Per Kawther Salam per a
The Daily Life of Kawther Salam
http://www.kawther.info

Aquesta és una historia sobre como el govern austríac discrimina entre homes i dones en una violació clara de les Lleis austríaques. D’acord amb el que sé els austríacs accepten que només els homes árabs representin a totes les dones durant les recepcions oficials. Vaig presentar una queixa oficial denunciant aquesta qüestió, però ¿quí es preocupa per la meva queixa?He rebut algunes respostes, en les quals el govern només intentar ocultar l’escandol.

Aquí hi ha un enllaç al meu artícle ‘The Males Who Represents  all the Women‘

Why were the male attendants who were nominated to represent the Arab community during the Marcel Khalife reception at Vienna Rathaus on June 30 2009 not able to identify the name of the Rathaus  representative five minutes after her speech ? Would our male representatives have forgotten the name of the Rathaus representative if he had been a male?
Why did the Austrian organizers not invite Arab women to represent themselves at the Khalife reception in the Rathaus? Is there shortage of academic and intellectuals among the Arab women in Vienna?
http://www.kawther.info/wpr/2009/07/12/the-males-who-represents-all-the-women

salutacions ben cordials,

Kawther
http://www.kawther.info/wpr
http://www.kawther.info/ga2
http://www.kawther.info

Per Lina Barber

Des de fa 40 anys a Coney Island (la platja de Manhattan) es celebra el dia de l’orgull Gay amb una gran desfilada i una gran festa per a totes i tots, però, especialment per a gays, lesbianes i transsexuals. Aquesta desfilada s’ha reproduit per tot arreu del món, o si més no, per  les capitals més importants d’Europa. La Pride Parade a Barcelona ha reunit a més de 35.000 persones, segons els organitzadors, i una gran festa a l’Avinguda de Maria Cristina de Montjuich recolçada per més de 27 associacions i entitats.

Read the rest of this entry »

‘La veu humana’, de Jean Cocteau, vuitanta anys desprès i alleugerida per la tecnologia. Una dona “enganxada” a un cable escenifica les diferents etapes del desamor en l´era de l´electrònica.

És la proposta d´un muntatge tragicòmic basat en l´acció i la transformació de l´espai al ritme de cançons d´amor i abandó. Read the rest of this entry »

Taula debat i presentació llibre.

La teoria performativa del gènere de Butler; sociologia del cos i transgènere

Dimecres 10 de juny a les 19 h – La Cuina
Amb motiu de la presentació del llibre de Patrícia Soley Beltran, Transexualidad y la matriz heterosexual, Edicions Bellaterra (2009), us oferim una taula debat sobre el pensament de Judith Butler, amb la participació de l’autora i de la Dra. Elvira Burgos, de la Universitat de Saragossa, autora de Que cuenta como una vida. La pregunta por la libertad en Judith Butler, Antonio Machado Libros (2008). Dues acadèmiques espanyoles que darrerament han publicat investigacions sobre el pensament de la nord-americana Judith Butler. Una manera interessant d’acostar-nos a aquesta filòsofa.Organitza: Àrea d’Igualtat i Ciutadania. Diputació de Barcelona amb la col•laboració d’Edicions Bellaterra i Pròleg
Pròleg
Llibreria de les Dones
c/Dagueria, 13
08002-Barcelona
Telèfon i fax: +34 93 319 24 25
llibreriaproleg@llibreriaproleg.com
http://llibreriaproleg.com

