{"id":1618,"date":"2010-11-09T16:07:43","date_gmt":"2010-11-09T22:07:43","guid":{"rendered":"http:\/\/cat.bloctum.com\/tonagusi\/2010\/11\/09\/una-analisi-critica-des-de-catalunya-de-la-representacio-de-les-dones-als-mitjans-ii\/"},"modified":"2010-11-09T16:07:43","modified_gmt":"2010-11-09T22:07:43","slug":"una-analisi-critica-des-de-catalunya-de-la-representacio-de-les-dones-als-mitjans-ii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/?p=1618","title":{"rendered":"Una an\u00e0lisi cr\u00edtica des de Catalunya de la representaci\u00f3 de les dones als mitjans (II)"},"content":{"rendered":"
Escrit per Tona Gusi <\/address>\n
Per a La Independent<\/a><\/address>\n
dimarts, 9 de novembre de 2010<\/address>\n
.<\/font><\/address>\n
. <\/font>
\n<\/address>\n

“Un virus” a la professi\u00f3, segons expertes i experts<\/strong><\/p>\n

En la Jornada (RE)IMAGINA\u2019T de l\u2019Observatori de les Dones en els mitjans de comunicaci\u00f3 (vegeu la primera part d\u2019aquest article<\/a>), La Independent va tenir l\u2019oportunitat de parlar amb Rosalind Gill<\/strong>, professora d\u2019An\u00e0lisi social i cultural al Centre de Cultura, Mitjans de Comunicaci\u00f3 i Ind\u00fastries Creatives del King\u2019s College<\/em> de Londres, qui fou l\u2019encarregada de la confer\u00e8ncia inaugural.<\/p>\n

Aquesta experta celebra la sortida de l\u2019ag\u00e8ncia La Independent i troba molt interessant poder anar ampliant una xarxa d\u2019informaci\u00f3 amb visi\u00f3 de g\u00e8nere a nivell internacional. Confirma que a Gran Bretanya no existeix una experi\u00e8ncia semblant i tampoc la de cap xarxa de periodistes que agrupi professionals de la comunicaci\u00f3 amb expertes i experts de l\u2019acad\u00e8mia. S\u00ed que hi ha\u00a0 revistes digitals de col\u00b7lectius feministes, per\u00f2 el contacte amb els mitjans de comunicaci\u00f3 passa nom\u00e9s pels convenis voluntaris que un parell de mitjans generalistes interessats en el tractament amb visi\u00f3 de g\u00e8nere han concertat amb el seu Departament de la Universitat.<\/p>\n

Rosalind Gill havia avisat que la seva intervenci\u00f3 seria apassionada i pol\u00e8mica, per\u00f2 malgrat les dades pessimistes que va aportar, convingu\u00e9 amb La Independent que en positiu \u00a0\u00a0els mitjans generalistes de premsa escrita s\u00ed que estan introduint en les seves p\u00e0gines m\u00e9s tem\u00e0tiques relacionades amb la cura, la salut , els temes de vida quotidiana, etc.<\/p>\n

Tanmateix, per a aquesta professora, el sexisme als mitjans ha augmentat: les dones apareixen sexis o no apareixen, i es d\u00f3na molt poc espai a les veus feministes. Segons ella, ha arribat el moment de tornar a manifestar-se.<\/p>\n

Les representacions als mitjans influeixen en la pol\u00edtica, en la societat i en la identitat de les persones. Per aix\u00f2 cal una representaci\u00f3 m\u00e9s justa sobre les dones, contr\u00e0ria a la sexualitzaci\u00f3 de la cultura dels cossos i a la representaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia contra les dones.<\/p>\n

