Escrit per Tona Gusi. Redacció La Independent

Cada any més de 3 milions de nenes corren el risc de patir-la

L’associació ICS-MGF celebra* la conferència: Reflexió i estratègia per l’abolició de la MGF, en motiu del  Dia Internacional de Tolerància Zero contra la Mutilació Genital Femenina

La inauguració de la conferència serà a càrrec de: Leonie Attimgli, Secretària de ICS-MGF.

Després hi intervindran: Fatou Secka,  presidenta de EQUIS-MGF i vicepresidenta primera del Centre Euro- Àfrica; Aissatou Diallo, Presidenta de l’Associació Humanitària contra l’ablació de la dona Africana (AHCAMA), Modika Bah, Membre de l’associació AMAM (Associació de Dones Antimutilación); i Montse García, Tècnica formadora en el projecte “Sortir Endavant” de la Fundació CEPAIM.  Isabel Claveria, Infermera de l’equip de Treball sobre immigració i Salut de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de Drassanes, ICS i Membre de ICS-MGF, serà la moderadora del debat.

Read the rest of this entry »

Escrit per Tona Gusi. Redacció La Independent

El Punt Avui estrena el 2013 reordenant la secció d’Anuncis Classificats del diari (els anuncis d’immobiliàries o d’ofertes de feina o altres es distribuiran al llarg del diari) i eliminant els anuncis dedicats al relax i la prostitució.

Des d’El Punt Avui ho expliquen així: “La decisió, però, sí que afecta directament els anuncis de relax i de prostitució, que al llarg dels últims anys originaven sovint discussions i queixes entre els lectors. El degoteig de protestes de particulars i de diferents col·lectius, tant a l’empresa editora com al Defensor del Lector, pels anuncis de contactes, considerant que afavoreixen o donen publicitat a la prostitució, ha estat una constant els últims anys. Si bé fins ara el diari havia mantingut aquest tipus d’anuncis –com també la Bústia d’Amics– argumentant-ne la legalitat, finalment s’ha optat per deixar-ne de publicar a partir d’avui aprofitant la reordenació que s’ha fet també per altres motius de la secció d’Anuncis Classificats”.

Escrit per Tona Gusi.Redacció La Independent

Amnistia Internacional Mèxic.- L’Assemblea General de l’ONU ha aprovat, aquest divendres 28 de desembre, una resolució contra la mutilació genital femenina. Un gran èxit, sens dubte, per a totes i tots els que s’han sumat a la lluita contra la mutilació genital femenina, però sobretot per a totes les nenes i dones que han estat víctimes d’aquesta terrible pràctica.

La resolució de l’ONU té un marc de drets humans, emfatitzant la promoció i protecció de la salut sexual i reproductiva i la gran importància de trencar l’espiral de discriminació i violència.

Escrit per Tona Gusi.Redacció La Independent

Dones, Migrades i del Sud als mitjans de comunicació: Introducció al periodisme amb visió de gènere, classe i ètnia és el curs* que la periodista Joana G. Grenzner impartirà, els propers 19 i 26 de gener de 2013, a La Llibertària. Les dues sessions tindran una durada de quatre hores respectivament i constaran d’una part pràctica d’anàlisi de notícies audiovisuals i de premsa escrita o digital en grup i una sessió teòrica on es treballaran les tendències de representació identificades prèviament. Read the rest of this entry »

Escrit per Tona Gusi. La Independent

La primavera àrab ens porta una tardor després de la revolució de 2011? Amb governs més retrògrads i lleis més retrògrades?  

De Tunisia a Damasc elles són les gran perdedores

L’IEMed i l’Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP) van convocar l’11 de desembre, l’endemà de la celebració del Dia Internacional dels Drets Humans, un seminari dirigit a expertes i experts en el món àrab en forma d’una jornada de debat i reflexió col·lectiva sobre el paper de les dones en el context actual de les revolucions.

Read the rest of this entry »

 .

S’acaba de fer pública, al Salvador, la memòria que recull les ponències i conclusions de la Primera Trobada de Mesomèrica i el Carib amb la Relatora Especial de Nacions Unides sobre la Violència contra les Dones. Aquesta trobada va aplegar diferents organitzacions feministes de deu països a San Salvador (el Salvador) el passat mes de març, i s’hi va donar a conèixer la situació de les diferents violències que pateixen les dones en aquesta àrea geogràfica, així com les estratègies i recomanacions des de les dones.

