{"id":819,"date":"2009-09-25T08:40:44","date_gmt":"2009-09-25T14:40:44","guid":{"rendered":"http:\/\/cat.bloctum.com\/tonagusi\/2009\/10\/26\/montevideo-uruguay-entrevista-a-elvira-altes\/"},"modified":"2009-09-25T08:40:44","modified_gmt":"2009-09-25T14:40:44","slug":"montevideo-uruguay-entrevista-a-elvira-altes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/?p=819","title":{"rendered":"Uruguay: Entrevista a Elvira Alt\u00e9s"},"content":{"rendered":"

Entrevista con la periodista Elvira Alt\u00e9s<\/strong>*
\npor Mariangela Giaimo<\/strong> para la revista Brecha<\/strong>.
\nMontevideo, 25 de septiembre 2009<\/p>\n

\u00a0“Si precaritzem la professi\u00f3 debilitem la democr\u00e0cia”<\/strong><\/p>\n

Aquesta especialista en periodisme amb enfocament de g\u00e8nere va parlar amb fractura sobre els perills de la precaritzaci\u00f3 del treball period\u00edstic i el conseq\u00fcent afebliment de la democr\u00e0cia, l’espectacularitzaci\u00f3 de les not\u00edcies sobre viol\u00e8ncia i els desavantatges que pateixen les dones en aquesta professi\u00f3.<\/p>\n

Mariangela Giaime<\/p>\n

-Per aquests costats hi ha un debat sobre la construcci\u00f3 de les not\u00edcies, sobre si l’abund\u00e0ncia de notes policials \u00e9s una demanda del p\u00fablic o un caprici dels mitjans que crea una gran sensaci\u00f3 d’inseguretat<\/strong> …
\n-Hi ha un espectacularitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia. De la viol\u00e8ncia de car\u00e0cter policial o dom\u00e8stica. En aquest \u00faltim cas \u00e9s l’espectacle p\u00fablic de la viol\u00e8ncia privada. Es mostren les parts m\u00e9s morboses. \u00c9s un periodisme que se situa com cr\u00f2nica policial, quan s’hauria de marcar com una not\u00edcia que vulnera els drets humans. No \u00e9s un esdeveniment casual sin\u00f3 un s\u00edmptoma de la societat. L’espectacularitzaci\u00f3 evid\u00e8ncia, per\u00f2 al mateix temps banalitza. I es fa per vendre. En els casos de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica no hi ha una causa i un efecte, sin\u00f3 un home que no ha estat capa\u00e7 de dirimir els seus conflictes d’una forma dialogada i utilitza la viol\u00e8ncia contra un \u00e9sser que considera inferior. Cal desmuntar la idea de la supremacia de l’home respecte a la dona.<\/p>\n


