Per Tere Mollà

4 de gener de 2010

.

.

Benvolgudes companyes:

 El motiu d’aquetes lletres, no és cap altre que donar-vos a conèixer el naixement d’un nou mitjà de comunicació al País Valencià: www.aramultimedia.com

         Aquest nou mitjà neix amb vocació de convertir-se en un referent per la gent de les comarques del sud de la província de València i les del nord d’Alacant (el que ací anomenem COMARQUES CENTRALS), on compartim la llengua catalana com a element vehicular de les nostres comunicacions quotidianes, costums i tradicions, o el que és el mateix, la cultura comuna que no deixa de ser el sumatori de tot el que he anomenat abans.

         Aquest nou projecte comunicatiu neix de la mà d’un equip de professionals del periodisme joves, dinàmics i amb moltes ganes de treballar i de donar a conèixer les nostres terres i tot el que per ací baix passa en cada moment. De moment podeu trobar tota la informació que necessiteu, al següent enllaç: www.aramultimedia.com

         Està previst que al llarg de la segona quinzena del mes de gener aquest projecte deixe ser projecte i passe a ser una realitat i finalitzen d’aquesta manera molts mesos de treball per part d’aquest equip de professionals, per donar pas a un treball diferent: el de mantenir actualitzada tota la informació que es vaja produint al llarg i ample d’aquest territori i, perquè no, també una mica més enllà.

La participació ciutadana és cada vegada més, un dels pilars més importants de la democràcia perquè ens permet utilitzar les eines que els mitjans digitals posen al nostre abast per donar la nostra opinió del que passa al nostre voltant, i dir en quines coses estem o no d’acord sobre les decisions que cada dia és prenen en el nostre nom.

Per això, per a la gent que està fent realitat el projecte d’ARAMULTIMÈDIA és important la veu de les persones, de totes les persones que tinguin coses a dir del que passa a les nostres comarques centrals, o més enllà.

I eixe és el motiu pel que s’ofereix que en aquest nou espai comunicatiu puguen prendre la paraula totes les persones que ho vulguin fer per dir el que pensen o creguin en cada cas.

Si hi ha alguna companya o company que tingui interès en participar amb una col·laboració mensual per tal d’aportar el seu punt de vista sobre qualsevol tema ho pot fer sense cap problema.

¡L’única cosa que ha de fer és ficar un correu electrònic a la meua adreça electrònica (tmolla@teremolla.net) amb les seues intencions de participació i amb la temàtica genèrica sobre la qual te intenció d’escriure i ja està. Després ja hi haurà alguna persona d’ARAMULTIMÈDIA que es fique en contacte amb elles o ells.

Si us aprofita d’alguna cosa, per a mi és una magnífica notícia el naixement d’aquest mitjà, perquè ens permetrà tenir, o millor dit recuperar la veu, als espais comunicatius digitals que, en aquesta zona geogràfica ni en són molts, ni els que hi ha són sempre llocs os es puguen dir certes coses sense córrer el risc de que la vella amiga “censura” fique la seua pota per tallar determinades coses.

Des d’ací us anime a participar i promet mantenir-vos informades del que vaja passant-li a aquesta criatura que està a punt de néixer.

 Una abraçada ben cordial.

Text de Dalia Acosta, periodista cubana i amiga de Jorge García

Fotografía de Tona Gusi
26 de desembre de 2009

.

.

L’HAVANA, dic (IPS) – Per al trobador cubà Jorge García només hi podia haver alguna cosa en aquesta vida tan important com la llibertat: “dir el que se sent, encara que fereixi”. Així, amb la veritat als llavis i en cada cançó, va viure amb honestedat i una coherència admirable els 50 anys de la seva vida.

“No veig la cançó com un tema per tractar, la veig com una realitat que narrar, com una sensació que dir. Es tracta de filosofar una mica sense pretensions de savi … El que sí que faig, sempre, és la cançó des de l’honestedat. Puc estar equivocat, però és la meva veritat “, va dir en una entrevista per al setmanari uruguaià Bretxa.

Amb aquesta mateixa integritat i total lucidesa, García va viure aquest mes de desembre els moments difícils que van succeir a un diagnòstic de limfoma no Hodking. Conscient en tota la seva magnitud del moment que estava vivint, va morir sense conformar s’hi però serè, la matinada del passat diumenge 20 de desembre.