 A la presentació de la memòria, que s’acaba d’organitzar també a la capital del Salvador, hi han assistit diversos representants dels mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió) i d’institucions públiques com el Ministeri de Justícia i Seguretat Pública, el Ministeri d’Educació, la Fiscalia General de la República, la Procuradoria General de la República, la Secretaria d’Inclusió Social, l’Acadèmia Nacional de Seguretat Pública, l’Institut Salvadoreny de la Dona o la Policia Nacional Civil, entre d’altres.

 Aquesta presència d’instàncies de l’Estat ha estat valorada com a molt positiva per la comissió organitzadora, ja que una de les prioritats de l’acte era el lliurament simbòlic de la memòria a les representacions del govern.

 La comissió organitzadora de l’acte ha estat formada per Las Dignas, Las Mélidas, Colectiva Feminista, CEMUJER, Asociación de Mujeres Salvadoreña (AMS), Fundemusa, ANDRYSAS, ASPARLEXSAL, Red Unión de Mujeres i Movimiento Salvadoreño de Mujeres – MSM.

 Cooperacció ha donat suport a tot aquest procés tant des de la seva seu al Salvador com des de Barcelona.

 Podeu consultar la publicació a la web www.cooperaccio.org

OMAD CAV
13 de juliol de 2010

Apunts 7
País: Haití
Temàtica: Agressions sexuals i
drets de les dones

Haití, després del desastre I
-aspectes positius-

.

El passat 12 de gener, el terratrèmol que va sacsejar Haití va posar el país en el punt de mira de l’actualitat internacional. L’àmplia cobertura va permetre informar de l’alt grau de violència, abandó, oblit, racisme i menyspreu que patien les dones i nenes haitianes,
agreujat exponencialment arran del sisme. Destaquen tres reportatges publicats a tres diaris diferents separats per aproximadament tres mesos de diferència. Es tracta dels reportatges de Francisco Peregil publicat a El País el 25 de gener, el de Mayka Navarro a El Periódico de Catalunya l’11 d’abril i el de Daniel Lozano a Público el 3 de juny.
Hi ha 6 aspectes positius.
1. Es fa referència al context misogin present en la societat haitiana que posa la dona i les seves necessitats sempre en segon terme, tant si es tracta d’assistència mèdica per a aquelles accions que gaudeixen del respecte social, com seria el cas de donar a llum, com si es tracta d’atendre-les a causa d’agressions sexuals, per les quals les dones són rebutjades pel seu entorn.
En la maternidad del Centro Ginecológico Isaie Jeanty & Leon Audain, el médico residente de tercer año Bordes Edouard certifica que las mujeres han sido apartadas para atender casos supuestamente prioritarios.

2. Tots tres reportatges visibilitzen els elevats índex de violència sexual al que estan exposades les nenes i les dones haitianes i fan èmfasi en l’increment de les violacions ja que, d’una banda, moltes persones han perdut la seva vivenda i, per tant, una important mesura de protecció enfront dels atacants i, de l’altra, la manca de llum, policia, etc. propicien un ambient favorable als crims.
[l’agent José Luis Paéz] Té informació que han violat una nena de vuit anys (…) i demana unes tanques a la part posterior del campament, que és per on es colen els bandits que forcen les dones que viuen soles. Va prometre les tanques però no li van deixar veure la nena. A les tendes dels camps no hi ha policia ni llum ni portes ni finestres,…

Un vecino, amigo de su familia, la acechó durante días al otro lado de la ciudad. Hasta que llegó su oportunidad: la niña [Aska, 7 anys] descansaba en la carpa donde duerme cerca de la plaza de Saint Pierre, en Peton Ville, al pie de su casa en mal estado tras el terremoto. El criminal la sorprendió y se la llevó a la fuerza al edificio vacío. Allí consumó la violación.

