{"id":690,"date":"2009-08-21T06:47:08","date_gmt":"2009-08-21T12:47:08","guid":{"rendered":"http:\/\/cat.bloctum.com\/tonagusi\/2009\/08\/21\/la-red-iberoamericana-de-masculinidades-a-barcelona\/"},"modified":"2009-08-21T06:47:08","modified_gmt":"2009-08-21T12:47:08","slug":"la-red-iberoamericana-de-masculinidades-a-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/?p=690","title":{"rendered":"La Red Iberoamericana de Masculinidades a Barcelona"},"content":{"rendered":"

Per Rosa Pelayo i Tona Gusi <\/font>per a XIDPIC.CAT<\/font><\/p>\n

fotografies d\u2019 Antonio Martins de Oliveira <\/font><\/p>\n

NOVES MASCULINITATS<\/strong>\u00a0<\/font>\u00a0<\/font>El passat dilluns 10 d\u2019agost es va dur a terme una xerrada sobre les noves masculinitats a c\u00e0rrec\u00a0 de Julio C\u00e9sar Gonz\u00e1lez Pag\u00e8s<\/strong>, al Centre de Cultura de<\/em><\/font> Dones Francesca Bonnemaison<\/em>. <\/font>Entre l\u2019assist\u00e8ncia hi havia periodistes i comunicadores de la XIDPIC-CAT-XIPVG (la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visi\u00f3 de G\u00e8nere) , <\/font>http:\/\/donesxarxainternacional.blogspot.com\/<\/font><\/a>, i companys d\u2019 AHIGE ( Associaci\u00f3 d\u2019Homes per a la Igualtat de G\u00e9nere) <\/font>http:\/\/www.ahige.org\/<\/font><\/a>.<\/font><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/p>\n

En Julio C\u00e9sar Gonz\u00e1lez Pag\u00e8s<\/strong> \u00e9s cub\u00e0, Doctor en sociologia i ci\u00e8ncies hist\u00f2riques\u00a0a la Universitat de L\u2019Havana, i fa sis o set anys va ser un dels creadors de la Red Iberoamericana de Masculinidades<\/em>, que est\u00e0 regida per una declaraci\u00f3 de principis <\/font>http:\/\/www.redmasculinidades.com\/<\/font><\/a><\/p>\n

L\u2019objectiu d\u2019aquesta xarxa \u00e9s senyalar la necessitat de pactar entre homes i dones, creant un nou model, ja que la diversitat d\u2019opinions i maneres de fer, ofereix criteris que es contraposen entre s\u00ed.<\/font> La pregunta d\u2019 a on ens duu tot aix\u00f2 \u00e9s: Qu\u00e8 caldria canviar de la \u00a0masculinitat ? \u00a0Per poder respondre a aquesta pregunta cal ser conscients que hi ha diversos \u00a0grups d\u2019homes, diverses masculinitats. Un altre objectiu \u00e9s preparar formadors per aquests\u00a0grups diversos\u00a0) per exemple a Cuba ja s\u2019ha format a homes negres, el 50% a L\u2019Havana, que ja treballen als barris marginals.Una idea i un coneixement de la realitat que aquesta Xarxa t\u00e9 molt clara \u00e9s que la igualtat de g\u00e8nere passa tamb\u00e9 pels homes. El Doctor Julio C\u00e9sar<\/strong> est\u00e0 conven\u00e7ut que les xarxes permeten arribar molt lluny i molt r\u00e0pid. Creu molt en el treball en xarxa per a la comunicaci\u00f3. Diu que avui est\u00e0 fent aquesta xerrada a la Bonnemaison gr\u00e0cies a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visi\u00f3 de G\u00e8nere<\/em>. I que ha estat gr\u00e0cies a la Xarxa catalana que ha pogut con\u00e8ixer la feina que fan els companys d\u2019AHIGE.\u00a0 Si la feina que es fa\u00a0 en un lloc \u00e9s molt important, i tamb\u00e9 ho \u00e9s la que es fa en una altra banda, \u00a0imagina si s\u2019ajunta!.\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/p>\n

