{"id":22,"date":"2007-06-01T11:54:02","date_gmt":"2007-06-01T17:54:02","guid":{"rendered":"http:\/\/cat.bloctum.com\/tonagusi\/2007\/06\/01\/hi-ha-dones-politiques-pero-manquen-politiques-de-dones\/"},"modified":"2007-06-01T11:54:02","modified_gmt":"2007-06-01T17:54:02","slug":"hi-ha-dones-politiques-pero-manquen-politiques-de-dones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/?p=22","title":{"rendered":"‘Hi ha dones pol\u00edtiques, pero manquen pol\u00edtiques de dones’"},"content":{"rendered":"

CIMAC, not\u00edcies<\/strong>, 25 de maig de 2007<\/p>\n

El 60 per cent de pobres s\u00f3n de sexe femen\u00ed segons l’informe Especial de ‘Prensa Latina Mujeres del Tercer Milenio’<\/strong>.
\n<\/strong>Les dones encara no poden intervenir plenament en la vida econ\u00f2mica i p\u00fablica, tenen acc\u00e9s limitat a les posicions d’ influ\u00e8ncia i poder. Les seves opcions laborals s\u00f3n m\u00e9s redu\u00efes i continuen tenint pitjors sous que els homes fent la mateixa feina.<\/p>\n

Al F\u00f2rum ‘Lideratge de la dona a la pol\u00edtica’<\/strong> celebrat a Costa Rica,\u00a0 les dones pol\u00edtiques varen coincidir en que han d’afrontar m\u00e9s dificultats que els homes per accedir a c\u00e0rrecs p\u00fablics.<\/p>\n

\u00c9s cert que a Am\u00e8rica Llatina hi ha hagut un augment de dones en els llocs claus dels governs : una presidenta (Xile), una primera ministra (Jamaica), varies ministres (Argentina, Colombia, Uruguaiy, Vene\u00e7ola i Cuba), en s\u00f3n exponents actuals. Per\u00f2 la problem\u00e0tica de g\u00e8nere continua sense estar present en les pol\u00edtiques d’\u00e0rees claus.<\/p>\n

Diferents participants al F\u00f2rum com: Nora de Melgar, ex candidata presidencial de Honduras por el Partido Nacional y ex alcaldesa de Tegucigalpa, Adriana Gonz\u00e1lez, senadora del Partido Acci\u00f3n Nacional (PAN) de M\u00e9xico, Mar\u00eda Eugenia Sequeira, de la Alianza Liberal Nicarag\u00fcense, Marcia Campo, presidenta de la Federaci\u00f3n Democr\u00e1tica Internacional de Mujeres (FDIM), constaten que encara impera el masclisme i que la participaci\u00f3 de la dona a la vida p\u00fablica \u00e9s indispensable per impulsar canvis sociales en els pa\u00efsos. Valoren a les dones la qualitat de ser m\u00e9s realistes i per tant m\u00e9s properes al poble, m\u00e9s coneixedores de les necessitats de la gent. Tamb\u00e9 creuen que han de ser les abanderades de la democr\u00e0cia en aquest moment de la historia.<\/p>\n

Es queixen per\u00f2 que, fins ara, a\u00a0 Llatinoam\u00e8rica les dones est\u00e1n relegades a vicepresid\u00e8ncies i a ministeris.
\nN’hi ha que opinen que el tipus de participaci\u00f3 de la dona a la vida p\u00fablica es pot diferenciar segons la generaci\u00f3 a la qual pertanyen aquestes dones. Aix\u00ec les tradicionals ocupen c\u00e0rrecs relacionats amb la familia, la vida\u00a0 i la societat, per contra la nova generaci\u00f3 est\u00e0 interessada en ocupar c\u00e0rrecs de m\u00e9s pes en els governs i els pa\u00efsos: banca, finances, energia, seguretat i relacions internacionals.<\/p>\n

