![\"EF](\"http:\/\/www.laindependent.cat\/images\/stories\/General_16\/Octubre_16\/EF_0.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Les dones continuen enfrontant diversos sistemes d’opressi\u00f3 que controlen, exploten i ocupen amb impunitat els seus cossos, els seus territoris.<\/strong> <\/p>\n Del projecte a tres bandes \u2013 Peru, Senegal i Dominicana \u2013 es presenta l’informe peru\u00e0<\/strong><\/p>\n La Xarxa de Migraci\u00f3, G\u00e8nere i Desenvolupament, l’Instituto de Apoyo al Movimiento Aut\u00f3nomo de Mujeres Campesinas-IAMAMC i l’Asociaci\u00f3n de Mujeres de la Provincia de Huancabamba, amb el suport de l’Ag\u00e8ncia Catalana de Cooperaci\u00f3 al Desenvolupament, han presentat <\/a>el passat divendres 14 d’octubre a Barcelona una important recerca sobre les seq\u00fceles de les esterilitzacions for\u00e7ades en l’autonomia f\u00edsica, econ\u00f2mica, sexual i reproductiva de les dones ind\u00edgenes i del seu benestar emocional i social: “La veritat est\u00e0 en els nostres cossos. Seq\u00fceles d’una opresi\u00f3 reproductiva”. Ho han fet al Centre C\u00edvic Drassanes tot compartint els resultats amb un p\u00fablic molt participatiu.<\/p>\n Abans i despr\u00e9s de l’acte es pogu\u00e9 veure una exposici\u00f3 fotogr\u00e0fica que explica part de la lluita vindicativa de les dones ind\u00edgenes per la veritat, la just\u00edcia i la reparaci\u00f3.<\/p>\n La sots directora i fundadora de la Independent, Tona Gusi<\/strong>, present\u00e0 i moder\u00e0 l’acte. Feu, tamb\u00e9, una revisi\u00f3 dels articles sobre Per\u00fa apareguts en les edicions setmanals de la Independent, essent en total una seixantena i en concret 16 d’ells sobre les esterilitzacions for\u00e7ades publicats en les seccions de viol\u00e8ncia contra les dones i de salut sexual i reproductiva (veure enlla\u00e7os al final de la cr\u00f2nica).<\/p>\n La Independent en la resta d’articles que s\u00f3n sobre els sabers, els treballs i les lluites de les dones, ha tractat temes com ara: la viol\u00e8ncia masclista; l’avortament; l’extracci\u00f3 de mines or i drets de l’aigua amb les “damas azules”, aix\u00ed com les reserves de gas i petroli; l’economia i els Tractats de Comer\u00e7; la participaci\u00f3 en l’administraci\u00f3 p\u00fablica i den\u00fancies i peticions a les Institucions ( internacionals i nacionals); el tractament a mitjans de comunicaci\u00f3 i webs, aix\u00ed com not\u00edcies relacionades amb periodistes, escriptores, cineastes, i creatives; i finalment, els premis a lideratges femenins.<\/p>\n <\/p>\n Bombo Ndir<\/strong> \u00e9s presidenta de la Xarxa de Migraci\u00f3, G\u00e8nere i Desenvolupament, mediadora intercultural, agent comunitaria de Salut i activista pels Drets Humans de les Dones. Ha participat en l’elaboraci\u00f3 del document operacional per a les i per als profesionals sanitaris respecte a la prevenci\u00f3n per erradicar les Mutilacions Genitals Femenines. Ha coordinat projectes de cooperaci\u00f3 internacional com el projecte “Soxali Jigeen” d’apoderament de les Dones (2009 -2012).<\/p>\n En la seva intervenci\u00f3, va explicar la mirada ample que aporta en el context dels DDHH aquest projecte sobre Senegal, Per\u00fa i Col\u00f2mbia. D’aqu\u00ed pocs dies es far\u00e0 la presentaci\u00f3 de la part del projecte sobre Senegal, que ella n’\u00e9s la coordinadora.