Encara que l’Estat espanyol no pugui fer canvis en el diseny de moneda sense el permís de la UE, s’ha aprovat al Congrés un acord a fi que l’anvers propi que cada estat tria per les monedes que encunya, porti cares de dona en el cas de l’Estat espanyol. Abans del 2099 el Consell Europeu no té previst fer cambis en el disseny de l’euro.

El PSOE ha fet aquesta proposta  d’acord amb la llei de paritat i ha volgut que la primera dona sigui Clara Campoamor, diputada feminista de la II República, però el PP s’hi ha negat en no voler el PSOE consensuar una llista de candidates.

Recordem que els euros de l’Esta espanyol porten a l’envers: el Rei Joan Carles (cap de l’Estat), La Catedral de Santiago (monument emblemàtic) i Miguel de Cervantes (personatge espanyol universal). O sia que Campoamor hauria de desplaçar a Cervantes, o bé s’hauria de fer  una encunyació commemorativa limitada.

EFE.

En el Seminari celebrat a Barcelona sobre la necessitat de la incorporació de les dones grans a les polítiques públiques, la Presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, va animar a ‘trencar amb l’arquetip’ de dona gran que ‘sovint les victimitza i les mira amb perspectiva compassiva’ , a ‘fer visible’ l’heterogeneïtat i l’autonomia de les dones grans actuals i a impulsar polítiques públiques conseqüents.

Afegeix Marta Selva: ‘mai hi ha hagut tantes dones grans tan preparades ni amb tanta energia, un bagatge tan ampli i tants anys al davant’

Marta Català, ADN, 12/06/07

El Parlament començara la tramitació del projecte de llei de reforma del Codi Civil català. Per primera vegada a tot l’Estat, informa la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, s’inclourà el terme ‘indignitat succesòria’ que impedirà que les persones condemnades per maltractaments (a la parella, als fills o als pares) puguin beneficiar-se de l’herència de les seves víctimes.

Tampoc podran heretar les persones condemnades per no haver pagat les prestacions econòmiques, dictades per la justícia, al seu cònjugue o als seus descendents. Tampoc ho podran fer els que hagin abandonat als fills.

El Codi Civil Català s’adaptarà als nous models de família i equipararà els drets d’herència dels matrimonis amb els de les parelles de fet que hagin conviscut més de quatre anys.

J.C. El Periódico, 13/06/07

L’examen de Llengua i Literatura castellana de la selectivitat, de prop de 25.000 estudiants, portava com a prova per fer el comentari crític l’ exposició de motius de la Llei de mesures de protecció integral contra la violència sexista, aprovada a les Corts el desembre de 2004.

Aquest text ha estat una de les dues opcions que tenien els estudiants. L’altra era de temàtica literària i sembla ser que la majoria l’ha trobat més fàcil que no pas fer l’escrit de 200 paraules sobre els maltractaments, les seves causes i la manera de combatre’ls.

Pepa Mañe, David Bricollè i Joan Álvares.Regió 7, 12/06/07

Aquesta i aquests periodistes signen tres artícles, sota aquest titol, on tracten l’impacte de la Llei d’Igualtat a les viles i pobles del Bages. Malgrat que encara no està tot pactat si que se sap que:

- les llistes van haver d’incloure el 17% més de dones.

- l’increment de la representació femenina als consistoris del Bages es notarà més en els 12 municipis de més de 5.000 habitants. Les dones ocuparan el 39% de les actes de regidores/regidors (el 2003 només ocupaven el 32%).

- El 72% de les llistes liderades per dones entren al ple. Cinc pobles tindran un consistori totalment masculí. Sallent capgira la proporció de paritat en femení.

- El nombre d’alcaldeses al Bages retrocedirà.

També es recullen les opinions sobre la paritat de Mercè Cardona del CIM, alcaldesa de Monistrol de Calders i de Laura Vilagrà d’ERC i alcaldesa de Santpedor. Malgrat les dues alcaldeses es feliciten per l’augment de dones no coincideixen en l’opinió:

Mercè Cardona no es partidaria d’imposar la paritat; creu en persones competents per fer política i opina que la lluita feminista va tenir sentit al seu moment però ara cal superar-ho en certs aspectes.

Laura Vilagrà opina que és una mesura dràstica, però que calia aplicar-la un dia o altre; que el gran repte és repartir les tasques en l’àmbit domèstic, fet que facilitaria a les dones ocupar més llocs de responsabilitat i desitja que amb el temps, ja no calgui discriminar positivament.