Un objectiu immediat seria el de millorar els sistemes de quotes de participaci\u00f3 de g\u00e8nere als governs, parlaments i partits.<\/p>\n

Un altre objectiu es millorar l’educaci\u00f3 de les dones i estimular la denominada solidaritat de g\u00e8nere per evitar rivalitats locals.<\/p>\n

\u00c9s un fet que en els darrers cinc anys hi ha per primera vegada dones Ministres de Defensa<\/strong>: Xile, Colombia, Uruguai, Argentina i Equador, aix\u00f2 podria representar\u00a0 un progr\u00e9s de g\u00e8nere en el control pol\u00edtic i el nou rol de l’exercit.<\/p>\n

Tamb\u00e9 a tot el m\u00f3n, el nombre de Presidentes de Govern ha augmentat de una (la Presidenta de Mongolia, Suhbaataryn Yanjmaaen) durant els anys cinquanta a trenta-una en els darrers quinze anys. Aquest any passat, el 2006, ha estat l’any de Portia Simpson a Jamaica, Michelle Bachelet a Xile,\u00a0 Ellen Johnson-Sirleaf a Liberia, etc.<\/p>\n

Objectius del Mileni<\/strong><\/p>\n

Com\u00a0 a part d’aquest objectius, els pa\u00efsos membres s’han comprom\u00e9s a reduir la pobresa i la fam i a universalitzar l’ensanyament primari.<\/p>\n

La promoci\u00f3 de l’equitat de g\u00e8nere i els drets de les dones\u00a0 \u00e9s\u00a0 una altra de les vuit fites b\u00e0siques per al desenvolupament que l’ONU<\/strong> vol aconseguir el 2015.<\/p>\n

En el darrer congr\u00e9s internacional de dones a Vene\u00e7ola, delegacions de 103 pa\u00efsos varen denunciar\u00a0 l’elevat grau d’exclusi\u00f3 que hi ha a Llatinoam\u00e8rica i el Carib, i al Sud-est asi\u00e0tic, al Nord d’\u00c0frica i a l’Orient Mitj\u00e0.<\/p>\n

Els \u00faltims\u00a0 informes de l’ Organizaci\u00f3 Internacional del Treball (OIT) indiquen que la incorporaci\u00f3 femenina total tan sols ha crescut en els darrers quinze anys d’un un 39.7\u00a0 a\u00a0 un 40 el 2006.<\/p>\n

Actualment les dones llatinoamericanes i caribenyes s\u00f3n nom\u00e9s el 40 per cent de la poblaci\u00f3\u00a0 econ\u00f2micamente activa de les \u00e0rees urbanes. La seva tasa de participaci\u00f3 en el mercat laboral va creixer del 39 per cent el 1990 al 52.4 el 2006, pero lesquerda d’ ingressos es una de las m\u00e9s grands, ja que reben sous equivalents tot just al 68 per cent dels salaris que cobren els homes.<\/p>\n

I pitjor encara: quan les dones tenen nivells similars o superiors de qualificaci\u00f3, guanyen de mitjana el 72 per cent del que guanyen els homes.<\/p>\n

No \u00e9s estrany, doncs, que l’Informe Especial de Prensa Latina Mujeres del Tercer Milenio<\/strong> ens indiqui que encara hi ha molta feina per fer.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

CIMAC, not\u00edcies, 25 de maig de 2007 El 60 per cent de pobres s\u00f3n de sexe femen\u00ed segons l’informe Especial de ‘Prensa Latina Mujeres del Tercer Milenio’. Les dones encara no poden intervenir plenament en la vida econ\u00f2mica i p\u00fablica, tenen acc\u00e9s limitat a les posicions d’ influ\u00e8ncia i poder. Les seves opcions laborals s\u00f3n […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[82],"tags":[],"class_list":["post-22","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies-internacional"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/22","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=22"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/22\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=22"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=22"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=22"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}