. <\/font><\/p>\n La presidenta de l\u2019Institut Catal\u00e0 de les Dones (ICD), Marta Selva, el president de l\u2019Ag\u00e8ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), Joaquim Prats, i Anna Prades, responsable de l\u2019estudi, han presentat aquest mat\u00ed els resultats de l\u2019an\u00e0lisi de nou indicadors de la qualitat de la inserci\u00f3 professional de les dones i les difer\u00e8ncies amb els homes, tres anys despr\u00e9s de la graduaci\u00f3.L\u2019estudi G\u00e8nere i inserci\u00f3 laboral del col\u00b7lectiu universitari, <\/em>elaborat l\u2019Ag\u00e8ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya amb el suport de l\u2019ICD, s\u2019ha basat en l\u2019an\u00e0lisi de les dades obtingudes en l\u2019\u00faltima enquesta d\u2019inserci\u00f3 laboral d\u2019AQU Catalunya realitzada l\u2019any 2008 sobre la promoci\u00f3 graduada del 2004. Els resultats de l\u2019an\u00e0lisi de nou indicadors de la qualitat de la inserci\u00f3 professional mostren que:<\/p>\n Taxa d\u2019ocupaci\u00f3<\/strong> (percentatge de poblaci\u00f3 graduada ocupada)<\/em><\/p>\n La taxa d\u2019ocupaci\u00f3 de les dones el 2008 era del 93% enfront del 94% de la dels homes. Una taxa molt similar que, si s\u2019analitza per tipologia de titulacions o sub\u00e0mbits, varia molt m\u00e9s en funci\u00f3 de la tipologia de la titulaci\u00f3 que per ra\u00f3 de g\u00e8nere. Per exemple, entre el col\u00b7lectiu de dones hi ha una difer\u00e8ncia de 13 punts entre la taxa de Filosofia i Humanitats (85%) i la de Medicina i Odontologia (98%), mentre que la difer\u00e8ncia m\u00e9s gran per g\u00e8nere dins la mateixa titulaci\u00f3 es troba a Enginyeria Civil, amb 6,7 punts.<\/p>\n Taxa d\u2019atur<\/strong> (percentatge de poblaci\u00f3 graduada que busca feina)<\/em><\/p>\n La taxa d\u2019atur el 2008 era del 3% tant per a les dones com per als homes. Aquesta taxa registra una difer\u00e8ncia de 7 punts entre les dones segons la titulaci\u00f3 cursada mentre que la difer\u00e8ncia m\u00e0xima entre homes i dones \u00e9s de 4 punts.<\/p>\n Taxa d\u2019inactivitat per motius familiars<\/strong> (percentatge de poblaci\u00f3 graduada que es troba en situaci\u00f3 d\u2019atur i no busca feina per maternitat o cura d\u2019algun familiar)<\/em><\/p>\n Nom\u00e9s 48 persones de les 12.258 enquestades no es troben inserides en el mercat laboral per motius familiars. La poca significativitat d\u2019aquest resultat es deu, possiblement, al moment del cicle vital de la poblaci\u00f3 enquestada: joves titulats i titulades tres anys despr\u00e9s d\u2019haver finalitzat els estudis, la inserci\u00f3 laboral dels quals, segurament, no s\u2019ha vist influenciada per aspectes com la divisi\u00f3 sexual del treball.<\/p>\n Taxa d\u2019estabilitat<\/strong> (percentatge de poblaci\u00f3 graduada amb contracte fix)<\/em><\/p>\n Existeix una estreta relaci\u00f3 entre la taxa d\u2019estabilitat i la tipologia de titulaci\u00f3. Aix\u00ed, en el cas de les dones, les difer\u00e8ncies m\u00e9s significatives es troben en funci\u00f3 de la carrera cursada (el 32% de contractes fixos a Belles Arts davant del 82% a Economia i ADE) que no pas respecte dels homes. Les dades mostren tamb\u00e9 que en algunes titulacions les dones gaudeixen de m\u00e9s estabilitat que els seus companys de cohort (les difer\u00e8ncies m\u00e9s pronunciades es troben a la ratlla dels 20 punts a favor de les dones a Farm\u00e0cia i Ci\u00e8ncia i Tecnologia dels Aliments).