http://www.redmasculinidades.com/

Per: Dayro per Red Iberoamericana de Masculinidades.
Com a part d’un programa d’intercanvi acadèmic i de la necessitat d’implementar dins de les polítiques socials no només l’enfocament de gènere sinó també la masculinitat, el passat dia 20 de maig de 2009, va tenir lloc a l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Catalunya, un conversatorio protagonitzat pel Dr Juli Cèsar González Pagés, coordinador de la Xarxa Iberoamericana de Masculinitats.
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
A la reunió van assistir joves, homes i dones membres del Partit Socialista Català (PSC), que es desenvolupen com a funcionaris públics en cada un dels seus ajuntaments sent regidors i regidores d’igualtat, a més de dur endavant polítiques socials en quatre municipis de la comarca de Baix Llobregat (Barcelona, Espanya): Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans i Cornellà de Llobregat.
L’intercanvi va tenir com a activitat central la intervenció del Dr Juli Cèsar González Pagés, que va transmetre no només l’experiència adquirida durant la seva tasca en tallers i altres accions realitzades per incloure la masculinitat en la pràctica social i política, sinó també com a agent de canvi de els tradicionals models hegemònics de la identitat masculina.
La coordinadora, María Luisa Moret, tinent-alcalde de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en les seves paraules de benvinguda, va parlar dels representants del partit a Baix Llobregat que van acudir a la reunió, expressant: “Aquest grup està en una fase de formació pilot, en un procés de recerca bibliogràfica i de reunió amb experts en temes de gènere i masculinitat “, així com de les estratègies disposades per instrumentar la perspectiva de la masculinitat dins del quefer polític i públic. En aquest sentit, va asseverar: “El discurs d’igualtat que es vol evolucionar és
incorporant als companys, és a dir, als homes “. A la vegada, va arribar a assenyalar l’objectiu central de la trobada: “La intenció d’aquesta reunió és que Juli Cèsar ens digui tota la seva experiència en el seu treball amb la masculinitat”.
Tot seguit va intervenir la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Dr Judith Astelarra. Les seves paraules van estar encaminades a establir punts d’anàlisi a l’hora de tractar el gènere i la desigualtat, ja que segons la doctora “moltes vegades es confonen entre si”. En parlar de la masculinitat amb una perspectiva inclusiva, va subratllar la necessitat, des del feminisme, de treballar amb els homes i les masculinitats. Sobre això, va enunciar: “Els homes van començar la masculinitat des de la identitat masculina, però això no és suficient per negociar, cal aprofundir el debat i deixar ben clar els temes a negociar entre si”.
El Dr Juli Cèsar González Pagés, coordinador de la Xarxa Iberoamericana de Masculinitats al costat de la Dra Judith Astelarra, coordinadora de la Comunitat de Fòrums Iberoamericans.
“El tema de masculinitat no funciona sobre la base de les veritats absolutes”, van ser les paraules que van donar inici la conferència del Dr Juli Cèsar González Pagés. A més d’explicar la importància de treballar la masculinitat a partir de xarxes que incloguin moltes institucions i persones joves, va afegir un element decisiu per entendre la masculinitat a tots els àmbits de la societat: “La por per als homes a canviar perquè sempre han tingut poder i hegemonia, sobretot els sectors més conservadors: l’exèrcit i la policia “. Això, segons el professor de la Universitat de l’Havana, és vital tenir-ho present per a tota persona que comenci a ocupar d’aquest tema, la reticència de molts homes a parlar de si mateixos, els seus
frustracions i les seves contradiccions, ja que pensen que pel que fa a masculinitat no hi ha res de transformar.
D’altra banda, va referir un dels grans problemes a l’hora de treballar la masculinitat amb la realitat social i és el tema del finançament per desenvolupar programes d’estudis i d’intercanvi amb la societat en conjunt, a causa dels enfrontaments que pot suscitar amb sectors del feminisme tradicional, que ofereixen resistència perquè pensen que se’ls treu del seu programa.
En un altre moment, González Pagès es va endinsar en la tasca que s’ha vingut realitzant respecte a la masculinitat i la manera per a instrumentar. Raó per la qual va opinar: “Un tema fonamental de la masculinitat és la violència. A l’Havana hem tingut experiències on s’ha tractat de fer molts tallers que integren els joves “. “És molt més fàcil treballar-va afegir-en les universitats, en les tesis de pregrau, i així hem creat un equip d’investigació sobre les masculinitats”.
En fer ús de la paraula, una de les regidores d’igualtat convidades, Emilia Briones, va manifestar un factor que segons ell és una realitat: “Les dones han parlat de polítiques d’igualtat des de les dones, sense tenir en compte els homes, caldria incloure els homes en el discurs de la política d’igualtat “. En aquest sentit, el Dr Juli Cèsar González Pagès va afegir a la reflexió: “Ha passat que el debat de la masculinitat ho han fet moltes dones, i del que es tracta és que nosaltres volem que els homes s’integrin i s’accepti la seva qüestionament “.
