Per Tona Gusi<\/p>\n
Action Commune Inter R\u00e9seaux Fundation Anna Lindh (FAL) a Taroudant, Maroc, 11-12.04.2014: Presentations bonnes pratiques et retour sus experiences <\/strong><\/p>\n Facult\u00e9 poly disciplinaires Taroudant<\/strong><\/p>\n Despr\u00e9s de la Taula Rodona i Debat del mat\u00ed del divendres 11 d\u2019abril, a la tarda i a la mateixa Facult\u00e9 Poly-disciplinaires de Taroudant, hi hagu\u00e9 dues sessions ( Sala A i Sala B) sobre bones pr\u00e0ctiques amb la posada en com\u00fa de les diverses experi\u00e8ncies.<\/p>\n Les presentacions de bones pr\u00e0ctiques a la Sala A foren a c\u00e0rrec de:<\/p>\n <\/p>\n Institut National des Beaux Arts T\u00e9touan: Dictons marocains<\/strong><\/p>\n Aquest institut d\u2019ensenyament superior d\u2019arts pl\u00e0stiques i aplicades dep\u00e8n del Ministeri de la Cultura del Marroc i fou fundat el 1947. Organitza anualment un festival de la il\u00b7lustraci\u00f3. A destacar-ne la 2a. Edici\u00f3 amb artistes de la il\u00b7lustraci\u00f3 de B\u00e8lgica, Fran\u00e7a, Tun\u00edsia i Marroc. Durant la seva presentaci\u00f3 es pogu\u00e9 gaudir d\u2019algunes imatges de les il\u00b7lustracions de les obres m\u00e9s representatives de les darreres edicions.<\/p>\n Eliaasa Jhidad<\/strong>, \u00e9s un estudiant de l\u2019 Institut que treballa en la il\u00b7lustraci\u00f3 i pictogrames de frases fetes i expressions col\u00b7loquials dels temes m\u00e9s t\u00edpics i t\u00f2pics de la cultura marroquina: el barret \u2013 casquet, els cous-cous, la m\u00fasica, el caft\u00e1n de les dones, i les expressions verbals.<\/p>\n Jhidad va explicar que la primera il\u00b7lustraci\u00f3 o vinyeta que va fer i editar al seu bloc va aconseguir en una setmana 1.163 enlla\u00e7os, fet que al va animar a continuar. Creu que el seu \u00e8xit \u00e9s degut a: la pertinen\u00e7a, no ser vulgar ni gore, un contingut atractiu i una molt bona cobertura per facebook i l\u2019an\u00e0lisi i seguiment que fa de l\u2019estad\u00edstica de la p\u00e0gina.<\/p>\n La seva obra inclou tant a personatges masculins com femenins, personatges del tipus \u201ccap dur\u201do \u201c bona negocianta\u201d o \u201cles mares al poder\u201d. Tamb\u00e9 sobre criatures de l\u2019imaginari popular marroqu\u00ed com ara l\u2019home de la nit (l\u2019 home del sac) que espanta les criatures.<\/p>\n Hi ha altres aspectes que destac\u00e0 l\u2019autor, a banda del treball amb la \u201ccultura popular\u201d, com \u00e9s l\u2019\u00fas de la tipografia que li serveixi per emfatitzar les il\u00b7lustracions mitjan\u00e7ant lletres trencades o tremoloses segons requereixi la situaci\u00f3.<\/p>\n El seu proc\u00e9s de creaci\u00f3 \u00e9s mitjan\u00e7ant l\u2019eina inform\u00e0tica de tablets de creaci\u00f3 gr\u00e0fica i el realitza en 3 fases: esb\u00f3s, dibuix i color.<\/p>\n Present\u00e0 – com un detall per a l\u2019ocasi\u00f3- una il\u00b7lustraci\u00f3 belga i una altra d\u2019espanyola, la qual feia refer\u00e8ncia a la frase feta: \u201cAl mal tiempo buena cara\u201d.