Escrit per Tona Gusi. Redacció La Independent

La periodista Elisenda Soriguera és l’encarregada de la difusió de “Hadijatou, j’accuse”, un projecte de realització d’un documental que explica la història de Hadijatou Mani, la primera esclava que va denunciar al govern del seu país per permetre que ella fós esclava, i la primera que va guanyar. Va ser a Níger ara fa 4 anys. Des d’aleshores lluita perquè els seus fills tornin amb ella, perquè segueixen vivint amb el seu antic amo (que alhora és el pare de les criatures, perquè ella també era esclava sexual…). Read the rest of this entry »

Escrit per Tona Gusi. Redacció La Independent

El Punt Avui estrena el 2013 reordenant la secció d’Anuncis Classificats del diari (els anuncis d’immobiliàries o d’ofertes de feina o altres es distribuiran al llarg del diari) i eliminant els anuncis dedicats al relax i la prostitució.

Des d’El Punt Avui ho expliquen així: “La decisió, però, sí que afecta directament els anuncis de relax i de prostitució, que al llarg dels últims anys originaven sovint discussions i queixes entre els lectors. El degoteig de protestes de particulars i de diferents col·lectius, tant a l’empresa editora com al Defensor del Lector, pels anuncis de contactes, considerant que afavoreixen o donen publicitat a la prostitució, ha estat una constant els últims anys. Si bé fins ara el diari havia mantingut aquest tipus d’anuncis –com també la Bústia d’Amics– argumentant-ne la legalitat, finalment s’ha optat per deixar-ne de publicar a partir d’avui aprofitant la reordenació que s’ha fet també per altres motius de la secció d’Anuncis Classificats”.

Escrit per Tona Gusi. Redacció La Independent

L’Agencia SEMLAC, és una agència germana de La Independent i le seves periodistes treballen també en la Xarxa Internacional de periodistes amb Visió de Génere ( RIPVG per les seves sigles en castellà).

El premi guanyador del Concurs de Projectes de Cooperació i Solidaritat 2012 relacionats amb la comunicació, al qual el Col·legi de Periodistes de Catalunya destina el 0,7% del seu pressupost, ha esta concedit a la “Plataforma virtual para la capacitación sobre violencia en los medios de comunicación”, presentat per l’agència SEMLAC (Servicio de Noticias de la Mujer de Latinoamérica y del Caribe).

El premi és de 5.000€, que faran possible la capacitació on line de la professió periodística en temes que els afecten greument, com la violència exercida contra les i els periodistes i els seus mitjans.

Escrit per Tona Gusi.Redacció La Independent

Dones, Migrades i del Sud als mitjans de comunicació: Introducció al periodisme amb visió de gènere, classe i ètnia és el curs* que la periodista Joana G. Grenzner impartirà, els propers 19 i 26 de gener de 2013, a La Llibertària. Les dues sessions tindran una durada de quatre hores respectivament i constaran d’una part pràctica d’anàlisi de notícies audiovisuals i de premsa escrita o digital en grup i una sessió teòrica on es treballaran les tendències de representació identificades prèviament. Read the rest of this entry »

Escrit per Tona Gusi. Redacció La Independent

Us presentem dos programes realitzats per la periodista Dolors Elies, que va viatjar a Fes del 21 al 23 d’octubre de 2011, per fer entrevistes i reportatges a les periodistes de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Génere que varen assitir a la IV Trobada Internacional celebrada en aquesta ciutat del Marroc.

El primer programa, elaborat a FES (RIPVG), de Para todos la 2 de TVE fou emés l’11 de novembre a las 13h 15m per La2 :

“Dones periodistes en països en conflicte”

El programa de TVE “Para todos la 2″ ha entrevistat a Barcelona a la periodista mexicana Sara Lovera (de SEMLac i responsable de relacions institucionals internacionals de la Independent) en el context de la IV Trobada Internacional de la XIPVG a Fes, al Marroc. Dolors Elías i un càmera del programa es van desplaçar a Fes per fer el seguiment de la IV Trobada Internacional de la XIPVG i entrevistes a diverses companyes gràcies a la col·laboració d’Ajuda en Acció amb la XIDPIC.CAT. En aquest cas són les periodistes Lucía Lagunes (Directora de CIMAC, Mèxic) i la reconeguda periodista de Colombia, Fabiola Calvo. Totes elles parlen de la situació de violència als seus països i de com afecta d’una manera especial a les dones, a periodistes i a comunicadores i defensores de Drets Humans.

