{"id":479,"date":"2008-10-13T05:22:22","date_gmt":"2008-10-13T11:22:22","guid":{"rendered":"http:\/\/cat.bloctum.com\/tonagusi\/2008\/10\/13\/directius-dels-mitjans-de-catalunya-reconeixen-la-necessitat-de-canviar-la-seva-optica-patriarcal\/"},"modified":"2008-10-13T05:22:22","modified_gmt":"2008-10-13T11:22:22","slug":"directius-dels-mitjans-de-catalunya-reconeixen-la-necessitat-de-canviar-la-seva-optica-patriarcal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/?p=479","title":{"rendered":"DIRECTIUS DELS MITJANS DE CATALUNYA RECONEIXEN LA NECESSITAT DE CANVIAR LA SEVA \u00d2PTICA PATRIARCAL"},"content":{"rendered":"

Cr\u00f2nica de l\u2019Acte de Cloenda dels Primers Tallers de G\u00e8nere y Comunicaci\u00f3 de Catalunya: Debat per a un periodisme no masclista.<\/strong>\u00a0per L\u00eddia Vilalta<\/strong>, 14\/10\/08, Barcelona.XIDPIC.CAT-XIPAVG\u00a0\u00a0El dissabte 11 es van cloure al Col\u00b7legi de Periodistes els Primers Tallers de G\u00c8NERE i COMUNICACI\u00d3 que s’han dut a terme a Catalunya, simult\u00e0niament a totes les demarcacions territorials, durant tota una setmana. Tallers als quals van assistir-hi una seixantena de periodistes, comunicadores i comunicadors de mitjans, organitzacions socials i institucions p\u00fabliques.\u00a0L’acte de cloenda \u201c Per qu\u00e8 els mitjans continuen reproduint models patriarcals\u201d<\/em><\/strong> va consistir en dues Taules rodones entre periodistes i comunicadores d’ONG amb les sots-direccions dels mitjans de comunicaci\u00f3 del nostre pa\u00eds (premsa, r\u00e0dio i TV) sobre la necessitat de canvi de model comunicatiu que proposem les integrants de la Xarxa Internacional d’arreu del m\u00f3n. \u00a0La primera taula, moderada per Montserrat Minobis<\/strong>, presidenta de la XIDPIC-Cat, la va encetar la professora Sara Lovera<\/strong>, argumentant que “les dones estem contribuint al desenvolupament del m\u00f3n i tamb\u00e9 patim les seves desgr\u00e0cies i que per tant, s’ha d’informar d\u2019all\u00f2 que ens passa al 52% de la humanitat”. Lovera, que ha estat \u00a0co-responsable pedag\u00f2gica d’aquests tallers, va llegir les propostes que es van anar teixint en el transcurs dels tallers per part de les alumnes i professores i que ella va resumir a la taula en una \u00fanica demanda en veu alta: “eliminar els continguts sexistes i discriminatoris, que \u00e9s all\u00f2 que fomenta el que ens fa mes por: la viol\u00e8ncia”.\u00a0Marta Selva<\/strong>, presidenta de l’ICD, va ser la seg\u00fcent en intervenir i va insistir que els canvis no nom\u00e9s poden ser via decrets i lleis, sin\u00f3 que “s’ha de treballar per un canvi de paradigma i aconseguir una vida sostenible entre homes i dones. El repte no est\u00e0 nom\u00e9s a l’escola sin\u00f3 al conjunt de la comunitat educativa” de la qual la premsa n’\u00e9s un dels m\u00e9s importants integrants.La llengua per ella mateixa no \u00e9s sexista ni androc\u00e8ntrica, va continuar Selva, sin\u00f3 \u00e9s l’\u00fas que d’ella se’n fa. “Ens hem de resintonitzar<\/em> perqu\u00e8 no acabem d’expressar-nos b\u00e9, per\u00f2 sabem el que \u00e9s urgent i el que \u00e9s necessari”. Per tant, hem de donar pas a aquests “canvis amb eines noves per gestionar la necess\u00e0ria transformaci\u00f3 perqu\u00e8 ens far\u00e0 ser una societat m\u00e9s rica\u201d. \u00a0La consellera del CAC i tercera invitada a la taula de presentaci\u00f3, Dolors Comas d’Argemir<\/strong>, va haver de marxar poc abans de comen\u00e7ar l’acte, por una emerg\u00e8ncia familiar.