Per Tona Gusi<\/p>\n
Action Commune Inter R\u00e9seaux Fundation Anna Lindh (FAL) a Taroudant, Maroc. 11-12.04.2014: Cine Forum<\/strong><\/p>\n <\/p>\n El divendres 11 d\u2019abril i el dissabte 12 d\u2019abril, a la tarda, a la mateixa Facult\u00e9 poly disciplinaires de Taroudant se celebraren dues sessions de Cinema F\u00f2rum.<\/p>\n La sessi\u00f3 del divendres va comptar amb dues projeccions del CNA\/Lyc\u00e9e Nic Biever de Luxemburg<\/a>: Klibberkleeschen<\/em> (festes i celebracions p\u00fabliques a Luxemburg) i Histoires de Jeunesses<\/em>, una de B\u00e8lgica, amb el documental R\u00e9ussir ici ou l\u00e0-bas? L\u2019Afrique se r\u00e9invente<\/em><\/a>, basat en entrevistes de Bel Afrika TV<\/a>, i una altra de Tun\u00edsia, de l\u2019organitzaci\u00f3 Enfants Scientifiques<\/a> amb el t\u00edtol: Away from politics. As a chil<\/em> que tanc\u00e0 la jornada.<\/p>\n A Klibberkleeschen<\/em> es mostren una desena de festes populars, locals o nacionals, de Luxemburg que han esdevingut, al llarg del temps, en celebracions culturals col\u2022lectives en la mem\u00f2ria nacional.<\/p>\n A Histoires de Jeunesses<\/em>, el film evoca, de 1929 al 2000, la joventut de les successives generacions de Luxemburg a partir de les imatges gravades per les fam\u00edlies i d\u2019entrevistes amb personatges de totes les edats que expliquen a c\u00e0mera les experi\u00e8ncies m\u00e9s importants de la seva adolesc\u00e8ncia.<\/p>\n El treball de Bel Afrika TV<\/a> (B\u00e8lgica) fou en un format televisiu molt convencional i de tall informatiu, sense aportacions creatives, amb entrevistes est\u00e0tiques a personalitats del mon de la migraci\u00f3 a B\u00e8lgica, i quasi la totalitat dirigents masculins ja que nom\u00e9s hi ha una entrevista a dones, en la que no apareixen amb nom i cognom sin\u00f3 com a membresia d\u2019una associaci\u00f3 i en una \u00fanica entrevista.<\/p>\n Bel Afrika TV \u00e9s una TV digital sobre l\u2019actualitat africana i sobre la vida de la di\u00e0spora africana a B\u00e8lgica, sempre en el marc de l\u2019antiracisme i l\u2019antifeixisme.<\/p>\n R\u00e9ussir ici ou l\u00e0-bas? L\u2019Afrique se r\u00e9invente<\/a>, realitzat per Kodjo Degbey<\/strong> tracta sobre la migraci\u00f3, la legislaci\u00f3, els valors, els estereotips i els t\u00f2pics. Les persones entrevistades s\u00f3n: Jean Ives Kitanto<\/strong>, president de l\u2019organitzaci\u00f3 juvenil CDH: Moro Mukota Mubeba<\/strong>, gerent d\u2019una empresa exitosa; Ahmed Moushin<\/strong>, diputat al Parlament belga, el senador Ahmed Laaqua<\/strong>l; Rodouane Bohua<\/strong>l, director d\u2019un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3; Pierre Migisha<\/strong>, diputat a Brussel\u2022les pel CDH: i diverses dones del FIREFEC, F\u00f2rum de Dones del Congo belga i de VC4 AFRICA MEETUP 2011.<\/p>\n <\/p>\n En canvi el film Away from politics. As a chil<\/em>, d\u2019 Enfants Scientifiques<\/a>, tot i consistir b\u00e0sicament en un format d\u2019entrevistes pautades, sigui per la frescor de la mainada o per l\u2019edici\u00f3 m\u00e9s creativa del documental, result\u00e0 molt m\u00e9s aplaudit pel p\u00fablic. Tamb\u00e9 els \u00e0mbits de les preguntes eren interessants i encara ho foren m\u00e9s les molt variades opinions de nenes i nens.<\/p>\n Aquesta organitzaci\u00f3 no governamental de Tun\u00edsia dona l\u2019oportunitat de desenvolupar el seu talent intel\u2022lectual a nois i noies de 12 a 18 anys, tenint en compte l\u2019equilibri emocional en el desenvolupament de llurs capacitats sense que l\u2019adolescent perdi la seva motivaci\u00f3 per seguir el seu cam\u00ed cap a l\u2019\u00e8xit.