Per Tere Mollà

4 de gener de 2010

.

.

Benvolgudes companyes:

 El motiu d’aquetes lletres, no és cap altre que donar-vos a conèixer el naixement d’un nou mitjà de comunicació al País Valencià: www.aramultimedia.com

         Aquest nou mitjà neix amb vocació de convertir-se en un referent per la gent de les comarques del sud de la província de València i les del nord d’Alacant (el que ací anomenem COMARQUES CENTRALS), on compartim la llengua catalana com a element vehicular de les nostres comunicacions quotidianes, costums i tradicions, o el que és el mateix, la cultura comuna que no deixa de ser el sumatori de tot el que he anomenat abans.

         Aquest nou projecte comunicatiu neix de la mà d’un equip de professionals del periodisme joves, dinàmics i amb moltes ganes de treballar i de donar a conèixer les nostres terres i tot el que per ací baix passa en cada moment. De moment podeu trobar tota la informació que necessiteu, al següent enllaç: www.aramultimedia.com

         Està previst que al llarg de la segona quinzena del mes de gener aquest projecte deixe ser projecte i passe a ser una realitat i finalitzen d’aquesta manera molts mesos de treball per part d’aquest equip de professionals, per donar pas a un treball diferent: el de mantenir actualitzada tota la informació que es vaja produint al llarg i ample d’aquest territori i, perquè no, també una mica més enllà.

La participació ciutadana és cada vegada més, un dels pilars més importants de la democràcia perquè ens permet utilitzar les eines que els mitjans digitals posen al nostre abast per donar la nostra opinió del que passa al nostre voltant, i dir en quines coses estem o no d’acord sobre les decisions que cada dia és prenen en el nostre nom.

Per això, per a la gent que està fent realitat el projecte d’ARAMULTIMÈDIA és important la veu de les persones, de totes les persones que tinguin coses a dir del que passa a les nostres comarques centrals, o més enllà.

I eixe és el motiu pel que s’ofereix que en aquest nou espai comunicatiu puguen prendre la paraula totes les persones que ho vulguin fer per dir el que pensen o creguin en cada cas.

Si hi ha alguna companya o company que tingui interès en participar amb una col·laboració mensual per tal d’aportar el seu punt de vista sobre qualsevol tema ho pot fer sense cap problema.

¡L’única cosa que ha de fer és ficar un correu electrònic a la meua adreça electrònica (tmolla@teremolla.net) amb les seues intencions de participació i amb la temàtica genèrica sobre la qual te intenció d’escriure i ja està. Després ja hi haurà alguna persona d’ARAMULTIMÈDIA que es fique en contacte amb elles o ells.

Si us aprofita d’alguna cosa, per a mi és una magnífica notícia el naixement d’aquest mitjà, perquè ens permetrà tenir, o millor dit recuperar la veu, als espais comunicatius digitals que, en aquesta zona geogràfica ni en són molts, ni els que hi ha són sempre llocs os es puguen dir certes coses sense córrer el risc de que la vella amiga “censura” fique la seua pota per tallar determinades coses.

Des d’ací us anime a participar i promet mantenir-vos informades del que vaja passant-li a aquesta criatura que està a punt de néixer.

 Una abraçada ben cordial.

29 de desembre de 2009

.

Comunicat de Premsa

.

.

L’Institut Català de les Dones ofereix a les entitats un taller sobre acceptació de la pròpia imatge des del punt de vista de gènere

L’objectiu de la sessió és reflexionar sobre el seguiment de “dietes miracle”, el consum de productes d’estètica i la pressió social per tenir un cos extremadament prim

L’Institut Català de les Dones (ICD), òrgan adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, ha ampliat el programa formatiu Eines de participació que ofereix a les entitats amb el taller Sóc dona i estic bé amb el meu cos. L’objectiu de la sessió és incentivar la millora de l’autoestima i l’acceptació de la pròpia imatge corporal des del punt de vista de gènere.