El segon programa, elaborat a FES (RIPVG), de Para todos la 2 de TVE fou emés el 16 de desembre a las 13h 15m per La2:

“El paper de les dones als mitjans de Comunicació”

“El programa Per a tots la 2  va emetre aquest passat 16 de desembre el reportatge sobre la IV Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG). El reportatge fa una reflexió sobre els mals hàbits periodístics i sobre com estan representades les dones de forma desigual. El reportatge recull diferents testimonis de les periodistes de la RIPVG reunides a Fes amb l’objectiu de treballar unides per aconseguir que els mitjans de comunicació no informin exclusivament des de la visió masculina i reivindicar que les dones tenim els mateixos drets que els homes però no som iguals i que això cal reflectir-ho “. Entre les periodistes entrevistades: Jenny Rönngren de Suècia, Tona Gusi de Catalunya i Liliana Hendel d’Argentina. També recull l’opinió de Marta Cairó, responsable de campanyes d’Ajuda en Acció.

Escrit per Tona Gusi, Barcelona

“Un mar de paraules“  és un concurs literari de relats, organitzat per quart any consecutiu per l’ IEMed  i la Fundació Anna Lindh, amb l’objectiu d’estimular i difondre l’obra de les joves i el joves talents literaris d’Europa i la Mediterrània en una temàtica comuna. En la darrera convocatòria es demanava en els relats la inclusió dels més febles a la vida quotidiana, a la resolució de conflictes socials i al respecte dels principis de justícia social i igualtat (llegiu la crònica de La Independent).

El concurs s’ha centrat enguany en el lema “Participació, Democràcia, Ciutadania”, com no podia ser d’altra manera per anar de bracet amb l’actualitat de les revoltes àrabs.

Vint dels 165 joves autors i autores de 32 països euromediterranis que van participar en el concurs foren  seleccionats pel jurat internacional del certamen i vingueren a Barcelona del 28 de novembre a l’1 de desembre per ser premiats i participar en un Taller. Read the rest of this entry »

La XVIII Festa de la Comunicació no sexista premia a Eduard Sanjuan, Júlia Otero, i Miquel Molina entre altres i menció negativa per el diari  Sport i el  Mundo Deportivo

“El mal periodisme exclou les dones, el bon periodisme no exclou ningú”, amb aquestes paraules la periodista Margarita Riviére finalitzava la seva intervenció d’agraïment a l ‘Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) per haver-li atorgat aquest any el Premi a la Trajectòria Periodística durant la XVIII Festa de la Comunicació no Sexista a l’Auditori del Campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, “per la seva dedicació professional destacant els valors aportats per les dones en una època i temps on aquesta tasca no era valorada professionalment”. Riviére va dir que ho agraïa encara més ja que és sabut de tothom que ella “va per lliure”.

L’ADPC va reunir a més de 200 periodistes, estudiants de periodisme i amistats en aquesta cita anual.

El premi a la dedicació professional va ser un dels moments àlgids de la festa, junt al lliurament del de Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per fer un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les dones i les seves actuacions, que van rebre 3 periodistes: Júlia Otero, directora de Júlia en la Onda (va recollir el premi Francesc Robert director d’Onda Cero Barcelona en absència per motius laborals de la premiada), Miquel Molina, subdirector de La Vanguardia i Eduard Sanjuan, director i presentador del programa 30 Minuts, a TV3. Tant Molina com San Juan consideren que la seva feina exigeix tenir cura en el tractament del que escriuen o produeixen i que si la inèrcia porta a cometre errors, cal corregir-los.

Abans del lliurament, la presidenta de l’ADPC, Carme Freixa, va fer un discurs sota el títol Sense Visió de Gènere no hi ha bon periodisme. “Aquesta és la Festa de les  Dones Periodistes de Catalunya que treballem per la recuperació de la funció social del periodisme. I no hi pot haver bon periodisme sense visió de gènere, sense comunicació no sexista”.

Per a la presidenta, el panorama no és massa propici a la igualtat: “La crisi és un handicap també per a les dones periodistes que estan patint-la més que els homes, amb els successius Expedients de Regulació d’Ocupació encoberts (reducció de plantilles), que molts grups de comunicació estan duent a terme, i amb la desvalorització monetària dels seus treballs”. Freixa va alertar també sobre una cascada de sexisme en la comunicació: “Periodistes que parlen de les ministres com si fossin titelles en mans d’un president, altres que les insulten de forma grollera, mitjans de comunicació que depenen d’aquest grup mediàtic no reconegut que és la Conferència Episcopal que aprofiten que l’homilia passa pel full parroquial o per la (cadena) Cope per atiar els vents contra els drets de les dones”.

