Per Teresa Mollá Castells

Ontinyent, 7 de març de 2010.

Al llarg de la història hi ha hagut dones que han treballat per a que la societat sigui com la coneixem.

Però en ocasions molt rares seus noms han aparegut en els llibres de text. I no obstant això, gràcies a altres dones, els seus noms i els seus fets han perviscut al llarg dels segles. Elles, les pioneres, les transgressores dels seus temps, perviuen entre nosaltres i elles els hem de molts dels conceptes i idees que avui estan assumides socialment, però en massa ocasions, el seu discurs transgressor els va costar la vida o l’ostracisme al llarg dels anys.

La transmissió cultural a través de la paraula per no tenir accés als llibres, ha permès que sapiguem que Hypatia va existir i va ensenyar, o que Safo va explicar o que hi va haver una vegada una reina faraó anomenada HATSHEPSUT que va ser la primera dona faraó de la història de Egipte i primera també a fer-se esculpir en una esfinx. Qui la va succeir va voler esborrar la seva existència en la història, però no ho va aconseguir.

També coneixem que les obres d’alguns grans artistes, les van aconseguir usurpant i apropiant els coneixements de les seves esposes filles i germanes i, a més van negar la seva existència. Un exemple de filla sufocada sota la fama del seu pare Lord Byron, del seu mestre Charles Babbage i del seu marit el comte de Lovelace, va ser Ada Byron o Ada Lovelace, que va ser la mare de la programació informàtica. Però això, comença a saber-se ara, gairebé dos segles després del seu naixement. Un altre exemple del que dic és el cas de Mozart, la germana Nannerl tot i haver rebut la mateixa formació musical que ell va ser relegada al silenci i se suposa que és la veritable compositora d’algunes de les obres atribuïdes al seu famós germà.

O el cas de Clara Wieck, esposa de Robert Schumann, a qui, amb grans dots que el compositor, se li va prohibir tocar el piano quan es va casar. I així una llarga reguitzell de dones que es van veure condemnades a l’anonimat tot i tenir talents, en nom dels homes als quals estimaven, ja fossin pares, marits, fills, etc. …, Però les veus van ser silenciades. Afortunadament s’han anat recuperant gràcies a les investigacions realitzades ia la transmissió de la cultura a través de la paraula en la qual les dones hem estat unes veritables mestres al llarg de la història i gràcies a la qual cosa part important del nostre llegat ha sobreviscut Però tot i això, segueixen sent moltes les dones que es queden sense veu cada any d’una forma injustificable. Són les dones assassinades per les seves parelles o exparelles.

En el que portem d’any ja són vuit les dones assassinades segons les dades del Ministeri d’Igualtat. Tot i ser menys que en anys anteriors, continuen sent massa morts inútils i sense sentit que paguen un preu massa alt pel fet de ser dones. No entraré en si són espanyoles o estrangeres perquè per la mort no hi ha nacionalitats o filiacions. Però elles, les vuit (i segurament alguna més) estan mortes i ja no poden celebrar aquest ocho de març. Tampoc podran aixecar la seva veu davant les situacions que pateixen, perquè senzillament se l’han arrabassat.

També vull tenir un record per a totes aquelles que tot i estar vives estan privades de drets: Les dones afganeses, les esclaves sexuals en els conflictes armats que segueixen vius, les dones els cossos són utilitzats com a camps de batalla, les nenes venudes per les seves famílies, les que són obligades a treballar de qualsevol manera per subsistir, les que són abandonades en néixer per haver nascut nenes, les explotades sexualment per màfies que les segresten als seus països d’origen, les que moren de fam perquè no hi ha prou aliments per a tota la família i els homes tenen prioritat, les que no tenen accés a l’escola per ser dones, …

Per a totes elles, les pioneres, les transgressores no reconegudes per la història, per les assassinades sense cap raó, per les que encara estan vives és com si no existissin, és el meu record en aquest ocho de març de la primera dècada del segle XXI. Per a totes elles el meu record i la meva admiració sempre.