<\/p>\n <\/p>\n Arlene Cruz<\/strong> \u00e9s advocada feminista i integrant de la Xarxa de MIgraci\u00f3, G\u00e8nere i Desenvolupament, experta en just\u00edcia de g\u00e8nere i pol\u00edtiques d’igualtat. Est\u00e0 Llicenciada en Dret per la Universitat Iberoamericana de Santo Domingo i t\u00e9 un M\u00e0ster en Dret Europeu per la Universit\u00e9 d’Avignon (Fran\u00e7a). Ha dut a terme plans d’igualtat i responsabilitat social en empreses privades, aix\u00ed com el monitoratge i avaluacions de projectes en entitats del tercer sector. Actualment ofereix de forma volunt\u00e0ria assessorament i formaci\u00f3 jur\u00eddica a dones que viuen en contextos de migraci\u00f3.<\/p>\n Segons Cruz, aquest projecte incorpora la saviesa dels pa\u00efsos d’origen de les dones migrades i les moltes col\u2022laboracions al projecte han aportat incid\u00e8ncies en les pol\u00edtiques socials a Dominicana, en els drets sexuals i reproductius i en concret sobre la llei de l’avortament, que encara es troba a les beceroles.<\/p>\n <\/p>\n La veritat es troba en el nostres cossos<\/strong><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Esperanza Huayama<\/strong>, coautora de la investigaci\u00f3, \u00e9s la presidenta de l’Associaci\u00f3 de Dones de la Prov\u00edncia de Huancabamba (AMHBA) i vicepresidenta de l’Associaci\u00f3 Nacional de Dones Peruanes Afectades per les Esterilitzacions For\u00e7ades. Porta m\u00e9s de vint anys assumint c\u00e0rrecs directius en la seva organitzaci\u00f3, essent una de les principals referents en la demanda de Veritat, Just\u00edcia i Reparaci\u00f3 al Per\u00fa. Ella tamb\u00e9 \u00e9s v\u00edctima de l’esterilitzaci\u00f3 for\u00e7ada, per aix\u00f2, com b\u00e9 assenyala ” la veritat est\u00e0 en el seu cos”.<\/p>\n La seva intervenci\u00f3 fou molt emotiva ja que alhora que part\u00edcep de l’informe parlava com a testimonia de la brutalitat de l’esterilitzaci\u00f3 for\u00e7osa al Per\u00fa en el seu propi cos. De fet fou esterilitzada sense estar informada i contra la seva voluntat, quan estava embarassada de 3 mesos i el nad\u00f3 nasqu\u00e9 mort als 8 mesos d’embar\u00e0s. Explic\u00e0 la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia de dolor al centre de salut on diu que no va ser ni anestesiada. I de tractant-se d’anest\u00e8sia no pot estar segura que la que reberen les seves companyes no fos anestesia de bestiar o un producte pitjor.<\/p>\n Les conseq\u00fc\u00e8ncies per a ella i la resta de dones han estat dram\u00e0tiques, explic\u00e0 assertivament aquesta lideresa ind\u00edgena: dolors en el cos de cadascuna des d’infeccions, mals de cap i “mals en les costures, les esquerdes”, rebuig marital davant la seva inapet\u00e8ncia sexual o dolors en el coit i fins i tot violacions. “No nos comprendieron” afirma.<\/p>\n Huayama est\u00e0 orgullosa de la investigaci\u00f3 i del llibre fruit de la mateixa: ” La verdad est\u00e0 en nuestros cuerpos. Secuelas de una opresi\u00f3n reproductiva”. I ho est\u00e0 perqu\u00e8 “nosaltres mateixes hi hem pogut explicar el dolor en el cas de cadascuna”.