El taller promou la reflexió sobre el seguiment de “dietes miracle”, el consum de productes d’estètica, la pressió social per tenir un cos extremadament prim i jove i el risc dels trastorns pel comportament alimentari.

Els tallers Eines de participació formen part del catàleg de recursos que l’ICD posa a l’abast de les associacions de dones, ens locals, biblioteques, centres culturals i d’altres entitats i institucions. Aquestes sessions són gratuïtes, tenen una durada de dues hores i inclouen conferències i debats. L’enfortiment de les entitats de dones i la creació de xarxes entre elles és un dels objectius del Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011.

Dins d’aquest programa, l’ICD ha organitzat l’any 2009 un total de 136 tallers a tota Catalunya. Altres tallers que poden ser sol·licitats són:

• Dones i salut: espais de participació

• Migració-mediació: les dones com a ponts de cultura

• Participar és transformar

• Dones i medi ambient

• Les aportacions socials de les dones: històries i experiències

• Ciutadania i gènere: de la lluita pel sufragi a la plena ciutadania

• La violència en les relacions de parella

• L’experiència de les dones a l’entorn quotidià

Per a més informació podeu consultar el web de l’Institut Català de les Dones

.

.

Per Lucía Sepúlveda

Per Periodismo Sanador

28 de desembre de 2009

.

Emblemàtic judici a Villarrica abans de l’elecció presidencial

El proper vuit de gener – només nou dies abans que els xilens triin president Eduardo Frei o Sebastián Piñera – s’iniciarà a la meridional ciutat de Villarrica, a una hora de Temuco, el judici oral a la cineasta Elena Varela. Es tracta d’una causa emblemàtica per a la llibertat d’expressió i els drets humans, iniciada el maig de 2008 per el ministeri públic, sota el govern de Michelle Bachelet. La documentalista que advoca pels drets del poble maputxe va patir tortura, va ser sentenciada pels mitjans com a terrorista i enviada a la presó en una presó d’alta seguretat, seguida per reclusió nocturna. El seu material fílmic va ser segrestat al costat de la seva llibertat de desplaçament, per gairebé tres anys. En plena zona del conflicte maputxe / Estat xilè / forestals, l’elecció dels jutges – en aquest cas, elecció de sentència-tindrà com a resultat la defensa irrestricta de la llibertat d’expressió amb la llibertat de la imputada, o la seva condemna, mediada per la variant que adopti el tribunal considerant els 15 anys de presó sol licitats pel ministeri públic i segellant un procés similar als realitzats en dictadura.

(…)

Enllaç a seguir legint a en castellà Periodismo Sanador.

Text de Dalia Acosta, periodista cubana i amiga de Jorge García

Fotografía de Tona Gusi
26 de desembre de 2009

.

.

L’HAVANA, dic (IPS) – Per al trobador cubà Jorge García només hi podia haver alguna cosa en aquesta vida tan important com la llibertat: “dir el que se sent, encara que fereixi”. Així, amb la veritat als llavis i en cada cançó, va viure amb honestedat i una coherència admirable els 50 anys de la seva vida.

“No veig la cançó com un tema per tractar, la veig com una realitat que narrar, com una sensació que dir. Es tracta de filosofar una mica sense pretensions de savi … El que sí que faig, sempre, és la cançó des de l’honestedat. Puc estar equivocat, però és la meva veritat “, va dir en una entrevista per al setmanari uruguaià Bretxa.

Amb aquesta mateixa integritat i total lucidesa, García va viure aquest mes de desembre els moments difícils que van succeir a un diagnòstic de limfoma no Hodking. Conscient en tota la seva magnitud del moment que estava vivint, va morir sense conformar s’hi però serè, la matinada del passat diumenge 20 de desembre.

Les cendres del trobador van ser escampades a l’altre dia, just en l’horari del vespre que tant estimava, des d’un lloc en el malecón habanero conegut com l’esplanada del castell de La Punta, on l’any passat havia planificat gravar un “concert adreça”.

