{"id":1105,"date":"2009-12-26T10:16:25","date_gmt":"2009-12-26T16:16:25","guid":{"rendered":"http:\/\/cat.bloctum.com\/tonagusi\/2009\/12\/26\/musica-cuba-jorge-garcia-la-veritat-encara-que-faci-mal\/"},"modified":"2009-12-26T10:16:25","modified_gmt":"2009-12-26T16:16:25","slug":"musica-cuba-jorge-garcia-la-veritat-encara-que-faci-mal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/?p=1105","title":{"rendered":"M\u00daSICA-CUBA: Jorge Garc\u00eda, la veritat encara que faci mal"},"content":{"rendered":"<\/title> \t<!-- \t\t@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } \t\tP { margin-bottom: 0.21cm } \t--><\/p>\n<p>Text de <strong>Dalia Acosta<\/strong>, periodista cubana i amiga de Jorge Garc\u00eda<\/p>\n<p>Fotograf\u00eda de <strong>Tona Gusi<\/strong><br \/>\n26 de desembre de 2009<\/p>\n<p><font color=\"#ffffff\">.<\/font><\/p>\n<p><font color=\"#ffffff\">. <\/font><\/p>\n<p>L’HAVANA, dic (IPS) – Per al trobador cub\u00e0 Jorge Garc\u00eda nom\u00e9s hi podia haver alguna cosa en aquesta vida tan important com la llibertat: “dir el que se sent, encara que fereixi”. Aix\u00ed, amb la veritat als llavis i en cada can\u00e7\u00f3, va viure amb honestedat i una coher\u00e8ncia admirable els 50 anys de la seva vida.<\/p>\n<p>“No veig la can\u00e7\u00f3 com un tema per tractar, la veig com una realitat que narrar, com una sensaci\u00f3 que dir. Es tracta de filosofar una mica sense pretensions de savi … El que s\u00ed que faig, sempre, \u00e9s la can\u00e7\u00f3 des de l’honestedat. Puc estar equivocat, per\u00f2 \u00e9s la meva veritat “, va dir en una entrevista per al setmanari uruguai\u00e0 Bretxa.<\/p>\n<p>Amb aquesta mateixa integritat i total lucidesa, Garc\u00eda va viure aquest mes de desembre els moments dif\u00edcils que van succeir a un diagn\u00f2stic de limfoma no Hodking. Conscient en tota la seva magnitud del moment que estava vivint, va morir sense conformar s’hi per\u00f2 ser\u00e8, la matinada del passat diumenge 20 de desembre.<\/p>\n<p>Les cendres del trobador van ser escampades a l’altre dia, just en l’horari del vespre que tant estimava, des d’un lloc en el malec\u00f3n habanero conegut com l’esplanada del castell de La Punta, on l’any passat havia planificat gravar un “concert adre\u00e7a”.<\/p>\n<p>“Aquest lloc va ser l’\u00fanic de la ciutat que li vaig ensenyar a Jorge”, va encertar a dir Marta Mar\u00eda Ram\u00edrez, la seva “n\u00favia”, com a ell li agradava dir-li feia gaireb\u00e9 15 anys. Just a ella li tocar\u00e0 seguir de prop “Trovades”, un disc-DVD en proc\u00e9s de producci\u00f3 i en el que Garc\u00eda va recrear la seva obra valent-se d’instruments antics.<\/p>\n<p>“Les seves can\u00e7ons van trobar en les sonoritats renaixentistes un rep\u00f2s, un ‘a plaer’, com si haguessin estat creades en aquestes \u00e8poques, quan el lla\u00fct i l’arpa eren poesia”, va dir a IPS Teresa Pau, directora del Conjunt de M\u00fasica Antiga Ars Longa . “Era com els antics trobadors: noble, culte, d’una senzillesa i especial sensibilitat”, va afirmar.<\/p>\n<p>A mitjans d’aquest any, Garc\u00eda, que va estudiar m\u00fasica des dels vuit anys i era graduat del Conservatori Alejandro Garc\u00eda Caturla, de Cuba, va escriure a m\u00e0 en nits i matinades interminables i va organitzar\u00a0 cadascun dels instruments que faria servir\u00a0 en <em>Ars Longa<\/em> i pel percussionista Ruy Adri\u00e1n L\u00f3pez Nussa.<\/p>\n<p>“Per la seva expressa voluntat (el concert) va ser gravat en una esgl\u00e9sia en plena avinguda del port, sense condicions ac\u00fastiques, per\u00f2 ell veia la bellesa en aix\u00f2, en els sons de la ciutat contaminant les seves can\u00e7ons”, va explicar a IPS el realitzador Pavel Giroud , que tenia al seu c\u00e0rrec la direcci\u00f3 del DVD “Trovades”.<\/p>\n<p>“Deixar un llegat com aquest abans de la partida \u00e9s un privilegi que nom\u00e9s es permeten no els millors artistes sin\u00f3 els aut\u00e8ntics, els que encara silenciats en vida, saben que tenen alguna cosa pr\u00f2pia que alg\u00fa, necessitat de rebre’l, acollir\u00e0 en algun moment” , va afegir el director de cinema.