La comunicaci\u00f3 junt amb la formaci\u00f3 s\u00f3n dues prioritats de la Red Iberoamericana de Masculinidades<\/em>, la qual, sense \u00e9sser una associaci\u00f3 estructurada, va afermant objectius a curt i mitj\u00e0 termini a mida que els seus integrants van actuant.\u00a0Bernat Escudero<\/strong> d\u2019AHIGE, present a la xerrada, explica que l\u2019associaci\u00f3 a la qual pertany t\u00e9 una estructura legal que els permet treballar amb institucions i col\u00b7lectius i tamb\u00e9 uns objectius molt definits, entre els quals destaca: . afavorir la igualtat real i efectiva entre homes i dones. fomentar el canvi dels homes cap a posicions m\u00e9s favorables a la igualtat i la ruptura amb el model tradicional mascul\u00ed. i recolzar la creaci\u00f3 de grups i xarxes d\u2019homes igualitarisPer la seva banda, Julio C\u00e9sar<\/strong>, que forma part del m\u00f3n acad\u00e8mic diu que La Universitat de La Havana divulga la feina que fan per\u00f2 aix\u00f2 porta a que , a \u00a0vegades, sigui la pr\u00f2pia universitat l\u2019\u00fanic lloc de refer\u00e8ncia. Aquesta circumst\u00e0ncia no ajuda a la divulgaci\u00f3 a tota la societat, que \u00e9s el que es pret\u00e9n.Per tal de treballar han fet petits grups sense discriminar (hi ha tamb\u00e9 dones col\u00b7laborant) per a homes menors de 30 anys, a fi de concentrar els recursos i perqu\u00e8 \u00e9s el grup d\u2019edat m\u00e9s adient segons els estudis sociol\u00f2gics. Tot i que aquest grups d\u2019estudi de la Universitat no s\u00f3n oficials, hi van estudiants de diferents carreres. Aquest sistema de treball l\u2019han dut a terme a diferents pa\u00efsos Iberoamericans i l\u2019experi\u00e8ncia ha estat positiva.Tamb\u00e9 treballen amb grups d\u2019homes violents per veure com es pot revertir aquesta situaci\u00f3. Entre els problemes que es troben hi ha el de l\u2019acceptaci\u00f3 social perqu\u00e8 a pa\u00efsos com M\u00e8xic est\u00e0 mal vist que els homes tractin aquesta mena de temes. La manera de socialitzar els diversos temes \u00e9s diferent pels \u00a0homes o les dones, i aquesta realitat cal pactar-la, cal trobar un punt a mig cam\u00ed dels uns i de les altres. La realitat mostra que la societat segueix el patriarcat imperant, que trenca cont\u00ednuament tot el que estem \u00a0parlant i construint. A tot el m\u00f3n hi ha molts tipus d\u2019homes per\u00f2 hi ha temes que s\u00f3n generals, que els \u00a0afecten a tots i aquests s\u00f3n els que la Red Iberoamericana\u00a0 tracta amb prioritat.\u00a0Internacionalment es pot afirmar que sexe, esports i m\u00fasica s\u00f3n majorit\u00e0riament els temes importants ara mateix pels homes.\u00a0El professor Gonz\u00e1lez Pag\u00e8s<\/strong>, en un rep\u00e0s a la feina realitzada per la Red explica que:A pa\u00efsos com Col\u00f2mbia hi ha, encara, massa estereotips sobre la viol\u00e8ncia. A Hondures, on\u00a0ha donat classes de g\u00e8nere a policies que s\u00f3n molt agressius i violents, la situaci\u00f3 del pa\u00eds tamb\u00e9 \u00e9s violenta, hi ha cases on fins i tot tenen 5 armes. Cal saber que hi ha moltes dones que no volen ser la parella d\u2019un policia perqu\u00e8 durant molts anys s\u2019ha relacionat la policia amb la prostituci\u00f3. Tot plegat posa als homes policies en una situaci\u00f3 molt problem\u00e0tica.A Michoac\u00e1n, Morelia, M\u00e8xic, el problema \u00e9s amb les dones infectades del VIH perqu\u00e8 els seus companys no es posen cond\u00f3 per mantenir relacions sexuals. Es veuen a ells mateixos com a prove\u00efdors, ja que han emigrat als EUA per buscar feina, on es relacionen i s\u2019infecten, i quan tornen mantenen relacions amb les seves dones i aleshores les infecten. Quan elles es queixen i els hi demanen que es posin el cond\u00f3,\u00a0 ells responen: \u00a0No te\u2019n refies, de mi ?