Les cendres del trobador van ser escampades a l’altre dia, just en l’horari del vespre que tant estimava, des d’un lloc en el malecón habanero conegut com l’esplanada del castell de La Punta, on l’any passat havia planificat gravar un “concert adreça”.

“Aquest lloc va ser l’únic de la ciutat que li vaig ensenyar a Jorge”, va encertar a dir Marta María Ramírez, la seva “núvia”, com a ell li agradava dir-li feia gairebé 15 anys. Just a ella li tocarà seguir de prop “Trovades”, un disc-DVD en procés de producció i en el que García va recrear la seva obra valent-se d’instruments antics.

“Les seves cançons van trobar en les sonoritats renaixentistes un repòs, un ‘a plaer’, com si haguessin estat creades en aquestes èpoques, quan el llaüt i l’arpa eren poesia”, va dir a IPS Teresa Pau, directora del Conjunt de Música Antiga Ars Longa . “Era com els antics trobadors: noble, culte, d’una senzillesa i especial sensibilitat”, va afirmar.

A mitjans d’aquest any, García, que va estudiar música des dels vuit anys i era graduat del Conservatori Alejandro García Caturla, de Cuba, va escriure a mà en nits i matinades interminables i va organitzar  cadascun dels instruments que faria servir  en Ars Longa i pel percussionista Ruy Adrián López Nussa.

“Per la seva expressa voluntat (el concert) va ser gravat en una església en plena avinguda del port, sense condicions acústiques, però ell veia la bellesa en això, en els sons de la ciutat contaminant les seves cançons”, va explicar a IPS el realitzador Pavel Giroud , que tenia al seu càrrec la direcció del DVD “Trovades”.

“Deixar un llegat com aquest abans de la partida és un privilegi que només es permeten no els millors artistes sinó els autèntics, els que encara silenciats en vida, saben que tenen alguna cosa pròpia que algú, necessitat de rebre’l, acollirà en algun moment” , va afegir el director de cinema.

En un temps en què cada vegada amb més freqüència sota la influència del mercat i la moda se substitueix la paraula trobador per cantautor, Jorge García defensava la seva filiació a una única trova cubana, a una trova que es remunta als temps de Sindo Garay i, que al seu parer, es resistia a dividir-se en vella, nova o novíssima.

Ser trobador era per a ell molt més que cantar acompanyat d’una guitarra. “És una actitud davant del món. És suportar que et diguin boig des del més elemental seny. És no tenir por a dir el que se sent encara que fereixi. És viure la utilitat d’una cançó sense posar-li preu i etiqueta. És un lliurament incondicional”, va confessar a la premsa.

“Treballar és l’únic que he fet en la meva vida”, va dir una vegada recordant els anys 90, quan, sota l’amenaça de les apagades diaris que paraven Cuba en plena crisi econòmica, es va inventar la penya El fandango del candil, un espai cultural únic a l’Havana de llavors, que funcionava sense àudio i amb espelmes.

“En bicicleta, amb la guitarra a la mà i moltes però moltes ganes, un munt d’espelmes i un munt de cançons, és la imatge que guardo de Jorge, l’amic”, va recordar Rei Guerra, un dels més importants guitarristes cubans, radicat des de 2003 als Estats Units, i l’únic músic a qui Jorge li va dedicar una cançó.

Amb la mateixa “màgia” d’aquelles nits de “fandango”, Guerra va arribar a ser part d’un disc del trobador. “No vaig poder aguantar-me i sense voler em vaig veure amb la meva guitarra tocant amb ell i aprenent les seves cançons, les seves sentències agudes i directes, sense adorns ni ornamentacions manieristes a l’acte de dir una veritat”, va dir a IPS via correu electrònic.

Va ser amb aquest mateix sentit tan seu de la humilitat en què, el 1999, va convidar a un grup de trobadors a gravar”Anem tots a cantar”, un homenatge de la Nova Trova a Teresina Fernández, la més important autora cubana de cançons infantils que durant anys havia estat gairebé oblidada pels mitjans de comunicació i l’oficialitat.

”El fet que ell (García) estigui fent aquest projecte, em diu que és molt experimentat en solidaritat, en humanitat i en trova, que són paraules i arguments que a mi sempre m’han interessat molt”, va opinar en aquell moment el trobador Silvio Rodríguez, un dels participants en el projecte.