<\/p>\n No ha parat de lluitar, durant aquest 20 anys, per la just\u00edcia i la reparaci\u00f3 per com varen tractar els seus cossos. I diu que no parar\u00e0 fins aconseguir-les. La pen\u00faltima fiscal del cas el va tancar, per\u00f2 l’actual fiscal l’ha reobert i sembla que tenen recolzament de la viceministra.<\/p>\n Aquesta valenta lideresa, explic\u00e0 que tant ella com la resta de companyes de l’AMHBA han estat amena\u00e7ades de mort i ara tamb\u00e9 la investigadora principal, i es per aix\u00f2 que volgu\u00e9 manifestar en veu ben alta el seu agra\u00efment ” hasta el fin del mundo” a Sara Cuentas – “Sarita” l’anomena- per patir amb elles persecuci\u00f3 i difamacions i tamb\u00e9 per haver fet un treball tan cur\u00f3s on s’han recollit veus representatives de les m\u00e9s de 300.000 dones afectades i fent-ho des de la saviesa i l’emoci\u00f3 compartida.<\/p>\n <\/p>\n Sara Cuentas Ram\u00edrez<\/strong>, la investigadora principal, \u00e9s comunicadora social i periodista. Col\u00b7labora a El Pa\u00eds, \u00e9s redactora de La Independent i blocaire a La Mula, una web de den\u00fancia social del Per\u00fa. Experta en interseccionalitat, g\u00e8nere i desenvolupament, ha treballat durant m\u00e9s de 12 anys en l’\u00e0mbit de la cooperaci\u00f3 internacional impulsant projectes encaminats a protegir i promoure els drets humans de les dones. \u00c9s autora de la metodologia An\u00e0lisi interseccional per al Canvi<\/em>, la qual ha aplicat a la present investigaci\u00f3. \u00c9s tamb\u00e9 l’assessora en incid\u00e8ncia pol\u00edtica de l’Associaci\u00f3 de Dones de la Prov\u00edncia de Huancabamba.<\/p>\n En la seva intervenci\u00f3 explic\u00e0 que la investigaci\u00f3 est\u00e0 aplicada des de la cr\u00edtica feminista descolonial i l’an\u00e0lisi interseccional, amb una proposta innovadora metodol\u00f2gica. Destac\u00e0 l’acci\u00f3 de resist\u00e8ncia vindicativa de les dones m\u00e9s enll\u00e0 de la seva realitat de v\u00edctimes, reconeixent els seus sabers, an\u00e0lisi i propostes organitzatives.<\/p>\n Destac\u00e0 que la investigaci\u00f3 ha estat un repte, feta en una situaci\u00f3 dif\u00edcil i sota amena\u00e7a de mort, que encara hagu\u00e9s pogut ser pitjor si hagu\u00e9s estat elegida la candidata Keiko Fujimori ( que per cert durant la campanya regalava tuppers <\/em>a les dones ind\u00edgenes).<\/p>\n Parl\u00e0 Sara Cuentas de la incid\u00e8ncia feta per les dones de les diverses organitzacions esmentades, de Cusco, Huancabamba i altres poblacions del Departament de Piura. Tamb\u00e9 tingu\u00e9 paraules per a la ja despareguda Giulia Tamayo<\/strong>, la gran lluitadora d\u2019aquesta causa i qui feu la denuncia de Fujimori durant la dictadura, encara que nos fos sempre acompanyada per les organitzacions feministes del pa\u00eds. Cal recordar que l\u2019operaci\u00f3 de les esterilitzacions for\u00e7ades fou una campanya que emprengu\u00e9 Fujimori, signant de les Resolucions de Beijing, amb un ajut del Banc Mundial i del FMI per a programes de planificaci\u00f3 familiar. No cal dir que la campanya d\u2019esterilitzaci\u00f3 de Fujimori a dones indigenes, pobres i de zones marginals fou emprada com una eina pol\u00edtica.