{"id":490,"date":"2008-10-28T09:22:35","date_gmt":"2008-10-28T15:22:35","guid":{"rendered":"http:\/\/cat.bloctum.com\/tonagusi\/2008\/10\/28\/colombia-deixeu-nos-en-pau\/"},"modified":"2008-10-28T09:22:35","modified_gmt":"2008-10-28T15:22:35","slug":"colombia-deixeu-nos-en-pau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/?p=490","title":{"rendered":"COLOMBIA: &#8220;Deixeu-nos en pau! (nou informe)"},"content":{"rendered":"<p>From: <strong>AMNISTIA INTERNACIONAL CATALUNYA- Celia Ram\u00f3n Wyser<\/strong><br \/>\nDate: 28\/10\/2008 12:54<br \/>\nSubject: COLOMBIA: &#8220;Deixeu-nos en pau! La poblacio civil victima del conflicte armat intern&#8221;. NOU INFORME.<\/p>\n<p><font face=\"Arial\" size=\"2\">Benvolguts\/des, <\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">Us fem arribar documentaci\u00f3 de premsa (comunicat, dades i xifres de resum de l&#8217;informe i un resum de casos) del darrer informe d&#8217;Amnistia Internacional, titulat <strong>&#8220;Deixeu-nos en pau! La poblaci\u00f3 civil, v\u00edctima del conflicte armat intern de Col\u00f2mbia&#8221;.<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>\u00c9<\/strong>s un estudi exhaustiu sobre l&#8217;estat dels drets humans a Col\u00f2mbia. Inclou una s\u00e8rie de recomanacions que, si s\u00f3n adoptades pel govern i pels grups guerrillers, podrien contribuir a acabar amb la trag\u00e8dia de drets humans que pateix el pa\u00eds. <\/font><\/font><\/p>\n<p><font face=\"Arial\" size=\"2\">L&#8217;informe recull els casos de les persones i comunitats m\u00e9s afectades pel conflicte.<\/font><\/p>\n<p><font face=\"Arial\" size=\"2\">L&#8217;informe sencer est\u00e0 disponible a <\/font><a href=\"http:\/\/www.es.amnesty.org\/paises\/colombia\/documentos\/\"><\/a><font face=\"Arial\" size=\"2\">http:\/\/www.es.amnesty.org\/paises\/colombia\/documentos\/<\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">Es poden concertar entrevistes a Madrid amb persones expertes d&#8217;Amnistia Internacional sobre Col\u00f2mbia en angl\u00e8s, espanyol, franc\u00e8s i portugu\u00e8s.<\/font><\/font><\/p>\n<ul>\n<li><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Marcelo Pollack<\/strong>, investigador del Secretariat Internacional d&#8217;Amnesty International per a Col\u00f2mbia<\/font><\/font><\/li>\n<li><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Nancy Fiallo<\/strong>, defensora de drets humans colombiana amb m\u00e9s de 20 anys d&#8217;experi\u00e8ncia de treball sobre el terreny. <\/font><\/font><\/li>\n<\/ul>\n<p><font face=\"Arial\" size=\"2\">La Nancy Fiallo aviat estar\u00e0 disponible a Catalunya per mitjans i xerrades sobre la situaci\u00f3 a Col\u00f2mbia. <\/font><\/p>\n<p><font face=\"Arial\" size=\"2\">Resto a la vostra disposici\u00f3, <\/font><\/p>\n<p><a title=\"11d6cc7249bfecfc_11d43589f74e9463__MailAutoSig\" name=\"11d6cc7249bfecfc_11d43589f74e9463__MailAutoSig\"><\/a><strong>C\u00e8lia Ramon Wyser<\/strong><\/p>\n<p><strong>Responsable de Comunicaci\u00f3, Amnistia Internacional \u2013 Catalunya<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/93.209.35.36\/\">93.209.35.36<\/a> (ext.2) \u2013 690.81.44.11 &#8211; <a href=\"mailto:cramon@amnistiacatalunya.org\" title=\"mailto:cramon@amnistiacatalunya.org\"><font color=\"#000000\" face=\"Arial\">cramon@amnistiacatalunya.org<\/font><\/a> &#8211;  C\/Alfons XII, 19-21 pral. 1a. &#8211; Barcelona<\/p>\n<p><font size=\"2\"><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">28 d&#8217;octubre de 2008<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">***************<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">COMUNICAT <\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong><font size=\"5\">Col\u00f2mbia: El govern distorsiona la situaci\u00f3 dels drets humans al pa\u00eds<\/font><\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00a0<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">Madrid. &#8211; El govern de Col\u00f2mbia est\u00e0 donant una versi\u00f3 molt optimista de la situaci\u00f3 dels drets humans al pa\u00eds, malgrat que cada vegada s\u00f3n m\u00e9s els informes sobre despla\u00e7aments for\u00e7ats, atacs contra activistes socials i de drets humans, i homicidis comesos per les forces de seguretat. Aquesta \u00e9s la conclusi\u00f3 de l&#8217;informe publicat avui per Amnistia Internacional.