I així mateix va dedicar diversos mesos del 2000 a una sui generis gira per Cuba. En lloc de privilegiar els grans escenaris de les capitals provincials, García va afavorir els petits espais, les comunitats perdudes en el pantà, a la muntanya i fins i tot en el temps, els llocs on mai havia arribat un trobador.

Cinc anys després, quan la vida el va portar de tornada a l’oriental ciutat de Gibara com a convidat al Festival Internacional de Cinema Pobre d’Humberto Solás, sense planificacions ni acords previs amb les autoritats de patrimoni, en va tenir prou amb dir: “m’agradaria fer un concert al teatre vell “.

Tancat des del 1972, l’edificació construïda el 1889 es va obrir per acollir García i a un públic fidel que el va acompanyar, novament, a la llum de les espelmes. “Vam obrir el teatre per la sinceritat amb què Jorge sempre ho va fer tot”, va explicar a IPS l’arquitecte Albert Mora, que llavors dirigia l’Oficina de Conservació de Monuments de Gibara.

Torna a Gibara va ser un dels tants somnis no complerts. Tampoc va aconseguir realitzar una nova gira per llocs de difícil accés, cantar en els asils d’ancians de la capital cubana o reunir en un disc aquelles cançons de Sindo Garay (1867-1968), Rafael Gómez, Teofilito (1989-19719) o Maria Teresa Vera (1895-1965), a les que solia retornar concert rere concert.

A la seva inauguració discogràfica amb “Jorge García” (1991), van seguir “Més Enllà” (1996), “Canvis” i “Anem tots a cantar. Homenatge de la Nova Trova a Teresina Fernández” (1998), “Hi ha de tot a la Vinya del Senyor “(2003),” Jorge García en viu “(2005) i el CD-DVD” 1, 2, 3 trovada “(2008).

Amb presentacions en importants escenaris de Uruguai, Argentina, Veneçuela, Nicaragua i Alemanya i una tasca sistemàtica a Cuba, García solia estar absent dels grans mitjans cubans, principalment la televisió, encara que les seves cançons sí que mantenien una freqüència important en la ràdio i en espais alternatius.

Per als qui van seguir la seva obra i van passar els seus enregistraments de mà en mà, els seus amics més propers i per a ell mateix, es tractava de la conseqüència directa d’haver estat sempre fidel a si mateix, de no fer concessions ni acceptar prebendes, de defensar la seva independència artística i el dret a dir, lliurement, el que pensava.

“He tingut l’oportunitat de viure i treballar fora de Cuba. Però per a mi, fins ara, no ha estat una opció. Em faría molt de mal deixar darrera als amics, el mar i l’embruix de la brisa d’aquesta illa”, va reconèixer a l’entrevista concedida a Bretxa, el 2005, en ocasió d’una gira de concerts per aquest país sud-americà.

Van ser els temps en què l’escriptor cubà Leonardo Padura degué d’escoltar diverses vegades les 14 cançons que integrarien un nou àlbum i va notar que “Jorge vivia els seus dies i feia el seu art amb una coherència desafiant, com si només de les seves obsessions, les seves revoltes i amors brotés la inspiració del seu treball i del seu caminar pel món “.

És la coherència que es respira quan el trobador canta “només per tu serà que no me’n vagi / el teu cos té forma de país”, quan denuncia el passejar pels carrers de la seva ciutat dels captaires nous o rebutja als militars que s’apoderen de la terra, quan li assegura a l’amor que li ha “molts segles d’esperança”.

Amb les seves cançons, “em vaig adonar que Jorge García, home i artista, no podia ser d’una altra manera perquè ell era una representació immillorable de la fidelitat: en primer lloc a si mateix i a la seva responsabilitat artística. Jorge va ser, sempre, un entossudit i va pagar amb gust, diria que alegrement, les quotes que exigeix ser íntegre i cabal “, va assegurar Padura a IPS. (FIN/2009)

.

.

Comissió de Coordinació XIDPIC.CAT- XIPVG

Comissió XIDPIC.CAT- XARXA MED. INFORMACIÓ i COMUNICACIÓ amb V.G.

22 de desembre de 2009

.

.

Hola a totes i a tots,

Com ja sabeu la XIDPIC.CAT forma part de la Fundació Anna Lindh (a través de la seva xarxa estatal), que és una Fundació Euromediterrània que treballa pel diàleg entre les cultures.

D’acord amb la passada reunió de la Comissió de Coordinació del dia 17 de desembre:

Us fem arribar les bases del projecte ‘ Vecinos’ ( encara que s’hauria de dir ‘Veïnatge’ o ‘ Veïnes i Veïns’) a fi que hi participem periodistes i comunicadores i comunicadors de la XIDPIC.CAT.