“Aquest lloc va ser l’únic de la ciutat que li vaig ensenyar a Jorge”, va encertar a dir Marta María Ramírez, la seva “núvia”, com a ell li agradava dir-li feia gairebé 15 anys. Just a ella li tocarà seguir de prop “Trovades”, un disc-DVD en procés de producció i en el que García va recrear la seva obra valent-se d’instruments antics.

“Les seves cançons van trobar en les sonoritats renaixentistes un repòs, un ‘a plaer’, com si haguessin estat creades en aquestes èpoques, quan el llaüt i l’arpa eren poesia”, va dir a IPS Teresa Pau, directora del Conjunt de Música Antiga Ars Longa . “Era com els antics trobadors: noble, culte, d’una senzillesa i especial sensibilitat”, va afirmar.

A mitjans d’aquest any, García, que va estudiar música des dels vuit anys i era graduat del Conservatori Alejandro García Caturla, de Cuba, va escriure a mà en nits i matinades interminables i va organitzar  cadascun dels instruments que faria servir  en Ars Longa i pel percussionista Ruy Adrián López Nussa.

“Per la seva expressa voluntat (el concert) va ser gravat en una església en plena avinguda del port, sense condicions acústiques, però ell veia la bellesa en això, en els sons de la ciutat contaminant les seves cançons”, va explicar a IPS el realitzador Pavel Giroud , que tenia al seu càrrec la direcció del DVD “Trovades”.

“Deixar un llegat com aquest abans de la partida és un privilegi que només es permeten no els millors artistes sinó els autèntics, els que encara silenciats en vida, saben que tenen alguna cosa pròpia que algú, necessitat de rebre’l, acollirà en algun moment” , va afegir el director de cinema.

En un temps en què cada vegada amb més freqüència sota la influència del mercat i la moda se substitueix la paraula trobador per cantautor, Jorge García defensava la seva filiació a una única trova cubana, a una trova que es remunta als temps de Sindo Garay i, que al seu parer, es resistia a dividir-se en vella, nova o novíssima.

Ser trobador era per a ell molt més que cantar acompanyat d’una guitarra. “És una actitud davant del món. És suportar que et diguin boig des del més elemental seny. És no tenir por a dir el que se sent encara que fereixi. És viure la utilitat d’una cançó sense posar-li preu i etiqueta. És un lliurament incondicional”, va confessar a la premsa.

“Treballar és l’únic que he fet en la meva vida”, va dir una vegada recordant els anys 90, quan, sota l’amenaça de les apagades diaris que paraven Cuba en plena crisi econòmica, es va inventar la penya El fandango del candil, un espai cultural únic a l’Havana de llavors, que funcionava sense àudio i amb espelmes.

“En bicicleta, amb la guitarra a la mà i moltes però moltes ganes, un munt d’espelmes i un munt de cançons, és la imatge que guardo de Jorge, l’amic”, va recordar Rei Guerra, un dels més importants guitarristes cubans, radicat des de 2003 als Estats Units, i l’únic músic a qui Jorge li va dedicar una cançó.

Amb la mateixa “màgia” d’aquelles nits de “fandango”, Guerra va arribar a ser part d’un disc del trobador. “No vaig poder aguantar-me i sense voler em vaig veure amb la meva guitarra tocant amb ell i aprenent les seves cançons, les seves sentències agudes i directes, sense adorns ni ornamentacions manieristes a l’acte de dir una veritat”, va dir a IPS via correu electrònic.

Va ser amb aquest mateix sentit tan seu de la humilitat en què, el 1999, va convidar a un grup de trobadors a gravar”Anem tots a cantar”, un homenatge de la Nova Trova a Teresina Fernández, la més important autora cubana de cançons infantils que durant anys havia estat gairebé oblidada pels mitjans de comunicació i l’oficialitat.

”El fet que ell (García) estigui fent aquest projecte, em diu que és molt experimentat en solidaritat, en humanitat i en trova, que són paraules i arguments que a mi sempre m’han interessat molt”, va opinar en aquell moment el trobador Silvio Rodríguez, un dels participants en el projecte.