\u00a0Abans de donar pas al segon debat, moderat per Enric Frigola<\/strong>, qui tamb\u00e9 va donar la benvinguda\u00a0 es va presentar el blog dels tallers que: http:\/\/tgenereicomunicacio.blogspot.com<\/a> Frigola va llen\u00e7ar a la taula una pregunta sobre el temari del programa dels Tallers: les noticies tenen sexe?<\/em>. \u00a0Va comen\u00e7ar la ronda Elisa Omede<\/strong>s, la coordinadora del que ser\u00e0 el llibre d’estil de Catalunya R\u00e0dio. Ella va respondre a la q\u00fcesti\u00f3 que convocava a les i els participants: “els mitjans reprodu\u00efm els models patriarcals pel mateix que ho fan les escoles i la societat; perqu\u00e8 no sabem assumir la diversitat o per una situaci\u00f3 acomodat\u00edcia”. I es va fer m\u00e9s preguntes: per qu\u00e8 la reducci\u00f3 d’hores per la conciliaci\u00f3 ha de ser nom\u00e9s per a les dones?; Omedes va expressar que no es plantegen massa temes de g\u00e8nere a les redaccions perqu\u00e8 encara cau malament el feminisme.\u00a0El president executiu de Regi\u00f37, Gon\u00e7al Mazcu\u00f1an<\/strong>, va llegir un text de la periodista Susanna Paz i Valenciano del seu diari sobre ‘Les nenes i el futbol’, per demostrar que la infantesa i les noves generacions ja comencen a veure que a les dones se les exclou d’algunes imatges i se les invisibilitza en algunes activitats esportives. Les dones continuen tenint cura de la fam\u00edlia va indicar Mazcu\u00f1an, encara que sigui a trav\u00e9s de les iaies que atenen als nets mentre les mares treballen. \u00a0El director adjunt del diari Avui, Toni Cruanyes<\/strong> va fer esment entre d’altres punts al canvi generacional a les redaccions que ja inclou m\u00e9s pres\u00e8ncia de dones a seccions poc comuns fins ara com Economia, Pol\u00edtica i Esports, per\u00f2 va alertar de la misog\u00ednia que continua havent-hi a les reunions de redacci\u00f3 on no hi ha dones.\u00a0 Per\u00f2 va indicar que s’han de demanar tamb\u00e9 m\u00e9s salaris per a elles, recordar que les lesbianes estan mes discriminades que els homosexuals, que s\u2019haurien d\u2019eliminar els anuncis de prostituci\u00f3… Cruanyes va admetre que “encara es reprodueixen esquemes antics i que a Internet el pseud\u00f2nim ho facilita”.\u00a0 Va alertar tamb\u00e9 que “a les tert\u00falies, sota el prisma de la pluralitat, es d\u00f3na espai a veus racistes, hom\u00f2fobes i classistes”.Miquel Molina<\/strong>, sots director de La Vanguardia, va agrair la invitaci\u00f3 perqu\u00e8 aix\u00f2 els permetria posar-se davant del seu propi mirall. Va ser primer pessimista, en indicar que “la l\u00f2gica de funcionament t\u00e9 criteris patriarcals; que l’insult \u00e9s nombr\u00f3s a Internet i que les actituds i tend\u00e8ncies s\u00f3n xen\u00f2fobes i mis\u00f2gines. Les dones arriben al poder en comptagotes i acaben ‘contaminades’ per l’entorn al qual elles s\u2019incorporen amb el mateix llenguatge”, va afegir. Perqu\u00e8 la seva arribada provoca ‘posicions d’autodefensa’ dels privilegis adquirits pels altres i aquests tenen por que es generi el debat.\u00a0 El missatge positiu que Molina va donar va ser agrair que se celebressin els tallers, perqu\u00e8 alg\u00fa s’ha de seure a pensar com fer-ho i mentre les coses no canvi\u00efn, les accions positives estan b\u00e9.