{"id":564,"date":"2008-12-19T07:06:33","date_gmt":"2008-12-19T13:06:33","guid":{"rendered":"http:\/\/cat.bloctum.com\/tonagusi\/2008\/12\/19\/declaracio-conjunta-damnistia-internacional-intermon-oxfam-i-greenpeace-davant-la-crisi-economica-global\/"},"modified":"2008-12-19T07:06:33","modified_gmt":"2008-12-19T13:06:33","slug":"declaracio-conjunta-damnistia-internacional-intermon-oxfam-i-greenpeace-davant-la-crisi-economica-global","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/?p=564","title":{"rendered":"Declaraci\u00f3 conjunta d’Amnistia Internacional, Interm\u00f3n Oxfam i Greenpeace davant la crisi econ\u00f2mica global"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/font>DECLARACI\u00d3 CONJUNTA<\/font><\/strong><\/p>\n

15 de desembre de 2008<\/font><\/p>\n

 <\/p>\n

Les organitzacions demanen al govern catal\u00e0, com al central, que treballin en favor dels drets humans, la defensa del medi ambient i contra la pobresa<\/p>\n

 <\/p>\n

Barcelona\/. Des de fa unes setmanes, els ciutadans del m\u00f3n som testimonis dels esfor\u00e7os dels governs del m\u00f3n per soc\u00f3rrer les entitats financeres i salvar-les d’una fallida anunciada. Primer el govern nord-americ\u00e0, i despr\u00e9s els europeus, han posat sobre la taula desenes de milers de milions de d\u00f2lars i d’euros dels contribuents per ajudar aquestes companyies en profunda crisi. Recentment, els l\u00edders mundials s’han reunit a Washington per unificar les seves estrat\u00e8gies, i continuar fent actuacions en ajuda dels bancs i entitats financeres. A hores d’ara ja \u00e9s impossible quantificar amb exactitud quants diners p\u00fablics s’estan destinant per pal\u00b7liar la crisi financera global.<\/p>\n

<\/p>\n

Aquesta situaci\u00f3 ha desviat l’atenci\u00f3 d’altres crisis igualment rellevants per a l’estabilitat mundial i que afecten directament les vides de centenars de milions de persones: les crisis aliment\u00e0ria, clim\u00e0tica i de drets humans. La urg\u00e8ncia mostrada pels pa\u00efsos rics per deturar l’esfondrament financer contrasta enormement amb la seva lentitud i les seves promeses incomplertes en mat\u00e8ria d’ajuda al desenvolupament, lluita contra la pobresa, els drets humans i el canvi clim\u00e0tic, que s\u00f3n les prioritats centrals per construir un m\u00f3n m\u00e9s just. <\/p>\n

Encara \u00e9s d’hora per preveure amb exactitud les dificultats que patiran els pa\u00efsos m\u00e9s pobres com a resultat de la crisi financera i el conseg\u00fcent empitjorament de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica. Per\u00f2 \u00e9s evident que la reducci\u00f3 de les exportacions als pa\u00efsos desenvolupats, la reducci\u00f3 de les remeses, el descens de la inversi\u00f3 estrangera i l’escassetat de liquiditat internacional, que afectar\u00e0 especialment els pa\u00efsos amb menys acc\u00e9s al cr\u00e8dit encarint el finan\u00e7ament del seu desenvolupament, derivaran en menys creixement i riquesa per repartir i per tant menys educaci\u00f3 i salut per a centenars de milions de persones.<\/p>\n

Per als qui viuen en els pa\u00efsos m\u00e9s pobres del m\u00f3n aquesta situaci\u00f3 \u00e9s literalment una q\u00fcesti\u00f3 de vida o mort. L’augment de preus dels aliments, i les cada vegada m\u00e9s freq\u00fcents sequeres, inundacions i altres cat\u00e0strofes meteorol\u00f2giques derivades del canvi clim\u00e0tic, unides al desmantellament de les xarxes de protecci\u00f3 social promogudes per les institucions financeres internacionals, estan agreujant les situacions de pobresa i fam. A finals de setembre, quan van comen\u00e7ar a sortir a la llum p\u00fablica les fallides de Wall Street, en una cimera de l’ONU es va saber que molt pocs governs compliran els compromisos financers necessaris per arribar a les metes establertes en els Objectius de Desenvolupament del Mil\u00b7lenni per reduir la pobresa d’aqu\u00ed al 2015.<\/p>\n

Pel que fa als drets humans, les previsions no s\u00f3n bones. No nom\u00e9s els drets econ\u00f2mics i socials \u2013incl\u00f2s el dret a l’habitatge, la salut i l’educaci\u00f3\u2013 s\u00f3n objecte d’una pressi\u00f3 cada vegada major, sin\u00f3 que existeix el perill que es perpetrin m\u00e9s violacions de drets humans. Si es produeix una recessi\u00f3 econ\u00f2mica perllongada i els pa\u00efsos s’estrenyen el cintur\u00f3, les persones migrants i refugiades, i les persones que es troben en una situaci\u00f3 de major vulnerabilitat en tots els Estats es veuran sumides en situacions insostenibles. Podrien augmentar les tensions socials, i el conseg\u00fcent nerviosisme dels governs podria conduir-los a reprimir la dissid\u00e8ncia i a imposar pol\u00edtiques de seguretat p\u00fablica molt estrictes que restringirien les llibertats civils. La crisi actual podria afeblir encara m\u00e9s els Estats ja fr\u00e0gils i sumir-los de nou en la inestabilitat i la viol\u00e8ncia. <\/p>\n

