Per Tona Gusi per a donesdigital  14.10.2009

 Les periodistes també són detingudes, torturades, executades o assassinades com els seus companys en l’exercici de la seva professió i en la defensa de la llibertat d’informació en règims i institucions no democràtiques i en països en conflicte. Però, a més a més, damunt les dones i les dones periodistes la violència masclista s’exerceix com a repressió brutal, des de l’amenaça de vexacions sexuals fins a la violació i altres tortures sexuals… 

Des de L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores a Catalunya s’impulsa la denuncia de la violència contra dones periodistes, tasca que està realitzant la  Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere des del novembre del 2005, quan en les seves Jornades Fundacionals a Morelia, Michoacán, Mèxic,  aquesta denuncia permanent va quedar inclosa entre els seus principals objectius.

Des d’aquella data les professionals de les agències CIMAC, SEMlac, CERIGUA, ARTEMISA, AMECO, etc.  han fet un seguiment dels diversos casos a Amèrica Llatina i al Carib.

D’altra banda OLA, FEPALC, FELATRACS, ARTICLE 19 i la FIP cada cop més inclouen indicadors de gènere en les seves alertes. I, finalment, Reporters Sense Fronteres segueix els casos arreu del món, que malauradament -tal i com manifesten els seus informes – van en augment.  Les dones periodistes víctimes de les diverses formes de violència  

Les periodistes també són detingudes, torturades, executades o assassinades com els seus companys, “per i en” l’exercici de  la seva professió i “per i en” la defensa de la llibertat d’informació, enfront de règims i institucions no democràtiques i en països en conflicte. Però,  a més a més, les dones periodistes també són víctimes de la violència masclista que s’exerceix com a repressió brutal, des de l’amenaça de vexacions sexuals fins a la violació i altres tortures sexuals en territoris en conflicte.

La història ens ensenya  que el repressor per humiliar a l’enemic, viola, segresta i s’apropia de les dones del contrari. Aquesta apropiació per la força  i contra la voluntat de les pròpies dones, ha estat sempre per ressaltar la victòria “d’uns” homes  per damunt “d’altres” homes i doblegar el resquici de resistència a l’interior de les persones. Per això, fan servir les dones, per poder penetrar a l’interior dels cossos, i sotmétre-los amb sufriment per a dones i impotència homes vençuts.

Es obvi que les dones periodistes també són víctimes de maltractaments masclistes per part de la parella, ex – parella i d’altres persones que elles estimen, prova d’això són els feminicidis. Però, segons com, no parlem de l’horitzó de vida entre dues persones, sinó de l’estratègia utilitzada per l’home per ofendre a un altre home, a un igual. Aleshores la dona és un mero objecte, una manera més per a doblegar, aplastar   i mermar l’espirit d’un altre home.

Si be sembla que mica a mica hi ha més homes periodistes que defensen els drets de les dones, el pes d’aquesta defensa i la visibilització de les lluites de les dones recau fonamentalment en les periodistes i comunicadores i per aquesta doble categoria reben la violència dels règims i institucions fonamentalistes.

Read the rest of this entry »

COMUNICAT

3 d’octubre de 2009

Un acte simbòlic reivindica la seva protecció a Barcelona

Barcelona.- Amnistia Internacional Barcelona ha fet una homenatge als defensors i defensores de drets humans de Colòmbia que des fa massa temps corren greu perill, com demostra l’elevat nombre de defensors i defensores assassinats i desapareguts en els darrers anys.

Des de les 11 fins les 14 hores del matí, a l’avinguda de la catedral de Barcelona, s’han estès sobre l’asfalt 300 siluetes de cartró de mida natural representant defensors i defensores assassinats, desapareguts, forçats a exiliar-se o amenaçats. Una torre de tres metres d’alçada mostrava un munt de noms de defensors i defensores que han sofert tot tipus de represàlies per la guerrilla, els paramilitars i les forces de seguretat de l’estat per reivindicar la defensa dels defensors i defensores de drets humans colombians. Una breu posada en escena per activistes amb les siluetes mentre llegia el manifest en defensa dels defensors de drets humans així com els noms i cognoms de defensors i defensores morts, desapareguts, desplaçats i amenaçats ha concretat l’homenatge d’Amnistia Internacional.

