{"id":144,"date":"2007-07-24T02:45:25","date_gmt":"2007-07-24T08:45:25","guid":{"rendered":"http:\/\/cat.bloctum.com\/tonagusi\/2007\/07\/24\/la-literatura-es-comunicacio-es-viure-en-pau%e2%80%99-sahar-khalifeh-escriptora-i-feminista-palestina\/"},"modified":"2007-07-24T02:45:25","modified_gmt":"2007-07-24T08:45:25","slug":"la-literatura-es-comunicacio-es-viure-en-pau%e2%80%99-sahar-khalifeh-escriptora-i-feminista-palestina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/?p=144","title":{"rendered":"&#8216;La literatura \u00e9s comunicaci\u00f3, es viure en pau\u2019. Sahar Khalifeh, escriptora i feminista palestina."},"content":{"rendered":"<p><strong>Cr\u00f2nica de l\u2019acte de presentaci\u00f3 \u2018Imagen, icono y promesa\u2019, la darrera obra de l\u2019 escriptora i feminista palestina Sahar Khalifeh, ara tradu\u00efda al castell\u00e0.<\/strong><\/p>\n<p>Per Tona  Gusi. Institut Europeu de la Mediterr\u00e0nia. Barcelona, 12 de juliol de 2007. <\/p>\n<p>Imma Espu\u00f1es, una companya de l\u2019ADPC ( Associaci\u00f3 de Dones Periodistes de Catalunya ) i responsable de comunicaci\u00f3 de l\u2019editorial \u2018CAhOBA\u2019 va voler fer-nos participes  de la vinguda a Barcelona de l\u2019escriptora i feminista Sahar Khalifeh, ja que a banda de ser considerada la millor novel\u00b7lista palestina contempor\u00e0nia, les seves conviccions pol\u00edtiques i humanes, aix\u00ed com la seva vehem\u00e8ncia en exposar-les, fan de la seva coneixen\u00e7a un record molt gratificant. Especialistes en cr\u00edtica liter\u00e0ria l\u2019han anomenat  \u2018<em>la Virginia Wolf de la literatura palestina<\/em>\u2019 i  \u2018 <em>l \u00fanica novel\u00b7lista \u00e0rab que ha escrit totes les seves novel\u00b7les per mostrar el car\u00e0cter inseparable dels temes feministes de la consci\u00e8ncia pol\u00edtica i socia<\/em>l\u2019  (B\u00f6rsenblatt i Dr. Bouthaina Shaaban, respectivament).<\/p>\n<\/p>\n<p><strong>L\u2019obra: \u2018Imagen, icono y promesa<\/strong>\u2019, la darrera obra de l\u2019 escriptora ha estat publicada en castell\u00e0 en la col\u00b7lecci\u00f3 Cahoba narrativa de l\u2019editorial CAhOBA. Publicada en \u00e0rab l\u2019any 2002 est\u00e0 constru\u00efda sobre l\u2019alternan\u00e7a del simbolisme religi\u00f3s i el pol\u00edtic en una hist\u00f2ria d\u2019amor i de p\u00e8rdua. I sobretot reflexiona sobre la recerca d\u2019all\u00f2 que s\u2019ha perdut: aquell que emigra, que abandona, trobar\u00e0 quan torni all\u00f2 que va deixar?<\/p>\n<\/p>\n<p>Altres obres de l\u2019autora s\u00f3n: \u2018 Wild Thorns\u2019 \u2018 Cactus\u2019 (1975), \u2018 The Sunflower\u2019 (1982),  \u2018Memoirs o fan Unrealistic Woman\u2019 (1986), \u2018The Door of the Courtyard\u2019 (1990), \u2018The interitance\u2019 (1997) i \u2018One Hot April\u2019 (2004). \u2018The Door of the Courtyard\u2019 est\u00e0 a punt de ser publicada al castell\u00e0 per l\u2019editorial Txalaparta. Sahar Khalief \u00e9s l\u2019autora palestina m\u00e9s tradu\u00efda arreu del m\u00f3n despr\u00e9s de Mahmoud Darwish. \u00c9s l\u2019\u00fanica autora \u00e0rab llegida a quasi tots els pa\u00efsos \u00e0rabs.<\/p>\n<\/p>\n<p><strong>L\u2019acte de presentaci\u00f3 del llibre<\/strong><\/p>\n<\/p>\n<p>Hav\u00edem previst una petita trobada amb periodistes de l\u2019ADPC al Centre Internacional de Premsa de Barcelona, per\u00f2 no fou possible ja que Sahar no es trobava b\u00e9 aquella tarda. Tot i aix\u00ed va fer un esfor\u00e7 i va assistir a la presentaci\u00f3 de la seva novel\u00b7la a l\u2019IEMed (Institut Europeu de la Mediterr\u00e0nia).  