I així mateix va dedicar diversos mesos del 2000 a una sui generis gira per Cuba. En lloc de privilegiar els grans escenaris de les capitals provincials, García va afavorir els petits espais, les comunitats perdudes en el pantà, a la muntanya i fins i tot en el temps, els llocs on mai havia arribat un trobador.

Cinc anys després, quan la vida el va portar de tornada a l’oriental ciutat de Gibara com a convidat al Festival Internacional de Cinema Pobre d’Humberto Solás, sense planificacions ni acords previs amb les autoritats de patrimoni, en va tenir prou amb dir: “m’agradaria fer un concert al teatre vell “.

Tancat des del 1972, l’edificació construïda el 1889 es va obrir per acollir García i a un públic fidel que el va acompanyar, novament, a la llum de les espelmes. “Vam obrir el teatre per la sinceritat amb què Jorge sempre ho va fer tot”, va explicar a IPS l’arquitecte Albert Mora, que llavors dirigia l’Oficina de Conservació de Monuments de Gibara.

Torna a Gibara va ser un dels tants somnis no complerts. Tampoc va aconseguir realitzar una nova gira per llocs de difícil accés, cantar en els asils d’ancians de la capital cubana o reunir en un disc aquelles cançons de Sindo Garay (1867-1968), Rafael Gómez, Teofilito (1989-19719) o Maria Teresa Vera (1895-1965), a les que solia retornar concert rere concert.

A la seva inauguració discogràfica amb “Jorge García” (1991), van seguir “Més Enllà” (1996), “Canvis” i “Anem tots a cantar. Homenatge de la Nova Trova a Teresina Fernández” (1998), “Hi ha de tot a la Vinya del Senyor “(2003),” Jorge García en viu “(2005) i el CD-DVD” 1, 2, 3 trovada “(2008).

Amb presentacions en importants escenaris de Uruguai, Argentina, Veneçuela, Nicaragua i Alemanya i una tasca sistemàtica a Cuba, García solia estar absent dels grans mitjans cubans, principalment la televisió, encara que les seves cançons sí que mantenien una freqüència important en la ràdio i en espais alternatius.

Per als qui van seguir la seva obra i van passar els seus enregistraments de mà en mà, els seus amics més propers i per a ell mateix, es tractava de la conseqüència directa d’haver estat sempre fidel a si mateix, de no fer concessions ni acceptar prebendes, de defensar la seva independència artística i el dret a dir, lliurement, el que pensava.

“He tingut l’oportunitat de viure i treballar fora de Cuba. Però per a mi, fins ara, no ha estat una opció. Em faría molt de mal deixar darrera als amics, el mar i l’embruix de la brisa d’aquesta illa”, va reconèixer a l’entrevista concedida a Bretxa, el 2005, en ocasió d’una gira de concerts per aquest país sud-americà.

Van ser els temps en què l’escriptor cubà Leonardo Padura degué d’escoltar diverses vegades les 14 cançons que integrarien un nou àlbum i va notar que “Jorge vivia els seus dies i feia el seu art amb una coherència desafiant, com si només de les seves obsessions, les seves revoltes i amors brotés la inspiració del seu treball i del seu caminar pel món “.

És la coherència que es respira quan el trobador canta “només per tu serà que no me’n vagi / el teu cos té forma de país”, quan denuncia el passejar pels carrers de la seva ciutat dels captaires nous o rebutja als militars que s’apoderen de la terra, quan li assegura a l’amor que li ha “molts segles d’esperança”.

Amb les seves cançons, “em vaig adonar que Jorge García, home i artista, no podia ser d’una altra manera perquè ell era una representació immillorable de la fidelitat: en primer lloc a si mateix i a la seva responsabilitat artística. Jorge va ser, sempre, un entossudit i va pagar amb gust, diria que alegrement, les quotes que exigeix ser íntegre i cabal “, va assegurar Padura a IPS. (FIN/2009)

.

.

Comissió de Coordinació XIDPIC.CAT- XIPVG

Comissió XIDPIC.CAT- XARXA MED. INFORMACIÓ i COMUNICACIÓ amb V.G.