Ho podem fer amb un màxim de 3 fotografies per persona.(Veiu les característiques en la documentació adjunta).

Ens heu d’enviar les fotografies i les dades que se’ns demanen màxim el dia 13 de gener de 2010 a aquest correu:coordinacioxidpic.cat@gmail.com , ja que el dia 14 la Comissió de Coordinació de la XIDPIC.CAT decidirà les 10 fotografies finalistes que lliurarem el dia 15 a la Coordinació estatal de la Fundació Anna Lindh, que recau en l’IEMed. A partir del dia 18 de gener del 2.010 es farà el procés de selecció final entre totes les ciutats. La selecció definitiva de les imatges que definiran l’exposició convertides en banderoles de 3 x 2 m: 27 de gener de 2010

Fora bo que en les fotografies hi hagués algun indici de la ciutat de Barcelona o d’altres indrets de Catalunya a fi de visualitzar millor la diversitat territorial.

Entre totes les fotografies d’arreu de l’Estat se n’escollirà una que, en forma de banderola, s’exposarà simultaniament a diverses ciutats de l’Estat espanyol. El 22 de gener es coneixeran les ciutats a on s’intal·laran les banderoles entre el el 10 i el 28 de febrer.

Totes les fotografies escollides ( seleccionades) estaran penjades en una galeria virtual a la web estatal de la Fundació Anna Lindh ( que ja estarà en funcionament en aquelles dates).

I totes les fotografies escollides seran exposades al Fòrum de la Mediterrània, del 4 al 7 de març de 2.010, que ha convocat la Fundació Anna Lindh a Barcelona.

Hi hauran actes paral·lels a cada ciutat durant l’exposició de la banderola entre el el 10 i el 28 de febrer..

La XIDPIC.CAT podem convocar durant el Fòrum, entre el 4 i el 7 de març, alguna trobada mediterrània de comunicació i gènere en els espais que ens seran facilitats.

,

Enllaç a Bases Convocatoria PDF 

Enllaç a Vecinos PDF

Enllaç a Cuestionario PDF

Enllaç a Protección de Datos

.

.

De Comissió de Premsa i Imatge del Projecte Vaca

a 21 de desembre de 2009

.

Benvolgudes i Benvolguts,
Aquí us adjuntem uns links on podreu veure diferents aparicions (que encara no us havíem passat) en diversos medis de comunicació.

-Vídeomuntatge de tot el NOVEMBRE VACA’09 per a La Marató 2009 de TV3:

(la versió final va ser amb la presentació en directe de Josep Cuní)

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ddEYx2eOGn4 " width="425" height="350" wmode="transparent" /]

.

.

-Entrevista i reportatge al programa “La Mandrágora” de TVE:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/YRNTKRooJaQ " width="425" height="350" wmode="transparent" /]

.

.

-Reportatge i entrevista de BTV districte de St. Andreu:

(la versió final va ser amb la narració dels periodistes del InfoDia)

Link per veure el vídeo a la web d’origen.
.

Gràcies als medis per ser-hi, tot i que a vegades no siguin del tot correctes en les seves explicacions, però lo important és que ens recolcin.

Una abraçada a totes i a tots.

.

De FMMM, Fundació Maria-Mercè Marçal

17 de desembre de 2009

Benvolgudes amigues i benvolguts amics,

Després de tres anys d’activitat, la Fundació Maria-Mercè Marçal continua la seva tasca cultural. Per això necessita la vostra ajuda.

Aquest últim any la Fundació ha estat la impulsora de molts actes diversos a l’entorn de l’obra i la figura de Maria-Mercè Marçal, els més importants dels quals han estat l’organització de les Segones Jornades Marçalianes, que han acollit especialistes de diferents camps de la filologia; la publicació del Quadern de les Primeres Jornades Marçalianes; l’exposició “Des del cos”, amb fotografies de Colita, Aymerich i Manent, que ha itinerat per diverses ciutats del territori català, i, finalment, la gravació i l’edició del disc Maria-Mercè Marçal. Catorze poemes, catorze cançons, un homenatge musical per commemorar els deu anys de la mort de la poeta en què han col•laborat cantants de gran renom (www.fmmm.cat/musica).