3. Els reportatges presenten dades del context rellevants i de les causes estructurals de la violència general a Haití i de la violència específica contra les dones. Només a través del context, es fa palès que les nenes i les dones haitianes són considerades ciutadanes
de segona, ja que les seves agressions són poc tingudes en compte malgrat que afecten un terç de la població femenina.
“Y lo que hay detrás es la descomunal violencia contra la mujer, un mal endémico en Haití, utilizado históricamente como arma en los conflictos, que tras el terremoto ha empeorado. El raptor de Petite es una de esas bestias que recorren calles y campamentos cuando cae la noche. Alimañas que se alimentan de los tabúes de esta sociedad machista, que en gran parte disculpa a los violadores y estigmatiza a las violadas. Bestias que se benefician de la impunidad que impera en el sistema judicial, ahora también destruido.”

Páez assegura que les violacions als camps ja superen les que es denunciaven abans del terratrèmol, en un país on les agressions sexuals no van serconsiderades delicte fins al 2004.

La invisibilitat de les agressions es tradueix en una insuficiència del servei per atendre l’elevat nombre d’atacs sexuals a les nenes i a les dones a Haití.
Es la última niña, joven o mujer llegada a la unidad de violadas que la organización Médicos Sin Fronteras ha instalado en el Hospital de San Luis, en Puerto Príncipe. La única unidad que existe en todo el país.

4. Els periodistes recullen les dificultats a les quals s’enfronten les dones agredides quan s’atreveixen a denunciar els atacs no només per perseguir i/o castigar el delicte sinó per rebre assistència mèdica.
Si es difícil para las embarazadas llegar a los hospitales, para las violadas el amino se hace inútil. Paul Henock, gerente del centro ginecológico citado, asegura que desde el día del temblor han llegado al hospital tres mujeres para que se las examinase después de haber sido violadas. “Per las hemos tenido que remitir a otros centros porque no había tiempo para atenderlas”, indica Edouard.

“-Han venido brigadas de ciudadanos para decirnos que hubo dos intentos de violaciones. Pero no hemos tenido tiempo de investigarlo hasta ahora”.

5. Les agressions sexuals estan tan esteses i tan poc castigades al país que qualsevol nena o dona és objectiu real de violació sense importar la seva edat. Els reportatges recullen casos de nenes de 4, 7, 8, 9 anys fins a dones de 65.
La más pequeña tratada en esta unidad [unitat de violades a l’Hospital de San Luis] tiene 4 años. La de más edad, 65.

Jenifer Max va néixer fa tres setmanes en una fràgil tenda del camp de Daitsu. És un bebè que no plora malgrat que la seva mare, de 24 anys i quatre fills més, el vesteix amb llana i tapat amb mantes enmig d’una calor enganxosa i polsegosa. “L’amago del mal”, assegura Josephine, la mare. El maltrato fue tan salvaje que ha obligado a los médicos a operarla. Petite tiene 9 años y fue raptada a la salida de su colegio.

6. Un dels reportatges aprofundeix en el perfil dels violadors. El fet de donar més dades sobre els agressors ajuda al lector a formar-se una idea més concreta de la realitat i, per tant, a comprendre-la.
“La mayoría son violadas por bandas de hombres, que las apartan aprovechándose de cualquier situación y consuman su violación. Son bandas organizadas y armadas que se dedican a violar mujeres. Las historias que ellas nos cuentan son siempre las mismas, parecidos los modus operandi”, denuncia

Thomas. Los 78 casos atendidos en casi dos meses son sólo la punta de un iceberg que hace daño.

Aquests són els links a les noticies:

http://www.elmundo.es/america/2010/04/20/noticias/1271798992.html

http://www.rnw.nl/espanol/article/punto-de-mira-las-mujeres-en-hait%C3%AD

(+ PDF Haití viu, El Periódico)

-

LA XIDPICCAT-XIPVG: ha signat el manifest sobre el greu cas cas d’assetjament sexual que hem tingut a Canal 9

en resposta a les companyes i companys del País Valencià ja hem signat el manifest: No estàs sola

Per Maria Josep Poquet

12 de Juliol del 2010

Us haureu assabentat del greu cas d’assetjament sexual que hem tingut en Canal 9. Tres periodistes denunciaren fa uns mesos al Cap de personal (el famós Vicente Sanz que estaba ‘en política para forrarse’) perquè les assetjava sexualment des de feia temps. La jutgessa que duu el cas ha elevat el tema a abús sexual que és molt més greu. El cas ha commocionat la casa perquè sabem que a part d’estes tres treballadores hi hagut més casos que no s’han atrevit a denunciar per por o que fins i tot han abandonat Canal 9. Tampoc sabem des de quan ha estat passant, però conforme anem tenint més informació més fort és el vertigen que ens provoca.