<\/p>\n

Heus aqu\u00ed unes dades dels seus estudis sobre la situaci\u00f3 de les dones a la societat: la representativitat \u00a0igualit\u00e0ria \u00a0en el poder al ritme actual trigaria\u00a0 en arribar 2.225 anys; la viol\u00e8ncia \u00e9s la primera causa de mort de les dones abans dels 40 anys; s\u00f3n les grans perdedores econ\u00f2miques, en les pensions, en la jubilaci\u00f3, etc; en les ind\u00fastries culturals, amb una pres\u00e8ncia m\u00ednima, hi treballen m\u00e9s hores i per menys diners tenint m\u00e9s qualificaci\u00f3 professional; en els mitjans de comunicaci\u00f3, a prime time<\/em>, nom\u00e9s hi ha un 27% i als Estats Units d\u2019Am\u00e8rica, als videojocs nom\u00e9s hi s\u00f3n presents entre un 4 i un 6%; etc.<\/p>\n

La Cultura \u00e9s important pels seus significats, i est\u00e0 comprovat que les guionistes dones, les directores expliquen hist\u00f2ries diferents i situen a m\u00e9s dones i en papers m\u00e9s variats. Qu\u00e8 passa quan una periodista entra en el consell de redacci\u00f3 del seu mitj\u00e0?\u00a0 Que se la sotmet a la pressi\u00f3 de combregar amb el periodisme sexista. Nom\u00e9s quan les dones formen part en un 30% m\u00ednim d\u2019un organisme poden canviar la cultura de l\u2019organitzaci\u00f3. Des d\u2019alts c\u00e0rrecs s\u00ed que es dones casos importants com la d\u2019una editora de la BBC que va decidir buscar dones expertes i aix\u00ed va canviar espectacularment les not\u00edcies.<\/p>\n

Per a Rosalind Gill estem vivint \u201c l\u2019aniquilaci\u00f3 de la representaci\u00f3 de les dones als mitjans\u201d, i ho avala amb les dades del\u00a0 GMMP ( Projecte de Seguiment Global de Mitjans \u2013 Proyecto de Monitoreo Global de Medios) i de The Geena Davis Institute on Gender in Media<\/a> (Institut Geena Davis de G\u00e8nere i Mitjans). Entre aquestes dades mundials nom\u00e9s destacar que als mitjans audiovisuals nom\u00e9s hi ha un 27% de dones presentadores o que hi ha 8 dones\u00a0 convidades als programes per cada 49 homes.<\/p>\n

El sexisme torna a campar pels mitjans, utilitzant termes que ridiculitzen a les dones i com que es posen entre cometes, les imatges i les paraules sexistes ara resten protegides per la ironia. \u00c9s una nova crueltat, mordacitat i vigil\u00e0ncia hostil contra els cossos de les dones: greix, p\u00e8ls, etc.<\/p>\n

\u201cNo es tracta d\u2019estar en contra les imatges expl\u00edcites sexuals, sin\u00f3 contra la sexualitzaci\u00f3 de les imatges. Hi ha una pornificaci\u00f3 de la lasc\u00edvia, un \u201cporno xic\u201d que es concreta amb imatges de dones amb menys roba, amb dotar de respectabilitat els clubs d\u2019striptease<\/em>, imatges sadomasoquistes, realitys shows<\/em> …\u201d, afirma la professora Gill <\/strong>i continua: <\/strong>\u201cEls mitjans ens presenten una dona jove, poderosa i sexi, que acostuma a ser de pell clara i heterosexual. S\u2019exclouen altres versions de la feminitat amb una censura cruel a qui surt d\u2019aquests par\u00e0metres.\u201d\u00a0 No es d\u2019estranyar, doncs, que al Facebook o altres xarxes socials les noies es presentin com a \u201cputeta sexi\u201d, ja que creuen que l\u2019\u00fanic valor que tenen \u00e9s l\u2019atractiu sexual. Aix\u00ed no sorprenen publicitats com ara la de la noia que entre els pits nus s\u2019hi pot llegir \u201cno s\u00e9 cuinar. I qu\u00e8?\u201d, o que aquesta viol\u00e8ncia contra la dona que exerceixen els mitjans pugui conduir a l\u2019anor\u00e8xia i a les cirurgies.<\/p>\n

Rosalind Gill <\/strong>fa un crit d\u2019atenci\u00f3 sobre els missatges dels mitjans que actuen hipod\u00e8rmicament normalitzant la viol\u00e8ncia sexual, oferint mites racistes i classistes i creant sentiments de culpa a qui no compleix els requisits que imposen.<\/p>\n

