones de Juárez, que serpentegen pel país, portant una enorme campana de 85 quilos, demanant que cessi la violència contra les dones. Són mares i familiars, activistes i polítics, acadèmics i germanes, totes demanant que deixin d’assassinar dones, cosa que està cintra a les nostres humanitats, ademàs de tots els demàs problemes del nostre temps. Però això, només podrà parar-se amb les nostres energies, solidaritats i capacitats conjuntes.

Recorregut del “Èxode per la Vida de les Dones”:

Dimarts 10, sortida de la Ciutat de Mèxic;

Dimecres 11, Cuernavaca (Morelos);

Dijous 12, Toluca (Estat de Mèxic);

Divendres 13, Querétaro i Guanajuato;

Dissabte 14, Aguascalientes i San Luis Potosí;

Diumenge 15, Zacatecas;

Dilluns 16, Durango;

Dimarts 17, La Laguna;

Dimecres 18, Jiménez;

Dijous 19, Parral, Camargo, Delicias i Meoqui;

Divendres 20 al diumenge 22, Chihuahua i

Dilluns 23, arribada a Ciudad Juárez.

WALKING AFRICA DESERVES A NOBEL
NObel Peace Prize for African Women

PRESENTAZIONE A ROMA della
Campagna per il PREMIO NOBEL PER LA PACE 2010 alle DONNE AFRICANE
promossa da CIPSI e Chiama l’Africa
Lunedì 16 novembre 2009
Casa Internazionale delle Donne a Roma, in via della Lungara 19 dalle ore 15,30
partecipano
Helene Yinda, teologa, Camerun – Bineta Diop, direttrice esecutiva del Femmes Africa Solidarité, Ginevra – Isoke Aikpitanyi, Associazione Vittime ed ex vittime della tratta, Nigeria - Terezinha Da Silva, Società civile, Mozambico – Natalie Dena, Movimento Africano dei bambini e dei giovani lavoratori (MAEJT), Costa d’Avorio - Yayi Diouf, Collettivo di donne per la lotta contro l’emigrazione clandestina, Senegal - Elisa Kidanè, Suora comboniana, Eritrea - Francesca Koch, Casa Internazionale delle Donne, Roma - Beatrice Costa, Policy Officer Action Aid, Coordinamento italiano piattaforma delle associazioni per i 30 anni CEDAW - Nella Condorelli, direttore women the city international independent magazine - Roberta Agostini, presidente Commissione delle Elette Provincia di Roma  – Monica Cirinnà, presidente Commissione delle Elette Comune di Roma - Luigina Di Liegro, assessore alle Politiche sociali per la Sicurezza Regione Lazio – Patrizia Sentinelli, già vice-ministra agli Affari Esteri – Elisa Mereghetti, regista

Comitato promotore a Roma
Provincia di Roma Commissione delle Elette – women in the city international independent magazine – Casa Internazionale delle Donne
Patrocinio
Comune di Roma Commissione delle Elette - Regione Lazio Assessorato alle Politiche Sociali per la Sicurezza

La Campagna sarà seguita da Sky Tg24 domenica 15 novembre alle ore 13,45 e da TG3 Rai Radio Televisione Italiana

sito ufficiale http://www.noppaw.org       >> vai al programma della presentazione a Roma

De alhanan colectivo

TA TXÁN ! ! ! ! ! ! !

CUINANT CULTURES EXTRAORDINARI
…Inclou un homenatge a una de les alhaneres més il·lustres… t’enduràs un llibre acabat de cuinar!
Si et plau, feu-ne difusió entre la vostra gent!

Preu: 12 euros, pero…

Recordeu: Hi han places gratuïtes i limitades per a persones sense recursos!

I també servei d’atenció a les criatures!

Els dies 19, 20 i 21 de novembre de 2009, el V Fòrum contra les violències de gènere i el II Fòrum europeu, es convertiran, en un espai per “trencar el silenci” a través de la participació activa de totes les persones assistents.

El dijous 19 en el II Fòrum Europeu, amb l’objectiu de crear un espai on les diferents xarxes de l’Estat espanyol i d’Europa puguem intercanviar experiències, idees i arribar a accions conjuntes. Taller de la Marxa Mundial de les Dones. Xerrada sobre el projecte europeu “Building Peace Together”. Taula rodona sobre “La doble violència en els conflictes armats” i la Conferencia sobre “Perspectiva de la violència de gènere a Europa” amb la Imma Barbarosa (ex europarlamentaria) i Colette De Troy del Lobby Europeu.

El divendres tarda i dissabte, us oferim un espai ple d’activitats, amb un ampli ventall per escollir segons les vostres inquietuds, idees o treball.

11 Tallers, variades xerrades i les taules rodones on expressarem i posarem en comú les nostres experiències.

Divendres 20. A les 17.00 h “Aplicació efectiva de la llei integral de violència: Anàlisi dels sobreseïments”. A les 19.00 h “Polítiques de prevenció de la violència masclista adreçades als homes”.

Dissabte 21 a les 12.00h “Dona i salut: com afecta la violència a la salut de les dones”. A les 17.00h “Les violències institucionals contra les dones: la violència exercida per l’estat, les administracions i els serveis”.

CLOENDA V FÒRUM a les 19.30 h

Acte homenatge a les dones assassinades i maltractades

Lectura del manifest de la Plataforma Dones de Blanc

Actuacions musicals a càrrec de MARINA ROSSELL i CELLO FUSION QUARTET

Totes les activitats es desenvoluparan a l’Espai Francesca Bonnemaison

C/ Sant Pere més Baix 7, de Barcelona (<M> L1 i L4 Urquinaona)

Si voleu descarregar-vos el programa, cliqueu aquí:

http://www.violenciadegenere.org/files/pdf/programa_forum_2009.pdf

US HI ESPEREM A TOTES I TOTS !!!

TRENQUEM EL SILENCI !!!

PROU AGRESSIONS !!!

La participació és gratuïta i oberta a totes les persones interessades.

Informació i inscripcions a:

prouviolencia@pangea.org