Entre els diversos noms que va nombrar, per diversos motius de males pràctiques periodístiques: Pérez Reverte, Sánchez Dragó, Enric Juliana. Però Carme Freixa també va destacar noms d’autors i autores de bones pràctiques periodístiques -Fernando Vallespín (El País) i sobretot Pepa Bueno amb el Telediario (TVE), pels seus continguts socials el segon millor del món- per corroborar que sense visió de gènere no hi ha bon periodisme.

En defensa del periodisme social, la presidenta de l’ADPC, va destacar: “Un periodisme que a Hondures i l’Equador ha ensenyat als mitjans convencionals què és el periodisme 2.0 difonent informació sobre els cops d’Estat que posaven en perill les seves vides però que van permetre tenir les claus dels que volien abolir la democràcia i que, a Mèxic, veu com cada dia una o un periodista cau assassinat per denunciar a les màfies lligades al poder que hi ha darrere dels feminicidis de Ciudad Juárez”.

La presidenta també va tenir paraules de felicitació cap aquesta agència, La Independent, “perquè ni la violència sexista quedi en un breu, ni les notícies protagonitzades per dones emprenedores i lluitadores d’èxit -com la de que les integrants del partit Iniciativa Feminista hagin aconseguit 3 escons a Suècia- passin desapercebudes, neixen agències de notícies de gènere com La Independent. Una agència de la que ens alegrem com a periodistes i com a dones feministes i perquè, a més, aquí hi ha dones periodistes de l’Associació”.

Per Carme Freixa i l’ADPC, un dels reptes per enfrontar és la formació de les noves i nous periodistes, d’aquí la nova iniciativa d’enguany de convocar el Premi de Comunicació no Sexista per estudiantes i estudiants, en dues modalitats: periodisme digital i fotoperiodisme (les bases del qual s’editaran d’aquí quinze dies als diversos perfils de les xarxes socials de l’associació i a Dones Digital).

Per ella és important també que l’associació s’hagi incorporat  al periodisme 2.0  i augmenti la seva presència a les xarxes socials amb perfils a Facebook i a Twitter: “Benvinguda gent twitejadora i gent picotejant que sé que ens esteu seguint per aquests microbloggins”, agraí, així com als periodistes de la revista en línia Freqüència Digital la seva transmissió de la Festa i a les piuladores de Dones en Xarxa. Part dels seu discurs va ser en castellà en adreçar-se a seguidors de l’acte de la resta de l’Estat i de l’altra banda de l’Oceà Atlàntic.

Acabat el discurs i en un ritme molt àgil es va fer la cerimònia de lliurament de premis, conduïda per la periodista i presentadora Ares Teixidó. L’autora de l’obra gràfica dels guardons és l’humorista gràfica Diana Raznovich.

A banda dels dos ja esmentats, els premis lliurats van ser:

Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per a les iniciatives tecnològiques i el foment del periodisme digital a favor d’un equilibri no sexista a Remedios Zafra, escriptora i professora titular de la Universitat de Sevilla, que es va felicitar, i va felicitar els mitjans que “aposten per la coherència i no per l’audiència”.

Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per a les iniciatives i el foment d’un periodisme no sexista al Col·legi Periodistes de Lleida i a l’Ajuntament de Lleida per la convocatòria del Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere. L’Alcalde de Lleida, Àngel Ros, la Regidora de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Lleida, Neus Brocal, i el degà del Col·legi de Periodistes d’aquesta demarcació, Josep Lluís Cadena van animar a participar en aquests premis, i en el cas del degà fou simpàtic el gest de oferir el premi a “la meva filla que cursa estudis de periodisme en aquesta facultat i és el futur”.

Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per iniciatives a les empreses editorials dels mitjans de comunicació a El Periódico de Catalunya per la iniciativa de la Defensora de la Igualtat. Eva Peruga va dir que sense la tasca de les associacions de dones periodistes la seva feina no hagués estat possible i que hem de tenir en compte que sota un titular hi ha sedimentats molts anys de cultura masclista. Així mateix va animar a utilitzar la seva web per a denunciar els tractaments sexistes.

Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per uns continguts  seriosos en la representació d’homes i dones en programes d’entreteniment de  ràdio/TV. Mima Garriga, directora del programa Dones de la Televisió de Girona va agrair el premi tot explicant que pel programa hi han passat expertes, polítiques, comunicadores, mestresses de casa i d’altres perfils molt diferents de dones, a les quals els va dedicar el guardó, com també als homes que treballen per eradicar el sexisme.

Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista en una campanya de comunicació institucional. Per a la Conselleria d’Interior pel Programa d’Eradicació de la Violència Masclista. La directora  del Programa, Alba García, acompanyada de dues mosses d’esquadra i un mosso d’esquadra responsables del programa, va destacar la necessitat de la implicació de l’Administració pública.

Menció Especial Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per uns continguts seriosos en la representació d’homes i dones en mitjans d’entreteniment i cultura. L’actriu Rosa Andreu, i membre de la Junta de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc) ( que és l’editora de la revista teatral i de cinema Entreacte), va explicar que va ser voluntat de l’anterior junta canviar el format de la revista i continua sent, per l’actual Junta, que ENTREACTE i entreacte.cat, tant pels continguts com pel llenguatge, sigui una revista amb visió de gènere, tal i com aposten també en la professió.

Les mencions en Males Pràctiques en Comunicació no Sexista aplicada a un producte de comunicació o a una  campanya de comunicació va ser enguany per a la premsa esportiva catalana: Sport i Mundo Deportivo, que no van recollir les mencions.

Entre les persones que ocupaven la Fila Zero i varen lliurar els guardons i mencions hi havia: Salvador Alsius, vicedegà, amb funcions de director de la titulació de Periodisme a la UPF,  Maite Calvo, delegada de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD) i Anna Solà directora de l’ICD; Margarida Solé, en representació del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Pilar Pifarré, diputada de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya, Imma Moraleda, regidora d’Usos del Temps a l’Ajuntament de Barcelona, Mercè Claramunt, presidenta de Dones amb Iniciativa de Catalunya-Verds; la diputada del PSC Caterina Mieras, la diputada d’ERC Anna Simó i Dolors Comas del CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) entre d’altres persones significades en la lluita pels drets de les dones.

“Un virus” a la professió, segons expertes i experts

En la Jornada (RE)IMAGINA’T de l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació (vegeu la primera part d’aquest article), La Independent va tenir l’oportunitat de parlar amb Rosalind Gill, professora d’Anàlisi social i cultural al Centre de Cultura, Mitjans de Comunicació i Indústries Creatives del King’s College de Londres, qui fou l’encarregada de la conferència inaugural.

Aquesta experta celebra la sortida de l’agència La Independent i troba molt interessant poder anar ampliant una xarxa d’informació amb visió de gènere a nivell internacional. Confirma que a Gran Bretanya no existeix una experiència semblant i tampoc la de cap xarxa de periodistes que agrupi professionals de la comunicació amb expertes i experts de l’acadèmia. Sí que hi ha  revistes digitals de col·lectius feministes, però el contacte amb els mitjans de comunicació passa només pels convenis voluntaris que un parell de mitjans generalistes interessats en el tractament amb visió de gènere han concertat amb el seu Departament de la Universitat.

Rosalind Gill havia avisat que la seva intervenció seria apassionada i polèmica, però malgrat les dades pessimistes que va aportar, convingué amb La Independent que en positiu   els mitjans generalistes de premsa escrita sí que estan introduint en les seves pàgines més temàtiques relacionades amb la cura, la salut , els temes de vida quotidiana, etc.

Tanmateix, per a aquesta professora, el sexisme als mitjans ha augmentat: les dones apareixen sexis o no apareixen, i es dóna molt poc espai a les veus feministes. Segons ella, ha arribat el moment de tornar a manifestar-se.

Les representacions als mitjans influeixen en la política, en la societat i en la identitat de les persones. Per això cal una representació més justa sobre les dones, contrària a la sexualització de la cultura dels cossos i a la representació de la violència contra les dones.

Heus aquí unes dades dels seus estudis sobre la situació de les dones a la societat: la representativitat  igualitària  en el poder al ritme actual trigaria  en arribar 2.225 anys; la violència és la primera causa de mort de les dones abans dels 40 anys; són les grans perdedores econòmiques, en les pensions, en la jubilació, etc; en les indústries culturals, amb una presència mínima, hi treballen més hores i per menys diners tenint més qualificació professional; en els mitjans de comunicació, a prime time, només hi ha un 27% i als Estats Units d’Amèrica, als videojocs només hi són presents entre un 4 i un 6%; etc.

