{"id":926,"date":"2009-10-14T04:36:14","date_gmt":"2009-10-14T10:36:14","guid":{"rendered":"http:\/\/cat.bloctum.com\/tonagusi\/2009\/10\/14\/augmenta-en-el-mon-la-violencia-contra-les-dones-i-en-especial-contra-les-dones-periodistes\/"},"modified":"2009-10-14T04:36:14","modified_gmt":"2009-10-14T10:36:14","slug":"augmenta-en-el-mon-la-violencia-contra-les-dones-i-en-especial-contra-les-dones-periodistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/?p=926","title":{"rendered":"AUGMENTA en el m\u00f3n la viol\u00e8ncia contra les dones I EN ESPECIAL contra LES DONES periodistes"},"content":{"rendered":"

\u00a0Per Tona Gusi per a <\/font><\/strong>donesdigital<\/a>\u00a0 14.10.2009<\/font><\/strong><\/p>\n

\u00a0Les periodistes tamb\u00e9 s\u00f3n detingudes, torturades, executades o assassinades com els seus companys en l’exercici de la seva professi\u00f3 i en la defensa de la llibertat d’informaci\u00f3 en r\u00e8gims i institucions no democr\u00e0tiques i en pa\u00efsos en conflicte. Per\u00f2, a m\u00e9s a m\u00e9s, damunt\u00a0les dones i les dones periodistes la viol\u00e8ncia masclista s’exerceix com a repressi\u00f3 brutal, des de l’amena\u00e7a de vexacions sexuals fins a la violaci\u00f3 i altres tortures sexuals…<\/font>\u00a0<\/font><\/strong><\/p>\n

Des de L\u2019Associaci\u00f3 de Dones Periodistes de Catalunya i la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores a Catalunya<\/font><\/em> <\/font>s\u2019impulsa la denuncia de la viol\u00e8ncia contra dones periodistes, tasca que est\u00e0 realitzant la \u00a0Xarxa Internacional de Periodistes amb Visi\u00f3 de G\u00e8nere<\/em> des del novembre del 2005, quan en les seves Jornades Fundacionals a Morelia, Michoac\u00e1n, M\u00e8xic,\u00a0 aquesta denuncia permanent va quedar inclosa entre els seus principals objectius.<\/font><\/p>\n

Des d\u2019aquella data les professionals de les ag\u00e8ncies CIMAC, SEMlac, CERIGUA, ARTEMISA, AMECO, etc.\u00a0 han fet un seguiment dels diversos casos a Am\u00e8rica Llatina i al Carib. <\/font><\/p>\n

D\u2019altra banda OLA, FEPALC, FELATRACS, ARTICLE 19 i la FIP cada cop m\u00e9s inclouen indicadors de g\u00e8nere en les seves alertes. I, finalment, Reporters Sense Fronteres segueix els casos arreu del m\u00f3n, que malauradament -tal i com manifesten els seus informes – van en augment.<\/font>\u00a0<\/font>\u00a0<\/font>Les dones periodistes v\u00edctimes de les diverses formes de viol\u00e8ncia<\/font><\/strong>\u00a0<\/font>\u00a0<\/font><\/p>\n

Les periodistes tamb\u00e9 s\u00f3n detingudes, torturades, executades o assassinades com els seus companys, \u201cper i en\u201d l\u2019exercici de\u00a0 la seva professi\u00f3 i \u201cper i en\u201d la defensa de la llibertat d\u2019informaci\u00f3, enfront de r\u00e8gims i institucions no democr\u00e0tiques i en pa\u00efsos en conflicte. Per\u00f2,\u00a0 a m\u00e9s a m\u00e9s, les dones periodistes tamb\u00e9 s\u00f3n v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia masclista que s\u2019exerceix com a repressi\u00f3 brutal, des de l\u2019amena\u00e7a de vexacions sexuals fins a la violaci\u00f3 i altres tortures sexuals en territoris en conflicte. <\/font><\/p>\n

La hist\u00f2ria ens ensenya\u00a0 que el repressor per humiliar a l\u2019enemic, viola, segresta i s\u2019apropia de les dones del contrari. Aquesta apropiaci\u00f3 per la for\u00e7a\u00a0 i contra la voluntat de les pr\u00f2pies dones, ha estat sempre per ressaltar la vict\u00f2ria \u201cd\u2019uns\u201d homes\u00a0 per damunt \u201cd\u2019altres\u201d homes i doblegar el resquici de resist\u00e8ncia a l\u2019interior de les persones. Per aix\u00f2, fan servir les dones, per poder penetrar a l\u2019interior dels cossos, i sotm\u00e9tre-los amb sufriment per a dones i impot\u00e8ncia homes ven\u00e7uts.<\/font><\/p>\n

Es obvi que les dones periodistes tamb\u00e9 s\u00f3n v\u00edctimes de maltractaments masclistes per part de la parella, ex – parella i d\u2019altres persones que elles estimen, prova d\u2019aix\u00f2 s\u00f3n els feminicidis. Per\u00f2, segons com, no parlem de l\u2019horitz\u00f3 de vida entre dues persones, sin\u00f3 de l\u2019estrat\u00e8gia utilitzada per l\u2019home per ofendre a un altre home, a un igual. Aleshores la dona \u00e9s un mero objecte, una manera m\u00e9s per a doblegar, aplastar\u00a0\u00a0 i mermar l\u2019espirit d\u2019un altre home. <\/font><\/p>\n

Si be sembla que mica a mica hi ha m\u00e9s homes periodistes que defensen els drets de les dones, el pes d\u2019aquesta defensa i la visibilitzaci\u00f3 de les lluites de les dones recau fonamentalment en les periodistes i comunicadores i per aquesta doble categoria reben la viol\u00e8ncia dels r\u00e8gims i institucions fonamentalistes.<\/font><\/p>\n