<\/p>\n De fet “les esterilitzacions for\u00e7ades han estat un punt d’inflexi\u00f3 en les campanyes electorals”, afirma Cuentas, que ha fet des del 93 investigaci\u00f3 del tema i que actualment t\u00e9 el comprom\u00eds d’exercir l’assessoria d’incid\u00e8ncia pol\u00edtica en la demanda de veritat, just\u00edcia i reparaci\u00f3. <\/p>\n La investigaci\u00f3 i els resultats i el cam\u00ed futur<\/strong><\/p>\n El 2013 s’impartiren uns tallers no acad\u00e8mics a Huancabamba sobre el sabers que serviren perqu\u00e8 naixessin les coneixences. Aquest tallers es feren ja amb la metodologia interseccional aplicada a l’actual projecte. Aquesta metodologia recupera els sabers ancestrals de les dones, \u00e9ssent les mateixes testimonis les qui fan les an\u00e0lisis de vides i conformen l’organitzaci\u00f3 per lluitar contra la violaci\u00f3 del DDHH amb eines pr\u00f3pies que volen subvertir la situaci\u00f3. Sara Cuentas est\u00e0 conven\u00e7uda que l’AMHBA \u00e9s l’organitzaci\u00f3 fonamental ( i en sororitat) per a la demanda de just\u00edcia i reparaci\u00f3.<\/p>\n \u00c9s despr\u00e8n doncs d’aquests testimoniatges que la violaci\u00f3 m\u00faltiple dels cossos de les dones fou gestionada des del propi estat sobre les dones que viuen en situaci\u00f3 de pobresa econ\u00f2mica, ind\u00edgenes qu\u00edtxues, aimares i amaz\u00f2niques. \u00c9s tracta d’un delicte de Lesa Humanitat. Giulia Tamayo denunciava en el seu llibre ” Nada personal” les evid\u00e8ncies p\u00fabliques dels fets recollida entre 1996 i 2000 del paper directe de Fujimori i el seu ministre de Salut de 1996 al 2000 amb el silenci i la complicitat del personal sanitari.<\/p>\n Malgrat la gran quantitat d’investigaci\u00f3, la fiscal actual del cas ha fet el 3er. arxivament per\u00f2 el seu fiscal superior, Luis Landa ha cursat un av\u00eds que en 30 dies hi ha d’haver una revisi\u00f3 de l’arxivament en funci\u00f3 de les noves proves pel que fa a les seq\u00fceles que pateixen les dones esterilitzades. Es connecta aix\u00ed la situaci\u00f3 actual amb la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i la incid\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/p>\n Entre els resultats de la investigaci\u00f3 actual cal destacar: l’aportaci\u00f3 directa de les seq\u00fceles d’aquestes dones i de la viol\u00e8ncia masclista damunt d’elles; l’estigmatitzaci\u00f3 com a “dones capades” i tractades de “lleugeres de moral sexual” en les seves comunitats; emocionalment tocades; totes les conseq\u00fc\u00e8ncies de no poder desenvolupar el seu treball a causa de la seva debilitat f\u00edsica i dels dolors a la cintura, al cap, marejos…; tamb\u00e9 la repercussi\u00f3 en la salut mental com \u00e9s la depressi\u00f3 i l’augment de su\u00efcidis ( tant de dones les dones com de llurs marits); l’empobriment com a conseq\u00fc\u00e8ncia de no poder treballar a les “xacras” o de peones als cultius; la p\u00e8rdua de parella i el desmembrament familiar amb migracions; les parelles \u00e8bries amb remordiment i su\u00efcidis; i finalment la pr\u00f2pia manca de fills i la repercussi\u00f3 negativa econ\u00f2mica familiar.