El mateix professor va continuar la seva exposició sobre una de les últimes experiències advertides per la Xarxa Iberoamericana de Masculinitats, un taller sobre la violència en l’esport, específicament en la pràctica del futbol, realitzat amb estudiants de la Universitat de l’Havana que formen part de l’equip de futbol d’aquesta entitat. A través del taller es va poder constatar com en la pràctica esportiva s’assumeix un comportament violent que al seu torn es reprodueix en la tasca quotidiana de cada un dels joves estudiants. Per això ressaltava: “És tan important treballar amb les noves generacions ja que s’està a temps per canviar aquest tipus d’actituds violentes”.
Així mateix, va fer èmfasi en l’aprofitament de les noves tecnologies, en funció de la promoció de tota activitat o taller es faci, ja sigui a través de la pàgina web: www.redmasculinidades.com, la realització de vídeos de bé públic, que són inserits en el lloc oficial i altres pàgines web. Va ampliar a més, que amb la motivació i el desig de fer es pot produir molt fins amb pocs recursos econòmics, tal com ha passat amb l’equip d’investigació format a Cuba, al voltant de la seva figura.
Plaça cultural del municipi Sant Boi de Llobregat. L’integrant de la Xarxa, Dayron Oliva Hernández.
Un altre tema que va suscitar el diàleg entre totes les parts, va ser arran de la intervenció de Maria Lluïsa Moret sobre les inquietuds sobre la masculinitat, ja que, segons ella: “Quan es pensa en les noves masculinitats es fa pensant en les identitats sexuals “.
Sobre això González Pagés, va qualificar com un error assumir unilateralment les noves masculinitats des del punt de vista de la identitat sexual, sobretot concebent a l’homosexualitat. D’aquesta manera, posava sobre la taula un assumpte de gran significació per a tota persona que comenci a tractar la masculinitat des d’un punt de vista polític, i té a veure amb la ideologia, l’ésser conseqüent amb el que es vol canviar i l’estar convençut per a persuadir amb tot coneixement de causa. És per això, que les seves paraules van insistir en que: “Els canvis han d’operar des del personal, i amb humilitat en la pretensió del que es vol aconseguir”.
Un dels funcionaris convidats, Cristóbal Avilés, va intervenir per a formular, de manera general, diverses problemàtiques i inquietuds comuns entre els / les presents, i que es
vincula el tractament de la masculinitat dins del partit al qual pertanyen i en la pràctica pública:
–
La recerca de credibilitat dels homes en el debat de gènere en el partit.
–
La polèmica i l’oposició amb les dones feministes i amb els homes que es pregunten: per què em canviaran? o per què he de canviar?
–
El llenguatge, és a dir, la forma en què s’han de comunicar sense caure en sexisme.
–
I per últim, la ideologia: com integrar la igualtat?
D’igual manera, Cristóbal Avilés va aprofundir en el que els homes poden perdre o guanyar amb el qüestionament de la seva masculinitat en preguntar: “¿quines alternatives i què explicació se’ls ofereix a aquests homes?”
En resposta al debat que s’havia generat, i com a mètode per poder entendre i estudiar les masculinitats González Pagés va indicar: “Un tema important és eliminar la por al feminisme a causa de la ignorància i al desconeixement que es té del que han fet les feministes al llarg de la història “. Per això va puntualitzar: “No veure la masculinitat amb el feminisme com dicotòmics, el pacte és important, la masculinitat s’ha desenvolupat a partir del camí que ha obert el feminisme acadèmic”, i més endavant va recalcar: “Cal visualitzar els exemples de treballs d’homes amb dones. Els homes es poden alliberar, ni ser tan importants. Caldria despullar l’home dels rols tradicionals “.
D’altra banda, en referir-se el coordinador de la Xarxa Iberoamericana de Masculinitats als principals temes al voltant de la masculinitat, va exposar: la salut sexual (VIH-SIDA, càncer de pròstata), la paternitat, la violència, entre altres. Aspectes neuràlgics, segons el seu criteri, a l’hora de tractar les masculinitats en la seva dimensió sociocultural, i que a més tenen un impacte real en el desenvolupament i en la salut de molts homes.
Un moment interessant dins el conversatorio, que va arribar a ser de gran importància per al públic assistent, va ser quan el professor va manifestar: “Hi ha a la masculinitat un fort aprenentatge que fins i tot és obligatori en els homes. Això és important tenir-ho present, ja que cal vincular la ideologia amb la realitat social “. Al mateix temps, va afegir: “Qui hagi de fer polítiques públiques no té la necessitat de
teoritzar sobre les masculinitats. Per a aquests temes cal tractar els debats de convocatòria i encaminats per a la gent humil que en definitiva són la majoria “.
Així mateix, en compliment amb els objectius de la cita, el Dr Juli Cèsar González Pagès, va passar a especificar un aspecte que li havia estat requerit durant la seva conferència. Sobre la base de la seva experiència en l’execució de tallers sobre masculinitat, va revelar la forma en què poden realitzar-se per obtenir millors resultats:
–
Ubicar a qui es va a oferir el taller, sobretot joves que hagin estat sensibilitzats anteriorment.
–
Crear un diàleg amb el públic, a partir d’un coneixement interioritzat i conseqüent amb una motivació personal, que sigui capaç d’arribar a qui escolta, provocant la reflexió.
–
Escollir les temàtiques més sensibles i que tinguin poder de convocatòria.
Al tancament de la conferència, González Pagès resumir: “La solució no són les noves masculinitats, sinó més aviat és l’inici. Canviar a les persones és una tasca complicada. Per això, és imprescindible modificar l’educació i la cultura, si volem transformar el passat masclista, ja que són elements justificatius per a no canviar “.