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">&#8220;Les autoritats colombianes mantenen una actitud de negaci\u00f3 absoluta: fins i tot es neguen a recon\u00e8ixer que hi ha un conflicte armat al pa\u00eds. Tanmateix, la gent ens explica una versi\u00f3 molt diferent&#8221;, va afirmar Marcelo Pollack, investigador sobre Col\u00f2mbia d&#8217;Amnistia Internacional. &#8220;\u00c9s impossible resoldre un problema sense admetre que existeix. Negant la situaci\u00f3 nom\u00e9s s&#8217;aconsegueix condemnar m\u00e9s persones a patir abusos o a morir.&#8221;<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><!--more--><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">L&#8217;informe d&#8217;Amnistia Internacional \u00e9s l&#8217;estudi m\u00e9s exhaustiu i actualitzat sobre l&#8217;estat dels drets humans a Col\u00f2mbia. Mostra que, si b\u00e9 alguns indicadors de drets humans han millorat amb el pas dels anys -per exemple, l&#8217;\u00edndex de segrestos i la seguretat en algunes ciutats- molts d&#8217;altres han empitjorat.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">L&#8217;estudi tamb\u00e9 tira per terra declaracions realitzades repetidament pel govern colombi\u00e0, per exemple, que els grups paramilitars ja no estan actius, que s&#8217;obliga a retre comptes als autors d&#8217;abusos contra els drets humans o que es respecta plenament la feina dels activistes socials i dels sindicalistes.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">&#8220;La poblaci\u00f3 colombiana fa m\u00e9s de 40 anys que est\u00e0 atrapada en un dels pitjors conflictes oblidats del m\u00f3n, atacada per les forces de seguretat, els paramilitars i els grups guerrillers, mentre que el govern no pren cap mesura de pes per oferir-li protecci\u00f3&#8221;, va declarar Marcelo Pollack.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">&#8220;Per canviar radicalment la tr\u00e0gica realitat de Col\u00f2mbia, el govern i els grups guerrillers han de deixar una vegada per sempre d&#8217;involucrar la poblaci\u00f3 civil en el conflicte.&#8221;<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">L&#8217;informe d&#8217;Amnistia Internacional d\u00f3na les seg\u00fcents dades sobre Col\u00f2mbia:<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Al 2007 hi va haver almenys 1.400 homicidis de civils, davant dels 1.300 del 2006. Dels casos en qu\u00e8 es coneixen els autors, les forces de seguretat van ser-ne responsables d&#8217;almenys 330; els paramilitars, d&#8217;uns 300, i els grups guerrillers, del voltant de 260.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Fins a 305.000 persones van ser despla\u00e7ades el 2007, davant de les 220.000 del 2006.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Al 2007, almenys 190 persones van ser v\u00edctimes de desaparici\u00f3 for\u00e7ada a les mans de les forces de seguretat i els paramilitars, o estan el lloc desconegut despr\u00e9s de ser segrestades pels grups guerrillers, davant de les 180 del 2006.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">Amnistia Internacional insta totes les parts implicades en el conflicte de Col\u00f2mbia que  mostrin la voluntat pol\u00edtica necess\u00e0ria per posar fi als abusos contra els drets humans. L&#8217;organitzaci\u00f3 tamb\u00e9 exhorta la comunitat internacional perqu\u00e8 redobli els esfor\u00e7os per aconseguir que totes dues parts enfrontades respectin els drets a humans de la poblaci\u00f3 colombiana.