Quant al canvi clim\u00e0tic, tamb\u00e9 els compromisos comencen a afeblir-se. El lideratge de la Uni\u00f3 Europea trontolla, i els acords per a una reducci\u00f3 ambiciosa d’emissions podrien perillar, condemnant el m\u00f3n a un canvi clim\u00e0tic irreversible i de conseq\u00fc\u00e8ncies catastr\u00f2fiques que afectaria especialment les poblacions m\u00e9s pobres i vulnerables.<\/p>\n

Pitjors coses podrien succeir encara si els pa\u00efsos rics decidissin utilitzar la crisi financera com un pretext per disminuir les ajudes i els intercanvis comercials. La hist\u00f2ria no d\u00f3na arguments per a l’optimisme. Durant la recessi\u00f3 registrada el 1972 i 1973, la despesa mundial destinat a ajudes va disminuir un 15 per cent, fins a arribar a nom\u00e9s 28.800 milions de d\u00f2lars. Entre 1990 i 1993, la despesa dels pa\u00efsos donants es va reduir en un 25 per cent durant cinc anys, fins a arribar nom\u00e9s a 46.000 milions de d\u00f2lars, i fins a 2003 no es va tornar a arribar al nivell de 1992. L’ajuda humanit\u00e0ria \u2013el que ens gastem per ajudar les v\u00edctimes de conflictes i desastres naturals\u2013 va disminuir tamb\u00e9 de forma molt sensible durant un per\u00edode similar com a conseq\u00fc\u00e8ncia directa de la recessi\u00f3 registrada entre el 1990 i 1993 (aquesta tend\u00e8ncia nom\u00e9s es va frenar durant els conflictes de Rwanda i Kosovo). Quant als intercanvis comercials, per exemple, els pa\u00efsos van reaccionar a la caiguda de Wall Street de 1929 i a la depressi\u00f3 econ\u00f2mica mundial aixecant barreres duaneres, i el comer\u00e7 mundial es va reduir gaireb\u00e9 en un 70 per cent.<\/p>\n

Si el 2009 es repet\u00eds aquest patr\u00f3, estar\u00edem davant un desastre de magnituds extraordin\u00e0ries per a les persones dels pa\u00efsos pobres, que pagarien un cost elevad\u00edssim pel descontrol de la bombolla credit\u00edcia a Am\u00e8rica del Nord i Europa. A aix\u00f2 s’uneix l’impacte que ja est\u00e0 tenint la reducci\u00f3 en els fluxos de remeses, que per a alguns pa\u00efsos, com ara Bol\u00edvia o Bangla Desh, constitueixen fins al 10% del PIB.<\/p>\n

Espanya no \u00e9s una excepci\u00f3 a aquesta deriva global. Mentre la crisi econ\u00f2mica i financera ocupa l’agenda del govern de manera priorit\u00e0ria i gaireb\u00e9 \u00fanica, es desdibuixen a la mateixa velocitat els compromisos del govern en mat\u00e8ria de medi ambient i drets humans i s’anuncia que es congela l’increment de l’ajuda al desenvolupament per al 2009 . Els drets humans no s\u00f3n un luxe propi d’\u00e8poques de prosperitat. En temps de recessi\u00f3 econ\u00f2mica, les obligacions de drets humans dels Estats ni s’extingeixen, ni s’atenuen.<\/p>\n

Els drets humans han de ser una prioritat si la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica es pret\u00e9n que sigui s\u00f2lida i sostenible. D’altra banda, la inacci\u00f3 davant el canvi clim\u00e0tic no \u00e9s una opci\u00f3 viable. I quant a la pobresa, cal assumir que la pobresa global \u00e9s la negaci\u00f3 de tots els drets, i a m\u00e9s una amena\u00e7a a l’estabilitat mundial. Els pa\u00efsos rics han de deixar de mirar-se el melic i assumir la seva responsabilitat sobre el desenvolupament global, ja que s\u00f3n els responsables de l’actual crisi i per tant de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies per als m\u00e9s pobres.<\/p>\n

No \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de diners, sin\u00f3 d’atenci\u00f3 sostinguda, col\u00b7laboraci\u00f3 internacional i voluntat pol\u00edtica decidida per abordar els grans problemes. En el marc del 60\u00e8 aniversari de la Declaraci\u00f3 Universal de Drets Humans, els governs han de garantir a trav\u00e9s d’una regulaci\u00f3 assenyada, l’adequada protecci\u00f3 dels drets de les persones que pertanyen als grups m\u00e9s vulnerables per prevenir un increment de la pobresa i la sostenibilitat mediambiental a llarg termini. Han de donar mostres d’una capacitat de lideratge sense precedents per construir una economia global que sigui respectuosa amb el medi ambient i en la qual la millora de la vida i dels mitjans de subsist\u00e8ncia de totes les persones prevalgui sobre un sistema que beneficia nom\u00e9s uns quants privilegiats.<\/p>\n

Sis propostes concretes per al govern espanyol<\/strong><\/p>\n

Per tots aquests motius, Amnistia Internacional, Greenpeace i Interm\u00f3n Oxfam, des dels nostres respectius \u00e0mbits de treball a favor dels drets humans, en defensa del medi ambient i en la lluita contra la pobresa, instem el govern espanyol a:<\/p>\n