Un any més, el dia 8 de març, milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per a fer visible la necessitat del canvi i la força dels moviments feministes d’arreu.

Els últims anys, des de certes esferes de poder i alguns mitjans de comunicació pretenen deslegitimar o silenciar les reivindicacions feministes. Ens fan arribar múltiples missatges, com que el feminisme és un moviment del passat, obsolet i superat, i que “la igualtat” ja ha estat assolida. Aquest boicot explícit dels canals de (des)informació formals són un símptoma de què les nostres reivindicacions van més enllà d’aconseguir drets formals per a les dones, i els fa por perquè desestabilitzem els pilars bàsics del sistema patriarcal. La realitat és que les feministes som una molèstia que aquest sistema intenta esborrar. Anem, doncs, pel bon camí.

La consecució d’alguns drets formals bàsics que fins ara ens havien estat negats no ens poden fer oblidar la nostra realitat diària, en la qual continuem essent discriminades, silenciades, oprimides, impunement assassinades i, en definitiva, considerades ciutadanes i treballadores de segona. De nou ens trobem davant d’unes crisis que són fruit del propi sistema capitalista: crisi econòmica, alimentària, ecològica, de les cures… Un capitalisme deshumanitzador que sempre necessitarà que hi hagi explotades i oprimides per a poder sobreviure. És per això que, en aquest context sociopolític, reivindiquem més que mai alternatives feministes, el que significa el feminisme com a pràctica diària, com a alternativa que posa les persones en el centre d’atenció, i que sacseja de cap a peus el sistema capitalista, heteropatriarcal, imperialista i racista que se’ns imposa. Un sistema que només se centra en la lògica del benefici econòmic sense tenir en compte les necessitats de les persones, del medi ambient i dels pobles.

Davant de:

-         Mercats laborals que ens condemnen, malgrat la retòrica neoliberal de la conciliació entre treball i família i la fal·làcia de la paritat, a altes taxes d’atur, precarietat, temporalitat i subocupació, així com a la discriminació en les seves diferents vessants.

-         La invisibilitat i el no reconeixement del treball reproductiu, conegut com tasques de la llar.

-         La retallada de la despesa social i la privatització dels serveis públics, inacceptables ja que recauen una vegada més sobre les dones, que som qui ens acabem responsabilitzant de les tasques de cura.

-         Una Llei d’Estrangeria xenòfoba i sexista que condemna a les dones migrades a la dependència, la vulnerabilitat, la submissió, l’explotació i l’exclusió social, tot desposseint-nos dels drets més fonamentals.

-         La violència sobre els nostres cossos i les nostres vides a les nostres llars, als carrers de les nostres ciutats i pobles, a l’àmbit laboral i escolar, a tot arreu. Aquesta violència s’agreuja quan alguns jutges redueixen les penes als maltractadors.

-         La violència d’Estat i les tortures exercides contra les dones, així com la violència com arma de guerra en els conflictes bèl·lics.

-         La violència resultant de l’estigma social i la persecució policial i institucional contínua a les dones que exerceixen la prostitució.

-         Les agressions constants als drets sexuals i reproductius de les dones i la catalogació de la transsexualitat com una patologia.

-         La manca d’una educació afectiva i sexual sincera i honesta que allunyi a les joves de les relacions regides per les normes heteropatriarcals.

-         Uns fonamentalismes religiosos, que volen imposar la seva concepció de la vida i el seu model de societat i que fins i tot arriben a justificar la pederàstia i la violència de gènere per tal d’atacar el dret a decidir de les dones.

-         Una Europa del capital amb interessos econòmics i geopolítics que ens esclavitza com a dones, com a poble i com a classe treballadora.

-         La rebaixa dels sous i de les pensions i la proposta de reforma laboral i l’augment de l’edat de jubilació i del càlcul de la base de cotització. A més, davant la retallada en despesa social que promou el govern, que portarà moltes llars a la pobresa, i en serem de nou les dones les més perjudicades.

-         L’heteronormativitat i la lesbofòbia imperants, que es fan explícites cada dia en les agressions i discriminacions permanents que rebem les lesbianes.