<\/font><\/font><\/p>\n<h1><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><font size=\"2\">Nota per a la premsa<\/font><\/font><\/font><\/h1>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">L&#8217;informe d&#8217;Amnistia Internacional, titulat <strong>&#8220;Deixeu-nos en pau! La poblaci\u00f3 civil, v\u00edctima del conflicte armat intern de Col\u00f2mbia&#8221;<\/strong>, \u00e9s un estudi exhaustiu sobre l&#8217;estat dels drets humans a Col\u00f2mbia. Inclou una s\u00e8rie de recomanacions que, si s\u00f3n adoptades pel govern i pels grups guerrillers, podrien contribuir a acabar amb la trag\u00e8dia de drets humans que pateix el pa\u00eds.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">L&#8217;informe recull els casos de les persones i comunitats m\u00e9s afectades pel conflicte, per exemple, membres de comunitats afrodescendents, ind\u00edgenes i camperoles que han estat v\u00edctimes d&#8217;homicidis o de despla\u00e7aments for\u00e7ats, persones segrestades, dones i nenes violades, nens i nenes reclutats per a grups paramilitars i guerrillers o mutilats per mines terrestres, comunitats que defensen activament el seu dret a no ser involucrades en el conflicte, i defensors, defensores i sindicalistes als quals la seva feina a favor dels drets humans els ha costat la vida.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\/\/\/ FI<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">*****************<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>DADES I XIFRES<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Col\u00f2mbia: &#8220;Deixi&#8217;ns en pau! &#8221; La poblaci\u00f3 civil, v\u00edctima del conflicte armat intern<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong><br \/>\nHomicidis de civils<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         En els \u00faltims 20 anys, m\u00e9s de 70.000 persones, la majoria civils, han mort en el conflicte armat de Col\u00f2mbia.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Al 2007 hi va haver almenys 1.400 homicidis de civils (uns 1.300 el 2006), davant un m\u00e0xim recent de al voltant de 4.000 el 2002.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Al 2007, dels casos en els quals es coneix els autors, els <strong>paramilitars<\/strong> van ser responsables de l&#8217;homicidi de almenys 300 civils; les <strong>forces de seguretat<\/strong>, d&#8217;uns 330; i els <strong>grups guerrillers<\/strong>, de aproximadament 260. Els al voltant de 500 homicidis restants no van poder atribuir-se a cap grup espec\u00edfic. <\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Despla\u00e7ament for\u00e7at<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         En els \u00faltims 20 anys, entre tres i quatre milions de persones colombianes s&#8217;han vist obligades a abandonar les seves llars. A causa d&#8217;aquestes xifres, l&#8217;\u00edndex de despla\u00e7aments interns de Col\u00f2mbia \u00e9s el segon m\u00e9s alt del m\u00f3n, despr\u00e9s del de Sudan.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         El nombre de persones despla\u00e7ades per for\u00e7a pel conflicte continua augmentant. Fins 305.000 persones van quedar despla\u00e7ades el 2007. En la primera meitat de 2008 han sofert despla\u00e7ament for\u00e7at unes 270.000 persones, un 41 per cent m\u00e9s que en el mateix per\u00edode de 2007.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Desaparicions for\u00e7ades<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Entre 15.000 i 30.000 persones han estat sotmeses a desaparici\u00f3 for\u00e7ada des que va comen\u00e7ar el conflicte.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         El 2007, almenys 190 persones van ser v\u00edctimes de desaparici\u00f3 for\u00e7ada a mans de les forces de seguretat i els paramilitars, o es troben en parador desconegut despr\u00e9s de ser segrestades pels grups guerrillers, davant les al voltant de 180 el 2006, 150 el 2005, 290 el 2004, 500 el 2003 i 450 el 2002.