<\/p>\n <\/p>\n CERAI, Val\u00e8ncia: Mostra Viva. Cinema de la Mediterr\u00e0nia<\/strong><\/p>\n El Centre d\u2019Estudis Rural i d\u2019Agricultura Internacional (CERAI<\/a>)\u00a0 \u00e9s una ONG de desenvolupament. Se centra en la sobirania aliment\u00e0ria essent una organitzaci\u00f3 sempre respectuosa amb les normatives agr\u00edcoles internacionals tant pel que fa a la producci\u00f3 com a la recollida dels productes.<\/p>\n Mayte Ib\u00e1\u00f1ez<\/strong> de CERAI va presentar la Mostra Viva. Cinema de la Mediterr\u00e0nia, que ja t\u00e9 m\u00e9s de 30 anys.<\/p>\n En primer lloc ofer\u00ed al p\u00fablic un v\u00eddeo curt de promoci\u00f3 de la Mostra. Tot seguit \u2013Ib\u00e1\u00f1ez- explic\u00e0 l\u2019origen de la Mostra, el desenvolupament i els resultats actuals. Per raons pol\u00edtiques el Festival van anar canviant els continguts dels films fins a desapar\u00e8ixer com a tal. Per\u00f2 la gent, el p\u00fablic no ho va acceptar i no van parar fins a poder-lo recuperar com a Festival Mediterrani, i \u201cmalgrat la interfer\u00e8ncia pol\u00edtica continuem\u201d afirm\u00e0 Ib\u00e1\u00f1ez.<\/p>\n Tot seguit \u00e9s pogu\u00e9 visionar un DVD molt complert, d\u2019uns 25 minuts, que s\u2019inicia en l\u2019\u00e8poca de la transici\u00f3 dels anys 80, en el post-franquisme. Mica a mica es van anar convidant artistes europeus i espanyols al Festival, i s\u2019hi feu programaci\u00f3 musical. La idea ara que fos la Porta de la Mediterr\u00e0nia cinematogr\u00e0fica, liter\u00e0ria i musical.<\/p>\n Aix\u00ed, la sisena mostra, del 1986 se centr\u00e0 en el cinema \u00e0rab i iugoslau. L\u2019edici\u00f3 del 1989 fou una mostra del cinema d\u2019Egipte i la del 1990 del cinema afric\u00e0 i de Palestina. Tot seguit amb l\u2019arribada del Partit Popular (PP) el Festival perd la identitat mediterr\u00e0nia. \u201cEl 2011 amb el PP al Govern i Rita Barber\u00e0 a l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia roben el Festival, que retornar\u00e0, per\u00f2, com una conquesta social el 2012 i el 2013, gracies a la Comissi\u00f3 Mostra Viva, explic\u00e0 Mayte Ib\u00e1\u00f1ez.<\/p>\n La Comissi\u00f3 Mostra Viva sorgeix d\u2019artistes, intel\u00b7lectuals i gent de la cultura de Val\u00e8ncia que tenen la voluntat que el Festival visqui.<\/p>\n Amb la tornada del Festival, aquest es va complementant amb exposicions, mostres de restauraci\u00f3 culin\u00e0ria, etc amb l\u2019objectiu de mostrar \u00e0mpliament la cultura mediterr\u00e0nia i sobretot que el p\u00fablic assistent pugui participar-hi.<\/p>\n Fundaci\u00f3n Al Fanar para el conocimiento del \u00c1rabe, Madrid<\/strong><\/p>\n Al Fanar \u00e9s una ONG de desenvolupament de la societat civil en els pa\u00efsos \u00e0rabs, donant suport a altres organitzacions que fan accions concretes i perllongades per millorar les condicions de vida de les comunitats m\u00e9s desafavorides del m\u00f3n \u00e0rab.