La Cultura és important pels seus significats, i està comprovat que les guionistes dones, les directores expliquen històries diferents i situen a més dones i en papers més variats. Què passa quan una periodista entra en el consell de redacció del seu mitjà?  Que se la sotmet a la pressió de combregar amb el periodisme sexista. Només quan les dones formen part en un 30% mínim d’un organisme poden canviar la cultura de l’organització. Des d’alts càrrecs sí que es dones casos importants com la d’una editora de la BBC que va decidir buscar dones expertes i així va canviar espectacularment les notícies.

Per a Rosalind Gill estem vivint “ l’aniquilació de la representació de les dones als mitjans”, i ho avala amb les dades del  GMMP ( Projecte de Seguiment Global de Mitjans – Proyecto de Monitoreo Global de Medios) i de The Geena Davis Institute on Gender in Media (Institut Geena Davis de Gènere i Mitjans). Entre aquestes dades mundials només destacar que als mitjans audiovisuals només hi ha un 27% de dones presentadores o que hi ha 8 dones  convidades als programes per cada 49 homes.

El sexisme torna a campar pels mitjans, utilitzant termes que ridiculitzen a les dones i com que es posen entre cometes, les imatges i les paraules sexistes ara resten protegides per la ironia. És una nova crueltat, mordacitat i vigilància hostil contra els cossos de les dones: greix, pèls, etc.

“No es tracta d’estar en contra les imatges explícites sexuals, sinó contra la sexualització de les imatges. Hi ha una pornificació de la lascívia, un “porno xic” que es concreta amb imatges de dones amb menys roba, amb dotar de respectabilitat els clubs d’striptease, imatges sadomasoquistes, realitys shows …”, afirma la professora Gill i continua: “Els mitjans ens presenten una dona jove, poderosa i sexi, que acostuma a ser de pell clara i heterosexual. S’exclouen altres versions de la feminitat amb una censura cruel a qui surt d’aquests paràmetres.”  No es d’estranyar, doncs, que al Facebook o altres xarxes socials les noies es presentin com a “puteta sexi”, ja que creuen que l’únic valor que tenen és l’atractiu sexual. Així no sorprenen publicitats com ara la de la noia que entre els pits nus s’hi pot llegir “no sé cuinar. I què?”, o que aquesta violència contra la dona que exerceixen els mitjans pugui conduir a l’anorèxia i a les cirurgies.

Rosalind Gill fa un crit d’atenció sobre els missatges dels mitjans que actuen hipodèrmicament normalitzant la violència sexual, oferint mites racistes i classistes i creant sentiments de culpa a qui no compleix els requisits que imposen.

La taula rodona  Des de l’anàlisi fou moderada per la responsable estatal del GMMP, Elvira Altés, qui en destacà les dades més importants (llegiu el seu article Desequilibri en la representació de dones i homes als mitjans a La Independent). Al seu parer, és molt greu que mentre  la saviesa i l’expertesa femenina ha avançat molt, en canvi, en els mitjans la seva representació és d’un 10 % davant el 90% d’homes.

Per a Iolanda Tartajada, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), els mitjans -com a constructors de la realitat social que són- influeixen molt en les i els joves que imiten els patrons d’imatge, que no només son “una pose”, sinó que són transmissors de valors. Per a aquesta experta és obvi que els mitjans s’estan sexualitzant. Per als nois es tracta de sexe i poder, i per a les noies també és sexe però cap a elles. És normal trobar aquests missatges a les xarxes socials: “ Te doy candela”, “Házmelo en clase”, etc. Vídeos com els de Enrique Iglesias, Lady Gaga són plens de violència i sexualitat que en algun cas i aparentment poden semblar transgressors, però el resultat final i profund és la violència i el domini, encara que hi hagi inversió de rols.

Mercè Coll, codirectora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona que organitza Drac Màgic, diu que la imatge és una transmissió molt clara de valors i identitats en el binarisme homes i dones. La publicitat reprodueix tòpics argumentat que el que presenten és la naturalesa pura i, per tant, inamovible. A voltes juguen a trencar tòpics però s’hi remeten igualment. Aquesta experta analitzà in situ, retornant a la terminologia estructuralista de Roland Barthes, l’anunci de Campofrío de la noia de la cadena de barbies que “trenca la norma” demostrant-nos que la lectura profunda resulta ser molt i molt conservadora. La majoria de publicitats continua amb els mateixos valors i els mateixos estereotips donant diferents atribucions a homes i dones en ares d’aquesta “naturalesa inamovible”.