Nosaltres, alternatives feministes:

-         Exigim el repartiment dels treballs i de la riquesa. Treballar menys per a treballar tothom. Condicions laborals i professionals dignes. Repartiment igualitari del treball productiu i reproductiu; la riquesa ha d’estar al servei de les classes populars. Igual salari entre homes i dones per treball d’igual valor. Cap reforma laboral que precaritzi encara més les nostres vides!

-       Exigim el dret de totes les persones a rebre una educació que qüestioni activament l’estructura patriarcal i heterosexista, i que incorpori els nombrosos coneixements i aportacions de les dones al món. No acceptarem de cap manera que se’ns vulgui fer creure que l’escola mixta és en si mateixa un sinònim de coeducació i d’igualtat.

-       Exigim inversió en polítiques socials i serveis públics gratuïts i de qualitat: serveis sanitaris, educatius i de cura de les persones. Dret a un habitatge digne i a pensions i subsidis dignes: La crisi no pot ser una excusa per retallar el que s’ha aconseguit amb tanta lluita!

-       Exigim el reconeixement de les tasques de la cura, de les persones, les llars i la vida i la seva socialització completa: reclamem escoles bressol, llars de persones grans i per a persones en situació d’autonomia restringida.

-       Exigim els mateixos drets per a totes les persones, cap persona és il·legal.

-       Exigim el respecte per la salut i el medi ambient, les mesures per sortir de la crisi en cap cas poden anar en detriment de la salut de les dones ni del territori.

-       Exigim el dret a una sexualitat lliure i dret al propi cos. Exigim particularment la despatologització de les identitats trans!

-       Exigim el dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides i la separació entre Religió i Estat, així com la separació entre sexualitat i maternitat. La maternitat ha de ser lliure i desitjada i per això exigim també el dret a l’avortament lliure i gratuït dins de la sanitat pública i fora del Codi Penal.

-       Exigim respostes explícites i específiques a la lesbofòbia, que recullin les necessitats reals de les lesbianes. Volem deixar de ser un apèndix de les reivindicacions i polítiques dirigides a homes gais i a dones heterosexuals. Reivindiquem les nostres sexualitats lliures, visibles i polititzades.

Volem fer una crida molt especial a les nostres companyes i companys de viatge, integrants dels nombrosos moviments socials, per a recordar una vegada més la necessitat de construir alternatives conjuntament.

Cal que, entre totes i tots, fem trontollar sistema, de dalt a baix, i el transformem d’una vegada per totes en el món que volem.

LA REVOLUCIÓ SERÀ FEMINISTA O NO SERÀ!

Sortirem al carrer amb contundència, insubmises, persistents, carregades d’arguments i exigirem tot el que ens pertoca, perquè el feminisme és una mirada, un punt de vista crític, una proposta d’alternativa social ferma que és urgent incorporar als discursos, les polítiques i les pràctiques de resistència i de construcció d’un nou model social igualitari. I especialment, perquè no creiem en les jerarquies sexuals, de gèneres, racials o de qualsevol altre tipus, sinó en la igualtat efectiva per a tothom.

DONES, LA LLUITA ÉS NOSTRA!

Manifestació, 8 de Març a Plaça Universitat a les 19hores                              Comissió 8 de Març, 2010

Barcelona

http://www.urv.cat/igualtat/agenda.html
observatori.igualtat@urv.cat

.

L’Observatori de la Igualtat de la URV us convida a celebrar el proper 8 de març, Dia Internacional de les Dones amb la nostra III Setmana de la Igualtat “Dones i producció de coneixement”. Aquest 2010 ha estat declarat “Any de les dones i les ciències a la URV” amb la intenció de fer visible l’aportació femenina en totes les branques de la ciència. Tot i que avui dia és un fet inqüestionable la presència de les dones en la història de la producció del coneixement, aquesta és una història inacabada.. Amb aquest cicle d’activitats proposem conèixer una mica més la realitat actual de les dones i, donant compliment al Pla d’Igualtat de la URV, us convidem a reflexionar des de la perspectiva de les diferents disciplines acadèmiques.
D’aquestes activitats en destaquem dues (ACTIVITATS LLIURES I GRATUÏTES)

• Conferència de la Dra. Christine Delphy, sociòloga francesa fundadora de les Nouvelles Questions Feministes amb Simone de Beauvoir i investigadora del CNRS a Paris. DIJOUS 4 DE MARÇ, 17.30 h (aula 201, Campus Catalunya. Av. Catalunya, 35. 43002, Tarragona).