<\/p>\n

\u00a0<\/font><\/strong>Els casos de viol\u00e8ncia masclista soferts per dones periodistes s\u00f3n tan greus com els que ha patit qualsevol altra dona. Per\u00f2 potser la seva professi\u00f3 les fa una mica m\u00e9s fortes.<\/font><\/strong>\u00a0<\/font><\/strong><\/p>\n

El cas recent de la periodista Carmen Santiago<\/strong> de l\u2019Estat de Guerrero de M\u00e8xic, v\u00edctima de la viol\u00e8ncia masclista de la seva ex-parella ha fet reflexionar a moltes companyes seves i alhora donar-hi visibilitat medi\u00e0tica. Carmen<\/strong> \u00e9s una sobrevivent d\u2019un cas de viol\u00e8ncia masclista en el qual s\u2019ha denunciat neglig\u00e8ncia m\u00e8dica i encobriment per part de les autoritats. Va ser terriblement colpejada per la seva ex-parella el 25 de juliol d\u2019 enguany (2009) i, encara que el seu estat era molt greu, fou privada d’atenci\u00f3 m\u00e8dica. L\u2019’home \u2013 en conxorxa amb un responsable m\u00e8dic i tiet seu – la va treure de l\u2019hospital i la va amagar.\u00a0 Ha patit doncs privaci\u00f3 il\u00b7legal de la llibertat, lesions agreujades, i omissi\u00f3 de cures. No obstant aix\u00f2, aquests delictes s\u00f3n considerats lleus d’acord amb la Llei d’Acc\u00e9s de les Dones a una Vida Lliure de Viol\u00e8ncia de Guerrero. Avui <\/strong>es recupera amb pron\u00f2stic complicat (t\u00e9 seq\u00fceles que l’impedir\u00e0 portar una vida normal, no podr\u00e0 treballar i molt menys fer-se c\u00e0rrec del seu fill de 5 anys i del seu pare de 75, que depenen d’ella). El seu ex va ser alliberat sota fian\u00e7a al cap d\u2019unes hores.<\/font><\/p>\n

La majoria de les dones, tamb\u00e9 de les dones periodistes, tenen al seu c\u00e0rrec l\u2019atenci\u00f3 i la cura dels familiars. <\/strong>Les companyes continuen avui al costat de la Carme, cuidant al seu fill petit i al seu pare, ja gran i amb problemes de salut. Aquest \u00e9s el nucli familiar de la periodista, on ella feia ,com la majoria de dones de M\u00e8xic i del m\u00f3n, els treballs d\u2019atenci\u00f3 i cura de la fam\u00edlia.\u00a0 <\/font><\/p>\n

Diu la periodista argentina Sandra Chaher d\u2019 Artemisa comunicaci\u00f3n: <\/font><\/p>\n

El cas de Carmen Santiago Hern\u00e1ndez, de 35 anys, \u00e9s tan greu com qualsevol altre de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Per\u00f2 ella \u00e9s periodista i aix\u00f2 va ser potser el que la va salvar de la mort encara que no d’un futur molt dif\u00edcil. El cas podria haver estat un femicidi si les seves amigues i companyes de professi\u00f3 no haguessin pressionat per la seva aparici\u00f3 i convocat un roda de premsa de denuncia dels fets<\/em>. <\/font><\/p>\n

Al Per\u00fa, Tamar Shahak Better<\/strong>, de 22 anys, va ser trobada morta a la ciutat d’Arequipa, 1.000 km al sud de Lima. La periodista, treballadora de\u00a0 la r\u00e0dio Galei Thazal<\/em> havia arribat a la ciutat el 29 d’abril del 2007com a part d’una gira per Sud-Am\u00e8rica i va ser assassinada la nit de l’1 de maig quan es disposava a viatjar a Cusco.<\/font><\/p>\n

“Aquest cas m’ha commogut. Es tractava d’una periodista a la vegada soldat d’Israel, assassinada perqu\u00e8 s’atreveix a caminar sola pels carrers d’Arequipa”, va deplorar el cap d’Estat<\/em>.<\/font><\/p>\n

L\u2019agressi\u00f3 sexual, la violaci\u00f3 i les vexacions f\u00edsiques com a m\u00e8tode de tortura emprat per les forces de seguretat i militars contra les dones. <\/font><\/strong>\u00a0<\/font><\/p>\n

Dissortadament, abans d\u2019un mes (el desembre de 2005)\u00a0 des de la seva fundaci\u00f3, la Xarxa Internacional ja denunciava el segrestament i tortures soferts per la periodista i escriptora de Qintana Roo, Lydia Cacho<\/strong>, la qual havia denunciat en el llibre \u2018Los demonios del Eden\u2019 una xarxa de peder\u00e0stia i trata d\u2019infants encap\u00e7alada per un empresari (Jean Succar Kuri ) i perpetrats amb la complicitat del governador estatal de Puebla, Mario Marin i membres dels cossos policials. Per sort la mobilitzaci\u00f3 d\u2019aquesta xarxa junt a la de diverses personalitats pol\u00edtiques de M\u00e8xic i d\u2019arreu aconsegu\u00ed la seva llibertat. Lydia Cacho<\/strong> per\u00f2, reb\u00e9 posteriorment atacs greus contra la seva integritat f\u00edsica i encara avui rep amenaces.<\/font><\/p>\n

El cas d\u2019aquesta valenta periodista \u00e9s emblem\u00e0tic per la seva lluita sense treva pels Drets de les nenes i els nens del seu pa\u00eds,que l\u2019ha convertit -sense desitjar-ho- en una de les representants mundials del periodisme en la defensa de la llibertat d\u2019informaci\u00f3. Per\u00f2 a m\u00e9s \u00e9s molt important per a ella el seu treball quotidi\u00e0 en un Centre d\u2019acolliment i assessoria de dones v\u00edctimes de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica. Aquesta viol\u00e8ncia masclita que vol eradicar havia d\u2019\u00e9sser l\u2019arma a utilitzar pels seus segrestadors, tal i com li van anunciar i la podem llegir amb esgarrifances en la transcripci\u00f3 de la seva declaraci\u00f3 davant la Just\u00edcia i en converses gravades entre els dos personatges abans esmentats.<\/font><\/p>\n

