Per Tona Gusi per a donesdigital  14.10.2009

 Les periodistes també són detingudes, torturades, executades o assassinades com els seus companys en l’exercici de la seva professió i en la defensa de la llibertat d’informació en règims i institucions no democràtiques i en països en conflicte. Però, a més a més, damunt les dones i les dones periodistes la violència masclista s’exerceix com a repressió brutal, des de l’amenaça de vexacions sexuals fins a la violació i altres tortures sexuals… 

Des de L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores a Catalunya s’impulsa la denuncia de la violència contra dones periodistes, tasca que està realitzant la  Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere des del novembre del 2005, quan en les seves Jornades Fundacionals a Morelia, Michoacán, Mèxic,  aquesta denuncia permanent va quedar inclosa entre els seus principals objectius.

Des d’aquella data les professionals de les agències CIMAC, SEMlac, CERIGUA, ARTEMISA, AMECO, etc.  han fet un seguiment dels diversos casos a Amèrica Llatina i al Carib.

D’altra banda OLA, FEPALC, FELATRACS, ARTICLE 19 i la FIP cada cop més inclouen indicadors de gènere en les seves alertes. I, finalment, Reporters Sense Fronteres segueix els casos arreu del món, que malauradament -tal i com manifesten els seus informes – van en augment.  Les dones periodistes víctimes de les diverses formes de violència  

Les periodistes també són detingudes, torturades, executades o assassinades com els seus companys, “per i en” l’exercici de  la seva professió i “per i en” la defensa de la llibertat d’informació, enfront de règims i institucions no democràtiques i en països en conflicte. Però,  a més a més, les dones periodistes també són víctimes de la violència masclista que s’exerceix com a repressió brutal, des de l’amenaça de vexacions sexuals fins a la violació i altres tortures sexuals en territoris en conflicte.

La història ens ensenya  que el repressor per humiliar a l’enemic, viola, segresta i s’apropia de les dones del contrari. Aquesta apropiació per la força  i contra la voluntat de les pròpies dones, ha estat sempre per ressaltar la victòria “d’uns” homes  per damunt “d’altres” homes i doblegar el resquici de resistència a l’interior de les persones. Per això, fan servir les dones, per poder penetrar a l’interior dels cossos, i sotmétre-los amb sufriment per a dones i impotència homes vençuts.

Es obvi que les dones periodistes també són víctimes de maltractaments masclistes per part de la parella, ex – parella i d’altres persones que elles estimen, prova d’això són els feminicidis. Però, segons com, no parlem de l’horitzó de vida entre dues persones, sinó de l’estratègia utilitzada per l’home per ofendre a un altre home, a un igual. Aleshores la dona és un mero objecte, una manera més per a doblegar, aplastar   i mermar l’espirit d’un altre home.

Si be sembla que mica a mica hi ha més homes periodistes que defensen els drets de les dones, el pes d’aquesta defensa i la visibilització de les lluites de les dones recau fonamentalment en les periodistes i comunicadores i per aquesta doble categoria reben la violència dels règims i institucions fonamentalistes.

Read the rest of this entry »

Per Conxa Garcia
Ones de Dones-Ràdio Gràcia
El dimarts 18 d’agost a les 19’00 hores, a la Plaça de les Dones del 36, situada al carrer Santa Àgata amb Torrent de l’Olla (Metro línia 3, entre les parades de Fontana i Lesseps)

Volem fer un homenatge a totes aquestes dones que ens han deixat el seu mestratge i de les quals ens considerem hereves.

A l’acte hi haurà parlaments per part de representants dels grups de dones gracienques que van endegar aquesta iniciativa  que ara es fa realitat i de la Consellera de Dones del Districte (el Consell va fer seva la iniciativa i l’ha recolçada).

Es farà la presentació de la placa explicativa del nom de la plaça. Hi haurà l’actuació de la Fina R. Palau, cantautora gracienca i l’Assumpció Forcada, de la contacontes Cristina Salvador León, que ens explicarà el conte  de la Nunila, la Cenicienta que no quería comer perdices, i els Tabalers de Kabum clouran l’acte. Hi haurà berenar de fruita fresca (meló i síndria) per refrescar-se.