La taula rodona\u00a0 Des de l\u2019an\u00e0lisi<\/em> fou moderada per la responsable estatal del GMMP, Elvira Alt\u00e9s<\/strong>, qui en destac\u00e0 les dades m\u00e9s importants (llegiu el seu article Desequilibri en la representaci\u00f3 de dones i homes als mitjans <\/a> a La Independent). Al seu parer, \u00e9s molt greu que mentre\u00a0 la saviesa i l\u2019expertesa femenina ha avan\u00e7at molt, en canvi, en els mitjans la seva representaci\u00f3 \u00e9s d\u2019un 10 % davant el 90% d\u2019homes.<\/p>\n

Per a Iolanda Tartajada<\/strong>, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), els mitjans -com a constructors de la realitat social que s\u00f3n- influeixen molt en les i els joves que imiten els patrons d\u2019imatge, que no nom\u00e9s son \u201cuna pose\u201d, sin\u00f3 que s\u00f3n transmissors de valors. Per a aquesta experta \u00e9s obvi que els mitjans s\u2019estan sexualitzant. Per als nois es tracta de sexe i poder, i per a les noies tamb\u00e9 \u00e9s sexe per\u00f2 cap a elles. \u00c9s normal trobar aquests missatges a les xarxes socials: \u201c Te doy candela\u201d, \u201cH\u00e1zmelo en clase\u201d, etc. V\u00eddeos com els de Enrique Iglesias<\/strong>, Lady Gaga<\/strong> s\u00f3n plens de viol\u00e8ncia i sexualitat que en algun cas i aparentment poden semblar transgressors, per\u00f2 el resultat final i profund \u00e9s la viol\u00e8ncia i el domini, encara que hi hagi inversi\u00f3 de rols.<\/p>\n

Merc\u00e8 Coll,<\/strong> codirectora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona que organitza Drac M\u00e0gic, diu que la imatge \u00e9s una transmissi\u00f3 molt clara de valors i identitats en el binarisme homes i dones. La publicitat reprodueix t\u00f2pics argumentat que el que presenten \u00e9s la naturalesa pura i, per tant, inamovible. A voltes juguen a trencar t\u00f2pics per\u00f2 s\u2019hi remeten igualment. Aquesta experta analitz\u00e0 in situ<\/em>, retornant a la terminologia estructuralista de Roland Barthes<\/strong>, l\u2019anunci de Campofr\u00edo<\/em> de la noia de la cadena de barbies que \u201ctrenca la norma\u201d demostrant-nos que la lectura profunda resulta ser molt i molt conservadora. La majoria de publicitats continua amb els mateixos valors i els mateixos estereotips donant diferents atribucions a homes i dones en ares d\u2019aquesta \u201cnaturalesa inamovible\u201d.<\/p>\n

David Roca<\/strong>, professor de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), ens alerta que \u201cun virus\u201d est\u00e0 atacant la professi\u00f3 publicit\u00e0ria, ja que les dones publicistes desapareixen pel cam\u00ed laboral\u201d. \u201cIgual que en el Periodisme!\u201d, exclam\u00e0 Elvira Alt\u00e9s. <\/strong>Les dades d\u2019un estudi del Grup de Recerca en Publicitat i Relacions P\u00fabliques de la UAB s\u00f3n contundents: A la facultat, les dones s\u00f3n un 75%; a la professi\u00f3 hi entra un 30%; a llocs de direcci\u00f3 un 20%,\u00a0 i a ser directora creativa executiva nom\u00e9s un 7%. Els sectors publicitaris tamb\u00e9 estan molt definits: les dones s\u00f3n un 30% en el de bellesa, higiene i salut; un 25% a alimentaci\u00f3, comer\u00e7 i sector p\u00fablic i nom\u00e9s un 17% a comunicacions, viatges i energies. En la composici\u00f3 dels Jurats de Premis que s\u00f3n molt importants per donar-se a con\u00e8ixer professionalment, un 80\u20196% s\u00f3n homes. Ja ho ha dit el professor: \u201cun virus\u201d!<\/p>\n