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/cat.bloctum.com\/tonagusi\/files\/2010\/01\/img_1805.JPG\" title=\"img_1805.JPG\"><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/cat.bloctum.com\/tonagusi\/files\/2010\/01\/img_1805.JPG\" alt=\"img_1805.JPG\" align=\"middle\" \/><\/a><\/p>\n<p>En un temps en qu\u00e8 cada vegada amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia sota la influ\u00e8ncia del mercat i la moda se substitueix la paraula trobador per cantautor, Jorge Garc\u00eda defensava la seva filiaci\u00f3 a una \u00fanica trova cubana, a una trova que es remunta als temps de Sindo Garay i, que al seu parer, es resistia a dividir-se en vella, nova o nov\u00edssima.<\/p>\n<p>Ser trobador era per a ell molt m\u00e9s que cantar acompanyat d’una guitarra. “\u00c9s una actitud davant del m\u00f3n. \u00c9s suportar que et diguin boig des del m\u00e9s elemental seny. \u00c9s no tenir por a dir el que se sent encara que fereixi. \u00c9s viure la utilitat d’una can\u00e7\u00f3 sense posar-li preu i etiqueta. \u00c9s un lliurament incondicional”, va confessar a la premsa.<\/p>\n<p>“Treballar \u00e9s l’\u00fanic que he fet en la meva vida”, va dir una vegada recordant els anys 90, quan, sota l’amena\u00e7a de les apagades diaris que paraven Cuba en plena crisi econ\u00f2mica, es va inventar la penya El fandango del candil, un espai cultural \u00fanic a l’Havana de llavors, que funcionava sense \u00e0udio i amb espelmes.<\/p>\n<p>“En bicicleta, amb la guitarra a la m\u00e0 i moltes per\u00f2 moltes ganes, un munt d’espelmes i un munt de can\u00e7ons, \u00e9s la imatge que guardo de Jorge, l’amic”, va recordar Rei Guerra, un dels m\u00e9s importants guitarristes cubans, radicat des de 2003 als Estats Units, i l’\u00fanic m\u00fasic a qui Jorge li va dedicar una can\u00e7\u00f3.<\/p>\n<p>Amb la mateixa “m\u00e0gia” d’aquelles nits de “fandango”, Guerra va arribar a ser part d’un disc del trobador. “No vaig poder aguantar-me i sense voler em vaig veure amb la meva guitarra tocant amb ell i aprenent les seves can\u00e7ons, les seves sent\u00e8ncies agudes i directes, sense adorns ni ornamentacions manieristes a l’acte de dir una veritat”, va dir a IPS via correu electr\u00f2nic.<\/p>\n<p>Va ser amb aquest mateix sentit tan seu de la humilitat en qu\u00e8, el 1999, va convidar a un grup de trobadors a gravar”Anem tots a cantar”, un homenatge de la Nova Trova a Teresina Fern\u00e1ndez, la m\u00e9s important autora cubana de can\u00e7ons infantils que durant anys havia estat gaireb\u00e9 oblidada pels mitjans de comunicaci\u00f3 i l’oficialitat.<\/p>\n<p>”El fet que ell (Garc\u00eda) estigui fent aquest projecte, em diu que \u00e9s molt experimentat en solidaritat, en humanitat i en trova, que s\u00f3n paraules i arguments que a mi sempre m’han interessat molt”, va opinar en aquell moment el trobador Silvio Rodr\u00edguez, un dels participants en el projecte.<\/p>\n<p>I aix\u00ed mateix va dedicar diversos mesos del 2000 a una sui generis gira per Cuba. En lloc de privilegiar els grans escenaris de les capitals provincials, Garc\u00eda va afavorir els petits espais, les comunitats perdudes en el pant\u00e0, a la muntanya i fins i tot en el temps, els llocs on mai havia arribat un trobador.<\/p>\n<p>Cinc anys despr\u00e9s, quan la vida el va portar de tornada a l’oriental ciutat de Gibara com a convidat al Festival Internacional de Cinema Pobre d’Humberto Sol\u00e1s, sense planificacions ni acords previs amb les autoritats de patrimoni, en va tenir prou amb dir: “m’agradaria fer un concert al teatre vell “.<\/p>\n<p>Tancat des del 1972, l’edificaci\u00f3 constru\u00efda el 1889 es va obrir per acollir Garc\u00eda i a un p\u00fablic fidel que el va acompanyar, novament, a la llum de les espelmes. “Vam obrir el teatre per la sinceritat amb qu\u00e8 Jorge sempre ho va fer tot”, va explicar a IPS l’arquitecte Albert Mora, que llavors dirigia l’Oficina de Conservaci\u00f3 de Monuments de Gibara.