Entre altres inciatives hem tret un manifest contra l’assetjament que duu per nom ‘Cap dona sola’ que busca crear un cercle de solidaritat amb les víctimes i trencar l’aïllament a que han estat sotmeses. M’agradaria que te’l llegires i que si estàs d’acord el firmares i ajudares a difondre’l. El manifest està allotjat en http://www.noestasola.org/

Si vols més informació, voràs que hi ha un recull de premsa prou extens. Jo et recomane els següents articles: ’3 periodistas de Canal 9 acusan al jefe de personal de acoso sexual’   ‘el sátrapa de Burjassot’  ‘El director General de RTVV conocía el acoso sexual desde octubre de 2009′ i ” La juez ve indicios de abuso sexual en el caso Sanz’,  i d’opinió ‘la estrategia de la araña’.

.

07-07-2010 

.

La Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència masclista impulsarà, farà el seguiment i avaluarà les actuacions en aquest àmbit que du a terme el Govern

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presidit aquesta tarda la creació de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència masclista. L’objectiu d’aquesta comissió és impulsar, fer el seguiment i avaluar les actuacions sobre la violència masclista que duu a terme la Generalitat. També s’encarregarà de fomentar la participació i col·laboració del Govern amb les entitats i òrgans de la societat que treballen en aquest àmbit.

La Comissió facilitarà el treball en xarxa amb organismes que treballen contra la violència masclista. Fins ara no existia cap circuit de coordinació nacional entre la Generalitat i les institucions i els agents socials implicats que lluiten contra la violència masclista.

La consellera Capdevila ha subratllat que el nou organisme “impulsa un treball en xarxa de tots els agents que intervenen davant aquesta problemàtica, ja que l’existència de recursos no pot ser operativa sense coordinació”.

Per la seva banda, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, ha destacat la importància de la Comissió perquè “facilitarà la tasca dels equips professionals que treballen directament amb les dones i les seves filles i fills”.

L’Institut Català de les Dones oferirà suport tècnic, mitjans personals i materials a la Comissió Nacional. Les seves funcions són:

• Coordinar les actuacions dels diferents departaments de la Generalitat i els organismes relacionats amb la violència masclista.
• Fomentar instruments de participació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques, les organitzacions socials, els agents econòmics i socials, els grups de dones i les persones professionals dels diferents àmbits com a elements necessàries per a millorar la prevenció, l’atenció i la recuperació.
• Vetllar pel compliment de les actuacions acordades i avaluar les accions.
• Formular propostes sobre pràctiques i projectes nous a posar en marxa.

La Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista està presidida per la consellera d’Acció Social i Ciutadania i la presidenta de l’Institut Català de les Dones exerceix la vicepresidència. El nou òrgan, que es reunirà en sessions plenàries dos cops l’any i organitzarà la seva tasca en diferents grups de treball, ha quedat constituït avui per 26 organismes de l’administració de la Generalitat i 39 institucions, organitzacions socials i professionals.

Poden formar part, a discrecionalitat de les pròpies entitats, representants  dels òrgans i les entitats següents:

- Els presidents o presidentes de les meses institucionals dels Circuits Territorials contra la violència masclista

- Consell de l’Audiovisual de Catalunya

- Delegació del Govern a Catalunya

- Membres de la carrera judicial que prestin servei en jutjats o tribunals de Catalunya

- Fiscalia Superior de Catalunya

- Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya

- Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

- Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.

- Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya

- Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya

- Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

- Col·legi de Pedagogs de Catalunya

- Col·legi de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya.

- Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.

- Associació Catalana de Llevadores

- Col·legi Professional de Periodistes de Catalunya.

- Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

- Consell Nacional de Dones de Catalunya i dues representants d’entitats de dones que integren aquest Consell, proposades pel la Comissió Permanent i nomenades pel Plenari.

- Consell de la Gent Gran de Catalunya

- Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

- Consell Interuniversitari de Catalunya

- Taula de Ciutadania i Immigració

- Federació de Municipis de Catalunya

- Associació Catalana de Municipis i Comarques.

- Una persona de cada Diputació provincial

- Organitzacions sindicals més representatives de l’àmbit de Catalunya.