Durant l’acte en defensa de defensors i defensores de drets humans colombians ho pogut escoltar-se el testimoni de la defensora Nancy Fiallo que ha estat un any a Barcelona, acollida al Programa de Protecció de Defensors de Drets Humans d’Amnistia Internacional, però que ara ha decidit tornar a continuar la seva tasca a Colòmbia tot i que la situació no ha millorat a Colòmbia per als defensors i defensores de drets humans.

Amnistia Internacional Barcelona surt al carrer perquè és bon moment per exigir justícia i la fi de la impunitat de les violacions dels drets de defensors colombians. També per exigir que els alts funcionaris governamentals, inclòs el President de la República de Colòmbia, deixin de fer declaracions que desqualifiquen a defensors i defensores i els acusen falsament d’aliats de la guerrilla.

Avui, a Colòmbia, la situació d’homes i dones que defensen els drets humans és molt arriscada, com ho demostra la declaració de la Relatora Especial de Nacions Unides, Margaret Sekaggya, del 18 de setembre de 2009, sobre la situació dels defensors de drets humans després de la seva visita a Colòmbia:

“A la llum del que he vist i sentit en els últims dotze dies, encara hi ha a Colòmbia patrons d’assetjament i persecució contra els defensors de drets humans, i sovint contra els seus familiars. Periodistes, sindicalistes, magistrats, advocats, activistes estudiantils i juvenils, dones defensores, líders indígenes i afrocolombians, així com activistes contra la discriminació per orientació sexual han estat assassinats, torturats, maltractats, desapareguts, amenaçats, capturats i detinguts arbitràriament, judicialitzats, vigilats , desplaçats per la força, o obligats a exiliar-se, o bé s’ha entrat violentament a les seves oficines i s’han robat els seus arxius. Algunes d’aquestes violacions cal atribuir-les a membres de la guerrilla, a nous grups armats il·legals i a grups paramilitars que, segons els defensors de drets humans, no han estat desmantellats”.

El passat mes d’abril es feren públics documents que demostren el muntatge d’una gegantina operació d’espionatge il·legal del Departament Administratiu de Seguretat (DAS, servei d’intel·ligència de l’Estat) contra les persones que defensen els drets humans. S’han intervingut il·legalment trucades telefòniques de defensors de drets humans; se’ls ha seguit, vigilat i fotografiat. I no només el DAS, també la Policia i l’Exèrcit han espiat a defensors de drets humans per coaccionar, frustrar i eliminar la seva tasca de defensa dels drets humans.

El treball dels defensors de drets humans protegeix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de tots els ciutadans, salva vides, evita crims i altres violacions de drets humans, combat la impunitat, enforteix l’Estat de Dret, protegeix la població civil, lluita contra la impunitat i promou la pau.

Amnistia Internacional exigeix que es protegeixi eficaçment la vida, la integritat física i la llibertat dels defensors i defensores de drets humans colombians. Exigeix també que s’acabin a Colòmbia les acusacions fiscals sense base contra defensors i defensores de drets humans, així com totes les actuacions i pràctiques que atempten contra la dignitat i llibertat de defensors i defensores de drets.

Amnistia Internacional crida a les forces estatals de seguretat de Colòmbia, als paramilitars i a les guerrilles per a que d’una vegada respectin els principis de les convencions i tractats de dret internacional humanitari.

Amnistia Internacional exigeix també a l’Estat colombià que promogui i defensi els drets humans de tots els habitants i residents del país per construir una Colòmbia justa, pacífica i democràtica, com l’obliga la signatura i ratificació de les lleis internacionals de drets humans.

From: moviments.cat <info@moviments.cat>
Date: 11/08/2009 01:49

Natàlia G. T.  de l’entitat cultural lleidatana: ISISH (Iniciativa Solidària Internacional de Suport Humanitari), membre de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina, volà cap a Tel Aviv el passat dia 3 d’agost  per coordinar l’arribada d’un grup de nens palestins que havien participat en unes activitats organitzades per ISISH a Lleida i altres indrets del territori català.