<\/p>\n M\u00f2nica Carri\u00f3n<\/strong> que s\u2019expressa perfectament en castell\u00e0, angl\u00e8s i \u00e0rab, va presentar el projecte de Traduction Mutharica, que consisteix en traduir c\u00f2mics, il\u00b7lustracions, videos fets amb m\u00f2bils, lletres de hip-hop o rap, escrits alternatius, grafittis, projeccions, etc que formen part de les diverses expressions art\u00edstiques \u00e0rabs que contribueixen als canvis de les seves realitats i que no es coneixen a Occident.<\/p>\n Casa B\u00e1bili<\/em><\/a> \u00e9s l’adaptaci\u00f3 de la novela Saidat Zuhal<\/em> (Las mujeres de Saturno, Ed. Dar al Fadaat, 2010, 2\u00aa ed. 2013), de l’escriptora iraqu\u00ed Lutfiya Duleimi,<\/strong> en un llibre d\u2019il\u00b7lustracions que ens present\u00e0 en aquesta ocasi\u00f3 Carri\u00f3n i que est\u00e0 publicat en paper a Egipte i amb versi\u00f3 electr\u00f2nica en \u00e0rab, angl\u00e8s i espanyol. Ens explic\u00e0 amb tanta il\u00b7lusi\u00f3 el contingut del llibre que es fa imprescindible la seva compra a trav\u00e9s del web d’Alfanar<\/a>.<\/p>\n La lectura d\u2019aquest llibre \u00e9s un viatge que comporta una din\u00e0mica, \u00e9s viure la m\u00e0gia de la interacci\u00f3 permanent en conduir-nos pels interrogants: \u201cQue passa quan dues cultures es relacionen, quan es descobreixen?; Qu\u00e8 passa quan un individu est\u00e0 sol i quan es relaciona amb l\u2019altre o l\u2019altra?\u201d I respon Carri\u00f3n: doncs que en la dualitat de les bones pr\u00e0ctiques art\u00edstiques i de recerca hist\u00f2rica emmarcada en un proc\u00e9s participatiu coneixes i aprens la diversitat, l\u2019altre culturalitat vista des de nosaltres mateixes o mateixos\u201d.<\/p>\n Des de les col\u00b7laboracions de pools culturals, acad\u00e8mics i art\u00edstics, fins a les exposicions de taulells interactius amb suport d\u2019animaci\u00f3 per a adults i mainada formen part de les activitats que desenvolupa Al Fanar i \u201cque ens ajuden a con\u00e8ixer elements de la simbologia, la mitologia, i la ci\u00e8ncia, amb l\u2019objectiu d\u2019una ciutadania cada vegada m\u00e9s intercultural i en aprenentatge constant, amb capacitat de sorprendre i d\u2019entusiasmar-se\u201d.<\/p>\n \u201cNo hi ha una sola veritat, ni una sola religi\u00f3, ni un \u00fanic sistema de valors i en canvi si que hi ha m\u00e9s d\u2019una manera d\u2019explicar i comprendre – afirma Carri\u00f3n-. I per aix\u00f2 \u00e9s tant important con\u00e8ixer cada visi\u00f3 del m\u00f3n segons els pa\u00efsos, comptant amb les pensadores i els pensadors de cada pa\u00eds\u201d. D\u2019aqu\u00ed que facilitin, per exemple, exposicions per a escolars tant a B\u00e8lgica com a Alg\u00e8ria.<\/p>\n Per acabar va assenyalar que el treball que fan \u00e9s molt complex ja que toquen moltes vessants: filosofia, ci\u00e8ncia, matem\u00e0tica, geometria… i sempre tot barrejant el treball art\u00edstic i el de recerca hist\u00f2rica.<\/p>\n <\/p>\n Eva International, Limerik<\/strong><\/p>\n L\u2019artista, redactora i conferenciant del centre d\u2019arts creatives Galway-Mayo Institute of Technology, Deidre O\u2019Mahony que ja havia participat en una de les Taules Rodones de Debat, en aquesta ocasi\u00f3 volgu\u00e9 presentar des d\u2019 Eva Internationa<\/a>l documents i obres d\u2019art del projecte SPUD a m\u00e9s de la seva aportaci\u00f3 te\u00f3rica sobre la recerca i la pr\u00e0ctica de l\u2019art en la vida agr\u00edcola. La formaci\u00f3 de noves ecologies que s\u2019articulen trobant les vies per a respondre als canvis.