La seva decisi\u00f3 va tenir una bona resposta, ja que si  va estar ben acomboiada a la taula amb la periodista Maria Dolors Massana ; l\u2019arabista Lurdes Vidal, i l\u2019escriptor Salah Jamal, les persones que omplien la sala no es varen quedar enrera i li feren una bona acollida escoltant amb gran inter\u00e8s, fent moltes preguntes i manifestant el desig de saludar-la personalment.<\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p>Des de la taula, Lurdes Vidal (fil\u00f2loga en llengua \u00e0rab, i representant de l\u2019IEMed) va parlar sobre la necessitat de coneixement entre les diverses societats mediterr\u00e0nies i de la literatura com a mirall en aquest prop\u00f2sit. Va expressar tamb\u00e9 el reconeixement de l\u2019IEMed vers l\u2019autora i que amb aquest acte l\u2019institut s\u2019obria a la literatura. Va manifestar que, personalment,  la lectura de \u2018Imagen, icono y promesa\u2019 l\u2019havia captivat des de l\u2019inici de l\u2019obra.<\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p>Maria Dolors Massana  (presidenta de \u2018reporteros sin fronteras\u2019 a l\u2019estat espanyol) i coneixedora sobre el terreny del conflicte entre palestina i Israel va exposar com la radicalitzaci\u00f3 dels palestins s\u2019ha de valorar en la frustraci\u00f3 dels darrers setze anys on les expectatives no s\u2019han complert. Enlla\u00e7ant amb el gran tema de la novel\u00b7la de Sahar Khalifeh, el de la di\u00e0spora, Maria Dolors Massana ens recordava que l\u2019any 1948 hi havia un mili\u00f3 de refugiats i que actualment aquesta xifra, malgrat l\u2019ONU en compti tres milions i mig, s\u2019ha de situar al voltant dels 5 milions. Per la presidenta de \u2018reporteros sin fronteras\u2019 l\u2019autora ens dona una panor\u00e0mica excepcional d\u2019aquest drama, la terrible realitat de la guerra com a tel\u00f3 de fons que sobrepassa la vida dels personatges.<\/p>\n<\/p>\n<p>Salah Jamal ,escriptor palest\u00ed que viu a Catalunya, comparteix amb l\u2019autora ser de la mateixa ciutat de Nablus i del mateix barri. Amb mirada c\u00f2mplice amb l\u2019autora deia : i qui no s\u2019ha enamorat mai d\u2019un cristi\u00e0, o d\u2019una cristiana? &#8230;i qui no s\u2019entusiasma davant les can\u00e7ons de Umm Kulzum?, la reconeguda cantant popular palestina. \u00c9s a dir que a banda de compartir una vocaci\u00f3 liter\u00e0ria Salah Jamal, en la lectura de la novel\u00b7la, no podia evitar recon\u00e8ixer cada pam dels paisatge literari de Sahar, des de les coses m\u00e9s \u00edntimes i potser senzilles, abans apuntades, fins els moments tensos de les humiliacions sofertes pels palestins que anaren a treballar per als israelians. En definitiva aquesta obra per Salaj \u00e9s talment la perduraci\u00f3 dels sentiments i d\u2019una realitat que finalment, i com passa a la novel\u00b7la, no deixa de ser trista i amarga. <\/p>\n<\/p>\n<p><strong>Lluitadora per l\u2019alliberament del seu pa\u00eds i per l\u2019alliberament de la dona<\/strong><\/p>\n<\/p>\n<p>Tant en la seva exposici\u00f3 com en les respostes al debat posterior, Sahar Khalifeh va parlar sempre com a escriptora i com a dona feminista.  Integra totalment ambdues condicions en la realitat de ser filla d\u2019una naci\u00f3 sense estat, d\u2019un pa\u00eds oprimit, d\u2019una terra amb conflicte permanent.  