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Segrests<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         En els \u00faltims 10 anys, m\u00e9s de 20.000 persones han estat segrestades o preses com a ostatges.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         El nombre de segrests ha descendit, passant d&#8217;un m\u00e0xim recent de 3.570 el 2000, a poc m\u00e9s de 520 el 2007. Entre gener i maig de 2008 han estat segrestades 188 persones.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Al 2007, les Forces Armades Revolucion\u00e0ries de Col\u00f2mbia (FARC) van cometre uns 120 segrests i l&#8217; Ex\u00e8rcit d&#8217;Alliberament Nacional (ELN) va ser responsable de 27. Es van atribuir a &#8220;delinq\u00fcents comuns&#8221; 245 segrests, i uns altres 126 casos no van poder atribuir-se a cap grup espec\u00edfic. <\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00a0<\/font><\/font><\/p>\n<h2><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><font size=\"2\">Tortura<\/font><\/font><\/font><\/h2>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Al 2007 es van denunciar uns 80 casos de tortura; en 45 d&#8217;aquests casos la v\u00edctima va morir.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         En els casos en els quals es coneix els autors, les forces de seguretat van ser responsables del 60 per cent de les tortures; els paramilitars, del 27 per cent, i els grups guerrillers, de l&#8217;11 per cent.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Mines terrestres <\/strong><strong>antipersones<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<ul> <font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/p>\n<li>Col\u00f2mbia \u00e9s el pa\u00eds amb m\u00e9s v\u00edctimes de mines terrestres antipersones del m\u00f3n. Els grups guerrillers s\u00f3n els que m\u00e9s utilitzen les mines terrestres.<\/li>\n<li>El 2007 hi va haver 884 v\u00edctimes de mines terrestres, 193 de les quals van morir a conseq\u00fc\u00e8ncia de les seves ferides. Aix\u00f2 va suposar un lleuger descens davant la xifra de 2006, any en qu\u00e8 es van registrar 1.167 v\u00edctimes. Entre gener i maig de 2008 hi ha hagut 334 v\u00edctimes de mines terrestres o munici\u00f3 abandonada.<\/li>\n<p><\/font><\/font><\/ul>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Sindicalistes<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Al 2007, 39 sindicalistes van ser v\u00edctimes d&#8217;homicidis o desaparicions for\u00e7ades, davant 77 el 2006. Tanmateix, en els vuit primers mesos de 2008 hi ha hagut almenys 40 homicidis de sindicalistes, m\u00e9s que en tot 2007.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Nens i nenes soldats<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Es calcula que a Col\u00f2mbia hi ha entre 8.000 i 13.000 nens i nenes soldats, reclutats tant pels grups guerrillers com pels paramilitars.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Desmobilitzaci\u00f3 paramilitar<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Malgrat el proc\u00e9s de desmobilitzaci\u00f3 paramilitar afavorit pel govern, els grups paramilitars segueixen actius en diverses parts del pa\u00eds.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Al 2007, la Comissi\u00f3 Nacional de Reparaci\u00f3 i Reconciliaci\u00f3 va comptabilitzar entre 3.500 i 5.000 combatents pertanyents a grups &#8220;dissidents, rearmats i emergents&#8221; que operaven en 200 municipis (d&#8217;un total de 1.098) en 22 departaments del pa\u00eds.