A més a més, s’han dut a terme diverses conferències, una taula rodona i s’ha continuat fent créixer l’arxiu digital sobre l’autora, que ja conté més de 1100 documents (www.fmmm.cat/arxiu). Finalment, a través de l’agenda, la Fundació ha continuat informant de totes les activitats relacionades amb l’obra i la figura de Marçal organitzades per entitats del caràcter més divers.

Per a tirar endavant totes aquestes activitats, la Fundació ha rebut el suport econòmic d’institucions públiques i privades i de persones físiques que amb les seves aportacions les han fet possibles. Malauradament els recursos assolits fins ara no són suficients per continuar la nostra tasca amb la mateixa empenta.

És per aquest motiu que us escrivim, per demanar-vos de col•laborar econòmicament amb les activitats futures i esdevenir, d’aquesta manera, amistats protectores de la Fundació Maria-Mercè Marçal. Per fer-ho és ben senzill. Només cal que ompliu el formulari que trobareu al web (http://www.fmmm.cat/formulari/financament.php).

Com a amistats protectores rebreu informació de totes les activitats i publicacions de la Fundació i gaudireu de descomptes i d’un exemplar
gratuït de cada nova publicació.

En cas que vulgueu que us enviem el certificat de l’ingrés de cara a la declaració de renda, cal que, en el camp per a comentaris del formulari, indiqueu el vostre NIF o número de passaport. Si voleu que us domiciliem la vostra col•laboració econòmica, només cal que ens envieu el vostre número de compte.

Evidentment, totes les vostres dades seran tractades confidencialment en compliment de la normativa vigent de la Llei de protecció de dades de caràcter personal.

Esperem haver-vos convençut i que us decidiu a donar-nos suport. Si teniu qualsevol dubte, podeu escriure’ns a info@fmmm.cat.

Us desitgem que tingueu un any nou ple de projectes interessants.

Moltes gràcies per la vostra atenció,

FMMM

Divendres 18 a les 19h

Presentació de l’Agenda de la dona 2010.

Com que aquest any va dedicada a les dones de Palestina, aprofitarem
la trobada per parlar de la situació actual d’aquest país. Hi haurà projecció d’imatges i
parlaran creadores, il·lustradores i editores de l’Agenda.

Presentaran l’acte Laila Serra Badram, 
Gemma Serrahima Mackay i Adelina Escandell Grases.

Els diners que s’obtinguin de les vendes es destinen al 
Col·lectiu de Dones de la ciutat vella d’Hebron (Palestina) pvp 11€

Llibreria Pròleg
C/ Sant Pere més Alt 46
08003 · Barcelona
Tel. 933 192 425
www.llibreriaproleg.com

De Amigues del CIRD

Aquest enllaç es pot signar i posar-hi comentaris (ja n’hi ha molts i és molt interessant llegir-los -clicant sobre els números es poden veure) Us agrairem que ho feu córrer. Diverses associacions ho tenen penjat en els seus blogs o webs, etc. I els sindicats, especialment la CGT, també s’han manifestat en contra de la privatització de la gestió del CIRD. En fi, és tot el que podem fer per un servei que era un referent per a les dones de BCN. Que la protesta quedi per a la història del feminisme en la nostra ciutat, al menys.

SALVEM EL CIRD!!

NO A “L EXTERNALITZACIO” DEL CENTRE MUNICIPAL D INFORMACIO I RECURSOS PER A LES DONES (CIRD) DE L AJUNTAMENT DE BARCELONA:

El Centre d Informacio i Recursos per a les Dones (CIRD) es un servei de l Ajuntament de Barcelona que te com a finalitat oferir informacio, assessorament i recursos a les dones i associacions de dones de la ciutat. Funciona des de l any 1985 i es un dels serveis pioners de tot l estat espanyol.

Durant aquests 24 anys ha acumulat experiencia, saber i material documental (maletes pedagogiques, exposicions itinerants, biblioteca publica amb més de 4000 volums i servei de prestec, bases de dades d associacions de dones de la ciutat i de dones expertes, etc.) que ha posat al servei de les dones de Barcelona. Tambe edita la publicacio mensual AGENDA DONA que recull les activitats d interes per a les dones de Barcelona a partir de la informacio facilitada per associacions, entitats i recursos de la ciutat i contribueix a promoure la participacio de les dones en la vida publica. Un altre dels serveis basics es l atenció a les demandes d informació de les dones, que consulten personalment, per telefon o online.