<\/p>\n Per a la investigadora Sara Cuentas el cam\u00ed organitzatiu \u00e9s accionar davant l’Estat les propostes fetes fins avui dia, des de la saviesa ancestral de les filles, segurament de les dones de la costa amb m\u00e9s de 3.000 anys d’hist\u00f2ria i que l’any 1500 lluitaven contra la invasi\u00f3 espanyola. D’aquests dones d’Huancabamba, de les j\u00edbares, amazones de la selva s’exten el crit de just\u00edcia i reparaci\u00f3 davant la crueltat dirigida pel Banc Mundial i el FMI denunciada al Per\u00fa, per\u00f2 tamb\u00e9 a M\u00e8xic i a l’\u00cdndia.<\/p>\n <\/p>\n Drina Ergueta:<\/strong> es defineix com a periodista amb perspectiva de g\u00e8nere, forma part de l\u2019 Equip d\u2019editores de La Independent i \u00e9s columnista permanent als diaris bolivians P\u00e1gina Siete i Los Tiempos, aix\u00ed com de l\u2019ag\u00e8ncia mexicana SemM\u00e9xico (que dirigeix la periodista Sara Lovera). Forma part de la XIDPIC.CAT<\/a> i la RIPVG.<\/p>\n Ergueta fou l’encarregada de repassar l’informe redactat aquest any i que ara ha sortit en forma de llibre.\u00a0 Segons els dossier central les campanyes d’esterilitzaci\u00f3 afectaren el 10 per cent de les dones del pa\u00eds, m\u00e9s de 400.000 esterilitzacions de les quals un 90 per cent foren practicades a dones.<\/p>\n Per aquesta periodista el valor de la investigaci\u00f3 rau en que s’hi troben reunides les coses comunes i els aspectes \u00edntims. S\u2019hi posen en context i els responsables queden al descobert en la seva estructura en el govern.<\/p>\n Tamb\u00e9 demostra la focalitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia sobre els cossos de les dones, justament en aquesta part del cos.<\/p>\n D\u2019altra banda, segons Ergueta, la investigaci\u00f3 dona for\u00e7a a les den\u00fancies pel reconeixement de la veritat.<\/p>\n <\/p>\n El debat<\/strong><\/p>\n Per acabar, i abans de revisitar l\u2019exposici\u00f3, s\u2019obr\u00ed el debat. Debat on sorgiren reflexions, preguntes i propostes. Des de percebre el poc coneixement d\u2019aquesta situaci\u00f3, a animar a presentar demandes consulars.<\/p>\n Des del reconeixement \u00edntim del biaix de la mirada occidental en el tema de les esterilitzacions, lluny de la mirada feminista descolonial, a l\u2019\u00e8xplicit d\u2019organitzacions de joves feministes, com les del Manifest del 2014 sota el lema \u201cSomos las hijas de las mujeres que esterilizaron\u201d que malgrat dir que s\u2019havien sumat al moviment, en cap ocasi\u00f3 s\u2019han apropat a les dones ind\u00edgenes. Col\u00b7lectius doncs, que \u2013 a parer de Sara Cuentas i d\u2019Esperanza Huayama \u2013 tenen dificultats en entendre els simbolismes i els discursos de les dones ind\u00edgenes des de la interseccionalitat. Temes com plaer, sexe, maternitat, avortament, desig…s\u2019haurien de treballar des d\u2019aquesta metodologia que comporta la visi\u00f3 descolonial i interseccional.<\/p>\n Esperanza Huayama<\/strong> no volgu\u00e9 que el p\u00fablic (majorit\u00e0riament format per dones) marx\u00e9s sense sentir encara m\u00e9s empatia i sororitat en la seva lluita quan recordava: \u201cens van dir: vinguin! que els hi donarem aliments i vitamines per a la salut\u201d i \u201cnosaltres mateixes vol\u00edem anar-hi\u201d. \u201cNo ens van dir res i ens ho van fer perqu\u00e8 \u00e9rem camperoles, analfabetes i indefenses\u201d. Ens arriba el seu plany -encara avui que ja fa uns dies que ha retornat a Huancabamba- quan reprodu\u00efa llurs crits durant l\u2019esterilitzaci\u00f3: \u201cpareu, que m\u2019esquartereu a trossos\u201d i \u201cem feia mal la vida\u201d.