Sanjuana Mart\u00ednez Montemayor<\/strong>\u00a0 tamb\u00e9 ha estat assetjada com a conseq\u00fc\u00e8ncia directa de les seves den\u00fancies d’explotaci\u00f3 sexual i pedof\u00edlia des del 2006. I la periodista independent Ver\u00f2nica Villalvazo<\/strong>, fou agredida\u00a0 f\u00edsica, verbal i\u00a0 psicol\u00f2gicament per un grup de 5 o 6 joves\u00a0 a Oaxaca el 29 de gener d\u2019aquest 2009, per denunciar un cas de peder\u00e0stia.<\/font><\/p>\n

Sembla que la viol\u00e8ncia exercida damunt de periodistes i comunicadores \u2018abraona\u2019 encara m\u00e9s a homes uniformats i als que, ostentant un gran poder, en el seu deliri dominador exigeixen silenci. <\/font><\/p>\n

Entre altres fets que hem viscut recordem el del 3 i 4 de maig de 2006 a Atenco, on 26 dones, entre elles les catalanes Cristina Valls i Maria Sostres <\/strong>i diverses comunicadores varen detingudes, i en molts casos abusades i violades sexualment per policies dels tres nivells de govern, sense que, a data d\u2019avui, hagi estat empresonat un sol responsable de l’operatiu. <\/font><\/p>\n

\u00a0<\/font><\/strong>\u00a0<\/font><\/strong>Les dones periodistes, com els homes periodistes que lluiten per la llibertat d\u2019expressi\u00f3, d\u2019informaci\u00f3 i de premsa,\u00a0 sofreixen els atacs de r\u00e8gims i institucions no democr\u00e0tiques.<\/font><\/strong>\u00a0<\/font><\/strong><\/p>\n

“Cada vegada s\u00f3n m\u00e9s les dones periodistes v\u00edctimes d’assassinats, detencions, amenaces o intimidacions – un augment que est\u00e0 relacionat amb el fet que cada vegada s\u00f3n m\u00e9s les dones que exerceixen la professi\u00f3 de periodistes, ocupen llocs m\u00e9s exposats als mitjans de comunicaci\u00f3 i efectuen investigacions molestes<\/em> “, deia RSF<\/em> el 8 de mar\u00e7 Dia Internacional de les Dones,<\/em> de 2007.\u00a0 El seu informe destaca que: \u201ddes 1992 al 2007 un total de 46 dones periodistes han estat assassinades a tot el m\u00f3n en l’exercici de la seva professi\u00f3\u201d \u201centre els 82 periodistes assassinats el 2006 a tot el m\u00f3n hi ha 9dones, \u00e9s a dir un 11 per cent. El 2005, prop del 13 per cent dels periodistes morts en l’exercici del seu treball eren dones. La proporci\u00f3 de dones periodistes mortes mai va ser tan alta com ara. El 2004 representaven un 7,5 per cent del total dels professionals dels mitjans de comunicaci\u00f3 morts i, el 2003, el 2,5 per cent\u201d.<\/em><\/font><\/p>\n

\u00a0<\/font><\/strong>Dario Ram\u00edrez, representant a Centre Am\u00e8rica d\u2019 ARTICLE 19, organitzaci\u00f3 internacional a favor de la llibertat d\u2019expressi\u00f3 i dels drets de les i dels periodistes, durant la Trobada Internacional de Periodistes \u2018Matar el Missatger\u2019<\/em> , que es va celebrar el 7 i 8 d’octubre de 2008, a la Ciutat de M\u00e8xic manifestava: Les dones viuen la viol\u00e8ncia d’una manera diferent. En primer lloc manifesten tenir por per la seguretat de la seva fam\u00edlia, i en segon lloc sofreixen les amenaces d’atacs sexuals. Com que la viol\u00e8ncia est\u00e0 molt dirigida cap a la fam\u00edlia, filles, fills, s\u00f3n les dones les primeres que decideixen no tocar m\u00e9s segons quins temes. La reacci\u00f3 de les periodistes \u00e9s d’autocensura.<\/em><\/font>\u00a0<\/font><\/em><\/p>\n

Per\u00f2 malgrat aquestes circumst\u00e0ncies dif\u00edcils les periodistes continuen denunciant i sent v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia. <\/font><\/p>\n

Diversos pa\u00efsos d\u2019Am\u00e8rica\u00a0 Llatina viuen un augment de la viol\u00e8ncia contra els periodistes, homes i dones:<\/font><\/p>\n

El president de la Fundaci\u00f3 Manuel Buend\u00eda, Omar Ra\u00fal Mart\u00ednez, va destacar l’augment a M\u00e8xic dels casos de periodistes assassinats: mentre que de 2001 a 2003 es van comptabilitzar set per\u00edodes assassinats, de 2006 a 2008 la xifra es va elevar a 25.
\nEl 55 per cent d’ells es registren cap als treballadors de mitjans impresos. A m\u00e9s va assenyalar que aquests atacs provenen en la seva majoria del poder p\u00fablic amb una incid\u00e8ncia del 50 per cent, mentre que del narcotr\u00e0fic, tot i tenir una major pres\u00e8ncia en la vida del pa\u00eds, \u00e9s del 9 al 10 per cent. Va recordar tamb\u00e9 els casos del 2008 en que s\u2019ha atemptat contra la llibertat d’expressi\u00f3 de les i els periodistes, com el boicot publicitari per part del govern en contra del setmanari Proc\u00e9s i el silenciament de a Carmen Aristegu<\/strong>i a Televisa r\u00e0dio a principis d\u2019any.<\/font>Va assenyalar tamb\u00e9 les amenaces de mort i els processos judicials en contra de la reportera Ana Lilia P\u00e9rez<\/strong> i contra el director de la Revista Contral\u00ednea<\/em>, on ella treballa, per part de Naviera Oceanografia i Grup Z, el desembre del 2008, per revelar el tr\u00e0fic d’influ\u00e8ncies a favor d’una s\u00e8rie de contractes relacionats amb funcionaris.<\/p>\n