Per Manuela Campello Anton

a http://www.nodo50.org/tortuga 18.01.09 

Assemblea de Dones d’Elx

Ressenya:

“El Sexe de la Notícia”
de Marta Bach Arús i altres

No és “notícia” El sexo de la noticia. Reflexiones sobre el género en la información y recomendaciones de estilo (editorial Icaria, desembre 2000). I no ho és per diverses raons. La primera és que ja fa set anys que aparegué aquest llibre en castellà, uns anys després que apareguera en llengua catalana. No és, doncs, una novetat. No ho és tampoc pel seu contingut: les mateixes autores (membres totes elles de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya) ho reconeixen remetent-se a una relació d’obres que comença el 1984 (fa ja més de vint anys!) amb el llibre de Concha Fagoaga i Petra María Secanell Umbral de la presencia de la mujeres en la prensa española, obra amb la qual “ya se llegaba a conclusiones parecidas a las que han llegado estudios más recientes” (pàgina 17).

Aquestes conclusions les podríem resumir en: presència asimètrica de dones i d’homes com a objecte (i subjecte, com a periodista i com a creadora d’opinió en les seccions dedicades a aquesta altra funció periodística) de notícia, asimetría que es fa palesa en la invisibilitat de les dones com a conseqüència del genèric masculí; escassa presència de dones en les pàgines considerades importants (política, economia), escassesa en part deguda a les fonts utilitzades a l’hora d’elaborar les notícies o els reportatges; quan sí hi ha presència, tractament molt diferent al donat als barons (adjectivacions sobre físic, indumentària, vida privada, etc.) i fins i tot menyspreu quan es tracta dones esportistes…

Per tal d’actualitzar les conclusions, les autores fan un seguiment de la premsa escrita entre el 5 i l’11 d’octubre de 1998: els sis diaris de major tirada (El País, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, El Mundo, Avui i ABC) i tres diaris d’àmbit comarcal català.