\u00a0 I va acabar recordant que els mitjans van ser els primers a plantejar-se el tractament de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.\u00a0El sots director i responsable del llibre d’estil de El Peri\u00f3dico, Joan Busquet,<\/strong> va explicar com ell entenia els termes sexe i g\u00e8nere i va dir que “la utilitzaci\u00f3 del mascul\u00ed gen\u00e8ric no \u00e9s el resultat del masclisme, sin\u00f3 la desaparici\u00f3 del g\u00e8nere neutre del llat\u00ed en el castell\u00e0 i catal\u00e0”. En la seva opini\u00f3, “l’excessiva utilitzaci\u00f3 de dobles paraules, atempta contra l’economia ling\u00fc\u00edstica. I no \u00e9s amb martingales i artilugis<\/em> ling\u00fc\u00edstics que eliminarem el masclisme”, va afirmar.\u00a0 Busquet va recordar que els periodistes ens hem prove\u00eft de llibres d’estil i codis deontol\u00f2gics i que hi ha altres col\u00b7lectius que s\u00f3n m\u00e9s masclistes. El sexisme cau en els humans i no en el llenguatge, va acabar. Les seves afirmacions, per\u00f2, no van tenir massa consens a la sala.\u00a0 \u00a0Ferran Espada<\/strong>, Director Adjunt de l’edici\u00f3 de Barcelona de El Punt, va afirmar que “la pres\u00e8ncia de la dona per ella sola, no \u00e9s suficient per garantir que es canvi\u00ef el model”. I l’exemple el va posar en la pel\u00b7l\u00edcula nord-americana \u201c La tinent O’Neal\u201d. Quant al llenguatge, afeg\u00ed, tamb\u00e9 hem d’anar amb molta cura. Per\u00f2 el fonamental \u00e9s que “formem part d’un model social determinat i \u00e9s aquest model social el que hem de canviar”. “Com volem que els nens no siguin violents, si som el pa\u00eds de la Uni\u00f3 Europea que venem m\u00e9s armes a r\u00e8gims de dubtosa qualificaci\u00f3 democr\u00e0tica”?\u00a0 S’est\u00e0 caient el sistema i no ens q\u00fcestionem les desigualtats que g\u00e8nere?, continu\u00e0. “Si no hi ha un canvi profund del model els mitjans no canviaran. La introducci\u00f3 d’aquesta visi\u00f3 de g\u00e8nere en la comunicaci\u00f3 ha d’estar combinada amb els canvis de model de societat. ” Per\u00f2 va concloure Espada, cal introduir l’Agenda amb Visi\u00f3 de G\u00e8nere als mitjans, aix\u00ed com a les Pol\u00edtiques P\u00fabliques.\u00a0Va tancar la ronda de la taula Esther Fern\u00e1ndez<\/strong>, Cap d’an\u00e0lisi de p\u00fablic i incid\u00e8ncia social de TV3, que va valorar molt positivament els canvis que estan introduint les dues dones de la direcci\u00f3. “Els models patriarcals els reprodu\u00efm perqu\u00e8 existeixen. I les capes que queden s\u00f3n les m\u00e9s profundes i resistents”, come
\nn\u00e7a. Hi ha din\u00e0miques noves a la nostra casa, per\u00f2 encara hi ha sectors ‘feminitzats’ , \u00e0mbits d’exclusi\u00f3 i zones fosques. Per exemple, va dir Fern\u00e1ndez, “la crisi \u00e9s un relat masculinitzat’ , com ho \u00e9s el del mercat del petroli, la seguretat a\u00e8ria i el codi penal”. ‘Tenim molts problemes per aconseguir expertes, continu\u00e0. Un alt \u00edndex de dones declina anar als programes; no els \u00a0interessa la notorietat; no els va b\u00e9 l’horari; no estan prou segures en el tema… I no sabem si s\u00f3n massa responsables o \u00e9s per la hiperc\u00e0rrega. A TV3 una de cada quatre persones expertes s\u00f3n dones, per\u00f2 costa pujar aquests nivells.Pel que fa \u00a0a la din\u00e0mica de les redaccions, afeg\u00ed, “la pobresa i la immigraci\u00f3, per exemple, \u00e9s