Es va recordar tamb\u00e9 que el 27 de juny passat, van ser aplanades les instal\u00b7lacions de CIMAC<\/strong> i robat el seu equip d\u2019ordinadors.<\/p>\n

El recompte presentat per Omar Ra\u00fal Mart\u00ednez va finalitzar amb l’assassinat de Jos\u00e9 Armando Rodr\u00edguez, ocorregut el passat 13 de novembre i amb la den\u00fancia d’atacs i fustigacions a altres periodistes en dies recents.<\/p>\n

<\/font>Com cita la periodista Gladis Torres de l\u2019agencia CIMAC: A M\u00e8xic, les agressions contra la llibertat d’expressi\u00f3 van en augment, 105 nom\u00e9s des de comen\u00e7ament d’aquest any 2009, i d’elles no n\u2019 han estat exemptes les periodistes<\/em>. <\/font><\/p>\n

En els \u00faltims 4 anys a M\u00e8xic s’han registrat la mort de 24 periodistes, dels quals 4 s\u00f3n dones i 8 desaparicions.<\/font><\/p>\n

\u00a0<\/font>OLA,en el seu informe del passat 3 d\u2019octubre diu sobre Per\u00fa: Han patit algun tipus d\u2019agressi\u00f3 126 comunicadors\/es socials<\/em>. <\/font>Un total de 56 periodistes de r\u00e0dio han estat agredits aquest 2009. Quaranta de la premsa televisiva i 30 de l’escrita tamb\u00e9 han patit atemptats.
\nD’aquest total, 95 homes, 17 dones i 14 mitjans de comunicaci\u00f3 van ser objectiu d’atemptats.<\/font><\/em>\u00a0\u00a0<\/p>\n

IFEX informa que ARTICLE 19 va presentar un informe per al primer \u2018Examen Peri\u00f3dico Universal de Nicaragua ante el Consejo de Derechos Humanos de febrero de 2010\u2019, on analitza la situaci\u00f3 sobre la llibertat d’expressi\u00f3 en aquest pa\u00eds. S’assegura que s\u2019ha incrementat la intoler\u00e0ncia governamental cap a la cr\u00edtica i el dissentiment ja que\u00a0 s’ha experimentat un augment en el nombre d’amenaces i agressions contra periodistes i defensors i defensores dels drets humans.<\/font><\/p>\n

\u00a0<\/font>\u00a0<\/font><\/strong>La vis\u00f3 de g\u00e8nere d\u2019algunes dones periodistes, com la d\u2019alguns homes periodistes, i per tant la seva defensa dels Drets Humans de les Dones, fa que enfoquin el seu treball period\u00edstic vers els col\u00b7lectius m\u00e9s febles de la societat. Els visibilitza i els hi dona veu en front dels fonamentalismes de tot tipus: culturals, religiosos i pol\u00edtics.<\/font><\/strong>\u00a0<\/font><\/strong><\/p>\n

Tant a l\u2019Am\u00e8rica Llatina, com a l\u2019Asia i a l\u2019\u00c0frica\u00a0 la situaci\u00f3 \u00e9s molt preocupant:<\/font><\/p>\n

A Col\u00f2mbia un comunicat del mes d\u2019abril d\u2019enguany (2009) de la Xarxa de Dones de FECOLPER expressava\u00a0 el seu rebuig a les amenaces contra les periodistes Andry Gisseth Cantillo<\/strong> i Alma Liliana S\u00e1nchez<\/strong> i la FIP deia “Qualsevol amena\u00e7a, intimidaci\u00f3 o agressi\u00f3 contra una periodista \u00e9s rebutjada amb fermesa no nom\u00e9s per les col\u00b7legues de Col\u00f2mbia, sin\u00f3 del m\u00f3n, per que atempta contra el dret fonamental a la vida i la llibertat de premsa<\/em>“. A aquestes veus amena\u00e7ades cal sumar-hi\u00a0 les de les organitzacions compromeses en el tema d’equitat de g\u00e8nere i drets humans, per la seva tasca de visibilitzaci\u00f3 de totes les formes de viol\u00e8ncia contra les dones, la corrupci\u00f3 i les males pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques que augmenten els nivells d’exclusi\u00f3 social i de pobresa al pa\u00eds.<\/font><\/p>\n

Aquest estiu a Rep\u00fablica Dominica un Senador, que ocupa un esc\u00f3 a la Cambra Alta del pa\u00eds per\u00f2 viu i exerceix l’odontologia als Estats Units, va\u00a0 enviar guardaespatlles per intimidar a tres dones periodistes.<\/font><\/p>\n

\u00a0<\/font>\u00a0<\/font><\/p>\n

RSF en l\u2019informe de mar\u00e7 2008 den\u00fancia la repressi\u00f3 contra dones periodistes i blocaires pro drets humans:<\/font><\/p>\n

\u201cCada vegada hi ha m\u00e9s dones periodistes, militants, blocaires o simples internautes, que pateixen la repressi\u00f3 de governs autoritaris, o les amenaces de grups religiosos quan defensen els seus drets. Empresonaments, brutalitat, procediments judicials, amenaces de mort: tots els mitjans s\u00f3n bons per impedir a aquestes dones reivindicar els seus drets “. “Avui hem de donar suport a les, i els, que intenten expressar-se lliurement sobre la condici\u00f3 de les dones. Un tema que ja no ha de ser tab\u00fa. \u00c9s inacceptable que el 2008 encara es pugui empresonar, o amena\u00e7ar de mort, per abordar lliurement aquesta q\u00fcesti\u00f3 “.<\/em><\/font>\u00a0<\/font><\/strong><\/p>\n