22 de desembre de 2009

.

.

Hola a totes i a tots,

Com ja sabeu la XIDPIC.CAT forma part de la Fundació Anna Lindh (a través de la seva xarxa estatal), que és una Fundació Euromediterrània que treballa pel diàleg entre les cultures.

D’acord amb la passada reunió de la Comissió de Coordinació del dia 17 de desembre:

Us fem arribar les bases del projecte ‘ Vecinos’ ( encara que s’hauria de dir ‘Veïnatge’ o ‘ Veïnes i Veïns’) a fi que hi participem periodistes i comunicadores i comunicadors de la XIDPIC.CAT.

Ho podem fer amb un màxim de 3 fotografies per persona.(Veiu les característiques en la documentació adjunta).

Ens heu d’enviar les fotografies i les dades que se’ns demanen màxim el dia 13 de gener de 2010 a aquest correu:coordinacioxidpic.cat@gmail.com , ja que el dia 14 la Comissió de Coordinació de la XIDPIC.CAT decidirà les 10 fotografies finalistes que lliurarem el dia 15 a la Coordinació estatal de la Fundació Anna Lindh, que recau en l’IEMed. A partir del dia 18 de gener del 2.010 es farà el procés de selecció final entre totes les ciutats. La selecció definitiva de les imatges que definiran l’exposició convertides en banderoles de 3 x 2 m: 27 de gener de 2010

Fora bo que en les fotografies hi hagués algun indici de la ciutat de Barcelona o d’altres indrets de Catalunya a fi de visualitzar millor la diversitat territorial.

Entre totes les fotografies d’arreu de l’Estat se n’escollirà una que, en forma de banderola, s’exposarà simultaniament a diverses ciutats de l’Estat espanyol. El 22 de gener es coneixeran les ciutats a on s’intal·laran les banderoles entre el el 10 i el 28 de febrer.

Totes les fotografies escollides ( seleccionades) estaran penjades en una galeria virtual a la web estatal de la Fundació Anna Lindh ( que ja estarà en funcionament en aquelles dates).

I totes les fotografies escollides seran exposades al Fòrum de la Mediterrània, del 4 al 7 de març de 2.010, que ha convocat la Fundació Anna Lindh a Barcelona.

Hi hauran actes paral·lels a cada ciutat durant l’exposició de la banderola entre el el 10 i el 28 de febrer..

La XIDPIC.CAT podem convocar durant el Fòrum, entre el 4 i el 7 de març, alguna trobada mediterrània de comunicació i gènere en els espais que ens seran facilitats.

,

Enllaç a Bases Convocatoria PDF 

Enllaç a Vecinos PDF

Enllaç a Cuestionario PDF

Enllaç a Protección de Datos

.

.

22 de desembre de 2009

.

Ja tenim la cinquè número de la Revista Mirades de l’associació Atzavara-Arrels.

Enllaç a la Revista Mirades PDF

Divendres 18 a les 19h

Presentació de l’Agenda de la dona 2010.

Com que aquest any va dedicada a les dones de Palestina, aprofitarem
la trobada per parlar de la situació actual d’aquest país. Hi haurà projecció d’imatges i
parlaran creadores, il·lustradores i editores de l’Agenda.

Presentaran l’acte Laila Serra Badram, 
Gemma Serrahima Mackay i Adelina Escandell Grases.

Els diners que s’obtinguin de les vendes es destinen al 
Col·lectiu de Dones de la ciutat vella d’Hebron (Palestina) pvp 11€

Llibreria Pròleg
C/ Sant Pere més Alt 46
08003 · Barcelona
Tel. 933 192 425
www.llibreriaproleg.com

Festejar, ballar, escoltar bona música (en viu i punxada!), Veure bonisims espectacles de cabaret, participar d’un debat interessantíssim sobre creativitat i conflicte a Colòmbia després d’haver vist un documental igual d’interessant, i, perquè aquesta festa tan fantastica sigui possible, necessitem el suport, la col.laboració i l’energia de tots i totes vosaltres!