m\u00e9s important que el g\u00e8nere…. aquestes pesades, pensa encara la gent”, indicava Fern\u00e1ndez. Els ant\u00eddots, per\u00f2, s\u00f3n fer periodisme de bona qualitat i aix\u00f2 es pot fer als informatius. Per\u00f2 no a les “tele-escombraries”. Fern\u00e1ndez va acabar dient que els canvis a TV3 portaran un nou llibre d’estil i tamb\u00e9 m\u00e9s canvis a la secci\u00f3 d\u2019esports. \u00a0Des de la Fila 0, la primera de les professores, en intervenir va ser la periodista caribenya Mirta Calder\u00f3n<\/strong>, que manifest\u00e0 que, al seu parer,\u00a0 el que havia sentit li feia pensar que ‘anem be’. “Es tracta de veure l’equitat de g\u00e8nere que existeix perqu\u00e8 \u00e9s part de la democr\u00e0cia. Les noticies, va insistir, tenen sexe i g\u00e8nere i tamb\u00e9 el tenen en el seu tractament. I si s’omet, afeg\u00ed, es discrimina. Per tant, les paraules sempre ens donen la mesura.\u00a0La colombiana \u00c1ngela Castellanos<\/strong> va explicar que si un extraterrestre vingu\u00e9s a la terra, el que veuria a trav\u00e9s dels mitjans de comunicaci\u00f3 seria un m\u00f3n d’homes al poder, amb poques dones al voltant, perqu\u00e8 les dones les trobaria al m\u00f3n de la far\u00e0ndula: nom\u00e9s s\u00f3n estrelles i figurants. Els medis reflecteixen i ‘miren’ la realitat amb el model patriarcal. Falta augmentar el n\u00famero de dones per\u00f2, sobretot, falta ‘la consci\u00e8ncia de g\u00e8nere’. \u00a0\u00a0La mexicana Sara Lovera<\/strong> els hi va preguntar si comprarien noticies a una ag\u00e8ncia AFP amb visi\u00f3 de g\u00e8nere. Perqu\u00e8 “el g\u00e8nere no vol dir parlar de dones. Nosaltres hem entrat a l’espai p\u00fablic, per\u00f2 els homes no ho han fet al dom\u00e8stic\u201d.\u00a0La tamb\u00e9 mexicana Soledad Jarqu\u00edn <\/strong>va reivindicar que s\u00ed que volen estar en l’espai p\u00fablic; li va agradar molt sentir que es compren el paper fonamental que tenen els mitjans de comunicaci\u00f3 i es va felicitar perqu\u00e8 s’ent\u00e9n aquesta transcend\u00e8ncia i la necessitat de canviar les coses. I aqu\u00ed \u00e9s on va insistir que el llenguatge \u00e9s una part fonamental per assolir aquests canvis.\u00a0Cristina Fraga<\/strong>, representant d\u2019Ameco, l’\u00fanica Ag\u00e8ncia de G\u00e8nere a l’estat espanyol, va agrair ‘l’assertivitat de la taula a la qual va titllar de ‘talante Zapatero’. Per\u00f2 afirm\u00e0 que per aconseguir \u00a0la igualtat s’ha d’arribar primer als llocs. Va parlar dels ‘condicionants insuportables’ que pateixen les dones per tenir llocs de poder i va posar com a exemple el nombre de fills que tenien els homes ministres (25 en total) i les dones ministres (no arribava a 5) del primer govern paritari de l\u2019Estat Espanyol. Fraga va qualificar d’insofrible els ‘los-las’ per substituir el gen\u00e8ric mascul\u00ed plural, per\u00f2 va afegir que el llenguatge implica el comportament. Per a ella s’han d’utilitzar els manuals sobre el llenguatge i evitar el sexisme.\u00a0La periodista Carme Freixa<\/strong> va qualificar la totalitat de la taula com un ventall que anava \u201cdes del \u2018Cromany\u00f3\u2019 fins al cinisme post\u2013modern\u201d. Va indicar que a algunes expertes no se les convida per \u2018por al que podrien dir\u2019.