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Tamb\u00e9 el 2007, la Missi\u00f3 de Suport al Proc\u00e9s de Pau a Col\u00f2mbia de l&#8217;Organitzaci\u00f3 dels Estats Americans (MAPP-OEA) va indicar que havien tornat a emergir 22 estructures amb al voltant de 3.000 combatents, els l\u00edders del qual eren comandaments paramilitars de rang mig, i que es componien principalment de paramilitars de base suposadament desmobilitzats. <\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Grups guerrillers<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         A Col\u00f2mbia continuen actius principalment dos grups guerrillers: les Forces Armades Revolucion\u00e0ries de Col\u00f2mbia (FARC) i l&#8217; Ex\u00e8rcit d&#8217; Alliberament Nacional (ELN), menys nombr\u00f3s. Ambd\u00f3s grups han com\u00e8s un gran nombre d&#8217; abusos contra els drets humans i violacions del dret internacional humanitari.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Proc\u00e9s de Just\u00edcia i Pau<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Nom\u00e9s al voltant del 10 per cent dels m\u00e9s de 31.000 paramilitars que, segons es diu, han estat desmobilitzats han pogut acollir-se al proc\u00e9s de Just\u00edcia i Pau, que els concedeix beneficis judicials a canvi de confessions sobre la seva participaci\u00f3 en violacions de drets humans.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Al voltant del 90 per cent dels paramilitars desmobilitzats s&#8217;han beneficiat d&#8217;amnisties de facto en virtut del Decret 128, que concedeix indults als membres de grups armats il\u00b7legals que no estiguin sent investigats per abusos contra els drets humans o que no hagin estat condemnats per aquests delictes.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         Des que els paramilitars van comen\u00e7ar a declarar davant de les unitats de Just\u00edcia i Pau, almenys 15 persones relacionades amb el proc\u00e9s de Just\u00edcia i Pau han estat v\u00edctimes d&#8217;homicidi i aproximadament unes altres 200 han rebut amenaces. Entre les v\u00edctimes hi havia persones que demanaven just\u00edcia per abusos comesos contra elles o contra les seves fam\u00edlies i altres que representaven o recolzaven les v\u00edctimes.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00b7         En el moment de redactar l&#8217; informe, m\u00e9s de 60 congressistes (la majoria d&#8217;ells, membres de la coalici\u00f3 governant del president \u00c1lvaro Uribe en el Congr\u00e9s) estaven sent processats formalment o eren objecte d&#8217;investigacions preliminars de la Cort Suprema de Just\u00edcia pels seus presumptes vincles amb els grups paramilitars.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\/\/\/ FI<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00a0<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">**********************************<\/font><\/font><\/p>\n<h3><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><font size=\"5\">TESTIMONIS<\/font><\/font><\/font><\/h3>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Col\u00f2mbia: &#8220;Deixeu-nos en pau!&#8221; La poblaci\u00f3 civil, v\u00edctima del conflicte armat intern<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<h4><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><font size=\"2\">Homicidis de civils<\/font><\/font><\/font><\/h4>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">Aproximadament a les vuit del mat\u00ed del 24 de mar\u00e7 de 2008, el camperol de 22 anys Eiber Isidro Mendoza i la seva dona, Astrid Sanabria, van marxar a peu del caminoi Monterralo del municipi d&#8217;Aguazul, departament de Casanare, en direcci\u00f3 al caminoi Los Lirios, del mateix municipi. Despr\u00e9s de rec\u00f3rrer prop d&#8217;un quil\u00f2metre, Astrid Sanabria es va aturar a rentar-se les mans en una llacuna mentre el seu marit continuava el seu cam\u00ed. Quan Astrid Sanabria va reemprendre la marxa va ser detinguda en un control establert per la XVI Brigada de l&#8217;ex\u00e8rcit. Ella va demanar que la deixessin passar per reunir-se amb el seu marit, per\u00f2 els soldats li van respondre que no havien vist ning\u00fa. Encara que no li van permetre el pas, ella no es va moure d&#8217;all\u00e0 fins a dos quarts de dues de la tarda, quan va tornar a Monterralo i despr\u00e9s a Cupiagua. A dos quarts de quatre de la tarda, membres del Cos T\u00e8cnic d&#8217;Investigacions de la Fiscalia General de la Naci\u00f3 es van posar en contacte amb la germana d&#8217;Astrid Sanabria i la van informar que l&#8217;ex\u00e8rcit havia matat Eiber Isidro Mendoza a Monterralo. Tamb\u00e9 li van dir que havia d&#8217;acudir a les oficines del <em>Grupo de Acci\u00f3n Unificada para la Libertad Personal <\/em>(GAULA), a Yopal, la capital del departament de Casanare, a reclamar el cad\u00e0ver. L&#8217;ex\u00e8rcit va assegurar que Eiber Isidro Mendoza era un guerriller mort en combat.