Del seus darrers informes se\u2019n treuen les seg\u00fcents situacions:<\/font><\/p>\n

Dones periodistes i comunicadores s\u00f3n empresonades en diferents pa\u00efsos, amb motiu de la celebraci\u00f3 del Dia Internacional de la Dona. <\/font><\/p>\n

A l\u2019 Iraq les dones reporteres pateixen la viol\u00e8ncia dels grups armats. <\/font><\/p>\n

A l’ Iran les Ciberfeministes, acusades de dur a terme accions “subversives”, i\u00a0 d\u2019estar\u00a0 “a sou de l’estranger, son detingudes sovint, passen setmanes a la pres\u00f3 i s\u00f3n objecte de procediments judicials. El gener de l\u2019any 2007 va ser susp\u00e8s el mensual Zanan<\/em> acusat de “comprometre la salut mental de les lectores”. M\u00e9s de trenta col\u00b7laboradores de la revista van perdre llavors la seva feina. <\/font><\/p>\n

La situaci\u00f3 a l’Afganistan continua sent molt greu. Els conservadors opinen que apareixen massa dones en les pantalles de les televisions locals i volen que per llei les dones periodistes respectin “els codis religiosos de la indument\u00e0ria<\/em> “. S\u2019acusa de “blasf\u00e8mia i difusi\u00f3 de manifestacions difamat\u00f2ries de l\u2019 Islam<\/em>.<\/font><\/p>\n

Al Iemen no \u00e9s f\u00e0cil ser una dona que treballi en els mitjans diu l\u2019informe d\u2019 ARTICLE 19\u00a0 de mar\u00e7 de 2009 en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el F\u00f2rum iemenita de Mitjans Femenins per commemorar el Dia Internacional de la Dona. Les dones periodistes cr\u00edtiques s\u00f3n sotmeses a la cal\u00famnia p\u00fablica en les publicacions rivals, assetjades per l’Estat o censurades. En un pa\u00eds amb un r\u00edgid codi d\u2019 “honor”, les inj\u00faries s\u00f3n especialment perjudicials per a les dones que lluiten per aconseguir un lloc prominent\u00a0 en la seva vida professional. <\/font><\/p>\n

Al Sudan\u00a0 la periodista Ahmed Lubna Hussein<\/strong> va ser condemnada a un mes de pres\u00f3 despr\u00e9s de negar-se a pagar una multa per “vestir-se indecentment<\/em>” perqu\u00e8 portava pantalons. Es va negar a pagar 200 d\u00f2lars\u00a0 per “no donar legitimitat a la sent\u00e8ncia<\/em>” i va dimitir del deu c\u00e0rrec a l\u2019ONU\u00a0 que li concedia immunitat.
\nHussein<\/strong>, que podia ser condemnada a 40 fuetades, havia dit abans del judici que volia que el seu cas es convert\u00eds en una fita en la lluita pels drets de la dona.<\/font><\/p>\n

El 2007 a Palestina dones periodistes de la Corporaci\u00f3 Palestina de R\u00e0dio i Televisi\u00f3 van ser amena\u00e7ades, per un grup fonamentalista isl\u00e0mic, amb la decapitaci\u00f3 si no es vestien amb roba isl\u00e0mica estricta.<\/font><\/p>\n

“Tallarem gorges, de vena a vena, si \u00e9s necessari per protegir l’esperit i la moral d’aquesta naci\u00f3”<\/em>, va afirmar el grup en un comunicat per Internet enviat a les principals ag\u00e8ncies del m\u00f3n. La declaraci\u00f3 acusava les presentadores de \u00abno tenir vergonya o de moral alguna”<\/em>. Prop de 50 periodistes de la TV PALESTINA, la majoria dones, es varen manifestar pel carrers de Gasa en protesta.<\/font><\/p>\n

Aquest passat mes de setembre, tres periodistes de l’Associaci\u00f3 de Dones dels Mitjans\u00a0 (AFEM-SK ) al sud de Kivu a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, han rebut amenaces de mort. Totes tres s\u00f3n professionals conegudes pel seu treball de den\u00fancia dels crims sexuals comesos pels actors del conflicte. Les tres formen part de la campanya Desafiant el Silenci: mitjans contra la viol\u00e8ncia sexual.<\/font><\/p>\n

Les amenaces, reprodu\u00efdes a LolaMora, s\u00f3n: \u2018Heu adoptat mals h\u00e0bits ficant-vos en el que no us demanen i creient que per aix\u00f2 sou intocables. Ara, algunes de vosaltres morireu, us tancarem la boca. Acabem d’obtenir l’autoritzaci\u00f3 per matar a\u00a0 la Kadi (Caddy Adzuba). Despr\u00e9s ser\u00e0 el torn de la Kamuntu (Jolly Kamuntu) i de la Namuto. Una bala al cap\u201d.<\/font><\/p>\n

\u00a0<\/font><\/strong>Cada cop m\u00e9s les societats democr\u00e0tiques reconeixen els Drets dels Pobles. Pobles ind\u00edgenes, minoritaris, sense estat, etc. No \u00e9s estrany que en la defensa d\u2019un m\u00f3n m\u00e9s plural i democr\u00e0tic i de reconeixement dels or\u00edgens, algunes dones periodistes i comunicadores estiguin en la primera l\u00ednia de la defensa d\u2019aquests drets identitaris.<\/font><\/strong>\u00a0<\/font><\/strong><\/p>\n

Aquestes periodistes estan en el punt de mira militar y pol\u00edtic dels Estats no respectuosos amb els Drets dels Pobles.<\/font><\/p>\n