• Acte de reconeixement a la persona, centre o departament de la URV que s’hagi distingit per la defensa dels drets de les dones en la seva trajectòria vital i professional. Aquesta distinció duu el nom de la Dra. Maria Antònia Ferrer (Tarragona, 1926) i l’atorgament tindrà lloc el dia 9 de març a les 17’30h a l’Aula Magna del Campus Catalunya.

.

Atentament,

Dra. Inma Pastor, Directora de l’Observatori de la Igualtat i delegada del Rector per als temes d’igualtat efectiva entre homes i dones.

Observatori de la Igualtat, URV
Edifici Rectorat.
C/Escorxador, s/n
43003, Tarragona.
observatori.igualtat@urv.cat
http://www.urv.cat/igualtat

Llibreria Pròleg

ESPECIAL 8 DE MARÇ

Benvolgudes,

Presentem l’agenda de març plena d’activitats ben diverses com ho som nosaltres:
Ens visita la poesia musical de la Laia Noguera; la veu de Rosa Zaragoza; Recuperarem
La Mística de la feminidad de la mà de Verena Stolcke, i La Martha Akelsberg ens visita
per parlar-nos d’Emma Golman i Mujeres Libres; Gemma Lienas també serà aquí amb un nou llibre.
Si et cal reafirmar-te amb una dosi d’amor, la Carme Boo t’hi acompanya; i si el que vols
és fer un salt a l’Índia, vine a escoltar a l’Anna Garcia.

Pròleg
Llibreria de les dones ,
C/. Sant Pere més Alt,46
08003 · Barcelona
Tel. 933 192 425

Nosaltres, alternatives feministes. 8 de març de 2010

Festa de dones, 6 de març, 22 h, Bar el Brot de la Farinera del Clot (Gran Via de les Corts Catalanes núm. 837, Barcelona). Punxaran La Niki i Sabotage

Manifestació, 8 de març, 19 h, Plaça Universitat (BCN)

Manifest Unitari pel 8 de març: Nosaltres, alternatives feministes

Un any més, el dia 8 de març, milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per a fer visible la necessitat del canvi i la força dels moviments feministes d’arreu.

Els últims anys, des de certes esferes de poder i alguns mitjans de comunicació pretenen deslegitimar o silenciar les reivindicacions feministes. Ens fan arribar múltiples missatges, com que el feminisme és un moviment del passat, obsolet i superat, i que “la igualtat” ja ha estat assolida. Aquest boicot explícit dels canals de (des)informació formals són un símptoma de què les nostres reivindicacions van més enllà d’aconseguir drets formals per a les dones, i els fa por perquè desestabilitzem els pilars bàsics del sistema patriarcal. La realitat és que les feministes som una molèstia que aquest sistema intenta esborrar. Anem, doncs, pel bon camí.

La consecució d’alguns drets formals bàsics que fins ara ens havien estat negats no ens poden fer oblidar la nostra realitat diària, en la qual continuem essent discriminades, silenciades, oprimides, impunement assassinades i, en definitiva, considerades ciutadanes i treballadores de segona. De nou ens trobem davant d’unes crisis que són fruit del propi sistema capitalista: crisi econòmica, alimentària, ecològica, de les cures… Un capitalisme deshumanitzador que sempre necessitarà que hi hagi explotades i oprimides per a poder sobreviure. És per això que, en aquest context sociopolític, reivindiquem més que mai alternatives feministes, el que significa el feminisme com a pràctica diària, com a alternativa que posa les persones en el centre d’atenció i que sacseja de cap a peus el sistema capitalista, heteropatriarcal, imperialista i racista que se’ns imposa. Un sistema que només se centra en la lògica del benefici econòmic sense tenir en compte les necessitats de les persones, del medi ambient i dels pobles.