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">El 18 de febrer de 2008, prop de 20 homes armats i vestits d&#8217;uniforme, pertanyents a un grup paramilitar que s&#8217;autodenomina <em>Bloque Central \u00c1guilas Negras, <\/em>va establir un control temporal a l&#8217;autopista de San Pablo a Santa Rosa, al departament de Bol\u00edvar. Segons els informes, van detenir un vehicle que pertanyia a l&#8217;Associaci\u00f3 de Productors de Cacau del Sud de Bol\u00edvar (Aprocasur) i van obligar Miguel Daza, coordinador de l&#8217;associaci\u00f3, i Jhon Mart\u00ednez, el seu conductor, a sortir-ne. Llavors van matar-los a trets. Poc despr\u00e9s, els paramilitars van detenir Wilmar Tabarez, que viatjava en la seva motocicleta, i el van matar de la mateixa manera. Diversos testimonis han afirmat que durant l&#8217;hora que va durar el control, els soldats de l&#8217;ex\u00e8rcit es trobaven a uns 500 metres de dist\u00e0ncia. Testimonis presencials tamb\u00e9 han declarat que aquests mateixos paramilitars, pel que sembla oficialment desmobilitzats, patrullen el centre urb\u00e0 de San Pablo en un taxi malgrat la forta pres\u00e8ncia de les forces de seguretat a la zona.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">El 2 d&#8217;octubre de 2007, sembla que membres de les FARC van matar tres empleats de la companyia d&#8217;electricitat Ingeoel\u00e9ctrica, i van segrestar dos treballadors m\u00e9s al municipi de Sons\u00f3n, departament d&#8217;Antioquia. Tots cinc estaven realitzant treballs per a la companyia Empresas P\u00fablicas de Medell\u00edn (EPM). Els dos segrestats van ser alliberats l&#8217;endem\u00e0. Segons la informaci\u00f3 rebuda, les FARC havien prohibit a EPM que dugu\u00e9s a terme treballs als municipis de la regi\u00f3 del Oriente Antioque\u00f1o, al departament d&#8217;Antioquia.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Desaparicions for\u00e7ades<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">El 26 de maig de 2008, membres del grup paramilitar <em>Autodefensas Campesinas de Nari\u00f1o <\/em>van matar a trets Willinton Riascos, al mas de Bocas del Canal, al municipi d&#8217;Olaya Herrera, departament de Nari\u00f1o, despr\u00e9s que desobe\u00eds la seva ordre de &#8220;<em>nadie corra, todos al piso<\/em>&#8220;, quan van entrar a l&#8217;aldea. Llavors van comen\u00e7ar a colpejar el seu company, un home conegut com a &#8220;El Pipe&#8221;, amb la culata de les seves armes. Els paramilitars es van endur &#8220;El Pipe&#8221; en un vaixell en direcci\u00f3 a un campament paramilitar situat a cinc minuts d&#8217;una pla\u00e7a permanent de l&#8217;ex\u00e8rcit sota el control del batall\u00f3 fluvial d&#8217;Infanteria de Marina 70. En el moment de redactar aquest informe no s&#8217;havien rebut m\u00e9s not\u00edcies del parador de &#8220;El Pipe&#8221;. <\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Mines terrestres<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">El 27 de juny de 2008, tres nens de la reserva ind\u00edgena de Las Planadas Telembi, pertanyent al municipi de Samaniego, departament de Nari\u00f1o, caminaven per la riba del riu Telembi quan van entrar en un camp de mines instal\u00b7lat per un grup guerriller. Dumar Alexander Pa\u00ed Nastacuas, de 15 anys, Leibar Pa\u00ed Nastacuas, de 12, i Jos\u00e9 Edilmer Pa\u00ed Nastacuas, de 8, van morir a l&#8217;instant. Els grups guerrillers continuen utilitzant mines terrestres antipersonal, moltes de les v\u00edctimes de les quals s\u00f3n civils. Segons els informes, Col\u00f2mbia \u00e9s el pa\u00eds del m\u00f3n amb m\u00e9s v\u00edctimes mortals per les mines terrestres antipersonal.