Des de l any 2006, el CIRD te seu propia al barri de Gracia, en un edifici acollidor i amb accessos adaptats.

Actualment, l Ajuntament ha decidit cedir-ne la gestio a l empresa privada al gener 2010.

Considerem que la decisio “d externalitzar” el CIRD malbarata l experiencia acumulada al servei de les dones i minimitza i desvirtua, alhora, els principis i els objectius per als quals va ser creat ja que mai una empresa privada podra substituir la voluntat politica que l Ajuntament ha de tenir en la defensa dels drets de les dones i el suport al moviment associatiu.

Per aquestes raons, diem NO a la privatitzacio del CIRD. 

Per si voleu firmar.

Dimecres 16 a les 19h

Presentació de llibre de relats amb fotografies
Las historias secretas que Hopper pintó, d’Erika Bornay, Editorial Icària

Presentació a càrrec de l’escriptora i periodista Margarita Rivière,

comptarem amb la presència d’Alex Mitrani, professor d’Història de l’Art a la UPF,

de l’autora i de l’editora, Anna Monjo.

Pintar històries, explicar quadres. La subtil frontera entre dues disciplines es barreja en aquests relats.
Al llarg de les pàgines de Las historias secretas que Hopper pintó, els personatges
d’Erika i l’univers de Hopper es troben  per explorar la solitud i la rebel·lia silenciada d’unes dones
que estan molt a prop d’una revelació, que Hooper s’encarrega d’immortalitzar en els seus quadres. (pvp.22€)

Per cortesia de l’Editorial Icaria, farem una copeta amb pica-pica i música de la època, …balles?

Llibreria Pròleg
C/ Sant Pere més Alt 46
08003 · Barcelona
Tel. 933 192 425
www.llibreriaproleg.com

Dilluns 14  a les 19.30 h

Presentació de llibre i lectura
El poder del cuerpo. Antología de poesía femenina contemporánea,
Edició a cura de Meri Torras Editorial Castalia. Biblioteca de escritoras.

Presentació a càrrec de l’escriptora Carme Riera

Comptarem amb la presència de Meri Torras, editora i curadora d’aquesta antologia i
de Glòria Bosch, Concha Garcia, Gemma Gorga i Nora almada,
les veus poètiques que ens acompanyaran i donaran vida a aquesta selecció
de poemes que sens presenta molt interessant.

Escrits a partir de 1995 per moltes i diverses autores d’actualitat i en les 4 llengües de l’estat espanyol.
Tenen un fil comú on el cos pren importància i es converteix  en un espai de resistència,
que perdura després de tants anys de control. Emoció, goig, sorpresa.Poesies d’un cos inseparable
que  portem amb nosaltres. “Aquest no és un llibre de poesia o no només és un llibre de poesia”,
descobreix-lo tu mateixa. pvp 13€

Llibreria Pròleg
C/ Sant Pere més Alt 46
08003 · Barcelona
Tel. 933 192 425
www.llibreriaproleg.com

Us comuniquem que el dijous 10 de desembre, a les 19h de la tarda
a l’escala noble de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
(Gran Via de les Corts Catalanes 585) tindrà lloc la inauguració
 de la instal·lació d’art Heloïse Perfundet Omnia Luce
de l’artista d’Elena del Rivero.

Amb motiu de la inauguració hi haurà un concert-intervenció de
campanes – volants, fixes o portàtils – i veu difònica,
a cura del músic Llorenç Barber

Heloïse Perfundet Omnia Luce (2009), Heloïsa ho impregna tot de llum
és una instal·lació d’art que ha estat ideada per l’artista Elena del Rivero en diàleg amb les investigadores del Centre de Recerca
DUODA amb el desig comú de crear un símbol de la llibertat femenina, que signifiqui públicament i amb bellesa el sentit de la presència de les dones a les universitats dels segles XX i XXI. 

Dates en les què es podrà veure: 11 de desembre, 2009 – 10 de febrer, 2010

Amb aquest símbol volem fer present la feminització de la universitat i la revolució simbòlica que les dones hi hem portat,
en transformar el coneixement i la “vida universitària” en tots els àmbits: la docència, la gestió i la investigació.