<\/p>\n Va parlar aix\u00ed d\u2019una bona pr\u00e0ctica com fou una campanya de publicitat per atraure el turisme a Irlanda, feta exclusivament sobre els valors de la natura: el paisatge, el mar, els sons, els silencis…i nom\u00e9s un instant surt un cami\u00f3 amb una taula de surf.<\/p>\n Tamb\u00e9 va mostrar una intervenci\u00f3 art\u00edstica a l\u2019esgl\u00e9sia de Saint Patrick.<\/p>\n A trav\u00e9s dels projectes SPUD fan una reivindicaci\u00f3 del canvi, de l\u2019impacte de l\u2019obra humana en el paisatge. Aquest \u00e9s un projecte jove, actiu i participatiu, amb la interacci\u00f3 que permet explorar i con\u00e8ixer la cultura i transferir el coneixement. Mostrar la import\u00e0ncia de cultivar la mem\u00f2ria en la poblaci\u00f3, en la fam\u00edlia, de vetllar i tenir cura de la seguretat aliment\u00e0ria.<\/p>\n Per aix\u00f2 bona part de la seva tasca la fan treballant conjuntament amb els centres internacionals de la natura. Destaquen entre els seus projectes, els que han treballat a Am\u00e8rica Llatina relacionats amb la sobirania alimentaria. El projecte del 2012 fou \u201cArts\u2019colloseum of the consumeix a Freire art fair project\u201d; O les fotografies de pintures de l\u2019artista americana Franc\u00e8s Whitehead<\/strong> sobre les patates en el projecte (Pomme de terre) i tot all\u00f2 que les envolta, que \u00e9s una mostra que es pot exposar en qualsevol espai p\u00fablic obert o galeria d\u2019art.<\/p>\n Val a dir que sempre en els seus projectes fan servir animacions a m\u00e9s de imatges i videos.<\/p>\n A destacar tamb\u00e9 les exposicions a Londres i a Fran\u00e7a de Deidre O\u2019Mahony amb l\u2019artista creador de SOUD installation X-PO; i la de Jean-Luc Moulene amb l\u2019organitzacio EVA international.<\/p>\n A Irlanda, explica O\u2019Mahoni, la cultura utilitzada com a mitj\u00e0 de reutilitzaci\u00f3 per estimular l\u2019economia t\u00e9 resultats. Es tracta de fer investigaci\u00f3 creativa i especulativa, va afirmar.<\/p>\n <\/p>\n El Debat<\/strong><\/p>\n Despr\u00e9s de les presentacions s\u2019obr\u00ed el debat. El p\u00fablic va demanar sobre el finan\u00e7ament, les dificultats que comporten les traduccions, com es treballa amb agents internacionals, i sobretot com es posa en funcionament un projecte quan no ets una potencia cultural.<\/p>\n Pel moderador Eduard Miralles<\/strong> de la Fundaci\u00f3 Interarts<\/a>, Barcelona, que respongu\u00e9 recollint diverses q\u00fcestions, la reflexi\u00f3 \u00e9s la mateixa en diversos pa\u00efsos. El sector cultural ha canviat aquests darrers anys i ara \u00e9s un sector important de l\u2019economia que integra per\u00f2, altres significacions. Particularment creu que \u00e9s clar que \u201cels quadres de l\u2019Europa creativa\u201d tenen privilegis pel que fa a la informaci\u00f3 d\u2019ajuts.