David Roca, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ens alerta que “un virus” està atacant la professió publicitària, ja que les dones publicistes desapareixen pel camí laboral”. “Igual que en el Periodisme!”, exclamà Elvira Altés. Les dades d’un estudi del Grup de Recerca en Publicitat i Relacions Públiques de la UAB són contundents: A la facultat, les dones són un 75%; a la professió hi entra un 30%; a llocs de direcció un 20%,  i a ser directora creativa executiva només un 7%. Els sectors publicitaris també estan molt definits: les dones són un 30% en el de bellesa, higiene i salut; un 25% a alimentació, comerç i sector públic i només un 17% a comunicacions, viatges i energies. En la composició dels Jurats de Premis que són molt importants per donar-se a conèixer professionalment, un 80’6% són homes. Ja ho ha dit el professor: “un virus”!

La cap del servei de Comunicació i imatge de l’Instituto de la Mujer (IM), Ma Jesús Ortiz, porta molts anys bregant amb les empreses publicitàries. “Hi ha compromís de part de la professió però no de les empreses”.Per a aquesta tècnica “la publicitat necessita estereotips però, si no canvien els estereotips no podem canviar l’audiència”. La majoria de les queixes que arriben a l’IM són sobre l’ús del cos i les eines de què disposen per actuar són la legislació i comptar amb la comprensió de l’empresa anunciant. Per exemple, es va entendre el cas de Dolce&Gabana i no el de les hostesses de Ryanair. Els casos que es resolen més són els que tenen un tracte vexatori, els que hi ha una utilització del cos sense relació amb el producte, i els discriminatoris, és a dir, els que utilitzant els homes no funcionen. Entre les mancances publicitàries, l’IM. troba a faltar anuncis on els homes tinguin un rol de cura i, en canvi, en les dones està massa sovint reduït al concepte de dona-mare (anunci dels danoninos) o, fins i tot, ridiculitzat com en un cas de lactància on apareixia una dona-vaca. També cal tenir en compte que anuncis que són discriminatoris han fet augmentar les vendes en un 4% (és el cas d’un anunci alimentari de pavo frío, protagonitzat per una ‘dona actual’).

Dolors Comas del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), destacà la capacitat sancionadora d’aquest organisme que no té encara l’equivalent a l’estat espanyol. L’acció del CAC es pot exercir sobre les TV públiques i privades, generals i locals i damunt les FM públiques i privades.  Per a  aquesta experta, alhora catedràtica de la URV “a més del que digui la llei, cal que s’entengui socialment” i, al seu parer, s’ha avançat força en el tractament informatiu de la violència masclista però no en els estereotips. No es pot sancionar però, per la reproducció d’estereotips o per no informar sobre notícies de dones que són molt importants i no es recullen als mitjans. Actualment, a banda de les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans, s’estan elaborant materials de gènere amb l’Institut Català de les Dones (ICD) i amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Dolors Comas anima a  tothom a presenta més denúncies al CAC.

La Jornada (RE)IMAGINA’T va comptar amb la interessant exposició La representació dels cossos de les dones ( un cos al servei de la mirada i el plaer masculí).

.
 
Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere va ser l’encarregada de presentar la ponència marc: Gènere i comunicació: representació de les dones en els mitjans i situació de les periodistes a les empreses.
 
Isabel Menéndez és una companya molt apreciada a Santiago ja que va estudiar-hi  la carrera de periodisme. Isabel va molt sovint a aquesta ciutat on imparteix cursos de comunicació i gènere, organitza tallers i redacta recomanacions per a les diferents administracions. Tampoc ha deixat mai la seva relació amb l’acadèmia, és investigadora i formadora i autora d’una tesi sota la sapiència d’ Amàlia Valcárcel i ella mateixa imparteix màster a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago. Moltes de les, i no sé si dels, presents han realitzat algun dels seus màster o tallers. Pertany a l’Associació de la Premsa de Santiago.
 