\n–En aquesta espectacularitzaci\u00f3 cal mostrar tot. Qu\u00e8 opina sobre l’\u00fas del dret a la imatge?<\/strong>
\n-A la televisi\u00f3 espanyola es mostra la sang del terra i despr\u00e9s es veu el cos de la dona embolicat en un sac de pl\u00e0stic. Aix\u00f2 aporta una mica? Les lipsi estan molt b\u00e9 per poder comptar en paraules i no utilitzar imatges que poden vulnerar els drets de les persones. \u00c9s com quan se li pregunta als ve\u00efns sobre la relaci\u00f3 de la parella, aix\u00f2 aporta alguna cosa a la informaci\u00f3? Hi ha molta mandra per part dels periodistes-i em dol dir-ho perqu\u00e8 s\u00f3c del pal-, que han de buscar altres fonts especialitzades-com grups de dones i institucions-i no quedar-se nom\u00e9s amb el comunicat policial. Les simples declaracions no s\u00f3n not\u00edcies, s\u00f3n falsos esdeveniments. Els periodistes han de presentar la informaci\u00f3 ben contrastada i jugar, aix\u00ed, a favor de la ciutadania.
\n-Per\u00f2 aquest mecanisme \u00bfrespon a una l\u00f2gica patriarcal, o de producci\u00f3 r\u00e0pida de not\u00edcies segons la l\u00f2gica de mercat?<\/strong>
\n-Crec que es conjuguen les dues i fan un bucle pervers. No crec en les conspiracions. Per\u00f2 hi ha rutines period\u00edstiques d’enfocar i construir les not\u00edcies que s\u00f3n ideol\u00f2giques. Quan s’enfoquen els escenaris policials es fa per mostrar el que est\u00e0 malament i sancionar. Per aix\u00f2 \u00e9s necessari tenir formaci\u00f3 i recursos. Les empreses period\u00edstiques haurien de pensar i reflexionar abans sobre quin tipus de fonts, paraules i imatges cal utilitzar. Les preguntes s\u00f3n: aix\u00f2 afegeix informaci\u00f3?, El sac de pl\u00e0stic aclareix m\u00e9s el que ha passat?, O nom\u00e9s se li afegeix impacte emocional? La utilitzaci\u00f3 de la m\u00fasica de pel l\u00edcules com a fons de les policials \u00e9s un recurs bastard. Es maltracta intel.lectualment l’espectador, perqu\u00e8 aquest subratllat musical \u00e9s com una indicaci\u00f3 del que ha de sentir. I al mateix temps s’abarateix el producte period\u00edstic. La m\u00fasica \u00e9s un recurs f\u00e0cil en contra de la recerca i la confrontaci\u00f3 de fonts. Cal mantenir una mirada period\u00edstica i no policial: mostrar persones i no delinq\u00fcents sense presumpci\u00f3 d’innoc\u00e8ncia. Per apar\u00e8ixer en aquestes imatges s\u00f3n culpables. I aix\u00f2 no est\u00e0 dins de les caracter\u00edstiques de l’Estat de dret.
\n– Com va impactar la crisi econ\u00f2mica mundial en els mitjans i en aquestes l\u00f2giques de producci\u00f3? Han canviat els continguts period\u00edstics?<\/strong>
\n-Hi ha hagut moviments subterranis i prejubilacions. Aix\u00f2 \u00e9s terrible, perqu\u00e8 \u00bfde qui van a aprendre els nous periodistes? Els diaris es venen cada vegada menys i es consulta molt Internet. A la xarxa hi ha la participaci\u00f3 de les persones com a periodistes-per exemple en blocs-. Per\u00f2 en aquests espais no hi ha necess\u00e0riament un treball amb normes \u00e8tiques, garanties i valors professionals. El periodisme \u00e9s necessari. Si precaritzats la professi\u00f3 de periodistes debilitem la democr\u00e0cia. Si una periodista no t\u00e9 una empresa o suport que li permeti investigar males pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques o empresarials la corrupci\u00f3 augmenta i tot \u00e9s menys transparent.
\n-En el periodisme ib\u00e8ric \u00e9s com\u00fa el contingut informatiu amb enfocament de g\u00e8nere?<\/strong>
\n-A Espanya a aquests temes els hi diuen “tous”, perqu\u00e8 s\u00f3n els que no tenen import\u00e0ncia en l’agenda. No obstant aix\u00f2, veig que cada vegada m\u00e9s es plantegen notes en qu\u00e8 es mostra com viuen les dones una situaci\u00f3 o com viuen els homes determinades activitats que fins avui havien estat femenines. Aix\u00f2 s’aconsegueix gr\u00e0cies al fet que a Espanya es desagreguen les estad\u00edstiques per sexe. D’aquesta manera, per exemple, veiem com l’atur afecta a homes i dones i ens adonem que hi ha difer\u00e8ncies-segons el femen\u00ed i el mascul\u00ed-pel que fa a l’acc\u00e9s al treball, els estudis o la direcci\u00f3 d’una empresa. Hi ha molts aspectes que queden invisibles perqu\u00e8 hi ha des d’un sol punt de vista, que \u00e9s el androc\u00e8ntric. Segons el seguiment quinquennal d’un observatori mundial, si augmenta la representaci\u00f3 femenina en els mitjans \u00e9s com a v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia o en l’\u00e0mbit de l’entreteniment. No puc evitar pensar que en ambd\u00f3s casos estan exposades a una gran vulnerabilitat. Unes perqu\u00e8 s\u00f3n maltractades o assassinades, i les altres s\u00f3n carn d’exhibici\u00f3 sense cervell. Des del punt de vista professional, les dones periodistes s\u00f3n les que viuen major precarietat i tenen m\u00e9s dificultat per arribar a llocs de decisi\u00f3. S\u00f3n les que han de triar entre la professi\u00f3 o la maternitat, si es dediquen a temes “tous” tindran menys possibilitat de promoci\u00f3 i credibilitat professional, si es dediquen a temes durs seran vistes amb moltes suspic\u00e0cies per part dels seus companys. Ser dona periodista t\u00e9 alguns handicaps. Hem fet estudis sobre titulats de comunicaci\u00f3: hi ha un 85 per cent de dones en aquesta cursa, per\u00f2 els que arriben a tenir un c\u00e0rrec o estar fixos en el medi s\u00f3n primer els homes. Les dones es queden en els gabinets de comunicaci\u00f3 o en les revistes femenines.* Especialista en an\u00e0lisi amb enfocament de g\u00e8nere dels mitjans de comunicaci\u00f3. Va participar de les II Jornades Nacionals de Periodisme amb Perspectiva de G\u00e8nere (16, 17 i 18 de setembre), activitat organitzada per l’Institut Nacional de les Dones (Inmujeres), del Ministeri de Desenvolupament Social, i amb suport de l’Ag\u00e8ncia Espanyola de Cooperaci\u00f3 Internacional per al Desenvolupament (AECID) i la Comissi\u00f3 Intermunicipal de G\u00e8nere del Congr\u00e9s Nacional d’Intendents. Periodisme de g\u00e8nere- Qu\u00e8 \u00e9s el periodisme amb perspectiva de g\u00e8nere?
\n-\u00c9s el que pensa a la societat com formada per homes i dones que intervenen de diferents formes tant en l’\u00e0mbit p\u00fablic com el privat. Significa veure on hi ha les dones i els homes des d’una mirada \u00e0mplia i plural. Aquest abordatge descobreix que hi ha molta diversitat i diferents “formes del fer” per explicar. No \u00e9s periodisme feminista. \u00bfEstalvien diferent els homes que les dones? Com afecta aix\u00f2 a la propietat privada? Hi ha m\u00e9s cases a nom de dones que d’homes? Quan ens fem aquestes preguntes i comparem amb el mascul\u00ed, ampliem la mirada i descobrim coses molt diferents.
\n<\/strong>-L’especialista espanyola Raquel de La Calle Hidalgo est\u00e0 escrivint una guia de criteris per a la incorporaci\u00f3 del llenguatge inclusiu en les comunicacions-internes, externes, i en els formularis-per a les intend\u00e8ncies de Montevideo, Canelones i Maldonado. La comunicaci\u00f3 “inclusiva” \u00e9s realment una eina de canvi o es queda en all\u00f2 “pol\u00edticament correcte”?
\n-El llenguatge crea, convoca i fa visibles les coses. Les dones gaireb\u00e9 sempre queden amagades darrere d’un gen\u00e8ric mascul\u00ed. Amb el llenguatge es poden trobar formes d’anomenar sense excloure. En comptes de dir “els uruguaians” es pot anomenar “la poblaci\u00f3 uruguaiana” i les dones es poden sentir m\u00e9s incloses. El llenguatge pol\u00edticament correcte t\u00e9 la seva ra\u00f3 de ser en el desig de no ofendre als col\u00b7lectius. Les dones no som una minoria per\u00f2 patim el que alguns autors anomenen com “aniquilaci\u00f3 simb\u00f2lica”, no estem representades, o d’estar-ho \u00e9s baix estereotips simplistes. A m\u00e9s el llenguatge inclusiu tamb\u00e9 va en favor dels homes, perqu\u00e8 d’aquesta manera sabrem quan estem parlant nom\u00e9s d’ells, d’elles, o de tots dos.
\n————————————————– ——————————————- Fitxa<\/p>\n