Davant de:

 Mercats laborals que ens condemnen, malgrat la retòrica neoliberal de la conciliació entre treball i família i la fal·làcia de la paritat, a altes taxes d’atur, precarietat, temporalitat i subocupació, així com a la discriminació en les seves diferents vessants.

 La retallada de la despesa social i la privatització dels serveis públics, inacceptables, ja que recauen una vegada més sobre les dones, que som qui ens acabem responsabilitzant de les tasques de cura.

 La rebaixa dels sous i de les pensions i la proposta de reforma laboral, de l’augment de l’edat de jubilació i del càlcul de la base de cotització.

 La retallada en despesa social que promou el govern, portarà moltes llars a la pobresa, i en serem de nou les dones les més perjudicades.

 Una Europa del capital amb interessos econòmics i geopolítics que ens esclavitza com a dones, com a poble i com a classe treballadora.

 La invisibilitat i el no reconeixement del treball reproductiu, conegut com a tasques de la llar.

 Una Llei d’Estrangeria xenòfoba i sexista que condemna a les dones migrades a la dependència, la vulnerabilitat, la submissió, l’explotació i l’exclusió social, tot desposseint-nos dels drets més fonamentals.

 La violència sobre els nostres cossos i les nostres vides a les nostres llars, als carrers de les nostres ciutats i pobles, a l’àmbit laboral i escolar, a tot arreu. Aquesta violència s’agreuja quan alguns jutges redueixen les penes als maltractadors.

 La violència d’Estat i les tortures exercides contra les dones, així com la violació com arma de guerra en els conflictes bèl·lics.

 La violència resultant de l’estigma social i la persecució policial i institucional contínua a les dones que exerceixen la prostitució.

 La manca d’una educació afectiva i sexual, sincera i honesta, que allunyi a les joves de les relacions regides per les normes heteropatriarcals.

 L’heteronormativitat i la lesbofòbia imperants, que es fan explícites cada dia en les agressions i discriminacions permanents que rebem les lesbianes.

 Les agressions constants als drets sexuals i reproductius de les dones i la catalogació de la transsexualitat com una patologia.

 Uns fonamentalismes religiosos, que volen imposar la seva concepció de la vida i el seu model de societat i que fins i tot arriben a justificar la pederàstia i la violència de gènere per tal d’atacar el dret a decidir de les dones.

Nosaltres, alternatives feministes:

 Exigim el repartiment dels treballs i de la riquesa. Treballar menys per a treballar tothom. Condicions laborals i professionals dignes. Repartiment igualitari del treball productiu i reproductiu; la riquesa ha d’estar al servei de les classes populars. Igual salari entre homes i dones per treball d’igual valor. Cap reforma laboral que precaritzi encara més les nostres vides!

 Exigim inversió en polítiques socials i serveis públics gratuïts i de qualitat: serveis sanitaris, educatius i de cura de les persones. Dret a un habitatge digne i a pensions i subsidis dignes: La crisi no pot ser una excusa per retallar el que s’ha aconseguit amb tanta lluita!

 Exigim el reconeixement de les tasques de la cura, de les persones, les llars i la vida i la seva socialització completa: reclamem escoles bressol, llars de persones grans i per a persones en situació d’autonomia restringida.

 Exigim els mateixos drets per a totes les persones, cap persona és il·legal.

 Exigim el dret de totes les persones a rebre una educació que qüestioni activament l’estructura patriarcal i heterosexista, i que incorpori els nombrosos coneixements i aportacions de les dones al món. No acceptarem de cap manera que se’ns vulgui fer creure que l’escola mixta és en si mateixa un sinònim de coeducació i d’igualtat.