<\/p>\n Taxa de temporalitat<\/strong> (percentatge de poblaci\u00f3 graduada amb contracte temporal)<\/em><\/p>\n La temporalitat \u00e9s altament depenent de la titulaci\u00f3 i afecta a 1 de cada 3 graduades i a 1 de cada 4 graduats. En part s\u2019explica perqu\u00e8 els processos d\u2019acc\u00e9s a la funci\u00f3 p\u00fablica (en \u00e0mbits molt feminitzats com l\u2019educaci\u00f3 o la salut) es caracteritzen per contractes temporals (substitucions i\/o interinitats).<\/p>\n Ocupaci\u00f3 en c\u00e0rrecs de gesti\u00f3<\/strong> (percentatge de poblaci\u00f3 graduada que desenvolupa funcions de gesti\u00f3)<\/em><\/p>\n Desenvolupar funcions de direcci\u00f3 dep\u00e8n, en gran mesura, de la titulaci\u00f3 cursada. A Mestres o Medicina el percentatge de persones que exerceixen funcions de direcci\u00f3 \u00e9s baix, a difer\u00e8ncia d\u2019altres com Economia i ADE, Arquitectura o Enginyeria Civil, on hi ha una probabilitat m\u00e9s elevada. El fet que homes i dones es distribueixen de manera asim\u00e8trica per titulacions provoca uns valors diferencials \u201cartificials\u201d molt elevats a favor dels homes, quan, de fet, per un mateix sub\u00e0mbit es troben nom\u00e9s percentatges lleugerament superiors per homes que per dones i, en algun cas, com ara Comunicaci\u00f3 i Documentaci\u00f3, a favor de les dones.<\/p>\n Retribuci\u00f3<\/strong> (mitjana de la retribuci\u00f3 anual bruta)<\/em><\/p>\n Si b\u00e9 els homes guanyen globalment m\u00e9s diners que les dones, les difer\u00e8ncies dins d\u2019un mateix g\u00e8nere per grups de titulacions s\u00f3n m\u00e9s grans que les que es registren entre g\u00e8neres en un mateix grup de titulacions. Les dones perceben una retribuci\u00f3 mitjana mensual bruta de 1.710 euros enfront dels 1.997 euros dels homes. Tanmateix, el fet que s\u2019hagin trobat diferencials salarials retributives de 174\u20ac en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic per Magisteri a igualtat de tipologia de contracte, genera dubtes sobre la fiabilitat d\u2019aquest indicador pel que fa a la comparaci\u00f3 interg\u00e8nere.<\/p>\n Adequaci\u00f3 de la feina als estudis<\/strong> (percentatge de poblaci\u00f3 graduada que desenvolupa funcions universit\u00e0ries)<\/em><\/p>\n La carrera determina l\u2019adequaci\u00f3 de la inserci\u00f3, tant per a les dones com per als homes. Les carreres amb mercats \u201ctancats\u201d regulats legalment com ara Arquitectura, Medicina i Odontologia, l\u2019adequaci\u00f3 frega el 100%, mentre que \u00e9s m\u00e9s baixa quan els mercats no estan tant clarament definits o no estan regulats (Belles Arts, Turisme, Geografia i Hist\u00f2ria, etc.). Un 86% de les dones sost\u00e9 que desenvolupa funcions de nivell universitari, mentre que \u00e9s un 84% dels homes qui aix\u00ed ho considera.<\/p>\n Taxa de treball a temps parcial<\/strong> (percentatge de poblaci\u00f3 graduada no treballa a temps complet)<\/em><\/p>\n Per als dos g\u00e8neres la taxa est\u00e0 condicionada per l\u2019\u00e0mbit, amb els valors m\u00e9s alts a Humanitats (26% per a les dones i 20% per als homes) i els m\u00e9s baixos a l\u2019\u00e0rea T\u00e8cnica (7% per a les dones i 4% per als homes). En general la taxa de treball a temps parcial \u00e9s m\u00e9s alta per a la poblaci\u00f3 femenina, si b\u00e9 en alguns sub\u00e0mbit, com ara Filosofia i Humanitats, hi ha m\u00e9s homes que dones a temps parcial (6 punts de difer\u00e8ncia). Tant per homes com per dones, el treball a temps parcial \u00e9s m\u00e9s habitual en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic que en el privat. El percentatge d\u2019homes que treballen a temps parcial en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic duplica el dels que ho fan en l\u2019\u00e0mbit privat.