Aquesta experta va explicar que fa anys que no treballa en mitjans i que dubta que ho torni a fer ja que – segons la seva opinió – aquest és un moment especialment difícil per al periodisme i especialment per a les dones. Amb la feminització de la professió aquesta s’ha precaritzat, no per culpa de les dones certament! Està perdent també pel que fa a prestigi, i observa retrocessos en la qualitat de la informació. I el que és lògic per a aquesta formadora “si les dones periodistes no tenen formació en gènere faran un periodisme de l’anomenat neutre a dir androcèntric i sexista”.
 
Per entrar en matèria, aporta les dades d’un estudi seu de 5 anys de premsa del País Basc sobre la violència de gènere. Hi ha trobat fotografies de la pròpia dona assassinada i plena de sang, termes a l’ús com a ‘crim passional’, etc. No s’ha avançat doncs molt després de tants tallers! La perspectiva de gènere hi és absent. La primera i més visible constatació és que els reportatges segueixen estant signats per homes.
 
Heus aquí algunes dades:
 
La radiografia de la professió ens dóna les següents dades majoritaries: Homes 63%; llicenciat 72%; jornada de 7 a 10 hores; salari entre 900 i 1200 euros (600 si es tracta de col·laboració), són partidaris de la col.legiació; sindicats 14 %; solteria 49’1%; sense fills, classe mitjana; només 1 de cada 3 és dona (32’5%).
 
Quins valors trobem? La manca de solidaritat deguda a la precarietat, la dificultat de conciliació de la vida familiar i professional (es destaca una entesa millor entre parelles de periodistes), en l’imaginari de l’alumnat que arriba a les facultats en un 40% vol escriure i la resta vol ser corresponsal de guerra. Això canvia amb la realitat de la professió però certament ara hi ha més dones en els conflictes bèl·lics i sens dubte és per l’espectacle. Fixem-nos: Com són?, Quina edat, quin físic tenen? Totes les que arriben són bones periodistes, sens dubte, ja que a totes les dones ens costa molt arribar però … Què exigeixen les empreses a les periodistes dones que no exigeixen als homes? Hi ha una forta càrrega de premsa groga.
 
Els llocs de comandament. Les dones continuen tenint dificultat per accedir-hi. Ara tenim la primera dona directora d’un diari d’economia, Expansión. Però les periodistes que arriben a llocs de poder no adquireixen el poder simbòlic que tenen els periodistes homes líders d’opinió. El poder no et garanteix el lideratge. A més són llocs provisionals en relació als perpetus dels homes. És un poder al qual li falta la investidura. És la teoria del sostre de vidre.
 
Es retrocedeix en el model femení en clau de conflicte o negatiu (el feminista no existeix). L’agenda està marcada històricament pels homes i les dones periodistes segueixen aquest model sense adonar-se’n. Fins i tot sense aplicar les mínimes condicions que exigeix el periodisme tradicional com és la necessitat de citar fonts. O per exemple, sovint s’usa el to col·loquial, es marca una diferència de rang: Hillary contra Obama i Esperanza o pitjor  Espe contra Gallardón. Les dones polítiques tenen un gran handicap (recordem que la ministra Chacón embarassada va provocar un debat sobre la maternitat i l’alt poder polític).
 
Va resumir així Isabel Menéndez el tractament de la dona en els mitjans: Sense nom; rol subordinat, tractament col·loquial, èmfasi en l’aspecte físic, androcentrisme, publicitats estereotipades (com en les publicitats de la neteja de la llar).
 
- A la premsa no s’han incorporat els nous valors. El talent i la formació universitària a Espanya és femenina i en canvi la premsa encara no ho reflecteix.
- En la majoria dels debats sobre l’avortament no hi ha hagut dones, són els homes els que diuen el que opinen les dones.
- El llenguatge no sexista és una batalla perduda. Hi ha desconeixement total i hostilitat sobre la utilització d’un llenguatge no sexista que estan impulsant les associacions de dones i les institucions. Ens ridiculitzen per l’ús del llenguatge no sexista. Les i els
 lectors no coneixen les opinions de catedràtiques i si en canvi l’opinió de periodistes homes.
- Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme.
 