L’acte d’inauguració es fa dins de la Festa Major de Gràcia, tres anys després d’haver fet una inauguració simbòlica per part dels grups de dones que vam presentar la iniciativa de donar-li aquest nom a l’espai de nova creació que sorgia al barri.

També pretenem que a partir d’ara per a cada Festa Major les dones fem algun acte o actuació… en aquesta plaça.

From: moviments.cat <info@moviments.cat>
Date: 11/08/2009 01:49

Natàlia G. T.  de l’entitat cultural lleidatana: ISISH (Iniciativa Solidària Internacional de Suport Humanitari), membre de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina, volà cap a Tel Aviv el passat dia 3 d’agost  per coordinar l’arribada d’un grup de nens palestins que havien participat en unes activitats organitzades per ISISH a Lleida i altres indrets del territori català.

En arribar a l’aeroport va ser tancada en un calabós durant tota la nit, al dia següent va ser interrogada durant hores i sense donar cap més explicació que la de “seguretat nacional”, que sembla justificar totes les vulneracions de drets individuals, va ser deportada en el primer vol de tornada a Madrid; ho explica aquesta entitat en un comunicat.
Els fets coincideixen amb la marxa cap a Palestina d’un grup de musics catalans per tocar en diferents espais públics i privats i compartir la seva experiència amb músics palestins.
Més info: palestina.cat

Per Leire Saitua
RIPVG
per CLARIANAcomunicación

Llegint el periodista i pacifista italià Tiziano Terzani

Jo, que pena que aquestes a punt d’anar-te’n, Concha.

Matí dissabte teníem previst sortir per Luang Prabang. Arribarem ja anocheciendo.
Complir els 50 anys pel camí, per cert.
De manera que no és possible trobar-nos a Chiang Mai, a no ser que ens oblidem de Luang Prabang, però també em fa pena, estant a només 10 h en bus.

Potser a la tornada de Luang Prabang, podem passar uns dies a Chiang Mai i enviar alguna crònica des alla.

I si no, podem fer alguna cosa per email.

Estic llegint un llibre del desaparegut periodista i pacifista italià Tiziano Terzani “La fi és el meu principi” (2004) del qual us copio uns paràgraf, per si et suggereix alguna reflexió a la qual jo pugui donar forma d’article.

“Birmània aquesta dirigida per un nefast règim de militars horribles i torturadors que jo sempre he condemnat.? Et he explicat-es dirigeix al seu fill Folco, que li està entrevistant en el llibre-aquesta escena dramàtica de quan em encontre a la carretera de Kentung conun grup de joves disdentes, malalts, que havien estat sotmesos a treballs forçats? Evidentment em va impressionar.

L’interessant és que des de fa vint o trenta anys, la comunitat internacional … la Comunitat Europea, les Nacions Unides, els nord-americans … ha fet de tot perquè el règim canviï, es torni democràtic. A més, hi ha un personatge extraordinari que lidera el moviment democràtic, Aung San Suu Kyi, a qui, amb les habituals maniobres politico-oportunistes, van concedir el premi Nobel de la Pau. És una dona fantastica, molt valenta, filla d’un heros dela guerra d’independència birmana contra els japonesos. Una gran heroïna el pare va ser assassinat, com de costum. Així que la contraposició és entre aquests militars assassins, d’una banda i de l’altra, aquesta sílfide, sota arrest domiciliari des de fa anys.

Bé, aquesta és la història tal com la veiem. Però? Que hi ha darrera de la història? Estanlos interessos de les grans empreses petrolieres que esperen entrar en el país, perquè per Birmània passa el petroli, i estan els milers de milions dels japonesos, que volen fomentar el desenvolupament amb hotels de cinc estrelles, carreteres, vaixells que naveguin pel llac Inle i un aeroport ampliat perquè arribin turistes. I si matí, sota pressions occidentals, aquest règim cau, de caure, i la senyora Aung San Suu Kyi pren el poder, Birmània es convertira en una altra Tailàndia: turisme sexual, prostitutes, bordells, beneficis … Marlboro, Coca-Cola, texans … ”

… ? Que esperes, que guanyin els militars? ! No! Com vas a desitjar això? ? Esperes que guanyi ella? Bé, si guanya ella, en uns mesos Birmània s’acaba. Van arribar els gratacels de ciment …
… ? Com es pot estar amb els militars? És impossible. Però hauria de posar en guàrdia contra el que passarà el dia que Birmània serà liberalitzada. “Pg. 295

Estem vivint un moment clau a nivell planetari i aquesta és una qüestió que em sembla vital.
Birmània pot ser el punt d’acupuntura al planeta que faci que, en lloc d’instal • lar l’Estat Global Feixista, de control absolut pel poder econòmic-polític-ideològic, camuflat en xips que tots portem ja en els nostres documents d’identitat, etc. la Humanitat faci aquest salt quàntic a ciutadans del paradís que ja és, el Regne del cel a la terra.