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n M\u00e9s Informaci\u00f3:<\/p>\n Barcelona: Presentaci\u00f3 de la recerca sobre esterilitzacions for\u00e7ades al Per\u00fa <\/a>13 d’octubre de 2016<\/p>\n Cooperaci\u00f3 Catalana impulsa llibre sobre seq\u00fceles d’esterilitzaci\u00f3 for\u00e7ada <\/a>22 de setembre de 2016<\/p>\n El 8 de mar\u00e7 \u00e9s nostre <\/a>10 de mar\u00e7 de 2016<\/p>\n Esterilitzades de manera for\u00e7ada: entre les amenaces i la utilitzaci\u00f3 <\/a>24 de febrer de 2016<\/p>\n Barcelona: Judici als responsables d’ “Esterilitzacions For\u00e7ades” \/La Independent \/ Not\u00edcies G\u00e8nere <\/a>29 d’octubre de 2015<\/p>\n Va ser una pol\u00edtica d’estat, no una neglig\u00e8ncia m\u00e8dica <\/a>22 d’octubre de 2015<\/p>\n Barcelona – Internacional: ” Les Dones Parim, Les Dones Decidim” <\/a>1 d’octubre de 2015<\/p>\n Les esterilitzacions for\u00e7ades en el context electoral peru\u00e0\u00a0<\/a>3 de juny de 2015<\/p>\n Una mirada descolonial a les esterilitzacions for\u00e7ades <\/a>14 de maig de 2015<\/p>\n Espanya – Per\u00fa: Inventari a favor de l’alegria <\/a>22 d’abril de 2015<\/p>\n Esperanza Huayama: Veritat, Just\u00edcia i Reparaci\u00f3 <\/a>4 de febrer de 2015<\/p>\n Les esterilitzacions a l’\u00cdndia, una llarga i fosca hist\u00f2ria <\/a>13 de novembre de 2014<\/p>\n “Mem\u00f2ries d’esterilitzaci\u00f3 for\u00e7ada” al Per\u00fa <\/a>12 de novembre de 2014<\/p>\n Les llavors de Giulia Tamayo <\/a>24 de setembre de 2014<\/p>\n
\nA la d\u00e8cada dels 90 al Per\u00fa foren esterilitzades m\u00e9s de 350.000 dones durant el govern de Fujimori. Nom\u00e9s donaren el seu consentiment, sense engany, el 10 per cent.<\/strong><\/p>\n![\"EF-1\"](\"http:\/\/www.laindependent.cat\/images\/stories\/General_16\/Octubre_16\/EF-1.jpg\")
<\/strong><\/p>\n![\"EF-2\"](\"http:\/\/www.laindependent.cat\/images\/stories\/General_16\/Octubre_16\/EF-2.jpg\")
<\/p>\n![\"EF-3\"](\"http:\/\/www.laindependent.cat\/images\/stories\/General_16\/Octubre_16\/EF-3.jpg\")
<\/p>\n![\"EF-4.B\"](\"http:\/\/www.laindependent.cat\/images\/stories\/General_16\/Octubre_16\/EF-4.B.jpg\")
<\/strong><\/p>\n![\"EF-5\"](\"http:\/\/www.laindependent.cat\/images\/stories\/General_16\/Octubre_16\/EF-5.jpg\")
<\/p>\n
\nParlant sobre aquest projecte que compta amb el suport de l’ACCD, digu\u00e9 a la sala que per a ella era ” un privilegi estar aqu\u00ed incidint en un proc\u00e9s transformador all\u00e0” i que “les dones migrades de les diverses latituds que conformen el projecte enforteixen i fan m\u00e9s forts els seus vincles”.<\/p>\n![\"EF-6\"](\"http:\/\/www.laindependent.cat\/images\/stories\/General_16\/Octubre_16\/EF-6.jpg\")
<\/p>\n![\"foto-10\"](\"http:\/\/www.laindependent.cat\/images\/stories\/General_16\/Octubre_16\/foto-10.jpg\")
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 ![\"EF-7\"](\"http:\/\/www.laindependent.cat\/images\/stories\/General_16\/Octubre_16\/EF-7.jpg\")
<\/p>\n![\"foto-9\"](\"http:\/\/www.laindependent.cat\/images\/stories\/General_16\/Octubre_16\/foto-9.jpg\")
![\"foto-8\"](\"http:\/\/www.laindependent.cat\/images\/stories\/General_16\/Octubre_16\/foto-8.jpg\")
<\/p>\n