<\/p>\n<p>Torna a Gibara va ser un dels tants somnis no complerts. Tampoc va aconseguir realitzar una nova gira per llocs de dif\u00edcil acc\u00e9s, cantar en els asils d’ancians de la capital cubana o reunir en un disc aquelles can\u00e7ons de Sindo Garay (1867-1968), Rafael G\u00f3mez, Teofilito (1989-19719) o Maria Teresa Vera (1895-1965), a les que solia retornar concert rere concert.<\/p>\n<p>A la seva inauguraci\u00f3 discogr\u00e0fica amb “Jorge Garc\u00eda” (1991), van seguir “M\u00e9s Enll\u00e0” (1996), “Canvis” i “Anem tots a cantar. Homenatge de la Nova Trova a Teresina Fern\u00e1ndez” (1998), “Hi ha de tot a la Vinya del Senyor “(2003),” Jorge Garc\u00eda en viu “(2005) i el CD-DVD” 1, 2, 3 trovada “(2008).<\/p>\n<p>Amb presentacions en importants escenaris de Uruguai, Argentina, Vene\u00e7uela, Nicaragua i Alemanya i una tasca sistem\u00e0tica a Cuba, Garc\u00eda solia estar absent dels grans mitjans cubans, principalment la televisi\u00f3, encara que les seves can\u00e7ons s\u00ed que mantenien una freq\u00fc\u00e8ncia important en la r\u00e0dio i en espais alternatius.<\/p>\n<p>Per als qui van seguir la seva obra i van passar els seus enregistraments de m\u00e0 en m\u00e0, els seus amics m\u00e9s propers i per a ell mateix, es tractava de la conseq\u00fc\u00e8ncia directa d’haver estat sempre fidel a si mateix, de no fer concessions ni acceptar prebendes, de defensar la seva independ\u00e8ncia art\u00edstica i el dret a dir, lliurement, el que pensava.<\/p>\n<p>“He tingut l’oportunitat de viure i treballar fora de Cuba. Per\u00f2 per a mi, fins ara, no ha estat una opci\u00f3. Em far\u00eda molt de mal deixar darrera als amics, el mar i l’embruix de la brisa d’aquesta illa”, va recon\u00e8ixer a l’entrevista concedida a Bretxa, el 2005, en ocasi\u00f3 d’una gira de concerts per aquest pa\u00eds sud-americ\u00e0.<\/p>\n<p>Van ser els temps en qu\u00e8 l’escriptor cub\u00e0 Leonardo Padura degu\u00e9 d’escoltar diverses vegades les 14 can\u00e7ons que integrarien un nou \u00e0lbum i va notar que “Jorge vivia els seus dies i feia el seu art amb una coher\u00e8ncia desafiant, com si nom\u00e9s de les seves obsessions, les seves revoltes i amors brot\u00e9s la inspiraci\u00f3 del seu treball i del seu caminar pel m\u00f3n “.<\/p>\n<p>\u00c9s la coher\u00e8ncia que es respira quan el trobador canta “nom\u00e9s per tu ser\u00e0 que no me’n vagi \/ el teu cos t\u00e9 forma de pa\u00eds”, quan denuncia el passejar pels carrers de la seva ciutat dels captaires nous o rebutja als militars que s’apoderen de la terra, quan li assegura a l’amor que li ha “molts segles d’esperan\u00e7a”.<\/p>\n<p>Amb les seves can\u00e7ons, “em vaig adonar que Jorge Garc\u00eda, home i artista, no podia ser d’una altra manera perqu\u00e8 ell era una representaci\u00f3 immillorable de la fidelitat: en primer lloc a si mateix i a la seva responsabilitat art\u00edstica. Jorge va ser, sempre, un entossudit i va pagar amb gust, diria que alegrement, les quotes que exigeix ser \u00edntegre i cabal “, va assegurar <a href=\"http:\/\/www.ipsnoticias.net\/nota.asp?idnews=94313\">Padura a IPS<\/a>. (FIN\/2009)<\/p>\n<p><font color=\"#ffffff\">.<\/font><\/p>\n<p><font color=\"#ffffff\">. <\/font><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Text de Dalia Acosta, periodista cubana i amiga de Jorge Garc\u00eda Fotograf\u00eda de Tona Gusi 26 de desembre de 2009 . . L’HAVANA, dic (IPS) – Per al trobador cub\u00e0 Jorge Garc\u00eda nom\u00e9s hi podia haver alguna cosa en aquesta vida tan important com la llibertat: “dir el que se sent, encara que fereixi”. Aix\u00ed, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[45,50],"tags":[],"class_list":["post-1105","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-arts-esceniques-musica","category-cultura"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1105","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1105"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1105\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1105"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1105"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/clarianacomunicacio.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1105"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}