En arribar a l’aeroport va ser tancada en un calabós durant tota la nit, al dia següent va ser interrogada durant hores i sense donar cap més explicació que la de “seguretat nacional”, que sembla justificar totes les vulneracions de drets individuals, va ser deportada en el primer vol de tornada a Madrid; ho explica aquesta entitat en un comunicat.
Els fets coincideixen amb la marxa cap a Palestina d’un grup de musics catalans per tocar en diferents espais públics i privats i compartir la seva experiència amb músics palestins.
Més info: palestina.cat

Ca la Dona convoca:

Per a:

Natalia Estemirova
In memoriam. No t’ho oblidem

La Natalia, la nostra amiga activista feminista de Txexènia i pels drets humans va ser segrestada i assassinada ahir dimecres 15 de juliol. La Natalia era una de les dones del nostre llibre Feministes contra les guerres. Read the rest of this entry »

La periodista russa i advocada de drets humans Natalia Estemírova que durant molts anys va denunciar les violacions a Txetxènia, va ser segrestada ahir al matí a Grozni  i ha estat trobada morta, amb ferides de bales al cos i alcap) ahir a la tarda a la veïna república russa d’Ingúixia. 

Estemírova, de 50 anys, havia cooperat molt de prop amb la periodista russa Anna Politkóvskaia. Des del 2000, Estemírova dirigia l’oficina local de l’organització russa de drets humans Memorial, l’única que actua a Txetxènia. Finalista l’any 2004 del Premi Sakhàrov de Drets Humans, que concedeix el Parlament Europeu, l’activista assassinada era assessora del Defensor del Poble txetxè. El 2007 va rebre el Premi Robert Schumann de defensa dels drets humans, concedit per l’Eurocambra.

Tatiana Lokshina, activista de Human Rights Watch, que va precisar que en els últims anys la víctima «investigava casos molt espinosos».

+ informació a: “Assassinada a Txetxènia una activista pro drets humans” per Dimitri Polikarpov, Moscú. elperiodico.cat, 16.07.09

 http://www.elperiodico.cat/envN.asp?p=46&i=CAT&n=629801&h=090716 

MANIFEST DE BAGUA Les entitats sotasignades volem denunciar els fets ocorreguts al Perú el  dia 5 de juny de 2009  que van provocar  desenes de morts i ferits, entre indígenes i policia, durant el desallotjament que van fer les  forces especials de la Policia Nacional (DINOES) de les posicions que els indígenes ocupaven a Bagua, al departament d’Amazonas.  Els pobles indígenes de l’Amazònia peruana estan mobilitzats per defensar els seus territoris ancestrals que ocupen a les zones alta i baixa de l’Amazònia. Actualment, aquests territoris estan  afectats per la creixent i irracional explotació de recursos com l’or, la fusta, el petroli i el gas que s’hi  duu a terme sense respectar   les desenes de pobles indígenes que mantenen una de les més grans  diversitats culturals del planeta. Moltes d’aquestes explotacions corresponen a àrees indígenes que el Govern peruà ha lliurat en règim de concessió a empreses transnacionals, ignorant els drets dels pobles indígenes. Read the rest of this entry »

Civil Society Condemns Massacre of Indigenous People in Peru

Calls on Peru and International Community to Respect Human Rights

6 June 2009

We, the undersigned organizations, condemn the violence against peaceful indigenous protesters and police in Peru that has already resulted in at least 30 deaths.

We call on both the Government of Peru and the Interethnic Association for the Development of the Peruvian Amazon (AIDESEP) to engage in a good faith dialogue to prevent further escalation. We urge the international community to send a clear message to Peru that military repression is not an acceptable form of conflict resolution. Read the rest of this entry »

Videos de TV3 que mostren la tasca que la Fundació Sida i Societat està fent amb treballadores del sexe a Guatemala, a través de lapresentació d’un llibre i una exposició de fotografies.

Ser dona i indígena a Guatemala equival a no veure reconeguts els propis drets i representar el paper més feble i infravalorat.

diumenge 23 de novembre de 2008
http://www.tv3.cat/videos/846359

Testimoni de la violència a Guatemala – Televisió de Catalunya

La violència sexual contra les dones a Guatemala sovint les deixa totalment desemparades. Rebutjades pels marits, moltes cauen en la …

3 Nov. 2008 –
Retrat de la violència sexual contra les dones a Guatemala …

2 http://www.tv3.cat/videos/846409