La periodista russa Natalia Estemirova<\/strong>, de cinquanta anys, va continuar la tasca de la seva companya Anna Politk\u00f2vskaia<\/strong> fins que va estar assassinada el 17 de juliol d\u2019enguany. Segrestada a prop de casa seva a la capital txetxena, Grozni, unes hores m\u00e9s tard, el seu cos fou trobat amb trets al cap i al pit. Des que va comen\u00e7ar el conflicte txetx\u00e8, Estemirova documentava els segrestos, execucions, tortures i altres abusos contra civils. Anna Politkovskaya,<\/strong> del bisetmanari N\u00f3vaya Gazeta, <\/em>fou assassinada a Moscou el 7 d\u2019octubre de 2006. Aquesta mare de dos infants que solia dir \u201cles paraules poden salvar vides\u201d<\/em> va pagar amb la seva la lluita contra la pol\u00edtica que duen a terme les autoritats russes a Txetx\u00e8nia. <\/font><\/p>\n

Tamb\u00e9 Anastasia Baburova<\/strong>,\u00a0 periodista de Novaya Gazeta- va morir el passat 19 de gener mentre parlava amb l’advocat defensor dels drets humans , Stanislav Markelov, que tamb\u00e9 va morir a conseq\u00fc\u00e8ncies dels trets. Anastasia<\/strong> havia informat sobre Txetx\u00e8nia i tamb\u00e9 sobre l’activitat dels grups neonazis que actuen a R\u00fassia<\/font><\/p>\n

Les amenaces tamb\u00e9 han estat constants\u00a0 per part d\u2019individus propers als poders israelians a la periodista palestina exiliada a Viena Kawtar\u00a0 Salam, <\/strong>la qual ja va haver de fugir d\u2019Hebr\u00f3n per greus amenaces de fonamentalistes d\u2019ambdues bandes del conflicte. <\/font><\/p>\n

\u00a0<\/font>\u00a0<\/font>Periodistes mortes en conflictes<\/font><\/strong>\u00a0<\/font><\/p>\n

“Les dones periodistes han demostrat una especial tenacitat i valentia a l’Afganistan, l’Iraq, Uzbekistan i altres pa\u00efsos isl\u00e0mics, a l’informar del cost hum\u00e0 del conflicte i els esfor\u00e7os de les estructures de poder, en general dominades per homes, per soscavar la democr\u00e0cia”,<\/em> diu Anthony Borden, director executiu de IWPR. “Les dones s\u00f3n agents vitals del canvi democr\u00e0tic en aquestes societat i els recents assassinats tr\u00e0gics demostren la profunditat i la viol\u00e8ncia de l’oposici\u00f3 als seus esfor\u00e7os”<\/em>.<\/font><\/p>\n

\u00a0<\/font>\u00a0<\/font>La impunitat <\/font><\/strong>\u00a0<\/font><\/p>\n

En la immensa majoria dels casos ni els maltractadors ni els assassins de periodistes i comunicadores no han estat perseguits per la just\u00edcia. No s’han aclarit aquests casos a l\u2019Afganistan, a l\u2019 Iran, a les Filipines, a Som\u00e0lia, a Bielor\u00fassia o a M\u00e8xic. <\/font><\/p>\n

T.G.<\/font><\/p>\n

Barcelona, 11 d\u2019octubre de 2009<\/font><\/p>\n

ADPC<\/font><\/p>\n

XIDPIC.CAT-XIPVG<\/font><\/p>\n

Entre les periodistes executades o assassinades per la seva defensa de la llibertat d\u2019informaci\u00f3 o la defensa dels Drets de les Dones hi ha:<\/font><\/strong>\u00a0<\/font><\/p>\n

A Afganistan<\/u>:Zakia Zaki<\/strong>, directora de la R\u00e0dio de la Pau; i la popular presentadora de TV Shakiba Sanga Amaaj <\/strong>(mortes a trets el 2007 i el 2005, respectivament)<\/font><\/p>\n

A Iran<\/u>:la fot\u00f2grafa i periodista Zahra Kazem <\/strong>(morta a la pres\u00f3 el juliol de 2003)\u00a0 <\/strong>i la periodista Raeda Wazzan (<\/strong>executada el febrer de 2005).<\/font><\/p>\n

A Iraq<\/u>: Atwar Bahjat<\/strong>, del canal de televisi\u00f3 Al-Arabiya (assassinada el gener del 2006); Sahar Hussein Ali al-Haydari<\/strong>, corresponsal de l’ag\u00e8ncia de not\u00edcies nacional iraquiana i l’ag\u00e8ncia de not\u00edcies independent Veus de l’Iraq ( va ser morta a trets el juny de 2007 i ja havia patit un segrest i diversos atacs anteriors).<\/font><\/p>\n

A R\u00fassia i Txetxenia:<\/u> les periodistes russes Anna Politk\u00f2vskaia de <\/strong>N\u00f3vaya Gazeta<\/em> <\/strong>(assassinada l\u2019octubre de 2006);\u00a0 Anastasia Baburova<\/strong> del mateix setmanari (morta a trets junt amb l’advocat defensor dels drets humans , Stanislav Markelov el gener de 2009).i Natalia Estemirova, <\/strong>continuadora de la tasca de Politk\u00f2vskaia <\/strong>(assassinada el juny de 2009).<\/font><\/p>\n

ATurkmenistan:<\/u> Ogoulsapar Mouradova<\/strong>, corresponsal de Radio Free Europe (morta de cops al cap estant detinguda i sota cust\u00f2dia el setembre de 2006). <\/font><\/p>\n

A M\u00e8xic<\/u>: Teresa Baptista Merino <\/strong>i Felicitas Mart\u00ednez S\u00e1nchez<\/strong>, comunicadores triquis de la radiodifusora La Voz que Rompe el Silencio (assassinades a trets l\u2019abril de 2008) <\/font><\/p>\n

Al Per\u00fa: Tamar Shahak Better<\/strong>, periodista israeliana de la r\u00e0dio Galei Thazal<\/em> (va ser trobada morta a la ciutat d’Arequipa, l’abril del 2007)<\/font><\/p>\n

