Una de les conclusions del darrer sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, fet públic el 21/06/07, és que la percepció sobre el grau d’igualtat entre homes i dones a Catalunya ha augmentat en favor d’una consiència de la desigualtat. Així aquest any un 37 % de les persones enquestades creuen que el grau d’igualtat es baix davant del 27% que ho creien l’any passat.

El Govern català rep un aprobat global, però en canvi hi ha una pitjor opinió de la ciutadania envers les polítiques sectorials. Per exemple sobre els serveis socials l’opinió possitiva cau del del 5’4 al 5’2.

Per ordre d’importància les catalanes i els catalans creuen que les principals prioritats del gover haurien d’ésser: l’accés a l’habitatge, la millora de les polítiques socials i la immigració.

L’anàlisi sobre l’estudi que ha fet la consultora Hudson a 17.300 persones indiquen que a Catalunya, per a cada 10 llocs de direcció només és contracten tres dones. Malgrat que encara hi ha molt de camí per fer, la consultora opina que s’avança a bon ritme. Tot i així, es constata un cop més que a les dones els hi és més facil accedir a llocs intermitjos que no pas a les veritables cúpules directives de les empreses.

EFE.

En el Seminari celebrat a Barcelona sobre la necessitat de la incorporació de les dones grans a les polítiques públiques, la Presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, va animar a ‘trencar amb l’arquetip’ de dona gran que ‘sovint les victimitza i les mira amb perspectiva compassiva’ , a ‘fer visible’ l’heterogeneïtat i l’autonomia de les dones grans actuals i a impulsar polítiques públiques conseqüents.

Afegeix Marta Selva: ‘mai hi ha hagut tantes dones grans tan preparades ni amb tanta energia, un bagatge tan ampli i tants anys al davant’

Marta Català, ADN, 12/06/07

El Parlament començara la tramitació del projecte de llei de reforma del Codi Civil català. Per primera vegada a tot l’Estat, informa la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, s’inclourà el terme ‘indignitat succesòria’ que impedirà que les persones condemnades per maltractaments (a la parella, als fills o als pares) puguin beneficiar-se de l’herència de les seves víctimes.

Tampoc podran heretar les persones condemnades per no haver pagat les prestacions econòmiques, dictades per la justícia, al seu cònjugue o als seus descendents. Tampoc ho podran fer els que hagin abandonat als fills.

El Codi Civil Català s’adaptarà als nous models de família i equipararà els drets d’herència dels matrimonis amb els de les parelles de fet que hagin conviscut més de quatre anys.

J.C. El Periódico, 13/06/07

L’examen de Llengua i Literatura castellana de la selectivitat, de prop de 25.000 estudiants, portava com a prova per fer el comentari crític l’ exposició de motius de la Llei de mesures de protecció integral contra la violència sexista, aprovada a les Corts el desembre de 2004.

Aquest text ha estat una de les dues opcions que tenien els estudiants. L’altra era de temàtica literària i sembla ser que la majoria l’ha trobat més fàcil que no pas fer l’escrit de 200 paraules sobre els maltractaments, les seves causes i la manera de combatre’ls.

Entre les 20 personalitats  que el Consell Executiu celebrat el dia 12 de juny ha aprovat distingir amb la Creu de Sant Jordi hi trobem a  vuit dones.

Sara Blasi: pedagoga. Ha presidit el Consell Escolar de Catalunya i ha tingut diversos càrrecs al Departament d’Ensenyament.
Teresa Duran: escriptora i il·lustradora. investigadora i crítica literària. Ha escrit més de 100 llibres per infants i joves.

Rosa Maria Estrany: Fundadora i Presidenta de la Fundació per la Lluita contra l’Esclerosi Múltiple.

Rosa Novell: actriu i directora escènica.

Maria Antònia Oliver: escriptora. Guionista de tv.

Victòria Sau: psicòloga i historiadora. Feminista.

Núria Vilaplana (Núria Pompeia): dibuixant i escriptora. Autora de novel·les i  narracions. Col·laboradora de mitjans de comunicació.

Rosa Ma. Virós: Catedràtica de Ciència Política. Rectora de la Universitat Pompeu Fabra.

I entre les 11 entitats  que també rebran la Creu hi ha:

l’Associació Catalana per a la Infància maltractada, el Casl dels Infants del Raval, la Federació d’associacions de Mares i Pares d’alumnes de Catalunya, la Fundació Catalana Tutelar Aspanias (pels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual).

L’Escola de Policia de Catalunya impartirà un  programa contra la violència masclista a tots els Mossos i Mosses i a la policia local. Es vol aconseguir un model unificat i estandaritzat davant de qualsevulla agressió a na dona: violacions, mutilacions genitals, maltractaments, assetjaments a la feina, vexacions sexistes…. és a dir en qualsevól àmbit: laboral, social, familiar o en parella.

Les dades del 2006 de les Oficines d’Atenció a la Víctima que ha donat el Departament d’Interior són:  atenció a 7.696 dones; detenció a 4.680 persones per violència masclista; 7.027 ordres de protecció; i 59 nenes afectades per la pràctica de la MGF.

Informe IST 1/2009 de l’àrea de Continguts sobre la presència de les dones en la informació. Octubre-desembre de 2008.  Les principals conclusions de l’informe es poden resumir en tres: la subrepresentació de les dones en la informació, tant en termes absoluts com en relació a la seva presència real en la societat; la major concentració de les dones en determinats àmbits i rols, cosa que contribueix a reproduir representacions estereotipades, i, finalment, una lleugera tendència en els darrers anys a l’increment de la presència de les dones en les notícies, que està associada a una millor posició en els àmbits en què desenvolupen les seves activitats. L’informe analitza els teleinformatius emesos per TV3, 3/24, TVE a Catalunya, 8tv, Barcelona TV i Badalona TV, entre l’1 d’octubre i el 31 de desembre de 2008, a partir de les dades dels informes mensuals de pluralisme polític. Cal destacar com a aportacions importants de la metodologia utilitzada el fet de comptar amb un volum considerable de dades (11.440 inserts, que corresponen a 376 hores d’emissió de 654 teleinformatius) i especialment de basar-se en els temps de paraula de dones i d’homes i no sols en el nombre d’aparicions, que és el que acostuma a incloure’s en estudis sobre aquest tema. El fet de tenir sèries continuades de dades des de l’any 2004 permet, a més, fer comparacions temporals i analitzar les tendències. 

De les dades de l’informe, el Consell extreu les següents valoracions:

Read the rest of this entry »