<\/p>\n El documental, realitzat expressament per a aquesta trobada de la Fundaci\u00f3 Anna Lindh a Taroudant, plasma les activitats plurals de nens i nenes jugant i creant, fent experiments com \u00e9s observar la natura, o fent treballs de bot\u00e0nica, zoologia, biologia, qu\u00edmica, …Mostra tamb\u00e9 un treball de papirofl\u00e8xia en una activitat en suport a joves amb s\u00edndrome de Down amb la col\u2022laboraci\u00f3 de mares i pares.<\/p>\n A slowy slowy<\/em> s\u2019entrevista a molts infants d\u2019arreu de Tun\u00edsia, escollits per atzar, amb les seg\u00fcents preguntes: Qu\u00e8 \u00e9s la pol\u00edtica? I el seu desprestigi…; Per qu\u00e8 hi ha atur i qu\u00e8 s\u2019hi pot fer?; Quina ideologia tens i a quina classe pertanys?; Quin es el teu rol com a ciutad\u00e0\/na?; Qu\u00e8 faries si fossis ministre de l\u2019Interior?; Qu\u00e8 faries si fossis ministre de Finances?; Qu\u00e8 els encarregaries als cient\u00edfics?; I si fossis President\/a?<\/p>\n El documental resultant t\u00e9 entre 6 i 7 hores de duraci\u00f3, que s\u2019han redu\u00eft a 8 minuts i els entrevistats s\u2019han redu\u00eft a 4 nens i 1 nena. Tota la mainada va respondre a aquestes preguntes que ja s\u00f3n ben dif\u00edcils per a les persones adultes. No cal dir que moltes de les seves respostes son molt especials i extraordin\u00e0ries.<\/p>\n <\/p>\n La sessi\u00f3 del dissabte compt\u00e0 amb Triskel Art Center de Cork , que present\u00e0 un documental sobre la Irlanda contempor\u00e0nia en la seva representaci\u00f3 en el cinema nacional i Askeaton Contemporary Arts<\/a>, Co Limerick que ho feu, al seu torn, amb un altre treball sobre la comprensi\u00f3 de la identitat irlandesa a trav\u00e9s d\u2019una perspectiva mar\u00edtima i les idees culturals comunes a altres cultures.<\/p>\n <\/p>\n Mentrestant, en una altre sala, Tanitar de Tunisia present\u00e0 el curt Democratisation des Arts<\/em>, la Fundaci\u00f3 Interarts, Barcelona el documental Balady<\/em> i El Ojo Cojo de Madrid feu el passi d\u2019un curtmetratge, la pelota de futbol<\/em>.<\/p>\n Tanitar explora en la seva pel\u2022l\u00edcula d\u2019una gran bellesa est\u00e8tica, la relaci\u00f3 col\u2022lectiva i psicol\u00f2gica d\u2019un artista amb la seva parella, fam\u00edlia i amistats. El treball d\u2019un artista pintor en un moment de crisi econ\u00f2mica i sociol\u00f2gica del pa\u00eds que l\u2019obliga a treballar en feines dures i allunyades del seu desig. La crisi fa forat en el protagonista que viu un profund daltabaix psicol\u00f2gic i que pateix la desconnexi\u00f3 amb La parella que ja no pot estimar aquest home que ha deixat de viure com a intel\u2022lectual. La pel\u2022l\u00edcula es una reflexi\u00f3 sobre grans artistes de Tun\u00edsia que han de decidir entre sobreviure amb treballs mercantilistes i la seva opci\u00f3 creativa personal. \u00c9s per aix\u00f2 que ofereix descripcions de la vida quotidiana, llocs comuns de la vila i de la vida on la revoluci\u00f3 fou el punt de partida d\u2019un canvi que pren molt\u00edssim temps i que alhora que promet m\u00e9s llibertat i millor futur comporta alhora un malestar, un mal viure.<\/p>\n <\/p>\n Balady<\/em> (veure trailer<\/a>) \u00e9s un documental de 47 minuts patrocinat per la Fundaci\u00f3 Interarts<\/a> , \u00e9s una producci\u00f3 independent d\u2019Egipte ideat i elaborat per dos grups, un de l\u2019estat espanyol i un altre tunisi\u00e0. Les dues realitzadores s\u00f3n: Emilie Vidal<\/strong> i Donia Maher<\/strong> que, mitjan\u00e7ant converses amb les seves respectives mares, marquen la l\u00ednia argumental del film. El varen presentar a Taroudant la realitzadora Emilie Vidal i Eduard Miralles<\/strong> d’Intearts.