La cap del servei de Comunicaci\u00f3 i imatge de l\u2019Instituto de la Mujer<\/em> (IM), Ma Jes\u00fas Ortiz<\/strong>, porta molts anys bregant amb les empreses publicit\u00e0ries. \u201cHi ha comprom\u00eds de part de la professi\u00f3 per\u00f2 no de les empreses\u201d.Per a aquesta t\u00e8cnica \u201cla publicitat necessita estereotips per\u00f2, si no canvien els estereotips no podem canviar l\u2019audi\u00e8ncia\u201d. La majoria de les queixes que arriben a l\u2019IM s\u00f3n sobre l\u2019\u00fas del cos i les eines de qu\u00e8 disposen per actuar s\u00f3n la legislaci\u00f3 i comptar amb la comprensi\u00f3 de l\u2019empresa anunciant. Per exemple, es va entendre el cas de Dolce&Gabana i no el de les hostesses de Ryanair. Els casos que es resolen m\u00e9s s\u00f3n els que tenen un tracte vexatori, els que hi ha una utilitzaci\u00f3 del cos sense relaci\u00f3 amb el producte, i els discriminatoris, \u00e9s a dir, els que utilitzant els homes no funcionen. Entre les mancances publicit\u00e0ries, l\u2019IM. troba a faltar anuncis on els homes tinguin un rol de cura i, en canvi, en les dones est\u00e0 massa sovint redu\u00eft al concepte de dona-mare (anunci dels danoninos<\/em>) o, fins i tot, ridiculitzat com en un cas de lact\u00e0ncia on apareixia una dona-vaca. Tamb\u00e9 cal tenir en compte que anuncis que s\u00f3n discriminatoris han fet augmentar les vendes en un 4% (\u00e9s el cas d\u2019un anunci alimentari de pavo fr\u00edo, protagonitzat per una \u2018dona actual\u2019<\/em>).<\/p>\n

Dolors Comas<\/strong> del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), destac\u00e0 la capacitat sancionadora d\u2019aquest organisme que no t\u00e9 encara l\u2019equivalent a l\u2019estat espanyol. L\u2019acci\u00f3 del CAC es pot exercir sobre les TV p\u00fabliques i privades, generals i locals i damunt les FM p\u00fabliques i privades.\u00a0 Per a \u00a0aquesta experta, alhora catedr\u00e0tica de la URV \u201ca m\u00e9s del que digui la llei, cal que s\u2019entengui socialment\u201d i, al seu parer, s\u2019ha avan\u00e7at for\u00e7a en el tractament informatiu de la viol\u00e8ncia masclista per\u00f2 no en els estereotips. No es pot sancionar per\u00f2, per la reproducci\u00f3 d\u2019estereotips o per no informar sobre not\u00edcies de dones que s\u00f3n molt importants i no es recullen als mitjans. Actualment, a banda de les Recomanacions sobre el tractament de la viol\u00e8ncia masclista als mitjans<\/em>, s\u2019estan elaborant materials de g\u00e8nere amb l\u2019Institut Catal\u00e0 de les Dones (ICD) i amb el Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Dolors Comas anima a\u00a0 tothom a presenta m\u00e9s den\u00fancies al CAC.<\/p>\n

La Jornada (RE)IMAGINA\u2019T va comptar amb la interessant exposici\u00f3 La representaci\u00f3 dels cossos de les dones ( un cos al servei de la mirada i el plaer mascul\u00ed).<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Escrit per Tona Gusi Per a La Independent dimarts, 9 de novembre de 2010 . . “Un virus” a la professi\u00f3, segons expertes i experts En la Jornada (RE)IMAGINA\u2019T de l\u2019Observatori de les Dones en els mitjans de comunicaci\u00f3 (vegeu la primera part d\u2019aquest article), La Independent va tenir l\u2019oportunitat de parlar amb Rosalind Gill, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,54,79],"tags":[],"class_list":["post-1618","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comunicacio","category-estudis-informes","category-noticies-mitjans-comunicacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1618","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1618"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1618\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1618"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1618"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1618"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}