\u00a0 A Cuba cal que tant homes com dones entenguin, aprenguin i es comportin al dia a dia sabent que tan l\u2019un com l\u2019altra s\u00f3n prove\u00efdors i prove\u00efdores. Cal treballar molt sobre planificaci\u00f3 familiar, per exemple. Cal posar en pr\u00e0ctica una nova f\u00f3rmula, que encara s\u2019ha de trobar…Tot i que Cuba i Espanya i Catalunya s\u00f3n pa\u00efsos diferents hi passen coses iguals, perqu\u00e8 es tracta d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 de patriarcat, no de pert\u00e0nyer a una classe alta o baixa, o ser de dretes o esquerres. Si es va repetint el model, continuem on estem i no avancem. A Col\u00f2mbia es treballa m\u00e9s en tallers que en publicaci\u00f3 de llibres. Rescatar les bones pr\u00e0ctiques dels tallers \u00e9s una bona eina. Se n\u2019ha fet sobre els esports ja que s\u00f3n grans socialitzadors pels homes, i alhora \u00e9s una tasca necess\u00e0ria ja que l\u2019esport porta\u00a0 la viol\u00e8ncia als camps.Brasil, Uruguai, Argentina i Xile s\u00f3n els pa\u00efsos amb m\u00e9s contactes de la Red<\/em>.\u00a0Internacionalment, hi ha una part de la joventut que manifesta molta agressivat i viol\u00e8ncia, i\u00a0 va augmentant en les noies. Com a exemple, les can\u00e7ons que escolten marquen uns models que porten al conflicte: si un jove s\u2019est\u00e0 tota la nit a la discoteca escoltant regaetton que diu: – \u00a1R\u00f3mpelo, r\u00f3mpelo, r\u00f3mpelo !!!! Doncs quan surti, si no t\u00e9 peles per agafar el transport p\u00fablic i veu un cotxe, doncs … li fum un cop de pedra!No hi ha ingenu\u00eftat a la cultura. Cal veure i tenir molt clara la dualitat cultura i educaci\u00f3. \u00a0Aquests dos par\u00e0metres poden ser un bon tema \u00a0per emmarcar les noves masculinitats.Actualment la Red Iberoamericana de Masculinidades<\/em> treballa els seg\u00fcents temes: migraci\u00f3, joventut i feina, amb el convenciment que cal plantejar temes ideol\u00f2gics per conscienciejar als homes sobre g\u00e8nere.Altres temes que desperten inter\u00e8s s\u00f3n la salut sexual i la paternitat. Hi ha molta feina a fer ja que en cultures on els homes \u2018han de ser molt mascles\u2019\u00a0 n\u2019hi ha que prefereixen morir-se abans que anar al metge i que els toquin ( al Carib es neguen als tactes rectals per malalties de la pr\u00f2stata).Cal treballar i apostar per la igualtat de la difer\u00e8ncia: tots, homes i dones, \u00a0som diferents, per\u00f2 podem fer les mateixes tasques, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que tots conjuntament aprenguem una nova manera de viure en la qual assolim la igualtat, reflexiona\u00a0 en Julio C\u00e9sar Gonz\u00e1lez Pag\u00e8s<\/strong>.<\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Rosa Pelayo i Tona Gusi per a XIDPIC.CAT fotografies d\u2019 Antonio Martins de Oliveira NOVES MASCULINITATS\u00a0\u00a0El passat dilluns 10 d\u2019agost es va dur a terme una xerrada sobre les noves masculinitats a c\u00e0rrec\u00a0 de Julio C\u00e9sar Gonz\u00e1lez Pag\u00e8s, al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. Entre l\u2019assist\u00e8ncia hi havia periodistes i comunicadores de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,77,50,57,9,82,79,70,72],"tags":[],"class_list":["post-690","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comunicacio","category-croniques","category-cultura","category-genere-feminisme","category-noticies-catalunya-moviments-socials","category-noticies-internacional","category-noticies-mitjans-comunicacio","category-religio-costums-tradicio","category-sexualitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/690","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=690"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/690\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=690"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=690"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=690"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}