<\/p>\n Considera important, en aquest moment, focalitzar els projectes en la innovaci\u00f3, tant t\u00e8cnica com de materials. Tamb\u00e9 hi pot haver una visi\u00f3 de la mateixa gesti\u00f3 econ\u00f2mica del capital d\u2019innovaci\u00f3 en altres sectors. A nivell de ministeris, puntualitz\u00e0, es parla d\u2019innovaci\u00f3 i creativitat i no deixa de ser una actitud paradoxal. Es tractaria doncs de traduir o traslladar la creativitat art\u00edstica al diversos sectors productius. Aix\u00f2 podria representar tanmateix un problema per a la gent que ve de la cultura i s\u2019associa, ja que caldria que reunissin les condicions que els projectes fossin de la mediterr\u00e0nia, i que incloguessin la comunicaci\u00f3 i la cooperaci\u00f3.<\/p>\n Per a Dreide O\u2019Mahoni, els projectes no poden ser nom\u00e9s acad\u00e8mics sin\u00f3 p\u00fablics hi han d\u2019incorporar mitjans comunicatius, revistes, etc. Han de ser molt qualitatius, treballant m\u00e9s les estrat\u00e8gies de la cultura en l\u2019art.<\/p>\n <\/p>\n Paral\u00b7lelament, a la Sala B es podien con\u00e8ixer les bones pr\u00e0ctiques de:<\/p>\n \u00a0L\u2019Association Avicienne. Luxemburg<\/strong><\/p>\n El principal objectiu d\u2019aquesta associaci\u00f3 \u00e9s l\u2019acc\u00e9s a la cultura per part del p\u00fablic desafavorit, dotant a joves i no tant joves de la possibilitat de realitzar activitats intergeneracionals en totes les formes de la cultura i defensant la democr\u00e0cia participativa.<\/p>\n Rachid Bouglime<\/strong> va presentar el Festival Internacional de cal\u00b7ligrafia per un intercanvi d\u2019expertesa.<\/p>\n <\/p>\n La Compagnie des Nouveuax Disparus, B\u00e8lgica<\/strong><\/p>\n Havent ja participat en la Taula Rodona i en el debat del mat\u00ed, presentaren diversos projectes de la Companyia que tenen sempre com a objectiu que la cultura, i especialment el teatre siguin accessibles per a tothom.<\/p>\n <\/p>\n YOUTH CAN, Tunisia<\/strong><\/p>\n Sota aquest nom hi ha un moviment espontani creat per afavorir el lideratge de la gent jove que els hi ha de permetre assolir llocs de presa de decisions en tots els \u00e0mbits i especialment en l\u2019\u00e0mbit art\u00edstic, en ser aquest l\u2019\u00e0mbit predilecte de la joventut de Tun\u00edsia.<\/p>\n Rafik Boufrikha<\/strong> feu la presentaci\u00f3 d\u2019aquest moviment YOUTH CAN<\/a>\u00a0 i explic\u00e0 el concepte de lideratge art\u00edstic, que cal estigui \u201corientat vers les nostres esperances i les nostres aspiracions que no pas sobre la reproducci\u00f3 de vells models pragm\u00e0tics\u201d, afirm\u00e0.<\/p>\n <\/p>\n CERCCA de Tarragona. Catalunya. Espanya<\/strong><\/p>\n Pau Cata<\/strong> del Centre de Recerca i de Creaci\u00f3 Casamarles (CERCCA<\/a>) particip\u00e0 en la Taula Rodona Debat del dissabte 12.<\/p>\n El CERCCA dona suport al desenvolupament de la creativitat art\u00edstica a trav\u00e9s de programes d\u2019intercanvi entre artistes. Cada any organitzen entre 3 o 4 programes d\u2019un parell de mesos de durada, on cohabiten artistes amb diferent desenvolupament creatiu que poden interaccionar.<\/p>\n