<\/p>\n Per \u00faltim, tot i la clara influ\u00e8ncia dels estudis cursats en la qualitat de la inserci\u00f3 laboral, l\u2019efecte de la titulaci\u00f3 cursada no \u00e9s determinista: la variabilitat pel que fa als assoliments laborals dins una mateixa titulaci\u00f3 per dones i per homes \u00e9s molt elevada. Per exemple, un 25% de les graduades de Geografia i Hist\u00f2ria \u2014titulacions que presenten un dels pitjors comportaments pel que fa a la qualitat de la inserci\u00f3 laboral\u2014 assoleixen millors resultats laborals (adequaci\u00f3 de la inserci\u00f3, salari, estabilitat i satisfacci\u00f3 amb la feina) que un 25% de les dones d\u2019Enginyeria Civil o de les dones d\u2019Enginyeria de la Producci\u00f3, que s\u00f3n dos dels sub\u00e0mbits amb millors resultats laborals.<\/p>\n Les recomanacions finals que fa l\u2019estudi \u00e9s que es fa necessari dur a terme un treball coeducatiu, especialment en els \u00e0mbits de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria,<\/strong> per trencar els estereotips de g\u00e8nere que encara determinen l\u2019elecci\u00f3 dels estudis en ambdues direccions. En segon lloc, caldria impulsar tamb\u00e9 pol\u00edtiques p\u00fabliques i d\u2019organitzaci\u00f3 empresarial transformadores que afavorissin la conciliaci\u00f3 coresponsable de la vida personal i laboral<\/strong>. Finalment, cal potenciar els processos d\u2019orientaci\u00f3 al mercat laboral a fi de millorar l\u2019ocupabilitat, per tal com l\u2019estudi indica que l\u2019ocupabilitat de les persones (la seva compet\u00e8ncia de gesti\u00f3 de carrera, actitud envers la feina, etc.) \u00e9s probablement el factor m\u00e9s determinant en la qualitat de la inserci\u00f3 laboral.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Nota de premsa ICD 6 de juliol del 2010 . Igualtat de condicions laborals entre dones i homes universitaris als tres anys de graduar-se Resultats de l’estudi “G\u00e8nere i inserci\u00f3 laboral del col\u00b7lectiu universitari” La presidenta de l\u2019Institut Catal\u00e0 de les Dones (ICD), Marta Selva, el president de l\u2019Ag\u00e8ncia per a la Qualitat del Sistema […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,50,57],"tags":[],"class_list":["post-1492","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comunicats-manifestos","category-cultura","category-genere-feminisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1492","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1492"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1492\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1492"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1492"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1492"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Igualtat de condicions laborals entre dones i homes universitaris als tres anys de graduar-se<\/h5>\n
Resultats de l’estudi “G\u00e8nere i inserci\u00f3 laboral del col\u00b7lectiu universitari”<\/h6>\n
\nL\u2019an\u00e0lisi de les dades ha constatat que el comportament dels indicadors estudiats que determinen la qualitat de la inserci\u00f3 varia significativament segons la tipologia de titulaci\u00f3 cursada, i que les difer\u00e8ncies per g\u00e8nere s\u00f3n menors i, quan es produeixen, no s\u00f3n sistem\u00e0ticament negatives per a les dones.
\n
\nLes conclusions
\n<\/em>
\nLa conclusi\u00f3 principal d\u2019aquest estudi \u00e9s que no hi ha difer\u00e8ncies significatives en la qualitat de la inserci\u00f3 entre homes i dones que han cursat una mateixa titulaci\u00f3<\/strong> i que la variable que millor explica la qualitat de la inserci\u00f3 laboral \u00e9s la titulaci\u00f3 cursada<\/strong>.<\/p>\n