Per acabar de il·lustrar-nos, l’experta va posar, entre altres, aquests exemples, trets dels mitjans de comunicació, alguns d’ells titulars:

El  hijo adoptivo de Emma Thompson, la gran actriz británica de 48 años

La coqueta diva del piano. La nueva diva, Alicia Keys… no se mueve como Beyoncé

El terrible dolor de dos madres (no hi ha noms)

La madre del presunto asesino…acaba de ver a su hijo sentado en el banquillo

La ex de Sarkossi devuelve su vestido de Versace

Las vacaciones de Carolina son de interés general

La esposa de Pujol lamenta que Montilla sea un andaluz de nombre José

Físicos tan esplendidos como imposibles

…lo mismo que la guapa Carla, en la vieja Corte

Carme Chacón pasa revista a los militares … es la primera vez que los militares se  cuadran ante una mujer…

Ellos tienen apellidos; ella es Soraya (aquest article és un exemple de bones pràctiques)

El poder de las “Zappettes”  ( titular a la premsa  estrangera)

El pronuncido escote de Merkel  (notícia amb la fotografia d Àngela Merkel vestida de gala)

Pasarela Moncloa: triunfa el violeta y la chaqueta de buen corte

Carla Bruni y Letízia Ortiz eclipsan la vista de estado (els culs de Carla Bruni i Letizia Ortiz foren portada)

La culpa de Sara Carbonero…assegura ‘The Times’…la guapa novia de un deportista  de éxito

O encara més recentment recordem que després de 6 anys es repeteix la portada de les ministres espanyoles a Vogue i que un diari alemany les anomena les ninetes de moda.

Doncs això! Tornant a citar a Isabel Menéndez: “Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme“.

——–

- Tona Gusi: Relatoria de la I Trobada de Periodistes Gallegues

  (I) – Sessió d’apertura a càrreg de Xulia Campos

(II) – Ponència marca a càrreg d’Isabel Menéndez

 .

 RELATORIA
I Encontro de Xornalistas Galegas
I Trobada de Periodistes Gallegues
 
 (I) OBERTURA

A les 10 del matí del passat dissabte, 25 set 2010, a l’Auditori de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Santiago anaven arribant a poc a poc les i els periodistes al I Encontro de Xornalistas Galegas convocat per l’Agrupació de Mulleres Xornalistas Galegas.

Al davant d’aquesta Agrupació hi ha  la nostra companya Áurea Sánchez i al seu costat  i presidint, la reconeguda periodista de la TV Galega, Xulia Campo. Les complementen les també periodistes Lucia Castro i Mari Carmen Domínguez. Aquest equip va realitzar un gran treball organitzant i difonent aquesta Trobada: logística, invitacions a les taules, organització d’entrevistes, roda de premsa, redacció de comunicats i conclusions i sempre a temps.

Cal destacar que l’Agrupació de Mulleres Xornal Galegas rep el suport de l’Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC), des de la cessió del local per a la logística al suport de companys i companyes associades. El seu president Luís Menéndez va assistir a més de la Trobada a la roda de premsa i va ser un excel·lent amfitrió de la seva ciutat.

Al voltant de 35 professionals del periodisme van assistir a les sessions, a més de les xornalistas , 8 homes i un treballant (en referència al company de la TVG). Les dues taules del matí foren un èxit. La primera: Intervencions personals i professionals sobre “L’ Apoderament de les dones en els mitjans gallecs” va superar les expectatives ja que van ser-hi  presents les periodistes galegues més apoderades en els mitjans del país i moltes van parlar des de la seva experiència personal. I la segona taula, la institucional, a més de molt completa va servir per ratificar el grau de compromís de les institucions envers la visió de gènere als mitjans.

Xulia Campo, presidenta de l’Agrupació de Mulleres Xornal de l’Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC) va obrir les sessions explicant que, en els darrers temps, a l’associació arribaven dones joves periodistes i així
poc a poc han anat creant l’Agrupació. També les va ajudar a prendre aquesta decisió la informació que obtenien de les diferents trobades estatals i internacionals.

Per Xulia Campo “aquesta és una professió mandrosa per parlar de si mateixa. Escoltem a altres col·lectius però no ho fem amb nosaltres mateixes. Entre nosaltres hi ha diferents experiències per compartir i l’ ideal seria que sortís d’aquí un compromís per influir en el canvi en els mitjans “. Va destacar, la presidenta que aquest era una Trobada oberta als companys i al públic. Va saludar a les companyes de Catalunya i del País Basc i també a les presidentes de les associacions de la premsa de Lugo i d’Ourense. Va voler tancar la seva intervenció amb un record per Dora Vázquez, la poeta i narradora i Ana Quiro, comunicadora i cantant, ambdues mortes el dia anterior.
——-

- Tona Gusi: Relatoria de la I Trobada de Periodistes Gallegues

  (I) – Sessió d’apertura a càrreg de Xulia Campos

(II) – Ponència marca a càrreg d’Isabel Menéndez