La pregunta que segurament els sorgeix a tot el món és: per fer una festa el 19 de desembre? Doncs …
… és una activitat d’autogestió per donar suport a dos projectes que anem a realitzar a Colòmbia durant 2010 amb la Xarxa Juvenil de Medellin: un projecte de multiplicació d’eines de teatre de les oprimides per tot el país entre febrer i juliol de 2010, i la realització del Festival Internacional Juvenil de Teatre Social “Art en Resistència SENSE TELÓ” Medellin 2010.

La proposta es va presentar a l’última reunió de la ÀNEC, i també es demana suport a la comissió organitzadora del SENSE TELÓ BCN, a la Plataforma de Teatre Social i també a més gent que no està directament en cap d’aquests espais i que segur es anima a donar suport!

La crida és per animar-los a participar activament en

LA FESTA GORDA DE NADAL
el dissabte 19 desembre 2009 al CSA Can Vies, C/Jocs Florals 42 – Sants, Barcelona.

.

La programació de la festa està  pensada així:

.
18h: Vídeo – Fòrum Creativitat i Conflicte a Colòmbia (L’Aranya Creació amb possible col.laboració de Maloka i / o IPO). DURANT EL VIDEO FORUM ES SERVIRÀ CAFÈ, INFUSIONS I Pastissets.

19h30: Cabaret Antinadalenc – OBERT A PROPOSTES D’ACTUACIONS!

21h: Bocatada
22h: Raganath

22h30: The Freak Fandango Orchestra

23h: Murgaché

24h a 2h: DJs – .

Aquest llibre és fruit del compromís contra la violència de gènere de cinc escriptores espanyoles, i recull el testimoni de cinc dones que en algun moment de la seva vida han  patit maltractaments per part de la seva parella. El fill de la cinquena, assassinada pel seu marit, és qui proporciona el darrer relat i dóna nom al títol: la seva mort  fa que cinc per dos facin nou.

El testimoni del patiment viscut per totes elles i de la seva lluita constitueixen un autèntic clam contra aquesta problemàtica social, i ha de servir per reforçar la nostra voluntat d’eradicar-la.

En la presentació, l’ Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona i Editorial Península, amb la col·laboració de la llibreria Pròleg, amb suport de han intervingut: Ángeles Caso, Espido Freire, Rosa Regàs, Eugenia Rico, Lourdes Ventura, Sílvia Pérez i Fernando Marías.

Secretaria
Ca la Dona
www.caladona.org
Casp, 38, principal, 08010 Barcelona
telèfon 934 127 161 i fax 934 123 996

“Sóc una defensora dels drets humans d’una forma no-violenta. Sóc una pacifista.
He escollit  com a via de resistència el pacifisme”

SALVEM LA VIDA D’ AMINATU HAIDAR. Totes som Aminatu Haidar

DIJOUS 17 de DESEMBRE de 2009  a les 19.30 h A LA  PLAÇA SANT  JAUME

 PORTEU ESPELMES I FLORS

Com deia la nostra amiga Carmen Magallon al diari Público:

“La determinació i valentia d’Aminatu Haidar per a portar a terme una acció no-violenta tan potent com una vaga de fam, amb el dramatisme que imposa la decisió de posar en joc la vida per a defensar el dret a viure en la seva terra, ha posat sobre la taula un conflicte que duu anys en l’ombra: la situació del Sahara Occidental, l’únic territori africà pendent de descolonització. Des de la perspectiva dels drets humans, sancionats per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la Declaració Universal aprovada el 10 de desembre de 1948, pot un Estat deportar a una persona sense el seu consentiment? Pot un Estat negar a algú el dret a viure en la seva terra?”.

Com a feministes antimilitaristes estem al costat de l’Aminatu i de la seva filla i el seu fill… Us convoquem a totes i tots a donar suport a aquesta dona activista pels drets legítims del poble saharahui i pel dret de tota persona de viure a casa seva.

Dones x Dones i la Marxa Mundial de Dones