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Viol\u00e8ncia contra les dones<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">La jove de 16 anys Ingrid Yahaira Sinisterra fou segrestada per paramilitars i va morir a mans d&#8217;aquests el 24 d&#8217;agost de 2007 a Buenaventura, departament del Valle del Cauca. Els seus familiars van acudir a reclamar als paramilitars que els entreguessin el cos. Aquests els van dir que l&#8217;havien matat com a advert\u00e8ncia perqu\u00e8 ning\u00fa tingu\u00e9s relacions amb guerrillers. Els van dir que havien lligat el cad\u00e0ver a un pal de l&#8217;energia i que hi havien d&#8217;acudir l&#8217;endem\u00e0 per recuperar el cos. Quan la fam\u00edlia va tornar el mat\u00ed de l&#8217;endem\u00e0, els van dir que al cad\u00e0ver d&#8217;Ingrid li havien obert el ventre, li havien tret els \u00f2rgans i l&#8217;havien llen\u00e7at al mar. Aquest mateix dia la fam\u00edlia va aconseguir rescatar el cos del mar, que presentava m\u00faltiples ferides d&#8217;arma blanca, i el 27 d&#8217;agost li van donar sepultura.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Inf\u00e0ncia<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">Al desembre de 2007, dos homes vestits de civil es van apropar a un nen de 12 anys anomenat Felipe i a d&#8217;altres nens, en un carrer situat a l&#8217;entrada del seu poble, al departament del Valle del Cauca. Els van dir que al cap de pocs dies el grup guerriller que operava pels voltants bombardejaria la zona i mataria les seves fam\u00edlies. Els van preguntar si preferien morir en el bombardeig o avisar les autoritats. Els nens van acceptar informar l&#8217;ex\u00e8rcit i la policia sobre qualsevol activitat sospitosa. Uns quants dies despr\u00e9s, els homes els van entregar uns tel\u00e8fons m\u00f2bils perqu\u00e8 poguessin avisar les autoritats. Felipe es va reunir amb ells v\u00e0ries vegades i en una ocasi\u00f3 va acudir fins i tot a la prefectura de policia per comprovar la identitat d&#8217;una persona recentment capturada. A canvi va rebre 20.000 pesos (uns 10 d\u00f2lars estatunidencs). Al febrer de 2008, quan en Felipe era al carrer, un dels homes li va telefonar i li va preguntar pels &#8220;bandits&#8221;. El noi no va respondre perqu\u00e8 el carrer estava ple de gent. Un membre de la guerrilla que l&#8217;havia estat observant li va arrencar el tel\u00e8fon de les mans, el va fer miques i va amena\u00e7ar el noi de matar-lo. Tanmateix, un altre membre de la guerrilla hi va intervenir i li va dir que abandon\u00e9s el poble, i aix\u00ed ho va fer. &#8220;Jo he col\u00b7laborat perqu\u00e8 volia tenir un m\u00f2bil i els diners serveixen per a les coses d&#8217;un mateix&#8221;, va indicar Felipe.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Comunitats ind\u00edgenes i afrodescendents<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">El 7 de novembre de 2007, les FARC van segrestar Bonifacia Caicedo Valoyes, de la comunitat afrodescendent de Tangu\u00ed, a les ribes del riu Atratro, al departament de Choc\u00f3. El fet va tenir lloc despr\u00e9s del segrest per les FARC de dos dirigents de la mateixa comunitat a l&#8217;agost de 2007; ambd\u00f3s van ser alliberats al cap de pocs dies. L&#8217;11 de novembre, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;aquests segrestos, es va produir el despla\u00e7ament massiu de 674 persones de Tangu\u00ed i de 82 de la ve\u00efna comunitat afrodescendent de Paina a la ciutat Quibdo. Entre elles, 300 menors.