Lluita per l\u2019alliberament de Palestina i per l\u2019alliberament de la dona. Sahar parla i escriu des de l\u2019experi\u00e8ncia com a dona i com a mare: \u201c<em>Formo part del moviment feminista internacional<\/em>\u201d,  \u2018<em>Vaig ser educada per pensar i per estimar i jo tamb\u00e9 he educat aix\u00ed a les meves dues filles, perqu\u00e8 s\u00e0piguen dialogar, perqu\u00e8 coneguin el poder de les paraules. No vaig ser educada ni educo per matar i per morir, per portar armes<\/em>\u201d.<\/p>\n<\/p>\n<p>Doctorada en \u2018Estudis sobre la Dona i Literatura Americana a la ciutat de Iowa\u2019 el 1988\u2019 va tornar a Palestina el mateix any i va fundar el primer \u2018Centre d\u2019Assumptes de la Dona\u2019 a Nablus. Sahar explica amb for\u00e7a la seva lluita, el seu treball  per fundar els tres centres feministes, el segon a Gasa el 1991 i el tercer a Amman el 1994, tots tres basats en la voluntat que les dones tinguin aconseguir educaci\u00f3, gaudeixin d\u2019un suficient sistema sanitari i puguin expressar-se en la creaci\u00f3 art\u00edstica. Per\u00f2 encara hi ha molta feina a fer: \u201c<em>La situaci\u00f3 va a pitjor i ajuda a que els fonamentalistes creixin.  Recordem que el fonamentalisme ha estat creat per Am\u00e8rica durant el seu enfrontament amb R\u00fassia. A m\u00e9s la cultura \u00e0rab \u00e9s conservadora. Per tant hem de lluitar en dos fronts: per l\u2019alliberament i per aconseguir m\u00e9s canals de comunicaci\u00f3 entre els \u00e0rabs i els occidentals. Des d\u2019occident es magnifica el fet que hi hagi  dones palestines terroristes. Aix\u00f2 no \u00e9s cert. L\u2019 aut\u00e8ntica lluita de les dones \u00e9s per als drets humans i \u00e9s una lluita social que els homes no ens reconeixen<\/em>\u201d.<\/p>\n<\/p>\n<p><strong>L\u2019experi\u00e8ncia creativa de l\u2019autora, l\u2019experi\u00e8ncia de la seva lluita.<\/strong><\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p>Per explicar la seva darrera novel\u00b7la i perqu\u00e8 la conegu\u00e9ssim millor l\u2019autora va llegir una part del discurs que va fer en rebre el premi <em>Naguib Mahfuz 2006. <\/em>D\u2019aquesta lectura se\u2019n despr\u00e8n que la seva experi\u00e8ncia creativa no va ser f\u00e0cil, per\u00f2 si molt interessant.<\/p>\n<\/p>\n<p>Explica que quan es va posar a estudiar literatura \u00e0rab ja era for\u00e7a gran i que en presentar la seva primera novel\u00b7la \u2018Cactus\u2019 al cap del Departament d\u2019\u00e0rab de la facultat, aquest li va dir que la novel\u00b7la era vulgar i impr\u00f2pia d\u2019una dona respectable. El cap d\u2019una editorial d\u2019Egipte va argumentar que les novel\u00b7les havien d\u2019\u00e9sser sense g\u00e8nere i que una dona no pot escriure sobre els homes i molt menys sobre treballadors, lluitadors, presos, etc.). No cal dir que \u2018Cactus\u2019 no es va publicar a Egipte. Per contra aquesta primera i reconeguda novel\u00b7la fou editada per una petita editorial de l\u2019 intel\u00b7lectualitat d\u2019esquerres d\u2019 Israel en combinaci\u00f3 amb la francesa \u2018Gallimard\u2019 i simult\u00e0niament en tres lleng\u00fces: l\u2019\u00e0rab, l\u2019hebreu i el franc\u00e8s. \u2018Cactus\u2019 fou un gran \u00e8xit editorial i ha comportat el seu reconeixement literari arreu. Ha estat tradu\u00efda posteriorment al castell\u00e0, a l\u2019holand\u00e8s,  al malais i a l\u2019itali\u00e0.