‘ La família d’Antònia Abelló Filella cedeix a Reus els fons de l’escriptora’. Article de Natàlia Borbonès. ‘El Punt’, 12/06/07

Activista cultural, escriptora i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, comença a sortir de l’ostracisme després de 24 anys de la seva mort amb un carrer dedicat fa uns anys, la creació recent d’un premi literari que porta el seu nom i la propera obertura al públic del seu fons bibliogràfic i documental.

Antònia Abellò, nascuda a Reus el 1913, fou una jove articulista al diari ‘Foment’ (organ d’ERC) i va ingressar al grup Feminal del Foment Nacionalista Republicà. L’any 1936 va entrar a treballar a la Conselleria de Treball.

Acabada la guerra civil fou sentenciada a presó perpetua per un tribunal militar franquista. Va passar dos anys a la presó de dones de Tarragona, després obtingué la llibertat condicional i la la definitiva l’any 1945. No va poder exercir les seves professions. Va sortir del seu exili interior amb la mort de Franco.

No va deixar mai d’escriure contes i relats curts, com tampoc el seu ideari nacionalista, republicà i d’esquerres. Va morir el 1984.

Entre les 20 personalitats  que el Consell Executiu celebrat el dia 12 de juny ha aprovat distingir amb la Creu de Sant Jordi hi trobem a  vuit dones.

Sara Blasi: pedagoga. Ha presidit el Consell Escolar de Catalunya i ha tingut diversos càrrecs al Departament d’Ensenyament.
Teresa Duran: escriptora i il·lustradora. investigadora i crítica literària. Ha escrit més de 100 llibres per infants i joves.

Rosa Maria Estrany: Fundadora i Presidenta de la Fundació per la Lluita contra l’Esclerosi Múltiple.

Rosa Novell: actriu i directora escènica.

Maria Antònia Oliver: escriptora. Guionista de tv.

Victòria Sau: psicòloga i historiadora. Feminista.

Núria Vilaplana (Núria Pompeia): dibuixant i escriptora. Autora de novel·les i  narracions. Col·laboradora de mitjans de comunicació.

Rosa Ma. Virós: Catedràtica de Ciència Política. Rectora de la Universitat Pompeu Fabra.

I entre les 11 entitats  que també rebran la Creu hi ha:

l’Associació Catalana per a la Infància maltractada, el Casl dels Infants del Raval, la Federació d’associacions de Mares i Pares d’alumnes de Catalunya, la Fundació Catalana Tutelar Aspanias (pels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual).

L’Escola de Policia de Catalunya impartirà un  programa contra la violència masclista a tots els Mossos i Mosses i a la policia local. Es vol aconseguir un model unificat i estandaritzat davant de qualsevulla agressió a na dona: violacions, mutilacions genitals, maltractaments, assetjaments a la feina, vexacions sexistes…. és a dir en qualsevól àmbit: laboral, social, familiar o en parella.

Les dades del 2006 de les Oficines d’Atenció a la Víctima que ha donat el Departament d’Interior són:  atenció a 7.696 dones; detenció a 4.680 persones per violència masclista; 7.027 ordres de protecció; i 59 nenes afectades per la pràctica de la MGF.

Segons l’editorial de ‘El Mundo’ de l’11 de juny ‘Las musulmanas deben acatar las normas’, la darrera consigna policial es que les dones musulmanes poden apareixer amb el hiyab a les fotos (DNI, tarjeta de rsidència) sempre que presentin un certificat oficial conforme professen la fe islàmica. Es pregunta ‘El Mundo’ si d’acord amb la Constitució espanyola, això no és discriminació per raó de creença i afirma que ‘encara que ‘les musulmanes insisteixen en que (orelles i cabells) són parts del seu cos que la seva religió no els hi permet mostrar, però en aquest cas han de prevaldre la llei i l’interès general sobre les creençes personals’.

A l’article ‘Sin estudios, sin trabajo y sin mujeres’ publicat a El País, el 10/6/07, José Comas explica la massiva emigració femenina de les dones de l’Alemanya Oriental cap a l’Ocidental. Després de la caiguda del mur de Berlín , el 1989, els qui emigraven eren majoritàriament homes. En canvi del 1991 al 2005 han emigrat 400.000 dones i 273.000 homes.

Segons Reiner Klingholz, autor d’un estudi per a l’Institut per a la Població i el Desenvolupament de Berlin, la desproporció entre homes i dones a algunes regions alemanyes de l’est és de més del 25% menys de dones. Entre les causes hi ha la millor formació de les dones, la orientació laboral que han triat cap al sector serveis.

Hi ha diversos estudis que demostren la correlació entre atur, baixa formació i la ideologia d’ultradreta. Però ara afegeix Klingholz: ‘joves sense parella per frustració de les seves fantasies masculines insatisfetes deriven cap al marge dret de l’espectre polític’ (ultradreta i neonazis).