<\/p>\n \u00c9s un documental sobre la dansa del ventre, aquesta dansa \u00e0rab que s\u2019ha fet popular arreu del m\u00f3n i que en el film no \u00e9s l\u2019artista convidada sin\u00f3 la protagonista. A trav\u00e9s de l\u2019aprenentatge de la dansa, el documental recull les reflexions de les dones sobre l\u2019experi\u00e8ncia de recon\u00e8ixer i estar contentes amb el seu cos, aquesta experi\u00e8ncia condueix a les dones per diferents viaranys, essent-ne un d\u2019ells las relacions entre sexes, anteriors a l\u2019experi\u00e8ncia i en l\u2019actualitat. A tall d\u2019exemple, s\u2019hi recullen opinions de dansaires com aquestes: \u201c La dona ha de tenir la llibertat de fer amb el seu cos all\u00f2 amb que s\u2019hi trobi b\u00e9\u201d, \u201cla dona que practica la dansa del ventre es seductora i poderosa per\u00f2 per contra se l\u2019assimila amb la dona submisa i la dona objecte sexual. O b\u00e9 des del punt de vista d\u2019un expert en dansa mascul\u00ed: \u201cS\u00f3n dones orgulloses dels seus atributs\u201d.<\/p>\n Es podria incloure la dansa del ventre, a parer d\u2019experts, com \u201cuna dansa d\u2019alliberament del poder i de la submissi\u00f3\u201d, una dansa de resist\u00e8ncia com l\u2019Harlem sackhe i altres formes de canvi social. De fet \u201c\u00e9s pot utilitzar aquest llenguatge tant ric per lluitar pels drets de les dones\u201d, afirma en el documental una sindicalista del treball a la llar.<\/p>\n Com a mostra d\u2019aquest valor social a Egipte, el v\u00eddeo d\u2019una parella de noi i noia dansat al carrer que va tenir r\u00e0pidament 85.000 visites. En aquest Egipte de la post-revoluci\u00f3 sorgeix la necessitat de q\u00fcestionar-se les relacions, de tenir cura d\u2019una mateixa. D\u2019actuar contra l\u2019assetjament sexual i analitzar la construcci\u00f3 actual del vel. Al Caire, l\u2019espai p\u00fablic amb Mubarak era molt mascul\u00ed, ara amb la revoluci\u00f3 les dones prenen possessi\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic. \u00c9s per aix\u00f2 que el documental recull no nom\u00e9s la visi\u00f3 de diversos experts homes sin\u00f3 tamb\u00e9 de ciutadans del carrer que no assumeixen aquest valors de la dansa del ventre sin\u00f3 que afirmen, per exemple, que: \u201cles dones no tenen control pol\u00edtic, ni p\u00fablic, ni legislatiu, per\u00f2 s\u00f3n molt fortes, potser fins i tot m\u00e9s fortes que els homes\u201d, o b\u00e9 davant la pregunta concreta sobre que els hi semblaria si les dones que ballen la dansa del ventre fossin les seves dones o les seves filles: \u201csi balla per a mi nom\u00e9s si, per\u00f2 professional de cap manera!\u201d, \u201c si balles la mataria, no hi hauria cap m\u00e9s soluci\u00f3\u201d …fins i tot arriben a dir!.<\/p>\n <\/p>\n El OJO COJO<\/p>\n Amparo Gea<\/strong>, de l\u2019OJO COJO<\/a>\u00a0 ens va presentar un curtmetratge sobre la migraci\u00f3, que va guanyar el Festival Cinematogr\u00e0fic Internacional<\/a> que organitza aquesta associaci\u00f3, en l\u2019edici\u00f3 de fa 3 anys. Fou premiada pel jurat pel tema que tracta, la qualitat del curt i l\u2019empatia que aconsegueix amb el p\u00fablic. \u201cAquesta obra \u00e9s una petici\u00f3 de toler\u00e0ncia entre les diverses cultures al barri popular madrileny de Lavapies\u201d, afirm\u00e0 Amparo Gea.<\/p>\n El Festival que organitza anualment el OJO COJO, de cinema, curtmetratge, documentals i animaci\u00f3 vol promoure el di\u00e0leg i la integraci\u00f3 dels grups socialment desafavorits.