I per què no?, Com a compte Terzani,

“la dictadura de Marc, a Filipines, durant molts anys una de les més horribles a Àsia, amb crims espantosos comesos per aquest canalla, amb munts de persones assassinades i desaparegudes, acaba sense enfrontaments.”
“Els carrers estan plens de gent, les monges preguen i, al final, el poble envaeix el palau de Malacanan i els soldats es deixen anar. …! No van disparar ni un sol tret! … La dictadura havia acabat.” pg. 345

Una forta abraçada,! Valent!

Ca la Dona convoca:

Per a:

Natalia Estemirova
In memoriam. No t’ho oblidem

La Natalia, la nostra amiga activista feminista de Txexènia i pels drets humans va ser segrestada i assassinada ahir dimecres 15 de juliol. La Natalia era una de les dones del nostre llibre Feministes contra les guerres. Read the rest of this entry »

La periodista russa i advocada de drets humans Natalia Estemírova que durant molts anys va denunciar les violacions a Txetxènia, va ser segrestada ahir al matí a Grozni  i ha estat trobada morta, amb ferides de bales al cos i alcap) ahir a la tarda a la veïna república russa d’Ingúixia. 

Estemírova, de 50 anys, havia cooperat molt de prop amb la periodista russa Anna Politkóvskaia. Des del 2000, Estemírova dirigia l’oficina local de l’organització russa de drets humans Memorial, l’única que actua a Txetxènia. Finalista l’any 2004 del Premi Sakhàrov de Drets Humans, que concedeix el Parlament Europeu, l’activista assassinada era assessora del Defensor del Poble txetxè. El 2007 va rebre el Premi Robert Schumann de defensa dels drets humans, concedit per l’Eurocambra.

Tatiana Lokshina, activista de Human Rights Watch, que va precisar que en els últims anys la víctima «investigava casos molt espinosos».

+ informació a: “Assassinada a Txetxènia una activista pro drets humans” per Dimitri Polikarpov, Moscú. elperiodico.cat, 16.07.09

 http://www.elperiodico.cat/envN.asp?p=46&i=CAT&n=629801&h=090716 

Civil Society Condemns Massacre of Indigenous People in Peru

Calls on Peru and International Community to Respect Human Rights

6 June 2009

We, the undersigned organizations, condemn the violence against peaceful indigenous protesters and police in Peru that has already resulted in at least 30 deaths.

We call on both the Government of Peru and the Interethnic Association for the Development of the Peruvian Amazon (AIDESEP) to engage in a good faith dialogue to prevent further escalation. We urge the international community to send a clear message to Peru that military repression is not an acceptable form of conflict resolution. Read the rest of this entry »

Nota de premsa de l’agencia de CIMAC (Comunicación e Información de la Mujer) sobre el dinar- fòrum organitzat el 2 de maig per l’ADPC i l’Associació ASHDA amb Afifa Azim i Najia Haneefe.8 de maig de 2007

- Advierten mujeres afganas sobre eventual retorno de talibanes. …

ADVIERTEN MUJERES AFGANAS SOBRE EVENTUAL RETORNO DE TALIBANES

Cataluña, Esp.- Las mujeres afganas Afifa Azim, directora de Women’s
Network, y la periodista Najia Haneefi advirtieron que, de ser aprobada la
Ley de Amnistía del Parlamento Afgano, podrían volver al poder antiguos
talibanes, lo que implicaría un retroceso aún mayor para las mujeres.

Reclamaron, durante una reunión entre activistas afganas y la Asociación de
Mujeres Periodistas de Cataluña celebrada el 2 de mayo, que la situación de
las mujeres en su país vuelva a estar en la agenda política nacional e
internacional, por lo cual la Asociación se comprometió a realizar
gestiones de difusión y de sensibilización para hacer consciencia del
problema.