\u00a0Maricel Chavarr\u00eda<\/strong> de La Vanguardia, va considerar que era urgent que Busquet an\u00e9s als tallers de g\u00e8nere perqu\u00e8 el mascul\u00ed gen\u00e8ric no \u00e9s economia del llenguatge, sin\u00f3 que \u00e9s una pr\u00e0ctica discriminat\u00f2ria. Es tracta de la igualtat. \u201cNo s\u00e9 si hi ha cinisme\u201d \u2013 afeg\u00ed- \u00a0\u201cper\u00f2 no hi ha reflexi\u00f3\u201d. I acab\u00e0 indicant que estem en un moment frontissa que ho hem d’aprofitar per no tornar enrera.\u00a0Ferran Espada<\/strong> en una segona ronda va afegir que la visi\u00f3 de g\u00e8nere s’ha d’incloure en les agendes; Joan Busquet<\/strong> va tornar a insistir que el llenguatge no \u00e9s discriminatori sin\u00f3 que \u00e9s l’evoluci\u00f3 de la pr\u00f2pia llengua; Mirta Calder\u00f3n<\/strong> reiter\u00e0 que el llenguatge \u00e9s un ens viu i aflora quan els humans el reclamen. La paraula \u201cla generala\u201d no existia, va explicar, fins que una dona va arribar a aquest grau dins l\u2019estament militar. I la not\u00edcia \u00e9s m\u00e9s noticia quan t\u00e9 tots els angles. Perqu\u00e8 si no reflexa el del 52% no \u00e9s total. Per aix\u00f2 t\u00e9 sentit i \u00e9s necess\u00e0ria la transversalitat en la comunicaci\u00f3.\u00a0La XIDPIC.CAT (Xarxa Internacional de Periodistes amb Visi\u00f3 de G\u00e8nere) i l’ICD (Institut Catal\u00e0 de les Dones), han impulsat aquests tallers amb la col\u00b7laboraci\u00f3 i el suport del Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya i les seves Delegacions, el Centre Internacional de Premsa de Barcelona i les ag\u00e8ncies de not\u00edcies i organitzacions de g\u00e8nere i comunicaci\u00f3: ADPC (Catalunya), AMECO (Estat espanyol), ARTEMISA (Argentina), CIMAC (Am\u00e8rica Llatina) i SEMLac ( Am\u00e8rica Llatina i Carib).<\/p>\n

Els tallers han estat impartits per les periodistes i professores: Marta Corcoy\u00a0 de l’ADPC (Catalunya), Cristina Fraga d’AMECO (Estat espanyol), Soledad Jarqu\u00edn i Sara Lovera\u00a0 de CIMAC (M\u00e8xic, Centre Am\u00e8rica i Am\u00e8rica Llatina) i \u00c1ngela Castellanos i Mirta Rodr\u00edguez Calder\u00f3n de SEMLac ( d’Am\u00e8rica Llatina i el Carib).<\/p>\n

\u00a0Comissi\u00f3 Organitzadora dels Primers Tallers de G\u00e8nere i Comunicaci\u00f3: Lina Barber<\/strong>, Tona Gusi<\/strong>, Montse Minobis<\/strong> i L\u00eddia Vilalta<\/strong>.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cr\u00f2nica de l\u2019Acte de Cloenda dels Primers Tallers de G\u00e8nere y Comunicaci\u00f3 de Catalunya: Debat per a un periodisme no masclista.\u00a0per L\u00eddia Vilalta, 14\/10\/08, Barcelona.XIDPIC.CAT-XIPAVG\u00a0\u00a0El dissabte 11 es van cloure al Col\u00b7legi de Periodistes els Primers Tallers de G\u00c8NERE i COMUNICACI\u00d3 que s’han dut a terme a Catalunya, simult\u00e0niament a totes les demarcacions territorials, durant […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9,12,79],"tags":[],"class_list":["post-479","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies-catalunya-moviments-socials","category-noticies-catalunya-institucions-nacionals","category-noticies-mitjans-comunicacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/479","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=479"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/479\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=479"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=479"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=479"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}