<\/p>\n El curtmetratge presentat porta per t\u00edtol \u201c la pelota de futbo<\/em>l\u201d ( en castell\u00e0 i \u00e0rab) i tracta temes relacionats amb la interculturalitat i les trobades amb l\u2019altre\/a. Mostra la mirada d\u2019una mare, originaria d\u2019Am\u00e8rica Llatina, sobre la integraci\u00f3 del seu fill a l\u2019escola i amb els companys i companyes, filles i filles de migrants majorit\u00e0riament, i tamb\u00e9 els prejudicis entre cultures. A trav\u00e9s d\u2019un argument molt senzill sobre la necessitat de l\u2019estalvi per comprar una pilota al fill, que un cop comprada comparteix amb el seu millor amic, d\u2019origen marroqu\u00ed, i la seva millora amiga, nascuda en una fam\u00edlia aut\u00f2ctona del pa\u00eds. Despr\u00e9s del joc la pilota desapareix. Aquesta pilota perduda condueix a prejudicis racistes entre les fam\u00edlies migrants del barri, entre el pare de la fam\u00edlia d\u2019Am\u00e8rica Llatina i la fam\u00edlia marroqu\u00ed. Mostra el sexisme del pare marroqu\u00ed que no vol que el seu fill jugui amb nenes. Per\u00f2 els nens i la nena juguen junts i sense problemes.<\/p>\n <\/p>\n Unes sessions de Cine F\u00f2rum ben interessants, doncs.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per Tona Gusi Action Commune Inter R\u00e9seaux Fundation Anna Lindh (FAL) a Taroudant, Maroc. 11-12.04.2014: Cine Forum El divendres 11 d\u2019abril i el dissabte 12 d\u2019abril, a la tarda, a la mateixa Facult\u00e9 poly disciplinaires de Taroudant se celebraren dues sessions de Cinema F\u00f2rum. La sessi\u00f3 del divendres va comptar amb dues projeccions del […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[48,50,57,60,66,67,78,70,26,72,30],"tags":[461,561,557,564,446,555,434,120,550,551,549,563,206,568,471,462,567,556,393,569,559,386,472,553,552,558,566,405,565,402,554,562,394,145,325,560],"class_list":["post-1985","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cinema-audiovisuals","category-cultura","category-genere-feminisme","category-institucions-entitats","category-migracions","category-moviments-socials-ong","category-noticies-mediterrania","category-religio-costums-tradicio","category-ressenyes","category-sexualitat","category-temes","tag-amparo-gea","tag-askeaton-contemporary-arts","tag-away-from-politics-as-a-chil","tag-balady","tag-barcelona","tag-bel-afrika-tv","tag-belgica","tag-cinema","tag-cinema-forum","tag-cnalycee-nic-biever","tag-curtmetratge","tag-democratisation-des-arts","tag-documental","tag-donia-maher","tag-eduard-miralles","tag-el-ojo-cojo","tag-emilie-vidal","tag-enfants-scientifiques","tag-fal","tag-festival-cinematografic-internacional","tag-firefec","tag-fundacio-anna-lindh","tag-fundacio-interarts","tag-histoires-de-jeunesses","tag-klibberkleeschen","tag-kodjo-degbey","tag-la-pelota-de-futbol","tag-luxemburg","tag-madrid","tag-maroc","tag-reussir-ici-ou-la-bas-lafrique-se-reinvente","tag-tanitar","tag-taroudant","tag-tona-gusi","tag-tunisia","tag-vc4-africa-meetup-2011"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1985","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1985"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1985\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1991,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1985\/revisions\/1991"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1985"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1985"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1985"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}