<\/p>\n<\/p>\n<p>Per Sahar Khalifeh \u2018<em>la novel\u00b7la i la literatura obren m\u00e9s el cor de la gent que la pol\u00edtica i els articles. La literatura \u00e9s comunicaci\u00f3, es viure en pau<\/em>\u2019.<\/p>\n<p>En \u2018Imagen, icono y promesa\u2019 vol que copsem la import\u00e0ncia del retorn, la magnitud de la di\u00e0spora. El seu objectiu vital i creatiu \u2018<em>davant una ocupaci\u00f3 que ha  estat tan dram\u00e0tica ha estat voler pintar una gran panor\u00e0mica de la vida sota l\u2019ocupaci\u00f3<\/em>\u2019 i vol que \u2018 <em>quan llegiu aquest llibre sentiu tot el que he sentit jo al llarg de la meva vida<\/em>\u2019 i per aix\u00f2 ha utilitzat des de refer\u00e8ncies pr\u00f2pies com el seu carrer i el seu barri, fins experi\u00e8ncies directes com ara quan es va disfressar de treballadora humil i va con\u00e8ixer la complicada realitat d\u2019aquestes dones.<\/p>\n<\/p>\n<p>\u2018<em>Soc una dona &#8211; <strong>afirma<\/strong> &#8211; que mai s\u2019ha acostat al moviment de la resist\u00e8ncia. He viscut manifestacions, per\u00f2 no bales. Tanmateix escric sobre la realitat de les dones palestines. Som el cor i l\u2019aire de la naci\u00f3 \u00e0rab. Escrivim amb amor i amb viol\u00e8ncia i amb tendresa. Escriure sobre tot aix\u00f2 \u00e9s literatura<\/em>\u2019. I Sahar reconeix sense embuts que per a ella l\u2019acte d\u2019escriure \u00e9s un treball molt dur: \u2018<em>hi deixo el meu cor i la meva \u00e0nima en les meves novel\u00b7les<\/em>\u2019.  I per aix\u00f2 tamb\u00e9 en demana el reconeixement: <em>\u2018Escric de tot aix\u00f2. \u00c9s la meva lluita. Mereixo ser tradu\u00efda i reconeguda<\/em>\u2019. <\/p>\n<\/p>\n<p>Sahar Khalifeh va acabar l\u2019acte amb aquestes paraules: \u201c<em>Tenim l\u2019esperan\u00e7a d\u2019un vida futura millor per la nostra gent, tamb\u00e9 per als israelians\u2019. \u2018Volem identificar-nos amb alguna cosa m\u00e9s oberta. Mereixem ser com qualsevol poble. Lluitem per aix\u00f2!.<\/em>.\u201d<\/p>\n<\/p>\n<p>I per a nosaltres l\u2019acte va acabar de veritat quan Sahar ens va signar un llibre per a la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores \u2013 Xarxa Internacional de Periodistes amb Visi\u00f3 de G\u00e8nere, on l\u2019ADPC (Associaci\u00f3 de Dones Periodistes de Catalunya hi est\u00e0 incorporada).  No  dispos\u00e0rem de temps per explicar-li la xarxa, per\u00f2 la seva mirada entre sorpresa i interrogant ens fa m\u00e9s properes en la mirada des del femen\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cr\u00f2nica de l\u2019acte de presentaci\u00f3 \u2018Imagen, icono y promesa\u2019, la darrera obra de l\u2019 escriptora i feminista palestina Sahar Khalifeh, ara tradu\u00efda al castell\u00e0. Per Tona Gusi. Institut Europeu de la Mediterr\u00e0nia. Barcelona, 12 de juliol de 2007. Imma Espu\u00f1es, una companya de l\u2019ADPC ( Associaci\u00f3 de Dones Periodistes de Catalunya ) i responsable de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[77,63,26],"tags":[],"class_list":["post-144","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-croniques","category-llibres-revistes","category-ressenyes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/144","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=144"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/144\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=144"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=144"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=144"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}