Alt\u00e9s \u00e9s professora de periodisme a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i coordinadora de la revista trimestral Dones-de l’Associaci\u00f3 de Dones Periodistes de Catalunya-* i autora d’Imatges de les dones en els mitjans de comunicaci\u00f3 (2000), El sexe de la not\u00edcia (2000); La premsa per dins. Producci\u00f3 informativa i transmissi\u00f3 d’estereotips (2002); Les dones periodistes en el temps de la Rep\u00fablica (2007), entre altres publicacions.* Http:\/\/www.adpc.cat\/Revista_Dones<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista con la periodista Elvira Alt\u00e9s* por Mariangela Giaimo para la revista Brecha. Montevideo, 25 de septiembre 2009 \u00a0“Si precaritzem la professi\u00f3 debilitem la democr\u00e0cia” Aquesta especialista en periodisme amb enfocament de g\u00e8nere va parlar amb fractura sobre els perills de la precaritzaci\u00f3 del treball period\u00edstic i el conseq\u00fcent afebliment de la democr\u00e0cia, l’espectacularitzaci\u00f3 de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,52,5,57,79,84],"tags":[],"class_list":["post-819","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-3","category-drets-humans-drets-de-les-dones","category-entrevistes","category-genere-feminisme","category-noticies-mitjans-comunicacio","category-opinio-mitjans-comunicacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/819","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=819"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/819\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=819"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=819"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=819"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}