Blog

Us comuniquem que el dijous 10 de desembre, a les 19h de la tarda
a l’escala noble de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
(Gran Via de les Corts Catalanes 585) tindrà lloc la inauguració
 de la instal·lació d’art Heloïse Perfundet Omnia Luce
de l’artista d’Elena del Rivero.

Amb motiu de la inauguració hi haurà un concert-intervenció de
campanes – volants, fixes o portàtils – i veu difònica,
a cura del músic Llorenç Barber

Heloïse Perfundet Omnia Luce (2009), Heloïsa ho impregna tot de llum
és una instal·lació d’art que ha estat ideada per l’artista Elena del Rivero en diàleg amb les investigadores del Centre de Recerca
DUODA amb el desig comú de crear un símbol de la llibertat femenina, que signifiqui públicament i amb bellesa el sentit de la presència de les dones a les universitats dels segles XX i XXI. 

Dates en les què es podrà veure: 11 de desembre, 2009 – 10 de febrer, 2010

Amb aquest símbol volem fer present la feminització de la universitat i la revolució simbòlica que les dones hi hem portat,
en transformar el coneixement i la “vida universitària” en tots els àmbits: la docència, la gestió i la investigació.

Creiem que els canvis socials només fan història i poden il·luminar la memòria, la cultura i l’actualitat si es donen en un simbòlic propi i lliure.
Volem doncs que aquest símbol s’ofereixi per portar al llenguatge i a la percepció humana la nova realitat viscuda que és la revolució femenina i la col·loqui visiblement com una ofrena apta i disponible a l’ús i gaudi comuns.
La feminització de la universitat als segles XX i XXI és una riquesa de la condició humana d’avui a qualsevol lloc del món:
una riquesa que Heloïse Perfundet Omnia Luce proposa desxifrar amb el llenguatge de les arts visuals.

Heloïse Perfundet Omnia Luce  és un títol triat per Elena del Rivero que traduït ve a dir Heloïsa ho impregna tot de llum /
Eloísa lo inunda todo de luz.  L’artista es va inspirar en la tradició dels dos lemes de l’escut de la Universitat de
Barcelona [segons les circumstàncies històriques era Libertas perfundet omnia luce (La libertad lo inunda todo de luz) o Perfundet omnia luce (la universidad lo inunda todo de luz)]..
Teixint el nom d’Heloïsa, l’artista ens inscriu, a les dones, simbòlicament en la tradició del coneixement universitari i alhora
la posa en diàleg amb la realitat de la Universitat actual (hi ha més dones que homes a la universitat d’avui) i amb la política sexual
fonamental per al  naixement d’un coneixement viu que transformi.
Heloïsa fou una aristòcrata molt culta que va viure al segle XII, un temps en què la llibertat i l’autoritat femenina
circulaven a Europa, tal com circulen avui.

Heloïsa és una de les figures de la revolució simbòlica de les dones perquè, com ens explica María Zambrano,
acaba vencent al destí gràcies a una doble gesta alliberadora: no desprendre’s de la seva ànima ni de l’amor què és
la mediació per excel·lència. Per això Heloïsa esdevé també símbol de la possibilitat d’un intercanvi lliure i confiat
entre homes i dones a la Universitat, així com de la creació de coneixement encarnat que obre a la universitat
no sols a una nova etapa sinó a una oportunitat civilitzadora per a la humanitat.

Heloïsa es presenta en cada generació, entesa no com a model exemplar sinó com a significant obert del simbòlic femení lliure, encarnat sempre en un cos concret i en el gest lliure d’obertura a l’altre que representen les pràctiques de relació no-instrumentals.
El so del rellotge marcant el temps, que conforma també la instal·lació i es deixa sentir de manera contínua,
embolcalla l’audiència, transportant-la a l’època medieval i alhora arrelant a cadascú/una a la seva pròpia vivència de la universitat i de les relacions d’autoritat femenina i de diferència. 

La instal·lació es vol fer ressò de diversos treballs de recerca: l’estudi de la figura històrica d’Heloïsa,
basada en el document de les “Cartes d’Abelard i Heloïsa” (vàries edicions, per exemple Cartas de Abelardo y Heloísa.
Precedit de ”A favor de Heloísa” per Carme Riera. Trad. Cristina Peri-Rossi. Mallorca: José J. de Olañeta editor, 2001);
l’assaig de María Zambrano sobre “Eloísa o la existencia de la mujer” (Maria Zambrano. Nacer por sí misma.
Introducció d’Elena Laurenzi. Horas y HORAS, Madrid, 1995) i la recerca portada a terme en dos grups
d’investigació de Duoda: “Ser universitàries avui” (2008), en col·laboració amb la Universitat de Verona i
“La lengua materna en la creación social y artística. Análisis comprarado de prácticas femeninas de creación
en la Europa Medieval y en la Contemporaneidad”.

Crèdits de l’exposició

Concepció del projecte i autora de l’obra: Elena del Rivero. Realització audiovisual: Marta Vergonyós. Càmera: Anna Sanmartí.

So: Marta Vergonyós i Eva Valiño. Muntatge i disseny panell: USQUAM. Aparells i muntatge de so: Studi Audio Visió.

Coordinació: Assumpta Bassas Vila

És un projecte gestionat i produït des del Centre de Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona (www.ub.edu/duoda). Amb el finançament de:

Esferes de la Relació (Duoda), Instituto de la Mujer (Ministerio de la Igualdad); Hildegarda (Associació Cultural de Dones); Institut Català de les Dones (Generalitat de Catalunya), Parc Científic de la UB, Ministerio de Ciencia e Innovación.

Hi han col·laborat:

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (Generalitat de Catalunya), Diputació de Barcelona, Vicerrectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni (Universitat de Barcelona), Deganat de la Facultat de Geografia i Història (Universitat de Barcelona) i Centre Dona i Literatura (Universitat de Barcelona).