Creiem que els canvis socials només fan història i poden il·luminar la memòria, la cultura i l’actualitat si es donen en un simbòlic propi i lliure.
Volem doncs que aquest símbol s’ofereixi per portar al llenguatge i a la percepció humana la nova realitat viscuda que és la revolució femenina i la col·loqui visiblement com una ofrena apta i disponible a l’ús i gaudi comuns.
La feminització de la universitat als segles XX i XXI és una riquesa de la condició humana d’avui a qualsevol lloc del món:
una riquesa que Heloïse Perfundet Omnia Luce proposa desxifrar amb el llenguatge de les arts visuals.

Heloïse Perfundet Omnia Luce  és un títol triat per Elena del Rivero que traduït ve a dir Heloïsa ho impregna tot de llum /
Eloísa lo inunda todo de luz.  L’artista es va inspirar en la tradició dels dos lemes de l’escut de la Universitat de
Barcelona [segons les circumstàncies històriques era Libertas perfundet omnia luce (La libertad lo inunda todo de luz) o Perfundet omnia luce (la universidad lo inunda todo de luz)]..
Teixint el nom d’Heloïsa, l’artista ens inscriu, a les dones, simbòlicament en la tradició del coneixement universitari i alhora
la posa en diàleg amb la realitat de la Universitat actual (hi ha més dones que homes a la universitat d’avui) i amb la política sexual
fonamental per al  naixement d’un coneixement viu que transformi.
Heloïsa fou una aristòcrata molt culta que va viure al segle XII, un temps en què la llibertat i l’autoritat femenina
circulaven a Europa, tal com circulen avui.

Heloïsa és una de les figures de la revolució simbòlica de les dones perquè, com ens explica María Zambrano,
acaba vencent al destí gràcies a una doble gesta alliberadora: no desprendre’s de la seva ànima ni de l’amor què és
la mediació per excel·lència. Per això Heloïsa esdevé també símbol de la possibilitat d’un intercanvi lliure i confiat
entre homes i dones a la Universitat, així com de la creació de coneixement encarnat que obre a la universitat
no sols a una nova etapa sinó a una oportunitat civilitzadora per a la humanitat.

Heloïsa es presenta en cada generació, entesa no com a model exemplar sinó com a significant obert del simbòlic femení lliure, encarnat sempre en un cos concret i en el gest lliure d’obertura a l’altre que representen les pràctiques de relació no-instrumentals.
El so del rellotge marcant el temps, que conforma també la instal·lació i es deixa sentir de manera contínua,
embolcalla l’audiència, transportant-la a l’època medieval i alhora arrelant a cadascú/una a la seva pròpia vivència de la universitat i de les relacions d’autoritat femenina i de diferència. 

La instal·lació es vol fer ressò de diversos treballs de recerca: l’estudi de la figura històrica d’Heloïsa,
basada en el document de les “Cartes d’Abelard i Heloïsa” (vàries edicions, per exemple Cartas de Abelardo y Heloísa.
Precedit de ”A favor de Heloísa” per Carme Riera. Trad. Cristina Peri-Rossi. Mallorca: José J. de Olañeta editor, 2001);
l’assaig de María Zambrano sobre “Eloísa o la existencia de la mujer” (Maria Zambrano. Nacer por sí misma.
Introducció d’Elena Laurenzi. Horas y HORAS, Madrid, 1995) i la recerca portada a terme en dos grups
d’investigació de Duoda: “Ser universitàries avui” (2008), en col·laboració amb la Universitat de Verona i
“La lengua materna en la creación social y artística. Análisis comprarado de prácticas femeninas de creación
en la Europa Medieval y en la Contemporaneidad”.

Crèdits de l’exposició

Concepció del projecte i autora de l’obra: Elena del Rivero. Realització audiovisual: Marta Vergonyós. Càmera: Anna Sanmartí.

So: Marta Vergonyós i Eva Valiño. Muntatge i disseny panell: USQUAM. Aparells i muntatge de so: Studi Audio Visió.

Coordinació: Assumpta Bassas Vila

És un projecte gestionat i produït des del Centre de Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona (www.ub.edu/duoda). Amb el finançament de:

Esferes de la Relació (Duoda), Instituto de la Mujer (Ministerio de la Igualdad); Hildegarda (Associació Cultural de Dones); Institut Català de les Dones (Generalitat de Catalunya), Parc Científic de la UB, Ministerio de Ciencia e Innovación.

Hi han col·laborat:

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (Generalitat de Catalunya), Diputació de Barcelona, Vicerrectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni (Universitat de Barcelona), Deganat de la Facultat de Geografia i Història (Universitat de Barcelona) i Centre Dona i Literatura (Universitat de Barcelona).