Però el llibre no es limita a deixar constància del que ja se sap: aquestes professionals conscienciades de la necessitat del canvi periodístic que, d’una banda, reflectesca els canvis socials que ja s’han produït i que, d’altra, contribuesca a continuar-los, inclouen una relació de propostes pràctiques que ajuden els i les professionals del periodisme a modificar visions esbiaixades per prejudicis i inèrcies, suggeriments que abasten les diferents fases d’elaboració de la notícia: la pretextual, la textual i la supratextual.

I a partir d’aquests suggeriments, qui signa aquestes lletres us proposa un joc: avui mateix, quasi deu anys després de la publicació del llibre, llegim qualsevol diari o noticiari (televisiu o radiofònic) i analitzem-lo seguint les pautes que ens proposen les autores. De les conclusions que en puguem treure, deduirem si, encara que no és notícia, El sexo de la notícia continua sent d’actualitat. Si més no, per la provocació del títol.

Per Sara Lovera*

10 de novembre de 2008

Traducció de Tona Gusi

  .

.

El segle XX es va caracteritzar per grans revolucions socials i pel desencadenament de dues guerres mundials que originaren una percepció lamentable. El món es va repartir entre els triomfadors d’aquestes guerres i fou necessari reescriure els drets elementals.

Avui tenim la convicció que el 1900 sintetitzà, a més, l’avenç de la ciència i la tecnologia. En un període curtíssim apareixeren les eines que avui ens permeten allò que anomenem la globalització dels mitjans. En pocs segons es pot difondre un missatge. I tots els mitjans en format paper es troben de ple en aquesta revolució que els fa doblement responsables del que difonen, de com parlen de les persones, com les projecten, de quina manera manipulen imatges, desigs i paraules.

Però hi hagué una altra revolució al segle XX, una sobre la qual s’hi reflexiona molt poc. La que va actuar en les relacions socials, en l’estructura de les famílies i en les relacions íntimes entre homes i dones.

En menys de cent anys les dones, que durant quasi be cinc mil anys vàrem estar aïllades, fora dels espais públics i tan sols dedicades a la reproducció – parlo de la immensa majoria de les dones i no de casos excepcionals -, de sobte, apareixem a escena per tres coses principalment: per haver anat a l’escola de manera massiva; per incloure’ns en la producció de bens i serveis públics i perquè fou descobert el principi per regular la natalitat.

Les dones estem en aquest món, i ens trobem un món que ens és estrany en molts sentits. No pensem en aquest estranyament i no ens importa. Estem en totes les activitats socials, intel·lectuals, educatives, productives, econòmiques i culturals. És a dir avui, com no ha passat durant segles, realment estem compartint el món. Però el món continua estant en mans dels homes i les lògiques de la superestructura actuen com si les dones no hi fóssim.

A això se li diu estranyament. Per això moltes dones se senten alienes realment al seu entorn. Algunes intel·lectuals feministes *’ sostenen, a més a més, que l’alteració d’una lògica construïda principalment pels homes, ha generat el conflicte entre els gèneres. Una manifestació pot ser, o ho és, la violència contra les dones que existeix realment i que està creixent.

OCULTACIÓ DES DELS MITJANS I CEGUESA DE PERIODISTES

Es pot provar que el detall i els contorns d’aquest conflicte entre gèneres no s’ha comprés. La violència masclista es pretén atribuir a una malaltia social, a casos excepcionals on s’hi cerca també la culpabilitat de les dones. És reporta sense arribar al fons.