\u00a0<\/font>\u00a0<\/font>\u00a0<\/font>I , entre d\u2019altres, periodistes i comunicadores v\u00edctimes d\u2019atemptats, retingudes com a ostatges, empresonades, expulsades, silenciades o obligades a l\u2019arrest domiciliari o l\u2019exili:<\/font><\/strong>\u00a0<\/font><\/p>\n

A l’Argentina<\/u>:\u00a0 Claudia Acu\u00f1a<\/strong>. Fundadora de l’ag\u00e8ncia de premsa digital La Vaca i del diari MU (va denunciar assetjament policial el juliol del 2007)<\/font><\/p>\n

A Col\u00f2mbia:<\/u> Andry Gisseth Castillo<\/strong>, period\u00edsta de l\u2019 informatiu de televisi\u00f3 Telmex i de l\u2019Observatorio Sur colombiano de Derechos Humanos (amena\u00e7ada l\u2019abril de 2009); Alma Liliana S\u00e1nchez<\/strong> del Nuevo Diario de Ibagu\u00e9 (amena\u00e7ada l\u2019abril de 2009)<\/font><\/p>\n

A Cuba:<\/u> Lamasiel Gutirrez<\/strong> Romero<\/strong>, corresponsal de l’ag\u00e8ncia Nova Premsa Cubana (presa i arrest domiciliari l\u2019octubre del 2005); i blocaires (censurades i silenciades)<\/font><\/p>\n

A M\u00e8xic:<\/u> Carmen Santiago<\/strong> (v\u00edctima de la viol\u00e8ncia masclista de l\u2019ex-parella el juliol del 2009); la reportera de la revista Contral\u00ednea<\/em> Ana Lilia P\u00e9rez Mendoza <\/strong>( s\u2019ha hagut d\u2019ocultar\u00a0 davant les agressions i amena\u00e7es rebudes des del desembre del 2008); Lydia Cacho <\/strong>( detinguda el desembre del 2005, atemptat i amena\u00e7es), Sanjuana Mart\u00ednez Montemayor<\/strong> (assetjada des del setembre de 2006), Wendy Uc\u00e1n Chan<\/strong>, reportera del “Diario de Yucat\u00e1n” (amena\u00e7ada per les autoritats el setembre de 2009); periodistes de l\u2019Ag\u00e8ncia CIMAC ( assalt a les oficines de DF el juny de 2009); la periodista independent Ver\u00f2nica Villalvazo<\/strong>, el pseud\u00f2nim \u00e9s “Frida Guerrera\u201d(agressions f\u00edsiques i verbals per un grup de joves el gener de 2009), d’Oaxaca; C. Milena Mollinedo P\u00e9rez, <\/strong>r<\/strong>eportera del noticiero RADIO NOTICIAS,\u00a0 de l\u2019 estat de Xiapas (agressi\u00f3 f\u00edsica per part de les autoritats el juliol del 2007); la periodista Concepci\u00f3n Avenda\u00f1o<\/strong> de la Universitat de San Cristobal de Las Casas (agredida i agraviada per agents estatals).<\/font><\/p>\n

Al Per\u00fa:<\/u> Raquel Salazar<\/strong>, reportera de Radio Programas del Per\u00fa\u00a0(RPP) i conductora del programa\u00a0‘Bolet\u00edn de la noche’ (agredida l\u2019octubre de 2009); Merly Cotrina Estacio<\/strong>, corresponsal en Tarapoto, de Am\u00e9rica Televisi\u00f3n Canal 4 y del diario El Comercio (agredida l\u2019agost de 2009); la periodista Blanca Delgado Mazuelos<\/strong>, presidenta de l’Associaci\u00f3 Nacional de Periodistes-ANP-filial Sicuani, Departament de Cuzco, (l\u2019octubre del 2008 reb\u00e9 cops de pedra i invasi\u00f3 del domicili on estava amb la seva filla i la n\u00e9ta)<\/font><\/p>\n

A Rep\u00fablica Dominicana<\/u>: Mar\u00eda Isabel Soldevila<\/strong>, de List\u00edn Diario, Margarita Cordero<\/strong>, directora del digital 7Dias.com, y Norma Sheppard<\/strong> de Radio Mil Informando (amena\u00e7ades i intimidades el mar\u00e7 de 2009);<\/font><\/p>\n

A Vene\u00e7uela:<\/u> Marta Colomina<\/strong> d\u2019Uni\u00f3n Radio (v\u00edctima d\u2019atemptat el juliol de 2003), Daniella Morrel<\/strong> reportera del canal RCTV (agredida el setembre del 2009)<\/font><\/p>\n

A Bielor\u00fassia:<\/u> Zhanna Litvin <\/strong>(ha sofert repres\u00e0lies el 2007)<\/font><\/p>\n

Al Kazakhstan<\/u>: Rozlana Taukina <\/strong>(ha sofert repres\u00e0lies el 2007)<\/font><\/p>\n

A R\u00fassia i Moldavia:<\/strong>\u00a0 la periodista moldava Natalia Morar<\/strong>, del setmanari rus The New Times (expulsada i auto arrest domiciliari, abril del 2009); <\/font><\/p>\n

Al Turkmenistan<\/u>: Tadjigul Begmedova <\/strong>(detinguda el juny de 2006, exiliada a Bulgaria el 2008)<\/font><\/p>\n

A Uzbekistan<\/u>: Umida Niazova<\/strong>, periodista i militant dels drets humans (empresonada el gener de 2007) <\/font><\/p>\n

A Afganistan:<\/u> Sayed Perwiz Kambakhsh, <\/strong>\u00a0jove home periodista, reporter del diari Jahan-e-Naw – “El Nou M\u00f3n”-\u00a0 (empresonat el setembre de 2008 i amb una condemna\u00a0 a mort); tres dones periodistes a Mazar-e-Charif\u00a0 (amenaces de mort dels Talibans)<\/font><\/p>\n