 Exigim respostes explícites i específiques a la lesbofòbia, que recullin les necessitats reals de les lesbianes. Volem deixar de ser un apèndix de les reivindicacions i polítiques dirigides a homes gais i a dones heterosexuals. Reivindiquem les nostres sexualitats lliures, visibles i polititzades.

 Exigim el dret a una sexualitat lliure i dret al propi cos.

 Exigim particularment la despatologització de les identitats trans!

 Exigim el dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides i la separació entre Religió i Estat, així com la separació entre sexualitat i maternitat. La maternitat ha de ser lliure i desitjada i per això exigim també el dret a l’avortament lliure i gratuït dins de la sanitat pública i fora del Codi Penal.

 Exigim el respecte per la salut i el medi ambient, les mesures per sortir de la crisi en cap cas poden anar en detriment de la salut de les dones ni del territori.

Volem fer una crida molt especial a les nostres companyes i companys de viatge, integrants dels nombrosos moviments socials, per recordar una vegada més la necessitat de construir alternatives conjuntament. Cal que, entre totes i tots, fem trontollar sistema, de dalt a baix, i el transformem d’una vegada per totes en el món que volem.

LA REVOLUCIÓ SERÀ FEMINISTA O NO SERÀ!

Sortirem al carrer amb contundència, insubmises, persistents, carregades d’arguments i exigirem tot el que ens pertoca, perquè el feminisme és una mirada, un punt de vista crític, una proposta d’alternativa social ferma que és urgent incorporar als discursos, les polítiques i les pràctiques de resistència i de construcció d’un nou model social igualitari. I, especialment, perquè no creiem en les jerarquies sexuals, de gèneres, racials o de qualsevol altre tipus, sinó en la igualtat efectiva per a tothom.

DONES, LA LLUITA ÉS NOSTRA!

Manifestació, 8 de Març a Plaça Universitat a les 19hores

Comissió 8 de Març, 2010 Barcelona

Nota de Premsa

L’Institut Català de les Dones presenta la imatge commemorativa del Dia Internacional de les Dones

La imatge guanyadora reprodueix un teixit amb una etiqueta i la inscripció “100% coresponsabilitat”

Imatge guanyadora del concurs

L’Institut Català de les Dones ha fet pública avui la imatge guanyadora de la setena edició del Premi a la millor imatge commemorativa del Dia internacional de les Dones, que, enguany, s’ha convocat amb el lema “Les dones i els temps”.

La proposta premiada, realitzada per Anna Bascu i Basset, reprodueix l’etiqueta d’una peça de roba amb diferents icones relatives als treballs domèstics i de cura i la llegenda “100% coresponsabilitat”.

Aquesta imatge ha estat premiada pel jurat per la seva capacitat de sintetitzar gràficament els continguts de les polítiques per a nous usos del temps, que insisteixen en la necessitat d’assumir els treballs domèstics i d’atenció a les persones dependents de forma coresponsable, entre dones i homes.

L’ICD difondrà la imatge guanyadora a través d’ens locals, centres educatius, centres cívics i biblioteques, entre d’altres. El Premi consisteix en 3.000 €.

Les propostes presentades al concurs poden ser visitades fins el proper dia 31 de març a la seu de Barcelona de l’Institut Català de les Dones (Pl. Pere Coromines 1) en horari de dilluns a dijous de 9 a 14 i de 16 a 18, i el divendres de 9 a 14.

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, l’ICD organitza els següents actes commemoratius en el territori:

Alt Pirineu i Aran (divendres 12 de març, a les 19.45 hores, al Casal de la Gent Gran. Parc del Pinell, s/n. Tremp)

Conferència a càrrec de Maria Barbal, escriptora. Actuació musical: Joana Font, soprano; Rosa Bernat, poetessa; Marta Mesalles, pianista i Jordi Casals, violí. Escola Municipal de Música de Tremp.
Barcelona (dimarts 9 de març, a les 18.30 hores, al Palau de la Generalitat. És imprescindible presentar la invitació i confirmar l’assistència)

Conferència a càrrec d’Ana Falú, professora i investigadora. Exdirectora regional d’UNIFEM per Brasil i el Con Sud. Actuació musical: The Taller Singers, Taller de Músics.
Catalunya central (dilluns 8 de març, a les 19.00 hores, a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic. Carrer de la Ciutat,1. Vic)

Conferència a càrrec de Núria Albó, escriptora. Actuació musical: Natàlia Arroyo i Juncal Salada, clarinetistes. Conservatori Professional de Vic.