Quan passa això, pràcticament en tots els mitjans de comunicació de masses, en els informatius de tota classe, en les pàgines dels diaris, no només és discriminatori, sinó que és una ocultació deguda a la incapacitat de qui escriu i cerca les informacions per difondre-les: allò que anomeno ceguesa o bé es tracta d’una reacció en cadena de tots els homes que han descobert, encara que no en siguin conscients, que les dones hem arribat i que no ens n’anirem, fet que els obligarà a compartir tot amb nosaltres. Inclosos els seus greus errors.

El resultat es senzill de comprendre. En els mitjans no tan sols s’oculta el conflicte, sinó que s’oculta el que ha passat amb les dones, se les nega, en no informar sobre elles, les seves feines, desigs, gustos, participacions en la societat, veus i moviments, inclòs el feminista i els molt diversos i amplis àmbits on les dones hi som amb veu pròpia.

Se’ls hi nega reconeixement, i el que encara és més greu, es distorsiona el seu accionar i el seu nou perfil de ciutadanes i treballadores. En canvi es parla sense pietat d’allò que consideren una tragèdia: canvis en la família, maternitats disminuïdes, i exigència de drets específics, tenint en compte que venim d’un altre món i estem estranyades amb aquest de violència, guerres i inseguretats.

Ocultar que això passa fa palès com les i els periodistes convencionals li estan negant al públic reportar la revolució més important del nostre temps, aquest canvi que succeeix entre unes i altres, en les nostres relacions socials.

Hi ha una mancança de professionalisme en el periodisme que es practica, perquè no s’està amatent a aquests canvis investigant i cercant les arrels d’allò que passa; hi ha, sens dubte, prejudicis i ceguesa.

El pitjor és quan a la mancança d’observació i d’ investigació, s’hi suma, a més, la manca de reflexió que banalitza la realitat. I aleshores es cometen dos errors: considerar víctimes i dèbils a les dones, com si fóssim a la prehistòria o caracteritzar les seves demandes.

Els mitjans de comunicació s’han quedat enrera de la realitat que pretenen reportar i difondre. En no veure a les dones, en no adonar-se que la societat es reorganitza des de fa temps, molt de temps, la societat. El no mirar i analitzar els nous pactes familiars, les noves activitats socials de les dones, el no reconèixer que el conflicte entre gèneres té conseqüències, fa que el seu missatge sigui coix, buit i fora de context.

Potser diran que les dones ja estan considerades com a ciutadanes, que hi ha lleis que els ho garanteixen; que s’ha atès el conflicte gràcies a les lleis sobre la violència contra les dones i a les d’igualtat. És clar que és un avenç, però es deu al fet que les dones ens autoorganitzàrem fa més o menys uns 200 anys i, des d’ en fa 35, els governs s’han près seriosament el canvi.

Sembla que això, que és notícia, que serveix per un editorial quotidià i per a brillants reportatges, és quelcom desconegut per editors i treballadors dels informatius i dels mitjans de comunicació.

No tothom ni a tot arreu. Diguem certament, que alguns esforços s’han de tenir en compte, però són excepcionals.

I una altra cosa que no saben és que la Real Academia de la Lengua, sobretot les llengües llatines, acceptà nomenar en femení les professions i activitats.

Tampoc la professió fa esforços per evitar el sexisme en els seus informatius, per oferir altres mirades sobre la diversitat i reconèixer que no som iguals, que els nostres móns, el de les dones i els homes, es dividiren en dos – públic i privat – i això ens feu bifurcar els nostres camins.

I aquestes diferències s’haurien de veure. És el que s’anomena una perspectiva de gènere, necessària a l’hora de difondre la realitat.

Si no es fa així, els mitjans seran només capses de ressonància dels poders, alguns o molts dels quals tampoc volen veure la realitat.

.

.

* Periodista mexicana. Corresponsal de SEMlac i editorialista de CIMAC, conductora de Mujeres en Movimiento, a la TV Capital 21

*’ La mexicana Marta Lamas, Debate Feminista num. 21, Mèxic, DF. 2003

(Article traduït per Tona Gusi)