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">El 22 de mar\u00e7, segons els informes, uns homes armats, sembla ser que paramilitars, van entrar a la reserva ind\u00edgena aw\u00e0 de La Vega Chang\u00fc\u00ed Chimbuza, al municipi de Ricaurte, departament de Nari\u00f1o, buscant Alonso Rosero Moreno, John Sotelo Rosero i Paulino Fajardo Mar\u00edn, els noms dels quals apareixien en una llista que portaven. Se&#8217;ls van endur a tots tres, i els seus cad\u00e0vers es van trobar m\u00e9s tard. Els havien matat a trets.<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><strong>Defensors i defensores de drets humans i sindicalistes<\/strong><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"><\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">El 17 d&#8217;abril de 2008 es va trobar a Sabanalarga, municipi del departament de l&#8217;Atl\u00e0ntic, el cad\u00e0ver de Jes\u00fas Heberto Caballerizo Ariza, dirigent del Sindicat d&#8217;Empleats P\u00fablics del SENA (SINDESENA). El cad\u00e0ver mostrava senyals de tortura. Tenia orificis de bala i ferides de matxet o una arma semblant. El crani estava fracturat i la cara presentava lesions m\u00faltiples. Abans de la seva mort, Jes\u00fas Heberto Caballero Ariza havia rebut amenaces de mort del grup paramilitar \u00c1guilas Negras. La seva mort va tenir lloc uns dies abans que al departament de l&#8217;Atl\u00e0ntic organitzacions sindicals i de drets humans rebessin per correu electr\u00f2nic un missatge signat pel grup \u00c1guilas Negras, datat el 21 d&#8217;abril de 2008, amb amenaces de mort. Segons els informes, Jes\u00fas Heberto Caballero estava destapant pr\u00e0ctiques corruptes dintre del SENA (Servei Nacional d&#8217;Aprenentatge).<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\/\/\/ FI<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\">\u00a0<\/font><\/font><\/p>\n<p><font size=\"2\"><font face=\"Arial\"> <\/font><\/font><\/p>\n<p><u><font face=\"Arial\" size=\"2\"><strong>Per a m\u00e9s informaci\u00f3: <\/strong><\/font><\/u><\/p>\n<p><a title=\"11d6cc7249bfecfc_11d43589f74e9463__MailAutoSig\" name=\"11d6cc7249bfecfc_11d43589f74e9463__MailAutoSig\"><\/a><strong>C\u00e8lia Ramon Wyser<\/strong><\/p>\n<p><strong>Responsable de Comunicaci\u00f3, Amnistia Internacional \u2013 Catalunya<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/93.209.35.36\/\">93.209.35.36<\/a> (ext.2) \u2013 690.81.44.11 &#8211; <a href=\"mailto:cramon@amnistiacatalunya.org\" title=\"mailto:cramon@amnistiacatalunya.org\"><font color=\"#000000\" face=\"Arial\">cramon@amnistiacatalunya.org<\/font><\/a> &#8211;  C\/Alfons XII, 19-21 pral. 1a. &#8211; Barcelona<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.amnistiacatalunya.org\/\" title=\"http:\/\/www.amnistiacatalunya.org\/\"><\/a><a href=\"http:\/\/www.amnistiacatalunya.org\/\"><\/a><font face=\"Arial\"><font color=\"#000000\">www.AmnistiaCatalunya.org<\/font><\/font><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>From: AMNISTIA INTERNACIONAL CATALUNYA- Celia Ram\u00f3n Wyser Date: 28\/10\/2008 12:54 Subject: COLOMBIA: &#8220;Deixeu-nos en pau! La poblacio civil victima del conflicte armat intern&#8221;. NOU INFORME. Benvolguts\/des, Us fem arribar documentaci\u00f3 de premsa (comunicat, dades i xifres de resum de l&#8217;informe i un resum de casos) del darrer informe d&#8217;Amnistia Internacional, titulat &#8220;Deixeu-nos en pau! La [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9,82,17],"tags":[],"class_list":["post-490","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies-catalunya-moviments-socials","category-noticies-internacional","category-noticies-internacional-pau"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/490","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=490"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/490\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=490"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=490"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=490"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}