Girona (dijous 11 de març, a les 18.00 hores, a la Fundació Caixa Girona – Fontana d’Or. C. Ciutadans,19)

Conferència: càrrec d’Elisa Varela-Rodríguez, professora de Paleografia i Història de les Dones de la Universitat de Girona. Actuació musical: Maite Mer, soprano.
Lleida (Dilluns 8 de març, a les 16.00 hores, a la Sala d’actes del Rectorat de la Universitat de Lleida. Pl. Víctor Siurana,1)

Conferència a càrrec de M. Antonia Jarné, professora d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida. Actuació musical: Emilia Rovira, cantant. Grup Envers.

Tarragona (dilluns 8 de març, a les 19.00 hores, a la Sala polivalent del Castell del Paborde. Pl.de les Pletes,s/n. La Selva del Camp)

Conferència a càrrec de Rosa Pagès Pallisé, escriptora. Actuació musical: The Taller Singers, Taller de Músics.

Terres de l’Ebre (divendres 12 de març, a les 19.00 hores, a l’Auditori Felip Pedrell. Passeig de Ribera, 11. Tortosa). Actuació literària-musical: Mari Chordà, escriptora, i Anna Subirana, musicòloga.

5 de març de 2010

“Recomanacions per a la participació en el procés de revisió de la plataforma d’acció: Beijing +15” és el primer informe que s’ ha elaborat a Catalunya amb l’objectiu incidir  i avaluar la implementació de la Plataforma d’acció en la normativa catalana i en les polítiques de cooperació del govern català.

L’Informe, presentat a la Comissió de Solidaritat i Cooperació del Parlament de Catalunya, coincideix amb la celebració de la cimera de revisió de Beijing + 15.

 Enllaç a un resum i a un audiovisual basat en grafismes “ Ara Beijing+15”.

 .

dones@donescatalunya.cat

Barcelona, 4 de març del 2010

Ahir,  3 de març hi hagué l’acte de presentació d’ una nova associació de dones a Catalunya, de fet aquest és el seu nom: ’Associació de Dones de Catalunya’ .

A la presentació al Pati LLimona, les seves integrants amb la sala d’actes plena de gom a gom, varen declarar la seva voluntat de contribuir a transformar la societat per fer-la més justa i solidària.

Entre altres objectius, i d’acord amb la seva condició de dones progressistes, defensen: el dret de els dones a viure lliures de qualsevulla violència i el reconeixement efectiu dels Drets Humans de les Dones. També  promocionaran la participació de les dones en l’associacionisme i la llibertat i la igualtat en tots els àmbits.

Posem-li cap al sexe. Diàlegs calentets per a dones amb curiositat.

Et convidem a un joc de miralls i complicitat entre dones sobre l’amor, la llibertat i el sexe.

Som unes filles convençudes de la revolució sexual?

L’educació repressiva i la vergonya són ja una cosa del passat?

El nostre desig viatja lliure o encara hi ha tabús, pudors, pors?

(Aquí ens hi trobem, amb les nostres contradiccions!)

És possible ser jove i lliure en la vivència de la teva sexualitat o, com el vi, guanyem amb el pas del temps?

Si tens ganes d’aprendre i de riure (del sexe, de tu, amb les altres), t’esperem el proper dissabte, 6 de MARÇ, a les 11 del matí, al CC Pati Llimona. Obert a totes les dones de totes les edats!

c/ Regomir, 3

Tel. 93.268.47.00

Taller impartit per Isabel Holgado

Informació: alhanan_colectivo@yahoo.es / 669.544.148

Activitat gratuïta. Només cal que portis el bon humor!