Al Pakist\u00e0:<\/u> la periodista canadenca Beverly Giesbrecht <\/strong>o Khadija Abdul Qahaar<\/strong> despr\u00e9s de convertitse al Isl\u00e1m (segrestada el novembre del 2008 i amena\u00e7ada pels talibans amb la decapitaci\u00f3)<\/font><\/p>\n

\u00a0<\/strong>A l\u2019\u00cdndia<\/u>: la periodista i escriptora Taslima Nasr<\/strong> ( detinguda el 1994,acusada de blasf\u00e8mia, solicitada la pena de mort, amena\u00e7ada i sota protecci\u00f3 policial actualment)<\/font><\/p>\n

A Maldivian<\/u>: Jennifer Latheef<\/strong>, reportera gr\u00e0fica del diari Minivan (presa i arrest domiciliari el setembre del 2005). <\/font><\/p>\n

Al Nepal:<\/u> Bhawana Prasain<\/strong>, de 24 anys, del mensual Majdur Aawaj (empresonada el febrer del 2007). <\/font><\/p>\n

A Sri Lanka<\/u>: Munusamy Parameshawary<\/strong>, (empresonada el novembre de 2005) <\/font><\/p>\n

Al Iemen:<\/u> Samia al-Aghbar<\/strong> (calumniada el febrer del 2006)<\/font><\/p>\n

A l\u2019Iraq:<\/u> Rabiaa Abdoul Wahab, periodista <\/strong>( empresonada el 2006)\u00a0 i vuit dones periodistes, entre elles la periodista nord-americana Jill Carroll<\/strong>, col\u00b7laboradora de diversos mitjans de Comunicaci\u00f3 internacionals i la periodista Rim Zeid<\/strong> del canal local Al Sumariya<\/em> (segrestades el 7 de gener de 20006 i\u00a0 l\u20191 de febrer de 2006 respectivament, com a ostatges) <\/font><\/p>\n

A l\u2019Iran:<\/u> Parvin Ardalan<\/strong>, redactora en cap del lloc d’Internet Wechang<\/em>e (detinguda i empresonada el mar\u00e7 del 2007) i Elham Afrotan<\/strong>, periodista del setmanari ‘Tamadone Hormozgan’ (detinguda el gener del 2007).<\/font><\/p>\n

Al L\u00edban:<\/u> May Chidiac<\/strong>, presentadora estrella del canal LBC (atemptat el setembre del 2005).<\/font><\/p>\n

A Palestina:<\/u> Khawter Salam<\/strong> (exiliada a Viena)<\/font><\/p>\n

A l\u2019Arabia Saudi:<\/u> la blocaire Saudi Eve<\/strong> (censurada)<\/font><\/p>\n

A Tunis:<\/u> Sihem Bensedrine <\/strong>(sota repres\u00e0lies, 2007)<\/font><\/p>\n

A <\/strong>\u00a0Jord\u00e0nia:<\/u> Saida Kilani, <\/strong>directora de 3 publicacions\u00a0 (sota repres\u00e0lies, 2007).<\/font><\/p>\n

A Egipte:<\/u> Nawal Saadawi<\/strong>, escriptora eg\u00edpcia i fundadora de l’Associaci\u00f3 \u00c0rab per a la Solidaritat de les Dones (amena\u00e7ada i exiliada des del 1993)<\/font><\/p>\n

A Eritrea:<\/u> Saidia Ahmed<\/strong>, periodista de la cadena p\u00fablica ERI-TV <\/strong>(arrestada, despareguda i empresonada el febrer del 2005) <\/font><\/p>\n

A Eti\u00f2pia:<\/u> Serkalem Fassil<\/strong>, editora dels diaris “Menilik”, “Asqual” i “Satanaw” (detinguda i empresonada el novembre del 2005) i Frezer Negash<\/strong>, opositora pol\u00edtica i corresponsal de la web nord-americana Ethiopian Review (empresonada el gener del 2006). <\/font><\/p>\n

A Rep\u00fablica Democr\u00e1tica del Congo:<\/u> Caddy Adzuba<\/strong>, periodista de Radio Okapi; Jolly Kamuntu<\/strong>, periodista de Radio Maendeleo; i Delphine Namuto<\/strong> , periodista de Radio Okapi (han rebut amenaces de mort).<\/font><\/p>\n

A Rwanda:<\/u> Tatiana Mukakibibi<\/strong>, ex periodista de l\u2019emissora p\u00fablica Radio Rwanda (empresonada l\u2019octubre de 1996) i Agn\u00e8s Uwimana Nkusi<\/strong> (empresonada el 2006) <\/font><\/p>\n

Al Sudan:<\/u>\u00a0 la periodista Ahmed Lubna Hussein <\/strong>amb c\u00e0rrec a l\u2019ONU (empresonada el setembre de 2009)<\/font><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0Per Tona Gusi per a donesdigital\u00a0 14.10.2009 \u00a0Les periodistes tamb\u00e9 s\u00f3n detingudes, torturades, executades o assassinades com els seus companys en l’exercici de la seva professi\u00f3 i en la defensa de la llibertat d’informaci\u00f3 en r\u00e8gims i institucions no democr\u00e0tiques i en pa\u00efsos en conflicte. Per\u00f2, a m\u00e9s a m\u00e9s, damunt\u00a0les dones i les dones […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,51,52,57,6,82,79,69,33],"tags":[],"class_list":["post-926","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comunicacio","category-drets-dels-pobles","category-drets-humans-drets-de-les-dones","category-genere-feminisme","category-memoria-historica-de-les-dones","category-noticies-internacional","category-noticies-mitjans-comunicacio","category-pau-resolucio-de-conflictes","category-violencia-masclista"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/926","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=926"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/926\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=926"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=926"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=926"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}