- Organitzacions empresarials més representatives en l’àmbit de Catalunya.

- Consell de Relacions Laborals

Circuits territorials

La Comissió, com a màxim òrgan de coordinació institucional contra la violència masclista, s’ha constituït un cop s’estan desenvolupant els circuits territorials de les Terres de l’Ebre, Tarragona, Comarques de Lleida, Alt Pirineu i Aran i la Catalunya Central. En aquests moments s’està treballant per constituir el circuit de la comarca del Baix Llobregat.

Els circuits territorials estableixen la coordinació i mecanismes d’actuació per millorar la resposta a les dones que pateixen violència masclista. A Catalunya, a partir del model consensuat, desenvolupen els seus propis itineraris d’atenció a les dones que pateixen violència, coordinant-se amb els nivells locals, comarcals, intercomarcals i ara nacional. En la seva elaboració hi participen àmpliament els ens locals, els grups de dones i les persones professionals implicades en l’abordatge de la violència masclista de cada territori.

Xarxa d’atenció a les dones

La Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista aprovada el 2008 preveu la creació de la Xarxa d’atenció a les dones en situació de violència masclista. Aquesta xarxa implica, entre d¡altres, el desplegament dels Centres d’Intervenció Especialitzada (CIE) i dels Serveis d’informació i Atenció a les Dones (SIAD).

Els Centres d’Intervenció Especialitzada ofereixen una atenció integral i recursos al procés de recuperació i reparació de les dones que han estat o estan en situació de violència, així com a llurs filles i fills. Actualment, es disposa d’un total de cinc centres d’aquestes característiques a Catalunya i està prevista la creació de dos més al llarg de l’any 2010. Els CIE estan ubicats a l’Anoia, Girona, Terres de l’Ebre, Tarragona i Baix Llobregat. El 2009 es van atendre 944 dones i 306 infants.

A partir de la col·laboració entre l’ICD i els ens locals s’ha desenvolupat una xarxa de Serveis d’Informació i Atenció a les Dones arreu de Catalunya. L’ICD ja va signar l’any passat acords per a reforçar el funcionament de 82 d’aquests serveis i millorar i apropar l’atenció a les dones en tot el territori de Catalunya i enguany se’n signen 20 més. Els nous serveis suposen el desplegament del 100% de la xarxa de SIADs prevista en la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Els 82 serveis d’aquestes característiques que hi havia l’any passat a Catalunya s’estima que van atendre més de 24.000 dones.

Els SIADs donen informació, orientació i assessorament en tots els aspectes relacionats amb la vida de les dones: àmbit laboral, social, personal, familiar i altres. També incrementen l’eficàcia en l’actuació envers la sensibilització social, la prevenció i la detecció de les situacions de violència masclista.

Servei d’atenció a les dones en situació de violència masclista 900900120

Per altra banda, des de l’Institut Català de les Dones es recorda l’existència, entre d’altres, de serveis d’atenció a les dones en situació de violència com la Línia gratuïta 900 900 120 que atén, a més de telefònicament, a l’adreça de correu electrònic 900900120@gencat.cat , així com a través d’un xat al qual s’accedeix des de la plana web www.gencat.cat/icdones.

Aquest servei, que funciona les 24 hores del dia i els 365 dies l’any, ofereix atenció de forma gratuïta i confidencial a totes les dones que puguin patir una situació de violència masclista en qualsevol de les seves formes. Les persones que accedeixin al servei poden expressar-se en català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, rus, àrab, romanès, croat i xinès (mandarí).

Aquest servei va atendre l’any passat 11.977 trucades, i enguany, entre els mesos de gener i juny 5.241.

Col.legi de Periodistes

5 de juliol de 2010

.

Desenvolupament de la llei

El Col·legi s’implica en l’abordatge de la violència masclista

El CPC ha firmat l’acord de bones voluntats per a l’abordatge de la violència masclista, pel qual participa del desenvolupament de la llei sobre el dret de les dones a eradicar la violència masclista.

La vicedegana del Col·legi, Neus Bonet, ha signat en nom del degà, Josep Maria Martí, i del president de la Demarcació del CPC a Lleida, Josep Lluís Cadena.

L’acord de bones voluntats per part de totes les persones membres de la Mesa Institucional actua com a mostra de treball en xarxa.